diumenge, 29 de novembre del 2009

PUNXADA INOPORTUNA


Abandono el modern boulevard de Chorutega que és la zona on m'allotjo a la ciutat de Choluteca,i comenco a pedalar amb un vent en contra considerable.El paisatge deshabitat dona pas a l'agricultura i la ramaderia.En una frontera polsegosa canvio unes poques lempiras hondurenyes per córdobas de Nicaragua.Per sortir d'Honduras pago 57 lempiras(3 dòlars) i per entrar a Nicaragua em demanen 150 córdobas(uns 7 dòlars).
El vent a favor i una bona carretera m'apropen a Chinandega.L'última pujada del dia abans d'arribar a l'inquieta ciutat quasi m'aniquila,peró desprès d'ascendir-la m'acaba fortaleixent.M'allotjo al centre de Chinandega,a un carrer al sud de la parròquia del Calvario.Sopo bistec amb arroç,frijoles i patacones(plàtan).El departament de Chinandega produeix canya de sucre,arroç,cafè,etc.El riu Acome travessa la ciutat pel mig.


Després de fer 2 etapes seguides de 140 quilòmetres,em prenc aquest dia amb calma i solament faig 50 quilòmetres.Fotografio al centre de la ciutat de León un mural sandinista.Nicaragua és el pais centre americà més gran.Amb Haití i algun pais més de l'istme,és l'estat mes pobre de Centre Amèrica.
Feia dos dies que no sabia res de John.A l'entrada de Choluteca ens vam despistar,i ens hem trobat a la porta d'un supermercat cèntric de León.Hem quedat per anar a Granada junts.
A 3/4 de 8 del dematí ja em pica el sol a la cara.A 26 quilòmetres de León em paro en un creuament de carreteres i demano un refresc.Quan estic a punt de marxar,apareixen uns americans que estan travessant Nicaragua en bicicleta.És un matrimoni que passa dels 60 anys d'edat.M'apropo a la capital de Nicaragua,Managua.En una baixada punxo una roda.Quan la estic reparant apareix la policia i hem demana el passaport.Diu que no esta en regla,falta segons ell, el segell de la frontera Honduras-Nicaragua.Li comento que en 4 paissos centre americans on s'inclou Nicaragua,el policia de fronteres no estampa el segell pertinent al passaport.Solament estampa un segell a una petita targeta que porto,i desprès de pagar 150 córdobas per entrar a Nicaragua,em donen un rebut que també els ensenyo.Diuen els policies que creuen que les normes no van així,i llavors m'han de portar a inmigració de Managua,pero com avui és diumenge i està tancat,em retindran a la seva comisaria fins demà,assentat a una cadira mentres obren inmigració.Jo els hi dic que els hi prometo que ho tinc tot en regla,i l'únic que faig en aquest pais es viatjar en bicicleta.La seva resposta es preguntar-me que feia en la zona suburbana de control de la carretera d'entrada a Managua.Els hi responc que canviant una punxada.Ells em diuen que solament compleixen amb la seva obligacio.El pròxim pas es per dir-me que em retindran el passaport fins que inmigració digui que ho tinc tot en regla.Em conviden a pujar al cotxe patrulla.Jo els hi dic que no però que els acompanyaré fins inmigració de Managua pedalant.(esta a 30 quilòmetres i així com a minim els hi faré perdre la tarde).