divendres, 29 d’agost de 2008

CAVALLS DEL VENT

Una tarda de molta xafogor em va trucar per telèfon un amic de l'infància,(en Javi López).Em va proposar fer la volta circular del parc natural Cadí-Moixeró.Més coneguda per cavalls del vent.Mentres xerràvem per la línea telefònica,en un d'aquells moments,ja li vaig dir que podia comptar amb mi.

Era un dia de calor de l'1 d'agost del 2008.La travessa es desenvolupa a une alçades,entre 910 metres fins als 2510 metres.El desnivell total positiu es de 5200 metres i el recorregut de 97 quilòmetres.La ruta segueix vuit refugis guardats d'aquest esmentat parc natural meva dona Carme ens acompanyava al Javi i a mi,una mica més enllà de Saldes.Vam agafar una carretera asfaltada que va direcció al refugi Lluís Estasen,i després de quatre quilòmetres es troba el mirador del Pedraforca.
En quinze minuts i escaig ja ens trobàvem descansant a l'Estasen.
El dissabte, inmediatament després de sortir el sol baixàvem cap al refugi del Gresolet.
El primer dia la companyia va ser d'algunes magnìfiques fagedes, direcció els refugis de Sant Jordi i el rebost.També vam veure boniques pinedes.
La pujada final,tot i el bon ambient entre els dos, va ser d'un camí que el vam fer dubtòs per culpa de la boira, fins al lloc on ens aixoplugaria la nit,el Niu de l'Àliga, a 2510 metres d'alçada.Després de nou dures hores aquí s'acabaria la primera etapa.
Al dia següent ens sorprenien els matiners isards.L'etapa començava amb una gran baixada.
Observabem grans i salvatges avets i pins negres.Quan arribàvem al refugi del Serrat de les Esposes, sabiem que el pròxim lloc per poder pendre un refresc era el a prop Cortal de l'Ingla.Solament quedaven dues pujades.
La proxima era la del pas del Bou,a 2253 metres.Un tros més enllà de dura caminada(encara amb alegria i xerrameca) arribàvem al refugi Prat d'Aguiló.
L'última ascensió era la del pas dels Gosolans,a 2430 metres.Amb 20 quilòmetres de baixada l'orografia ens va permetre còrrer.També amb nou hores i llògicament cansats haviem arribat, 97 quilòmetres desprès, al mateix inici de la travessa.El refugi Lluís Estasen.Pere Pirincho.


dimarts, 26 d’agost de 2008

CURSES I MARXES DE MUNTANYA



Amb els anys els adeptes a l'atletisme creixen cap a tots els vessants.Fins i tot s'ha expandit cap a l'alta muntanya en forma de curses i marxes molt llargues i molt dures(més de 30 quilòmetres).

Amb una forma d'entrenar diferent a les curses d'asfalt podem aconseguir grans reptes.La manera de entrenar podria ser més o menys així:quan estem al medi,el córrer ho podem combinar amb el caminar.

Per no carregar massa les cames podem entrenar aquestes, fent sortides llargues en bici de muntanya,de carretera,i a l'hivern esquí de fons,de muntanya i peses.

Així, amb un cos en plena forma,de pas aconseguirem anar per la carena veient boniques vistes(si no anem molt ofegats...)o baixar per els camins fins les valls.Pere Pirincho.


dissabte, 23 d’agost de 2008

PAPALLONA ULL DE MUSSOL

Mentres passejava per la selva amazònica,a Misahuallí,a prop de Tena,(Ecuador)les mones passaven l'estona juganeres.




El riu estava relaxat.La calor manava.Algun suposat guia s'apropava al viatger per intentar-li vendre algun viatge meravellós per la selva.L'empleat de la botiga de "souvenirs" no es quedava enrera.Sense fer cas a ningú i amb un pas ferm vaig anar a visitar la casa de les papallones.Entre altres em va agradar molt la papallona ull de mussol.Aquestes papallones arriben a mesurar 13 centìmetres d'envergadura.
El seu vol es bastant erràtic.Cubreix ràpidament distàncies curtes mentres visiten plantacions d'arbres fruiters,on pot arribar a haver plagues importants.La papallona adulta busca i es posa sobre fruites madures com el nespra i el mango.Pacientment liba el suc dolç de les seves polpes.

Una manera de poder-les observar-les,es ficar-li's menjadors on a dins hagi fruites.D'aquesta manera les papallones permeten que ens apropem per observar-les sense fugir.Pere Pirincho

