Tricicle y Indurain

FUGAÇ PAS PER BELICE

Fa molts anys va escriure Camilo José Cela que si no fos per la filatèlia,molt pocs sabrien on és situa Belice.
Els primers europeus que van arribar van ser els britànics a principis del segle XVII,puix que estaven interessats en la fusta,principalment en la caoba.
Tot olora a Colonització britànica.La llengua oficial és l'anglès i conviuen 250.000 persones.Les seves fronteres son:Mèxic pel nord,i Guatemala per l'oest i el sud.A l'est és troba el mar Carib.Conflueixen molt mestissatge que és denota al carrer com:guatemaltecs,mexicans,xinesos,descendendents de colonitzadors anglesos,esclaus negres,etc.Belice es membre de la Commonwealth i la cara de la reina d'Anglaterra es pot veure en els bitllets.
El gravat de la carretera em fa anar una mica més lent que els altres dies.Segueixo buscant els pedals automàtics.A uns grans magatzems d'Orange Walk pregunto sobre el tema.Un home molt amable em diu que te un equip de ciclisme de carretera.Em comenta que a la seva familia practiquen el ciclisme.També el de muntanya.Al final resulta que te abandonats en un magatzem uns pedals.Son antics però crec que em serviran.No em cobren res.Si puc compraré uns de nous a la ciutat de Belice.El país de Belice intenta ser ordenat i net i La gent és amable i tranquila.Els seus habitants parlen castellà amb un tò anglès molt divertit.El Belice river és un riu Salvatge.Passa pel xic poble de Burrell Boom.És un riu on a la seva ribera s'olora a selva.El verd és el seu color predominant amb molts tons.Al centre de la ciutat de Belice trobo els pedals automàtics que em valen 35 dòlars.La ciutat de Belice és el grà al cul del petit país.Brutícia i molta perillositat al carrer.De dia encara és pot passejar per ella, però de nit ni parlar-ne.Te 100.000 habitants.La majoria de les cases son de fusta pintada,com a tot el país.Els forts ciclons les arrassen fàcilment.Passejo per la vorera on està l'esglèsia anglicana de St. Jonh's,la més antiga de Centre Amèrica(1812).
Aquest estat és un dels païssos més cars de Centre Amèrica.El dòlar americà mantè una paritat amb el dòlar de Belice.Dos dòlars de Belice son un d'americà.És poden veure amish a Corozal,Belice City i San Ignacio.Els amish son comunitats de grangers d'origen alemany i holandesos que segueixen visquent com al segle XIX.A prop d'on estic allotjat és troba al riu,el moll de Burrell Boom.Faig unes fotos mentres sento els monos,en unes riberes plenes de cocodrils.
Em desperto quan la bruma domina la natura i el dia és gris i fresc.La següent data és curiosa:Belmopan la capital de Belice és possiblement la més petita del món en habitants doncs solament te 5000.Trobo molts ciclistes practicant ciclisme a la carretera,a primera hora del dematí.Abans de San Ignacio la calor apreta i em fa aturar-me a Esperanza.Menjo alguna cosa i trec la càmara.San Ignacio està a la ribera occidental del riu Macal.S'ajunta amb el riu Mopal per formar el riu de Belice.Al poble s'entra per un estret pont que travesso caminant per la zona peatonal.M'allotjo a la cèntrica avinguda Burns que és on és cou la vida al vil.latge.
Mentres veig una pel.licula romàntica a la meva eixerida habitació,entra per l'oberta finestra,per la red que no s'apiada amb els mosquits,i per una cortina submisa el so armoniòs i elegant d'una flauta.Porto pedalats 903 quilòmetres.Pere Pirincho.