És el moment de tirar l'am.Pregunto:aquest malentès es podria arreglar d'alguna manera? i el policia em respon,de quina manera?.Llavors com ja se el que volen li dono la volta a la truita,i se m'acut dir-li que no m'interpreti malament,pero em refereixo a veure si podrien trucar a la frontera nicaraguense per on vaig passar.I em tornen amb el "cuento" d'inmigració.I jo tambe torno amb els meus tretzes i amb cara de convençut els hi dic que si,que si,que fan molt bé la seva feina i que anem cap a inmigració de Managua,però jo amb bicicleta.Quan portem més estona discutint i es donen conta que no treuran ni dólars,ni córdobas,em diuen que no em molesten més,però que sota la meva responsabilitat marxi.I ells ja li diran alguna mentida al seu superior que els a avisat,perquè anessin a veure que feia un ciclista parat en la zona suburbana de control de la via de Managua.Els hi demano els seus noms,cognoms i adreça puix que s'han portat també(ara mateix no porto res a sobre) que quan arribi a Granada tornaré a buscar-los a casa seva(Managua)i els hi portaré un present.
5 quilòmetres abans de Masaya torno a punxar.Avui ja he rebentat totes les càmares i ja es de nit.No tinc llum natural per reparar amb parxes les càmares.Caminant a vegades i altres ocasions pedalant amb la cuberta totalment punxada arribo a Masaya de fosca nit.
Em llevo a l´hora de sempre,però pedalar pedalo poc, avui.Me'n vaig al mercat a comprar cobertes per la bicicleta.La roda del davant te rodats 5000 quilòmetres.L'he utilitzat en un altre viatge i ha dit prou.La de darrera te quasi 3000,però de moment no la canviaré.Compro dos cobertes de marca Chin Chin.Aquesta marca La coneixo d´altres paÏssos sudamericans,com el Perú i Ecuador.Desprès de solventar aquest petit problema men vaig a esmorçar.
L`idea d`ahir era arribar a Granada,però a part dels problemes explicats anteriorment,el mapa estava equivocat i on marcaven 95 quilòmetres hi havien com a minim 140.Al no arribar a Granada canvio els plans,i en vegada de pujar el volcà Mombacho que esta molt a prop de la ciutat Granadina,pujo el volcà Masaya,no molt lluny de la ciutat amb el mateix nom del volcà.
Al volcà Masaya els indígenes de la zona llençaven jovenetes a la lava candent del volcà perquè la deesa del foc Chacitiuque,es calmès.Aquesta activitat la van veure els primers espanyols que van estar per la zona.Quan vaig caminant cap al volcà veig camps de lava.Al final de l`excursió d`anada és espectacular veure el cràter Santiago del volcà Masaya,on les fumaroles diuen que esta en actiu.Desprès de l`excursió torno a l`hotel Califòrnia.Vesteixo la bicicleta amb les meves alforges i faig 15 quilòmetres fins a Granada.La ciutat granadina està enclavada a la vora del llac de Nicaragua.Al llac hi han algunes espècies d`aigua salada que s`adapten a la dolça com el tauró i el peix serra.Aquestes han arribat des de el mar Carib remontant el riu San Juan.Al mar d`aigua dolça hi han 365 petites illes.És van formar per l`acumulació de grans roques volcàniques i es troben separades per canals d`aigues tranquiles.Pere Pirincho.

