diumenge, 28 de setembre del 2008

HURACANS




En els meus viatges amb bicicleta,sempre cavalca la meteorologia.Tot i tenir molta sort,alguna gran tempesta de vent i aigua he viscut.
Fa anys a Islàndia,degut a una tempesta d'aigua i vent,em vaig tenir que resguardar durant moltes hores, dins d'una excavadora que estava a peu d'una carretera secundària,al nord de l'illa.
A principis del 2000 en un viatge per Xile i Argentina,quan pedalava per la Patagònia del país de Maradona,un enorme temporal em va fer protegir-me durant dos dies, en un refugi on l'únic que feia dins d'aquest espai, era veure passar les hores.
Per aquest motiu volia intentar explicar aquest fenòmen,que quan es tradueix amb fortes pluges i vent huracanats a més de 119 quilòmetres per hora es denominen huracans.
L'energia tèrmica que desprèn aquesta anomalia de la meteorologia equival 200 cops la capacitat de producció d'energia elèctrica mondial.L'únic que pot fer l'home es tenir en compte plans d'evacuació de la població,prevenció i protecció de vivendes i infraestructures.
Els mètodes actuals de detecció han reduit el número de morts que provoquen,però el seu pas continua deixant quantioses pèrdues.
Un huracà es molt semblant a un ciclò,que és un sistema de tempestats amb vents molt ràpids,que giren al voltant d'un centre de baixa pressió,anomenat l'ull d'huracà.
Els científics indiquen que per cada grau celsius de la pujada de la temperatura superficial de l'aigua del mar, augmenta la frequència global de ciclons de 13 a 17 per any.
Algunes teories sostenen que la velocitat del vent podria pujar entre un 3 i un 5 per cent per grau d'augment de la temperatura en els pròxims anys.Pere Pirincho.


divendres, 26 de setembre del 2008

EL DIARI DE L'EDURNE PASABAN








L'alpinista vasca es troba en plena ascensió al cim Manaslú.Ens podem adreçar a la segúent web per viure les històries de l'edurne dia a dia.



dimecres, 24 de setembre del 2008

LA TARDOR


Començaré amb una frase d'una clàssica cançó dels anys seixanta.El final d'estiu ha arribat.L'aire fresc ens fa anar als nostres armaris per trobar les primeres lleugeres jaquetes.Les aus emprenedores començaran a fer quilòmetres aeris al canviar de continent.Nosaltres podem fer com elles, i aprofitar aquesta bona estació per viatjar.
La tardor es temps d'esperada pluja,d'ansiosos buscadors de bolets,de cireres d'arboç,de fruites madures,de fulles que canvien de color.
Desprès de pròximes setmanes les treballadores formigues desapareixeran del camp,per viure l'hivern pensant que han fet el treball com deu mana, la resta de l'any.També les granotes s'amagaran dins de les llacunes per sobreviure al dur fred.Arribaran raigs de sol amb corba,boira,gebrades,colors grisencs i com no algunes cares de clara melanconia...Pere Pirincho

diumenge, 21 de setembre del 2008

PARALIMPIADES


Els jocs paralímpics de Pekín han finalitzat.Aquesta reunió esportiva ha passat amb més pena que gloria(mediaticament parlant)tot i la cobertura que ha tingut per part d'una televisió publica.Molta gent sembla que encara no està conscienciada de l'importància que te aquest gran acte mondial per esportistes discapacitats.Sembla que l'esperit de superació,la pròpia competició, i la convivència no són iguals en l'esport olímpic que en el paralímpic.I l'excusa majoritària es que no són mediàtics.
Mediàtics diuen que no són, però les històries emocionants de Pistorius,Dutoit,Ochoa i etcètera no són solament commovedores si no també apassionants,o sigui dignes de merèixer l'atenció de tothom.Pere Pirincho.


OSCAR PISTORIUS

dijous, 18 de setembre del 2008

MIL VUIT-CENTS QUILÒMETRES SOBRE DUES RODES





No solament tinc ganes d'explicar les aventures amb bicicleta d'anys que queden enrera,però que també són propers.Amb l'oportunitat que em dona aquest blog vull contar algunes travesses amb bicicleta que em queden més llunyanes.
Farts de bicicleta,però amb ganes de tornar-hi.L'any 1996 el meu amicJavi López i jo vam tornar de recòrrer mil vuit-cents quilòmetres pel Marroc,el sud d'Espanya i Portugal sobre dues rodes,pedalant una mitjana de 125 quilòmetres diaris.