PEDALANT PER LA PENINSULA DEL YUCATAN

L'inquietud i ganes de pedalar del primer dia,em fan actuar sortint de Mérida,com un jove ciclista novell.Monto malament les alforges al portapaquets.Una d'elles cau a terra mentre ja em desplaço.No passa res,i tot queda amb un petit esglai.El dia segueix accidentat.Els pinyons no canvien be.El canvi ha sofert un cop per culpa dels dos transbords d'avió,i els dos viatges amb autobus que han tingut que soportar la bicicleta,per arribar a Mérida.Abans de divisar el poble on l'arreglo(Tixcocop:gran productor de hamaques) punxo per primer cop.La temperatura es manté en una mica més de 30 graus.
Travessen iguanes per la carretera.Mentre pedalo,l'exuberant vegetació em fa d'ombra.A vegades els ventiladors de les "posadas"semblen que hagin de despegar igual que un helicopter.
A Piste arribo al migdia.Esta a un quilometre i mig de les ruïnes de Chichen Itza.Chichen Itza es el mes gran i major conjunt de piramides de Mèxic.Els primers que el van habitar van ser els mayas entre el 400 i 1250 a.c.Després de molts segles cobertes per la vegetació,les piramides van ser descobertes l'any 1850.El que m'inpressiona més es la piramide de Kukulcan a 17 metres d'alcada.Les desenes d'educats venedors,promocionen els seus productes artesanals dient que els donen quasi gratis.Els xàfecs diaris refresquen la zona.L'hora de sortir a pedalar es com a molt tard les 7 del matí,per així evitar menjar-me la potent calor.
A partir de Valladolid el vent pica de cara i després de fer 150 quilometres,arribo fos a Tulum.Uns quilometres abans de Tulum em dono compte que l'amortitzer esta espatllat.Tot i que no tenia pensat de parar a Tulum no tinc més remei,puix que he tingut que canviar l'amortitzer i l'operació hem te retingut al bonic poble un dia sencer.A la tenda de ciclisme on arreglo la bicicleta venen kits de primers auxilis que es componen de cafiaspirina,tirites,iode,bastonets,etc.Analgesics,potitos,champus,winston i marlboro,venen a la "farmacia del ahorro".
Cada cop que paro em mengen els mosquits,pero no es epoca de dengue.La sensació de calor es molt forta.Quan es produeix un xafec no busco aixopluc i segueixo pedalant.Si l'aigua no cau amb suma virulència,i degut també a que no fa fred es pedala millor mullat.
Sortint de Bacalar(a uns 40 quilometres de la frontera amb Mèxic)es trenca el pedal automàtic dret.Cau al terra tota la plataforma i acabo arribant a Chetumal(la frontera mexicana)pedalant solament amb l'eix que entra dins de la biela.Un amable mecànic que treballa diumenge em posa un pedal automatic i gual que el meu,(els bons mecanics sempre tenen coses guardades)pero em diu igualment que el canvii a la ciutat de Belice,doncs tampoc em durara tot el viatge.Deixo uns dies preciosos pedalats pels estats de Yucatan i Quintana Roo a Mèxic,on fins i tot quan es menja fruita pelada a un restaurant,has de vigilar que no li hagin afegit picant...Pere Pirincho.

Ironman Hawaii World Championship 2009

Challenge Barcelona - Maresme

PRIMERS DIES A CIUTAT DE MÉXIC

A la radio aconsellen no fer esport degut a l'elevat grau de contaminació de la ciutat, que compta amb 25 milions d'habitants.Enceto el dia visitant el museu d'arqueologia que es troba al costat de Chapultepec.Està dedicat a les cultures Tolteca,Maya i Azteca.Passejant dues hores més per la ciutat arribo al Zocalo on trobo venedors de refrescs i artesanies.També una chaman que intenta fer una curació a una dona.Em trobo amb una manifestació on un gran desplegament policial utiltza els seus médis contundents. Durant el dia següent visito varis llocs.Però el que m'interessa més és Teotihuacan o la ciutat dels Deus.Es pot admirar una de les piramides més grans del país.La seva època daurada va ser (del 200 a 600 d.c).Era un centre cultural i religios molt important a Centre América.Les dimensions del complexe Maya és d'un gran carrer de 2 quilòmetres de llarg i 40 metres d'ample.Desprès de passar un matí fresc i un migdia caluros a la tarda cau un gran Xáfec.El dia 24 em trasllado cap a San Cristobal de las Casas i desprès d'estar un dia en aquesta bonica regió de Chiapas un ómnibus em portarà cap a la capital del Yucatan(Merida)on el dia 27 i ben d'hora en Pere es ficara a pedalar.Pere Pirincho.

Pozo azul,Covanera,(Burgos)‏