dimecres, 25 de novembre del 2009

PROBLEMES POLÍTICS A HONDURAS

Les eleccions democràtiques del 29 de novembre em donen confiança per pedalar per l'estat hondureny,tot i els seus problemes políticsL'il.lusió de pedalar per els 8 païssos centre americans(Mèxic,Belice,Guatemala,El Salvador,Honduras,Nicaragua,Costa Rica i Panamà)en fan canviar d'idea i en vegada de travessar el golf de Fonseca amb una barqueta per anar des de El Salvador a Nicaragua per mar,rodejo aquest accident geogràfic,i entro a Honduras per terra i per la frontera de el Amatillo,on també s'acumulen problemes.Els problemes comercials han fet que el govern d'Honduras tanqui el pas fronterer,i no deixi passar cap camió salvadoreny.Per peatons,turistes i ciclistes està obert.Trec de la cartera 40 dòlars per canviar a Lempiras(moneda Hondurenya).
Qui estigui seguint les aventures de Pere Pirincho a Centre Amèrica llegirà que insisteixo amb la calor.Avui el termòmetre diu que piquen els 38 graus.Acabo consumint diariament de 4 a 6 litres d'aigua.
Quan falten 50 quilòmetres per arribar al final d'avui:Choluteca,trenco un cargol de l'alforja que conecta la guia de plàstic que uneix l'alforja amb el portapaquets.Porto cargols de recanvi.Però el cargol inservible s'ha quedat travat,i fins que no tregui l'espatllat no puc ficar el recanvi nou de cargol.Mentres intento treure el cargol afectat,(però ho trobo impossible)apareix un japonès que va amb bicicleta.Ve d'Alaska i porta un any i mig de viatge.Va a Tierra de Fuego,Al sud del sud.El simpàtic asiàtic em diu que és diu Qen.Va tan equipat com John.O sigui dues alforges al darrera,dues al davant i una bossa petita al manillar.No m'haig d'oblidar d'una cinquena maleta gran lligada a sobre del portapaquets.No porta una motxilla a l'esquena com John,però és pot veure lligat a un lateral un típic monopatí en tota regla,i tres cubertes de recanvi.L'alforja espatllada la lligo a sobre del meu potapaquets,i segueixo pedalant perà abans ens intercanviem les direccions electròniques amb el japanès i decidim que ens veurem a Granada,a la vora del llac de Nicaragua.Quan arribo a San Lorenzo veig al costat de la carretera un taller d'automòbils.Amb una serra tallen el cargol.Per la nit abans de descansar reparo l'alforja. Pere Pirincho.