Durant catorze dies,El Javi i en Pirincho vam poder viure de prop la realitat d'un país magribí.Vam trobar tòpics que són certs com la pobresa i la brutícia.Amb el nostre pedalar vam topar amb zones extenses del Marroc on la gent era molt tranquila i molt amable.




El Javi i jo vam anar amb autobús fins a Almeria,vam creuar l'estret i,a Beni Enza,al costat de Melilla,vam encetar un recorregut per la serralada de l'Atles mitjà,abans d'entrar a la regió del Rif.En el trajecte vam tocar ciutats com Guercif,Taza,Fes i Ouezzan.En aquest darrer poble ens va passar de tot.Ens vam hostatjar en un hotel de traficants.Vam passar por i patiem per si ens robàven les bicicletes.
Un dia a Ouezzan va ser increible.Se'ns va apropar un home que es va presentar amb el nom de Mohamed i amb la professió de traficant.




Ens volia vendre de tot,licors,televisors...
Vam viure contrastos de tota mena i vam presenciar el míting polìtic d'un radical en un autobús.Ens van intentar vendre haixís i vam suportar temperatures superiors als 40 graus.També la pedregada d'una colla de nadius hostils.Pere Pirincho.


dilluns, 15 de setembre del 2008

SELVES,INDIGENES I MOSQUITS

Per acabar d'explicar les meves anècdotes del viatge en bicicleta de l'any 2006 a la selva amazònica brasilenya,espero que disfruteu amb el següent article.
Poc a poc em vaig adentrar a la selva.No era recomanable dormir en llocs no habitats,doncs a la matinada i a la vesprada,s'havia de tenir cura amb els mosquits transmissors de la malària.També tenia de mantenir precaucions als rius,amb els Yacares(cocodrils)i les sangoneres.Uns 300 quilòmetres de la capital de la selva amazònica(Manaos)em vaig trobar a la terra dels indìgenes Waimiri Atroari.125 quilòmetres de carretera travessen la seva reserva.

Els Waimiri van defendre les seves terres, en contra de la construcció de la carretera.

Van combatre amb arcs i fletxes enverinades contra l'exercit brasiler a principis de 1970.

El 1976 van negociar amb el govern brasiler desprès d'anys de matances contra els indis.

A la reserva indìgena Waimiri solament es pot entrar des de les sis del dematí a les 6 de la tarda.De dia,els cotxes no es poden parar a la calçada.

Els responsables no em van deixar passar en bicicleta i em van dir que em busquès un transport que passès la reserva sense parar dins d'ella.Desprès de 30 minuts d'espera vaig veure un furgò que el conduia un repartidor de cachaça(aiguardent).Li vaig comentar el tema.

Sense cap problema em va passar al sud de las reserva 125 quilòmetres més enllà.
Quan la calor fregava erls 40 graus les ganes de menjar eren nul.les.Ingeria aigua,begudes carbonatades i aigua de coco.Durant el dia el meu cos,solament li venia de gust:fruita(plàtans,i quan trobava síndria)Per la nit prenia algun menjar més copiós.Vaig arribar a Presidente Figuereido,terra de cascades a prop de Manaos.

Compte amb més de vint salts d'aigua.Vaig visitar quatre de molt boniques.
L'entrada a Manaos em va fer tenir els cinc sentits al límit.Tornava a tenir dies de descans mentres esperava el vaixell que em portaria a Porto Velho,ja que la carretera feia onze anys que estava tancada.Pere Pirincho.


NOVA BICICLETA (ORBEA OCCAM) DE PERE PIRINCHO


dimecres, 10 de setembre del 2008

TORNA LANCE ARMSTRONG?



Lance Armstrong Training

dimarts, 9 de setembre del 2008

NATALIE DU TOIT




Al blog de Pere Pirincho ja han sortit històries de superació,com el cas del Team Hoyt o Terry Fox.Avui volia parlar de la nedadora amputada d'una cama que va competir als jocs olimpics de Pekin, quedant setzena a la prova de deu quilòmetres de natació en aigues obertes.
Natalie Dutoit es una nedadora sudafricana de 24 anys que va patir l'amputació de la seva cama esquerra desprès d'un accident de moto a l'any 2001.

