dilluns, 31 d’agost de 2009

MORT SOBTADA A LES 3 HORES DE RESISTÈNCIA EN BTT DE MANRESA

A dos quarts de deu de la nit del dissabte 29 d'agost,la tragèdia va ser present a les 3 hores de resistència de btt de Manresa(era un dels actes esportius de la festa major de Manresa).El solsoní Toni López de 35 anys d'edat i que era component del btt Solsonès-Bicicletes Farràs,va morir mentres estava competint a la cursa.
Els serveis mèdics no ho van poder evitar.
És quasi segur que és tracta d'una mort sobtada per fallada cardiaca.L'esdeveniment fatal va succeir quan ja és portaven més de dues hores de carrera.La prova constava d'una participació de tres ciclistes per equip que s'anaven donant relleus.
El circuit era de dos quilòmetres i quatre-cents metres pels voltants del poliesportiu del Nou Congost.Els ciclistes havien de donar voltes.En la part més llunyana del trajecte Toni va tenir el desenllaç fatal.
És va aturar la cursa i va ser atès de seguida per l'equip médic.Quan el van atendre Toni López ja no respirava ni tampoc tenia funció cardiaca.Els serveis d'emergència van arribar molt ràpid i durant 40 minuts se´l va intentar reanimar,però va ser inútil.Pere Pirincho.

KILIAN JORNET GUANYA L'ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC



El ceretà Kilian Jornet de Salomon Santiveri,va aconseguir dissabte 29 d'agost,la segona victòria consecutiva a l'Ultra Trail del Montblanc.
Kilian va impressionar amb la seva qualitat davant els seus competidors i va completar el recorregut de 166 quilòmetres i 9600 metres de desnivell positiu,amb un temps de 21 hores 33 minuts i 18 segons.
Era la segona vegada que Kilian Jornet participava en la cursa de muntanya més important del món.Els dos cops ha aconseguit la victòria.Kilian era el favorit entre els 2500 participants d'aquesta cursa que va començar el divendres 28.Les negatives condicions meteorològiques van privar a Kilian superar el rècord de la prova,de 20 hores i 59 minuts,que ell mateix va aconseguir l'any passat.
La superioritat del noi de la Cerdanya va ser clara a partir del quilòmetre 30 de cursa,on va començar a deixar enrera els seus rivals.El segon classificat,el francès Sébastien Chaigneau,va arribar a 1 hora i 3 minuts de Jornet i el tercer,el japonès Tsuyoshi Kaburari,a 1 hora i 14 minuts.Pere Pirincho.

Olympikus




dijous, 27 d’agost de 2009

AFECCIONATS AL CICLISME


En un diari de nivell nacional vaig trobar un article prou interessant..Tractava dels afeccionats al ciclisme.El signaven Eugenio Fuentes i Timm Kölln.
El terreny per on anima el public a la serp ciclista multicolor és desenvolupa a les cunetes.
Per assistir a aquest espectacle no s'ha de pagar.La visió de zones alpines i pirinaiques son invaides per milers d'afeccionats que acampen als prats durant dies,per poder contemplar durant uns minuts el pas dels corredors.Sense ells i els seus crits en idiomes diferents el ciclisme no seria tant apassionant.Banderes ondejant,religiosos sortint per animar des de la porta del seu convent,i algunes persones animant amb poca roba.S'ha tornat típic pujar per veure l'espectacle a una pala excavadora,còrrer amb el cavall en paral.lel o fer la ona amb cartulines grogues.
Els més entusiastes desenvolupen la seva imaginació escrivint al terra amb l'ajuda de diferents materials,els noms dels seus ídols.
No hi ha una afecció esportiva més noble que la ciclista.Els adeptes mai fan del rival un enemic.Mai insulten als rivals,ni els agredeixen.Animen a tothom,siguin del país o equip diferent que siguin.Els ofereixen begudes,respecten el seu sacrifici i valoren el seu esforç.Quan els impulsos traicionen als afeccionats,faran una cosa prohibida:empenyer durant uns metres al ciclista.Pere Pirincho.