diumenge, 22 de novembre del 2009

HURACÀ IDA




Estic prenent un gelat al poble de Pedro Alvarado(Guatemala) fronterer amb la Hachadura,una vila salvadorenya.Arriba un cicloturista és americà i és diu John.Ens entenem parlant poc i passem la frontera junts.A la frontera no em fitxen el meu passaport amb un tampó com sempre,puix que a Centre Amèrica pots està viatjant 3 mesos en quatre païssos sense marcar el document.El pròxim pas és canviar els últims quetzals i convertir-ls en dòlars,que és l`actual moneda de El Salvador.
John també està atravessant Centre Amèrica en bicicleta.M'explica que és troba malament de la panxa.Quan arribem a l'ohtel Miramar de Acajutla ens instal.lem de seguida,i John és passa tota la tarda dormint.Acajutla te el port més important del país,i al moll hi ha molta activitat de càrrega i descàrrega.A la carretera venen crustacis i també iguanes,bananes i cocos.Surto a donar un volt per Acajutla.Gent beguda tirada pel terra.Prostitutes dient-me que tenen espai,tot en terra de maras.S'anuncia el gran circ per l'altaveu.El so surt d'una pick up blava on a l'espai de càrrega hi ha un nan saludant.El vehice porta un remolc on dins una gàbia,és troba un trist tigre.No ser on anar a buscar el sopar aquesta nit.L'unic lloc segur aquestes hores baixes és l'hotel Miramar.Un amic dels amos de l'hotel,un guatemaltec que treballa a El Salvador,m'acompanya amb una moto fins a una ambientada pupusería.Una pupuseria és un restaurant on a dins de las tortillas posen frijoles o pollastre o peix.Compro 4 pupusas per sopar i una pepsi,i tornem a l'hotel Miramar.L'amo del Miramar és un salvadoreny que havia sigut timoner d'un vaixell de pesca.Em parla de llocs que ell ha estat amb el vaixell de bandera grega,com les boniques Canàrias,Argèlia,Sudràfica i Àsia.
Pel meu llit van corrents petits bitxets,com aranyes i xinxes.Crec que em salvarà de les molèsties el potent ventilador i una dosi de repelent de mosquit.
Als partits de la lliga salvadorenya s'ha donat el cas que el públic apassionat tira a l'arbit o als jugadors bosses d'orina encara calenta.Acajutla perteneix a el departament de Sonsonate.La calor i l'humitat,i els quilòmetres pedalats criden al meu cansanci.
Sovintejen pujades de 4 quilòmetres.En una d'aquestes ascensions veig una forma d'automòbil que em diuen que el trobaré a tot El Salvador.És un típic sistema de locomoció de les baixades d'andròmines de festa major a Catalunya.Els pobladors i camperols de El Salvador el fan servir per recollir feixes de llenya entre altres coses.És tracta d'una plataforma de fusta on els seus dos extrems tan del davant i del darreta porta en total 4 coxinets que fan de rodes.La part dels coixinets del davant és movible i dominada per una corda que porta el conductor,així frena i gira si fa falta.
Començo ha estar a prop del desastre que ha provocat l'huracà Ida.Tindré la sort de no passar per els pitjors llocs afectats.Ha deixat 190 morts,80 desapareguts i 14.295 persnes en 17 refugis.Un altre notícia del diari Salvadorenys el Diari de Hoy,és que cada dia a El Salvador 50 persones és contagien del dengue,que és transmet per la picada d'un mosquit.
Quan arribo a la Libertad aplatanat,vaig a buscar un supermercat.Un altre resultat de l'Ida és que aquesta població fa 8 dies que no tenen aigua corrents.Ens donen grans garrafes d'aigua per poder abocar-la al wàter i realitzar l'higiene persona.Entre dues llums els surfers esperen l'ona perfecte.Tinc la lleugera sospita que a l'hotel on soc(així li dic al llocs on dormo i pago entre 6 i 8 euros quasi sempre)és fa servir més per parelles que venen a jugar,que per viatgers.John està capficat en trobar connexió per internet per el seu portàtil,però no ha tingut sort.
És el primer dia que passo túnels.En total han sigut 5.Alguns son llargs i s'han tornat perillosos.A primera hora del dematí passo el primer pont amb efecte Ida.Està mig trencat però encara és pt passar pedalant.Del segon pont solament existeix la meitat.Per anar amb la bicicleta haig de creuar el riu i mullar-me fins a mitja tibia.Les persones que viuen en aquestes contrades i que van en direcció contrària a la nostra arriben fins al pont trencat,llavors baixen per una escala feta per l'ocasió.A mig camí es troben amb nosaltres.A cada banda del pont és troben els medis de transport i així fan el transbord convenient.Pel riu el dia de la tempesta tropical va baixar de tot,també animals(cavalls,vaques,etc)que ofegats van acabar a l'oceà.Solament el cuir dels animals el van trobar a la platja però a 6 quilòmetres d'on desembocava el riu.Les tintoreres van aprofitar l'avinentesa.
M'agrada el verd del volcà de San Miguel,a 2000 metres d'alçada.Paro juntament amb John a fer un most.Comencem a pujar un port de muntanya,quan portem 3 quilòmetres l'americà és dona conta que s'ha deixat la motxilla que porta a l'esquena a l'estació de servei.Torna enrera com una exhalació.Una furgoneta em bé a buscar a mi,i hem diu que ens hem deixat la motxilla,els hi dono les gràcies.L'americà be més relaxat i seguim pedalant.La temperatura de El Salvador és de 35 graus,però la Union és una zona més calenta,i puja a 38.Des de La Unión és veuen les costes de Nicaragua i Honduras.Pere Pirincho.


dimecres, 18 de novembre del 2009

RÍO DULCE


Sovint em diuen que tinc cara de cansat.Dos dures pujades m`han fet suar la cansalada.Quan em paro a pendre una pepsi em diuen que tinc 10 ciclistes de Poptun davant meu.Me`ls trobo a Rio Dulce.Em demanen el preu de la bicicleta i dels seus accesoris.Han de fer 100 quilòmetres més,o sigui tornar a Poptun.Possiblement se`ls hi farà de nit.Em diuen que no porten llum.Si no arriben faran nit al ras.No duen equipatge.Ni casc,ni rastrals,ni pedals automatics,per la dissort,son altres recursos.
El carrer principal de Río Dulce es un lloc on comerços,camions,cotxes i vianants no cabem tots a l`hora.Veig una baralla.M`aturo a fer d`espectador.Un noi atonyina a un de gordo molt gordo.



