dimarts, 18 d’agost de 2009

ANÈCDOTES DINS DE L'ENTORN BAGENC



Sovint explico anècdotes cicloturistes que m'han passat a les meves estades viatgeres per els 5 continents.Anècdotes que han transcorregut a sobre de la meva bicicleta,fent camí i gastant goma,i a vegades fent-me bromes a mi mateix.
Començaré explicant una anècdota que em va passar sobre dues rodes i varies que m'han passat corrents a peu per paisatges i paratges bagencs acompanyats de camps,de boscos de pi roig on sovintegen zones cremades,i com no de llocs urbanitzats i industrialitzats.
Desprès de 2300 quilòmetres fets per centre Europa amb una bicicleta de color fúcsia i sense contratemps que remarcar(el viatge anava d'Austria a Manresa)vaig arribar a l'alçada del poligon de Santa Anna a 4 quilòmetres de Manresa.Era un migdia d'un estiu caloròs on l'asfalt cremava i no passaven molts cotxes per la carretera.En aquell moment d'emoció (al haver quasi portat a cap un llarg viatge en bicicleta)vaig notar una fiblada a l'orella esquerra.El fort dolor al pavelló auditiu em va fer perdre l'orientació i l'equilibri.Aquests motius em van fer anar cap al voral dret de la carretera on sense veure res vaig impactar contra una senyal de tràfic.Desprès de recollir els meus ossos del terra i insultar a la causant de l'accident,una vespa,vaig veure com el manillar de la bicicleta feia una extranya giragonsa.Amb més pena que gloria vaig arribar a la capital del Bages.
Una nit d'hivern tornava de trotar de la zona esportiva del Congost .Quan solament em faltava menys d'un quilòmetre per arribar a casa meva,a l'alçada del barri de les Escodines em van atacar dos gossos.Bàsicament les ferides van ser a la zona del cul.Abans de sopar vaig tenir que passar per l'amarg tràngol de curar-me les ferides a l'hospital de Sant Andreu.
Corrents al costat d'algunes de les sèquies manresanes (concretament la que va paral.lela a la carretera de Viladordis,dos entremeliats gossos venien veloços en les dues direccions de l'estret camí,al costat del regadiu.Vaig tenir la sort d'estar hàbil i saltar a l'altre banda del canal.Els "cans" és van quedar amb un pam de nas.
Tant en bicicleta com practicant atletisme m'he trobat més d'un gamberro juvenil tirant-me pedres més grans que una llauna de refresc,insultant-me i fent-me gestos obscens...
Recordo un matí d'hivern que vaig quedar per còrrer d'hora al dematí amb el meu amic Emili Jaén.Era qüestió de còrrer 45 minuts i així petar la xerrada una estona.Tot va anar bé. Un afable fins desprès ens despedia.Estava amb dejú.A l'arribar a casa meva i desprès d'entrar a la cuina em disposava a preparar l'esmorçar.Tenia la setrillera de l'oli a un armari a sobre del marbre de la cuina.Un mal gest amb la mà va fer picar la diabòlica setrillera contra el marbre.Els vidres despressos de l'utensili és van desplaçar amb virulència contra la meva cama.La malla de còrrer tallada a l'alçada de la part alta de la cuixa no solament evidenciava el domèstic accident,sino també els 8 punts que atentament em van col.locar a l'hospital de Sant Joan de Deu.
Un dia gris,a les afores de Manresa i al costat d'un garatge abandonat vaig observar com un grup de joves amb la cara torçada(degut a l'alcohol i a alguna substància sospitosa més)estaven submergits dins d'una "rave".Les sorpreses seguien i seguint el Llobregat a frec d'un rocam,i no molt lluny d'una barraca de vinya,sorprenia a una jove llúdriga jugant a l'aigua...
Una tarda d'hora baixa passava sota d'un pont de l'eix transversal.Dins d'un cotxe un parella en pura eclosió practicava amb poca roba una postura de plaer.Pere Pirincho.