dilluns, 24 d’agost de 2009

ASCENSIÓ AL TEIDE




El teide és el cim més alt d'Espanya.És un enorme volcà que està situat al centre de l'illa de Tenerife,dins de l'arxipelag canari.L'importància geològica i volcànica de la zona va propiciar que el declaressin parc nacional l'any 1954.Solament els espais més alts apareixen completament desproveïdes de vegetació.A la resta del parc és freqüent veure espècies endèmiques de les illes propiament "teidianas" com l'espectacular "tajinaste rojo".
El teide va ser un lloc sagrat pels antics habitants de l'illa,els guanches.Aquest volcà ocupava un lloc important a la seva cosmogonia.Aquesta estava localitzada en el seu cim.
Hi han restriccions per pujar al pic utilitzant el sender "Telesforo Bravo".Així s'evita una excessiva massificació provocada per les multituts que arriben còmodament en teleferic.La ruta comença des de l'aparcament que és situa al costat de la carretera que travessa "Las Cañadas".Aquí surt una pista que ens porta fins al voltants de "Montaña Blanca" i acaba a una alçada de 2700 metres.Desprès d'aquesta apareix "El Lomo Tieso".És un tram molt dret que ens permet superar un contrafort on és veu a la llunyania el refugi Altavista.Aquí arribarem una mica desprès.Pernoctarem si l'idea és arribar al cim a la matinada.(3260 metres,2 hores i 45 minuts).El camí prossegueix per l'esquerra del refugi i va deixant enrera camps d'escòria abans d'arribar a la Rambleta,on és troben els edificis del teleferic(3555 metres).En aquesta zona és poden veure grans blocs basaltics.Aquí està el sender (Telesforo Bravo).El fa còmode unes lloses de pedra que eviten el deteriorament del terreny.Per el petit camí arribarem fins al cràter del cim(80 metres de diàmetre)on s'aprecien els batecs del volcà que segueix emitent emanacions sulfuroses que delaten permanentment l'estat de vigilia.L'arribada al cim és fa per la vessant oriental.L'espectacle està garantitzat.(3718 metres,4 hores i 20 minuts).Els dies escampats és poden veure totes les illes de l'arxipèlag.És molt bonic observar el mar de núvols.
La baixada és pot realitzar pel camí d'anada fins l'aparcament,o agafant el senderó que surt cap al "Portillo de la Villa" quan la pista gira cap al sudest.El viarany és plaent i condueix fins al centre de visitants del parc desprès de passar per les muntanyes de "Los Tomillos y de Los Conejos".(2050 metres,3 hores).

FITXA TÈCNICA

Aquest cim es situa a les Illes Canàries.
Està a la provincia de Santa Cruz de Tenerife.
El punt de sortida és la pista direcció Montaña Blanca".(2325 metres).
El desnivell és de 1393 metres.
El temps aproximat i total és de 8 hores.
La dificultat és mitja alta.No és gens tècnic.L'alçada pot afectar a les persones no habituades a l'alta muntanya.És pot fer perfectament amb una jornada,però val la pena fer-lo amb dos.És Pot dormir al refugi d'Altavista per així aclimatar i disfrutar del panorama que s'ens ofereix des de el cim.
L'epoca recomanada és tot l'any.
S'arriba des de la pista que puja fins Montaña Blanca i que està situada a 8 quilòmetres del Portillo de la Vida i a uns 6 quilòmetres del Parador Nacional de las Cañadas del Teide.A las cañadas és pot arribar des de el nord,pujant pel "Puerto de la Cruz",per el Valle de la Orotava,o des de La Laguna a través del Bosque de la Esperanza.Pel sud s'ha d'arribar a Vilaflor abans de pujar fins al Parador.Per l'oest és puja per Chío,poble proper a Santiago del Teide.
Per tenir l'autorització s'ha de contactar amb les autoritats del Parc.(telf.922 290129,fax 922 244788.Correu:teide@oapn.mma.es).Pernoctant al refugi no cal fer aquesta gestió .Pere Pirincho.

dijous, 20 d’agost de 2009

ROBATORIS DE BICICLETES





A la vella Europa hi ha molts robatoris de bicicletes.Fins i tots hi han reds organitzades de lladres de bicicletes.La policia no intervé en general,perquè és consideren vehicles de molt baix cost.
Una de les maneres d'evitar robatoris seria tenir un sistema d'identificació dificil d'infringir.