El gras marxa.El xicot que portava les de guanyar s`emprenya i tira una moto lluent al terra.S`acaba l`espectacle.

Penso en una anècdota oblidada.Sobretot a Mèxic i també a Guatemala veig vives i mortes taràntules.Mentres espero que faci net l`huracà Ida descanso visitant Livingston,que son varis carrers entrellaçats llargs.No sembla estar a Guatemala.És com si haguès tornat a Belice.Tot es caribeny.La ruta pel Río Dulce fins a Livingston(solament es pot arribar amb barca) és una excusa molt agradable per descobrir aquest lloc ni que solament sigui per donar una volta pel petit poble.Al tornar,la petita golondrina para al Castillo de San Felipe,que va ser construit a finals del segle XVI per protegir el comerç entre Guatemala i Espanya.
A la vora del llac Izabal (regió i allargament del Río Dulce)s`acumulaven tots els materials
i paquets que dins dels galeons arribaven cap a la península ibèricaAssentat al llit de la meva habitació,a la tele,el canal vasc m`informa,(tambe el diari prensa libre de Guatemala)que Ida a arrassat El Salvador,deixant més de 140 morts.Va cap Louisiana,Estats Units.
Sempre miro cap a la gastronomia per que es una de les meves perdicions.Volia parlar una mica de la banana.La banana o el banano la fan de totes maneres,al forn,de forma chips,licuada amb llet,en els pastissos com el pa de banano,etc.El plàtan li diuen a la banana gran ho sigui el que nosaltres anomenem platan mascle.Es pot dir que hi han uns quatre tamanys d`aquesta fruita.
Des de la Ruidosa,a 34 quilòmetres de Río Dulce segueixo el riu Motagua fins al Gualán.Tot el dia pujo i baixo tobogans.També un port de 8 quilòmetres.Els camions van molt ràpid.Sovint m`adelanten apropant-se massa.Sort del voral.Quan el voral desapareix entra en joc la sort i l`intuició.
Ensumo Ciudad de Guatemala.Ho denoto amb el tràfic i la contaminació.Possiblement estic fent les pujades més dures del viatge.Surto del servi-centre d' una benzinera amb un cafè amb llet a les mans.Una nena que demana almoina em crida i em diu si li dono el cafè amb llet.El brevatge canvia de mans.La xica li dona a la seva mare i la muller prepara un biberó per un nadó que te a les mans,amb la beguda.
Les cadenes muntanyosess'avisten a esquerra i a dreta de la carretera.Aproximadament em mantinc a 1500 metres d'alçada més o menys.
Seria una equivocació per la meva part fer-me el valent i entrar sol a Ciudad de Guatemala.Per solventar aquest problema tinc la sort buscada,doncs a una benzinera i insistint trobo a un senyor que treballa de pintor i te una camioneta.Em traslladarà fins a Mixco(passats els perills de Ciudad de Guatemala) i serà un petit trajecte de 30 quilòmetres en automobil.Faig 40 quilòmetres més fins la ciutat de Antigua.
Als negocis i comerços de pobles i ciutats i han molts guàrdies de seguretat.Porten escopetes retallades de 5 cartutxos,moltesson armes il.legals.Mentres pedalo veig a la carretera anuncis d'armeries.
Antigua Ciudad de Guatemala s'anomena així perquè la van traslladar on està l'actual capital ja que a Antigua hi havia hagut varis terratrèmols,que havien desfet la ciutat.
El volcà més alt de Centre Amèrica és el Tajumulco amb una alçada de 4220 metres.Pujo un una mica d'un volcà en actiu anomenat Pacaya.Te una alçada de 2550 metres.És un dels tres volcans actius de Guatemala.L'excursió surt del poblet de Santa Maria i amb l'idea que vaig és veure riu de lava a 1900 metres d'alçada.La lava és veu perfectament a un metre o dos de distància meva.A sobre meu la xemeneia del Pacaya treu fum.Al davant admiro els volcans Agua,Fuego i Acatenango.Els dos últims també estan actius.Els tres volcans tenen una alçada d'entre 3700 i 3900 metres.A la tarda no faig re especial.Passejo per Antigua.Em conecto a Internet i faig alguna cosa quotidiana més.
Tant patir amb gust i esforç els últims dies,per al final baixar i deixar la carretera a més de 2000 metres per arribar a la costa.En varies paraules del mar carib a l' oceà he tardat una mica menys de tres setmanes.Els primers 40 quilòmetres son de baixada,un descens on a la dreta hi ha el volcà Agua, i a l`esquerra el Fuego i el Acatenango.Fotografio per últim cop els volcans.És el primer dia de viatge que m´abrigo amb samarreta i pantaló llarg per començar a pedalar.Abans que s`acabi l`afable baixada en desfaig de la roba que em tapa.A prop està l òceà Pacífic.L`ondulació del terreny i l`enorme calor em diu que torno a pedalar per zones baixes.Allunyat de la capital els paisatges tornen a ser captivadors.Pere Pirincho.