Natalie va aconseguir la plaça olìmpica per als jocs de Pekín,al classificar-se quarta a la prova de deu quilòmetres dels campionats del món de Sevilla de natació d'aigues obertes.
Dutoit, va ser colpejada fa set anys per un cotxe quan circulava amb moto.

Menys de dos anys desprès de l'accident va aconseguir accedir a la final de 800 metres d'estil lliure als jocs de la Commowealth.Es va convertir en la primera esportista amputada que ho aconseguia.
La sudafricana ja va estar a punt de classificar-se per els jocs olimpics de Sidney 2000 quan solament tenia 16 anys i abans de patir l'accident.

Quatre anys més tard va competir en els jocs paralimpics d'Atenes 2004,on va aconseguir 5 medalles d'or,i una de plata.
Dutoit es compatriota del esportista amputat,l'atleta Osacar Pistorius,corredor d'atletisme de 400 metres llisos.

A Pistorius l'associació internacional d'atletisme professional no el deixa competir oficialment,per entendre que les pròtesis que porta a ambdues cames li iconcedeix avantatja a l'impuls.
En el moment d'acabar aquest article,la Natalie,ja havia aconseguit la medalla d'or i el rècord del món de 100 metres papallona a les actuals paralimpiades de Pekín.Pere Pirincho.


diumenge, 7 de setembre del 2008

"PARKOUR"


Una tarda fent "zapping" em va cridar l'atenció un programa d'un canal de televisió ,que parlava d'un esport desconegut per a mi.No era ni més ni menys que el "parkour".
Que en el fons no es res més que una disciplina utilitzada a l'exèrcit,on es busca superar obstacles naturals,utilitzant només el cos.
Com a esport modern i extrem,consisteix en desplaçar-se per el medi urbà o rural,superant els obstacles(tanques,mur,etc),que es presenten en un recorregut,de la forma més fluida i eficient,solament amb les possibiltats que dona la nostra figura.
Com sempre necessitarem una bona preparació física,implicant també una bona ment,per superar també les pròpies pors, i a la vegada conservar una gran concentració.L'equipament d'aquest tipus d'esportista es elemental:solament es necessita un calçat còmode que s'agafi bé al terra i tingui una bona amortiguació.
La roba no cal que sigui específica,però ha de ser roba còmode que li permeti al "traceur"(que es el practicant del "parkour")una gran movilitat per realitzar sense impediments tots els gests.Pere Pirincho

dimecres, 3 de setembre del 2008

ESPORTS D'AVENTURA


La dinàmica que a vegades portem implícita a la nostra forma de vida,ens fa entrar de cap en els esports de competició.
Ja siguin amb equip,individual,tècnic,de força,d'intel.ligència o d'habilitat.Aquí es disminueixen les estones de passar-ho bé i es retallen els moments de relaxació.
Solament ens falta això(deuen pensar alguns)amb el ritme estressant diari que portem.
Però per a gairebé tots els problemes hi ha una solució adequada, i que millor per difrutar de la vida que fer-ho practicant amb alguns dels molts i diversos esports d'aventura.
Entre algunes d'aquestes opcions trobem:descens de barrancs,parapent,hidrospeed,via ferrata,ponting,rafting i totes les "ing" que siguem capaços de practicar.
Si practiquem alguns d'aquests esports,viurem sensacions de barreja de sentiments on els ingredients seran:alegria,emoció i satisfacció.
Descarregarem més adrenalina de la que podem imaginar i a l'acabar l'activivitat física segur que estarem pensant en una nova o en repetir la mateixa el pròxim cap de setmana.Pere Pirincho.



dilluns, 1 de setembre del 2008

ESPORT INFANTIL


D'aquí un parell de setmanes comença l'activitat escolar.Amb elles i després del col.legi s'enceten múltiples activitats extraescolars.Entre elles les esportives.
En alguns esports la mancança de nens es significativa.Les causes podrien ser algunes de les següents:baixa natalitat,moltes efertes de tipus cultural,poc recolzament de les institucions,etc.
Tot i aquestes dificultats, els petits es mereixen el millor.Solament per veure un somriure a la cara dels boixos baixets.Perquè intentin aprendre el treball en equip.Ensenyar-los a perdre.Perquè valorin poc a poc l'ensenyança del joc net.
Per aconseguir que l'ambient sigui el millor per al nen.
Per aquests i altres motius hem d'intentar entre tots donar-li's il.lusió i ganes per formar-los com a esportistes i com a persones responsables.Pere Pirincho.