A Espanya el 15 % dels usuaris de bicicletes els hi han robat algun cop el vehicle,i el 6 % més d'un cop.En total 1 de cada 5 usuaris.Al diposit de la guardia urbana de Barcelona entra a diari més d'una bicicleta.La majoria d'usuaris no la recuperen per falta de documents provatoris.


El problema és la manca d'un registre obligatori per les bicicletes.Més del 70 % de les bicicletes no disposa d'un número de bastidor,i el seu propietari no te una factura regal.L'estadística diu que solament un petit percentatge de les bicicletes amb mesures de seguritat adequades,son víctimes de la sustracció.És important adquirir un bon sistema de seguritat.
Una altre mesura per evitar el robatori de bicicletes és l'instal.lació de pàrquings en els llocs de treball.Lligar-la al mobiliari urbà està prohibit.Una altre manera d'evitar robatoris és fer-se amb una bicicleta plegable.Podem entrar-la en qualsevol lloc,evitant així els robatoris.


Pere Pirincho.

dimarts, 18 d’agost de 2009

ANÈCDOTES DINS DE L'ENTORN BAGENC



Sovint explico anècdotes cicloturistes que m'han passat a les meves estades viatgeres per els 5 continents.Anècdotes que han transcorregut a sobre de la meva bicicleta,fent camí i gastant goma,i a vegades fent-me bromes a mi mateix.
Començaré explicant una anècdota que em va passar sobre dues rodes i varies que m'han passat corrents a peu per paisatges i paratges bagencs acompanyats de camps,de boscos de pi roig on sovintegen zones cremades,i com no de llocs urbanitzats i industrialitzats.
Desprès de 2300 quilòmetres fets per centre Europa amb una bicicleta de color fúcsia i sense contratemps que remarcar(el viatge anava d'Austria a Manresa)vaig arribar a l'alçada del poligon de Santa Anna a 4 quilòmetres de Manresa.Era un migdia d'un estiu caloròs on l'asfalt cremava i no passaven molts cotxes per la carretera.En aquell moment d'emoció (al haver quasi portat a cap un llarg viatge en bicicleta)vaig notar una fiblada a l'orella esquerra.El fort dolor al pavelló auditiu em va fer perdre l'orientació i l'equilibri.Aquests motius em van fer anar cap al voral dret de la carretera on sense veure res vaig impactar contra una senyal de tràfic.Desprès de recollir els meus ossos del terra i insultar a la causant de l'accident,una vespa,vaig veure com el manillar de la bicicleta feia una extranya giragonsa.Amb més pena que gloria vaig arribar a la capital del Bages.
Una nit d'hivern tornava de trotar de la zona esportiva del Congost .Quan solament em faltava menys d'un quilòmetre per arribar a casa meva,a l'alçada del barri de les Escodines em van atacar dos gossos.Bàsicament les ferides van ser a la zona del cul.Abans de sopar vaig tenir que passar per l'amarg tràngol de curar-me les ferides a l'hospital de Sant Andreu.
Corrents al costat d'algunes de les sèquies manresanes (concretament la que va paral.lela a la carretera de Viladordis,dos entremeliats gossos venien veloços en les dues direccions de l'estret camí,al costat del regadiu.Vaig tenir la sort d'estar hàbil i saltar a l'altre banda del canal.Els "cans" és van quedar amb un pam de nas.
Tant en bicicleta com practicant atletisme m'he trobat més d'un gamberro juvenil tirant-me pedres més grans que una llauna de refresc,insultant-me i fent-me gestos obscens...
Recordo un matí d'hivern que vaig quedar per còrrer d'hora al dematí amb el meu amic Emili Jaén.Era qüestió de còrrer 45 minuts i així petar la xerrada una estona.Tot va anar bé. Un afable fins desprès ens despedia.Estava amb dejú.A l'arribar a casa meva i desprès d'entrar a la cuina em disposava a preparar l'esmorçar.Tenia la setrillera de l'oli a un armari a sobre del marbre de la cuina.Un mal gest amb la mà va fer picar la diabòlica setrillera contra el marbre.Els vidres despressos de l'utensili és van desplaçar amb virulència contra la meva cama.La malla de còrrer tallada a l'alçada de la part alta de la cuixa no solament evidenciava el domèstic accident,sino també els 8 punts que atentament em van col.locar a l'hospital de Sant Joan de Deu.
Un dia gris,a les afores de Manresa i al costat d'un garatge abandonat vaig observar com un grup de joves amb la cara torçada(degut a l'alcohol i a alguna substància sospitosa més)estaven submergits dins d'una "rave".Les sorpreses seguien i seguint el Llobregat a frec d'un rocam,i no molt lluny d'una barraca de vinya,sorprenia a una jove llúdriga jugant a l'aigua...
Una tarda d'hora baixa passava sota d'un pont de l'eix transversal.Dins d'un cotxe un parella en pura eclosió practicava amb poca roba una postura de plaer.Pere Pirincho.