dijous, 12 de novembre del 2009

TIKAL I ALTRES HISTÒRIES

Ja estic al pais dels arbres,(Guatemala)fent quilòmetres per purs paratges,zones silvestres encara no talades,i carreteres amb obres que van perdent la por al progrès.

El panorama orogràfic ha canviat.Haig d´apretar al cos en les primeres pujades i estic al cas per no tenir cap ensopegada amb els clots de la carretera.
Els primers 500 metres del dematí son d´un rampa amb un 20 per cent de desnivell.La pujo per una inèrcia d´unes cames acostumades.En la sortida terrestre per la frontera belicenya em fan pagar 30 dòlars de Belice.una 15 dòlars americans.A l´entrar a Guatemala solament deposito 20 quetzals que son uns 3 dolars americans.Una cua d´un huracà planeja per l´estat de l´ocell quetzal.Diuen que portarà 6 dies de pluja.Ja porto 2.A prop del llac Peten Itza,al nord de Guatemala hi ha una població que la formen tres petites comunitats.Flores,Santa Elena i San Benito.Les tres formen una vila anomenada Flores.Al poc d´arribar un diluvi internacional s´apodera d´aquesta nació tropical.
El Peten es una zona selvàtica que ocupa el nord de Guatemala.Flores es la capital del Peten i s´assenta en una illa del llac Peten itza unida per una calçada de 500 metres.
L´estrella del firmament maya dins d´aquesta zona de Guatemala es Tikal.Tikal esta dins d´una penetrant selva.En aquest entorn l´arquitectura maya va arribar al màxim.Tot és una meravella pero es supera quan es puja al temple I.Devant està la piramide del temple II,mes enrerera i una mica mes a l´esquerra es veu la punta del temple III i al fons s´albira el cim arquitectonic del temple IV...El passeig per Tikal es continuament així i et descobreix una metròpoli que va comencar a ser habitada l´any 800 a.c. i és va desarrotllar durant 1600 anys.Van ser puntals en arquitectura,art,ciència i comerc maya.Podia haver tingut 60000 habitants.Hi han animals com el mono i el pisote que és una espècie de mapache.Entre els arbres destaca la ceiba.Encara queden moltes construccions enterrades entre la vegetació.Al migdia el sol apreta fort.Els núvols és reflexen en el vidre del Peten Itza.
Sembla que la tempesta Ida hagi desaparegut.Feia dies que no veia el cel blau.Des de que vaig arribar a Mexic el dia 22 d´octubre,avui és dia 9 de novembre i la pluja ha sigut present cada dia.El cos va va devorant quilometres.Els ultims dies uns 120 diaris.Avui és el primer dia que dormo a la tenda.No ho faig a la selva si no ha una finca que es diu Ixobel.Ixobel és troba a tres quilòmetres al sud de Poptun.Es un lloc ideal per l'ecoturisme.Abans de Poptun un cartell em crida l´atencio.Ve a dir que hem de lluitar tots contra la malària.Jo sempre dic que es l´animal mes perillos de la selva.Veig Guatemala tranquila pero no es pot obviar que en algunes zones hagi inseguretat,ni que siguin casos concrets.Llegeixo al diari prensa libre que no molt lluny d´aqui ,a 100 quilometres uns atracadors de 20 anys van matar a un home danès de 70 anys.Rento un cullotte i un maillot al safareig de la finca.Despres els deixo assecar a sobre d´una cadira de fusta, dins d´un porxo fet de fulles de palmera.
A la nit al ranxo celebren una festa de malabars amb foc.Dins de la meva caseta de plàstic no es pot dormir degut al soroll que desperta la festa.Penso que el millor es unir-me a la celebracio.Em conviden a tequila.Abans de les 12 estic dormint.Pere Pirincho.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Tricicle y Indurain