dimecres, 20 d’agost de 2008

ERNESTO CHE GUEVARA


Mapa 1er viatge - 1952


Com diu en una de les seves cançons,el cantautor madrileny,Ismael Serrano:"tiene una idea Guevara".
Doncs es justament el que em passa a mi.Però encara hi ha una altre cosa que em tiba més del Che.I no es res més que l'amor que ell sentia i jo sento per latinoamèrica.
El 1952 Ernesto Guevara va realitzar juntament amb Alberto Granado el primer dels seus dos viatges internacionals per Amèrica del Sud.Van sortir el 4 de gener de 1952,desde San Francisco,Còrdoba,(Argentina),amb la moto de Granado,anomenada la Poderosa II.El viatge va durar sis mesos i desprès de passar per Buenos Aires,Miramar i Bariloche,van entrar a Xile per el bonic llac Esmeralda.
A Xile van seguir viatjant de sud a nord fins a Santiago.A la seva capital van deixar la motocicleta avariada.Es van dirigir a una ciutat a la vora de l'oceà pacific,Valparaíso.Allà van agafar un vaixell,fins la ciutat de Antofagasta,al nord de Xile.
En ple desert d 'Atacama.El desert on plou menys del món.Per terra i principalment amb camions,van visitar la gegantesca mina de coure de Chuquicamata,per desprès dirigir-se a la frontera amb Perú.Van adreçar-se direcció els Andes.
Més exactament,fins al llac Titicaca.En el mes d'abril van arribar a Cuzco.Antiga capital de l'imperi Inca.Van visitar el "Valle Sagrado de los Incas i el Macchu Picchu":Després van anar-se'n fins la regió de l'Apurimac on van visitar el leprosari de Huambo,a prop de la ciutat de Andehuaylas a l'oest de Cuzco.
L'1 de maig de l'esmentat any va arribar a Lima on va establir una estreta relació amb un important dirigent comunista peruà que influiria molt en les decisions de la vida de Guevara.Encara van anar més al nord de Perú.Exactament fins a Iquitos,Amazònia peruana.
A Iquitos li van regalar una plataforma flotant,que es deia "Mambo-Tango".Així continuaren el seu viatge riu avall.
D'aquesta manera van arribar fins a Leticia(població fronterera colombiana).Després van volar amb un hidroavió fins a Bogotâ.
En aquells dies Colòmbia travessava l'època de la violència,on van ser arrestats els dos viatgers,però promptament lliberats.Amb autobús es van dirigir fins a Caracas(capital de Veneçuela).
Alberto va romandre a la ciutat,treballant a un leprosari.
Ernesto,havia d'acabar els estudis de medicina,i axí va decidir utilitzar un avió de càrrega d'un familiar que feia escala prèvia a Miami.
A aquesta ciutat dels EEUU,va treballar d'empleat domèstic i de rentaplats a un restaurant.El 31 de juliol de 1952 va tornar a Buenos Aires.Pere Pirincho

dilluns, 18 d’agost de 2008

TERRY FOX


Terry Fox era un jove canadenc,que quan tenia 19 anys va ser diagnosticat de càncer.Degut a la seva malaltia li van amputar una cama.
En cap moment va baixar els braços.Va lluitar,corrent maratons amb una cama ortopèdica.Ajudava a la gent que tenia la seva malaltia i feia unió amb altres persones per lluitar contra el càncer amb motius solidaris.
El 12 d'abril de 1980 va començar a organitzar la marató de l'esperança.En aquests events va reunir milions de persones.
Terry va intentar creuar Canadà,corrents a peu de costa a costa.
El dia 1 de setembre de 1980,va tenir que abandonar la travessa,per culpa de la seva malaltia.En 143 dies havia recorregut 5373 quilòmetres.El 28 de juny de 1981,solament amb 22 anys,va morir a un hospital de Port Coquitlam.(Oest de Canadà).Pere Pirincho.


Terry Fox a Hero

dijous, 14 d’agost de 2008

VIDEOS

.

Aquesta setmana volia escriure poc,però al mateix temps us volia fer disfrutar molt, amb els seguents videos.Pere Pirincho.

CHILE - AL SUR DEL MUNDO

Banff and Jasper,Alberta,Canada

Cordillera de los Andes (Peru)


dimarts, 12 d’agost de 2008

ELS ANDES PERUANS

Encara no havia arribat la pujada(els Andes)però els dies es feien durs.En un dia arribava a passar set rius que em feien atansar la bicicleta a les espatlles.En total a la selva amazònica havia pedalat dos mil cinc-cents quilòmetres
Els peruans em mostraven la seva hospitalitat.Mentre passava els rius,veia nutries,sentia guacamais,observaba mortes en les pistes de grava(camino de trocha)enormes serps.Els Andes hem saludaven i m'acompanyaven amb una fina cortina de pluja.
Vaig sortir d'un poble anomenat "Quince Mil" que no estava ni a mil metres d'altura i en dos dies i setanta quilòmetres de pujada em vaig situar al llogarret de Marcapata, a tres mil quatre-cent metres d'alçada.
A Marcapata vaig fer una bona aclimatació per poder pujar amb garanties el port de Huallahualla de quatre mil vuit-cents metres d'alçada.

Mentres pujava mirava la planta que dóna el fruit del cafè.Vaig parar a prendre el líquid negre més natural de món.Les muntanyes eren molt abruptes.
A les sis del matí vaig sortir de Marcapata i a les dues del migdia vaig arribar al port de Huallahualla després d'una pujada de quaranta-sis quilòmetres.Fins el quilòmetre quaranta vaig pujar ràpid,però els últims sis vaig patir molt.
La meva vista contemplava un glacial.També veia llacs.
La baixada va ser de vint-i-vuit quilòmetres.Va començar a ploure.Vaig arribar al final de l'etapa congelat.Estava a vuitanta quilòmetres de concloure el meu viatge en bicicleta.Als alts colls només em trobava bestiar i alguns gossos molt perillosos i salvatges que hem bordaven amb molta fúria.Cridava i els hi tirava pedres.Aquests esforços a mes de quatre mil metres d'alçada em deixaven exhaust.Era més dur que pedalar.
Vaig baixar fins a la vall sagrada de Cuzco.Em trobava amb l'asfalt.
Van ser trenta quilòmetres plans finals no exempts de pluja.Després de dos mesos i quatre mil setanta quilòmetres vaig arribar a la ciutat més important de l'imperi Inca,Cuzco.

Final del meu viatge en bicicleta. Pere Pirincho