RESCAT IMPOSSIBLE


Al final ha sigut impossible el rescat del noi de Tramacastilla de Tena,Óscar Perez de 33 anys.El grup d'escaladors responsables del rescat van abandonar l'expedició per anar a buscar a Óscar,
per culpa del mal temps i l'extrema complexitat de l'escalada.La familia ja assumit el dolor de de la terrible decisió.Pere Pirincho

divendres, 14 d’agost de 2009

RESCATANT A L'ALPINISTA ÓSCAR PEREZ




Óscar Pérez està des de fa cinc dies ferit i sense companyia a 6200 metres d'alçada,concretament a l'aresta noroest del Latok II,al Pakistà.
Un helicopter va transportar ahir fins al camp base de la muntanya a un guia dels Estats Units.És un voluntari en l'operació de rescat.Álvaro Novellón,company d'escalada d'Oscar,és va pujar a l'aparell i va indicar al pilot el lloc on el va veure ferit per últim cop.L'aparell no és va poguer apropar més.
Solament alpinistes experts poden arribar a socorre'l i amb enormes esforços conduir-lo fins al campament base.Per aquesta zona no és camina,sino s'escala.
Hi ha una mínima possibilitat de que actui l'helicopter,però perquè això passès seria precís que traslladessin a Óscar fins a un lloc accessible de l'aresta.
Álvaro i el guia nord-americà han iniciat l'ascensió per la ruta que els conduirà fins a Óscar.Porten medicines,aliments i un equip reduit per avançar el més ràpidament possible per un itinerari compromès.
De forma paral.lela,un altre helicòpter tractarà avui de depositar en un coll a dos guies norteamericans més,i a tres portejadors baltís d'alçada,que s'afegirien al rescat. Ahir mateix van volar cap al Pakistà cinc guies espanyols que son:Jordi Corominas,Jordi Tosas,Jonathan Larrañaga,Simón Elías i Dani Ascaso.Son cinc dels alpinistes més brillants del país i que aquest estiu han treballat en part als Alps,tenint així l'aclimatació mínima per traslladar-se a la muntanya sense patir riscos de salut.
Sebastián Álvaro,ex director del programa televisiu "Al filo de lo imposible",i dos militars espanyols que estan a la zona coordinen el rescat.Pere Pirincho.

dimarts, 11 d’agost de 2009

IMATGES



dilluns, 10 d’agost de 2009

WEBS




http://www.rutabike.com/

Ruta bike dona moltes possibilitats als inquiets cicloturistes.


http://www.pedalsdeboira.com/

És una ruta circular que és pot començar i acabar en el punt on cadascun vulgui.Passa per Lleida,Àger,Tremp,Oliana,Solsona,Montblanc,Prades i Flix.És transita per camins i corriols,visitant llocs emblemàtics.Està previst que aquesta web estigui operativa plenament durant l'any 2009.Pere Pirincho.