dilluns, 9 de novembre del 2009

FUGAÇ PAS PER BELICE


Fa molts anys va escriure Camilo José Cela que si no fos per la filatèlia,molt pocs sabrien on és situa Belice.
Els primers europeus que van arribar van ser els britànics a principis del segle XVII,puix que estaven interessats en la fusta,principalment en la caoba.
Tot olora a Colonització britànica.La llengua oficial és l'anglès i conviuen 250.000 persones.Les seves fronteres son:Mèxic pel nord,i Guatemala per l'oest i el sud.A l'est és troba el mar Carib.Conflueixen molt mestissatge que és denota al carrer com:guatemaltecs,mexicans,xinesos,descendendents de colonitzadors anglesos,esclaus negres,etc.Belice es membre de la Commonwealth i la cara de la reina d'Anglaterra es pot veure en els bitllets.
El gravat de la carretera em fa anar una mica més lent que els altres dies.Segueixo buscant els pedals automàtics.A uns grans magatzems d'Orange Walk pregunto sobre el tema.Un home molt amable em diu que te un equip de ciclisme de carretera.Em comenta que a la seva familia practiquen el ciclisme.També el de muntanya.Al final resulta que te abandonats en un magatzem uns pedals.Son antics però crec que em serviran.No em cobren res.Si puc compraré uns de nous a la ciutat de Belice.El país de Belice intenta ser ordenat i net i La gent és amable i tranquila.Els seus habitants parlen castellà amb un tò anglès molt divertit.El Belice river és un riu Salvatge.Passa pel xic poble de Burrell Boom.És un riu on a la seva ribera s'olora a selva.El verd és el seu color predominant amb molts tons.Al centre de la ciutat de Belice trobo els pedals automàtics que em valen 35 dòlars.La ciutat de Belice és el grà al cul del petit país.Brutícia i molta perillositat al carrer.De dia encara és pot passejar per ella, però de nit ni parlar-ne.Te 100.000 habitants.La majoria de les cases son de fusta pintada,com a tot el país.Els forts ciclons les arrassen fàcilment.Passejo per la vorera on està l'esglèsia anglicana de St. Jonh's,la més antiga de Centre Amèrica(1812).
Aquest estat és un dels païssos més cars de Centre Amèrica.El dòlar americà mantè una paritat amb el dòlar de Belice.Dos dòlars de Belice son un d'americà.És poden veure amish a Corozal,Belice City i San Ignacio.Els amish son comunitats de grangers d'origen alemany i holandesos que segueixen visquent com al segle XIX.A prop d'on estic allotjat és troba al riu,el moll de Burrell Boom.Faig unes fotos mentres sento els monos,en unes riberes plenes de cocodrils.
Em desperto quan la bruma domina la natura i el dia és gris i fresc.La següent data és curiosa:Belmopan la capital de Belice és possiblement la més petita del món en habitants doncs solament te 5000.Trobo molts ciclistes practicant ciclisme a la carretera,a primera hora del dematí.Abans de San Ignacio la calor apreta i em fa aturar-me a Esperanza.Menjo alguna cosa i trec la càmara.San Ignacio està a la ribera occidental del riu Macal.S'ajunta amb el riu Mopal per formar el riu de Belice.Al poble s'entra per un estret pont que travesso caminant per la zona peatonal.M'allotjo a la cèntrica avinguda Burns que és on és cou la vida al vil.latge.
Mentres veig una pel.licula romàntica a la meva eixerida habitació,entra per l'oberta finestra,per la red que no s'apiada amb els mosquits,i per una cortina submisa el so armoniòs i elegant d'una flauta.Porto pedalats 903 quilòmetres.Pere Pirincho.

dijous, 5 de novembre del 2009

PEDALANT PER LA PENINSULA DEL YUCATAN



L'inquietud i ganes de pedalar del primer dia,em fan actuar sortint de Mérida,com un jove ciclista novell.Monto malament les alforges al portapaquets.Una d'elles cau a terra mentre ja em desplaço.No passa res,i tot queda amb un petit esglai.El dia segueix accidentat.Els pinyons no canvien be.El canvi ha sofert un cop per culpa dels dos transbords d'avió,i els dos viatges amb autobus que han tingut que soportar la bicicleta,per arribar a Mérida.Abans de divisar el poble on l'arreglo(Tixcocop:gran productor de hamaques) punxo per primer cop.La temperatura es manté en una mica més de 30 graus.
Travessen iguanes per la carretera.Mentre pedalo,l'exuberant vegetació em fa d'ombra.A vegades els ventiladors de les "posadas"semblen que hagin de despegar igual que un helicopter.
A Piste arribo al migdia.Esta a un quilometre i mig de les ruïnes de Chichen Itza.Chichen Itza es el mes gran i major conjunt de piramides de Mèxic.Els primers que el van habitar van ser els mayas entre el 400 i 1250 a.c.Després de molts segles cobertes per la vegetació,les piramides van ser descobertes l'any 1850.El que m'inpressiona més es la piramide de Kukulcan a 17 metres d'alcada.Les desenes d'educats venedors,promocionen els seus productes artesanals dient que els donen quasi gratis.Els xàfecs diaris refresquen la zona.L'hora de sortir a pedalar es com a molt tard les 7 del matí,per així evitar menjar-me la potent calor.
A partir de Valladolid el vent pica de cara i després de fer 150 quilometres,arribo fos a Tulum.Uns quilometres abans de Tulum em dono compte que l'amortitzer esta espatllat.Tot i que no tenia pensat de parar a Tulum no tinc més remei,puix que he tingut que canviar l'amortitzer i l'operació hem te retingut al bonic poble un dia sencer.A la tenda de ciclisme on arreglo la bicicleta venen kits de primers auxilis que es componen de cafiaspirina,tirites,iode,bastonets,etc.Analgesics,potitos,champus,winston i marlboro,venen a la "farmacia del ahorro".
Cada cop que paro em mengen els mosquits,pero no es epoca de dengue.La sensació de calor es molt forta.Quan es produeix un xafec no busco aixopluc i segueixo pedalant.Si l'aigua no cau amb suma virulència,i degut també a que no fa fred es pedala millor mullat.
Sortint de Bacalar(a uns 40 quilometres de la frontera amb Mèxic)es trenca el pedal automàtic dret.Cau al terra tota la plataforma i acabo arribant a Chetumal(la frontera mexicana)pedalant solament amb l'eix que entra dins de la biela.Un amable mecànic que treballa diumenge em posa un pedal automatic i gual que el meu,(els bons mecanics sempre tenen coses guardades)pero em diu igualment que el canvii a la ciutat de Belice,doncs tampoc em durara tot el viatge.Deixo uns dies preciosos pedalats pels estats de Yucatan i Quintana Roo a Mèxic,on fins i tot quan es menja fruita pelada a un restaurant,has de vigilar que no li hagin afegit picant...Pere Pirincho.