ASCENSIÓ A L'ANETO


l'Ascensió que vull explicar avui és una excursió llarga.
És la ruta normal per pujar al cim de l'Aneto.És el més alt del Pirineu.Te una alçada de 3404 metres.El sender surt des de la Besurta a 1900 metres d'alçada i puja al refugi de la Renclusa.
Està perfectament indicat.Des de aquest modern aixopluc(2149 metres d'alçada) puja un camí pedregós marcat per moltes fites.
La ruta agafa direcció sudest i va paral.lela a la cresta dels portillons.És pot travessar la cresta per el portilló inferior(2738 metres) o per el superior(2870 metres).A l'estiu és més recomanable passar per el portilló superior,per així arribar al glacial amb més alçada i escurçar la pujada entre els blocs de pedra.
Una suau diagonal que travessa la glacera ascendeix fins al coll de Coronas a 3198 metres.Desprès tenim una forta pendent de neu fins una miqueta abans del cim.Solament falta passar el Pas de Mahoma de 30 metres de llargària.Presenta poca dificultat però és totalment aeri i exposat.Fer el descens per la mateixa ruta.Pere Pirincho.

divendres, 7 d’agost de 2009

BATUTS



Estem en el món de les presses.Ansies de manca de temps que provoquem nosaltres.
Familia treball i a sobre ens agrada anar en bicicleta.
A vegades sembla que no tenim temps però volem sortir a entrenar,puix que tenim un objectiu entre cella i cella.Saltar-se un àpat per manquesa de temps seria un error.De vegada en vegada podriem buscar com a solució la paraula batut.
El batut és fàcil i ràpid de fer,i és realitza en cinc minuts.És perfecte per pendre abans de sortir a pedalar.Solament necessitem una batedora i un recipient on poguer batre els següents aliments:300 centilitres de llet semidesnatada,un yogurt natural,un plàtan gran,dos cullerades de sucre o mel,i canyella a gust.S'ha de ficar tot en un recipient,batre i pendre.Nutricionalment aporta hidrats de carbó,(per la mel o sucre)proteines,(per la llet i el yogurt) i potasi i magnesi(del plàtan).Pere Pirincho.

dimarts, 4 d’agost de 2009

DESCENS INTERNACIONAL DEL "RIO SELLA"


El descens internacional del Sella és celebra el primer cap de setmana d'agost entre Arriondas i Ribadesella(Asturias).Te un recorregut de 20 quilòmetres.
L'origen d'aquesta prova és remonta a 1929.Va començar com una excursió d'amics.La primera edició competitiva és va celebrar l'any 1932..Al 1951 és van inscriure a la prova els primers participants extrangers.Avui dia és la cita més important del piragüisme mondial.Participen 1000 embarcacions cada any.La sortida és dona amb els participants i les seves embarcacions fora de l'aigua i en posicions asignades per sorteig.Les pales dels participants estan bloquejades dins d'una estructura metàl.lica,que les llibera al moment en que un semàfor canvii de vermell a verd,i desprès del poema que entonen tradicionalment a l'inaugurar el descens:

"Por orden de Don Pelayo
después de medir las aguas
presidiendo el rey Neptuno
da comienzo esta olimpiada
nuevamente se autoriza
la carrera de piraguas"

A l'arribada és serveix un menjar típic asturià a Campos d'Oba(Llovio).És tracta de "fabes",sidra i de postre arroç amb llet.
Els afeccionats poden disfrutar contemplant el descens des de un tren anomenat el "tren fluvial".Parteix d'Arriondas.Realitza un recorregut paral..lel al riu per on transcurreix la cursa.Te parades a diversos punts per mirar d'aprop la carrera.Pere Pirincho.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Evolució de la bicicleta