dijous, 31 de desembre de 2009

Barranco del Infierno


CONTROL TOTAL


Una carretera tallada degut a un esllavissament de roques en van fer entrar al Tibet sense el permís especial,i tampoc donar les pertinents explicacions a les autoritats,a finals de l'any 2000.No portava més de 3 dies pedalant per la terra del Dalai Lama quan els policies i militars xinesos ja sabien que un europeu gastava les cubertes de la seva bicicleta per les pistes de fang dur i a vegades també a sobre d'un asfalt bo.Va ser en un poble i quan descansava en una freda nit en una pensió,quan les autoritats xineses van envair amb forts cops la porta de la meva habitació.L'amo de l'hostal m'havia delatat.Desorientat per el soroll i per la soporització dels meus pensaments puix que estava dormint,vaig tardar en obrir la porta del meu lloc de descans als escandalosos.Eren un policia i un militar llògicament ambdos xinesos.Els personatges anaven armats.Em van tractar be mentres em feien preguntes del tipus:Que fa vostè al Tibet? Els hi va costar entendre que havia anat al pais de l'Himalaia per pedalar i gaudir de la natura i dels seus monestirs.Els hi vaig donar les meves alforges perquè les puguessin registrar,però no va caldre.Em van creure i en conseqüència em van deixar en pau.Tot i que en cap moment vaig sentir por de les autoritats xineses amb el pas dels dies em vaig donar compte que emtenien controlat dins d'una terra que perteneix als tibetans.Jo seguia pedalant feliçment per les muntanyes pelades i de molta alçada.Els durs i dificils militars xinesos controlaven als pobles tibetans tenint destacaments militars xinesos cada 200 quilòmetres més o menys,i al mig els llogarrets on habitaven els tibetans.D'aquesta manera mantenien a la població autòctona controlada.Jo mateix em trobava molt sovint que quan buscava una pensió per dormir m'acabava allotjant en un destacament militar xinès ja que no hi havia una altre
opció.Fins i tot al dematí quan volia proseguir el meu viatge em trobava amb la porta del destacament tancada i ningú em feia cas per obrir-la fins que em posava a cridar i llavors es donaven pressa perquè poguès marxar.
Un dia de ruta més vaig arribar a un poble.Molt educadament un militar xinès que vaig trobar dins d'un restaurant em va saludar dient-me en un bon anglès:Hola noi d'espanya.Aquesta paraula la va dir en xinès.Son tres sílabes i en l'idioma mandarí s'escriu Xi Ban Yu.Jo li vaig respondre amb una pregunta,dient-li com sabia que jo era de Xi Ban Yu.Ell em va contestar que li havien trucat d'un altre poble xinès comentant-li que un ciclista espanyol passaria per aquest poble desprès d'uns tres dies,perquè feia quilometrades de 70 quilòmetres,i el poble d'on havien rebut la trucada estava aproximadament a 200 quilòmetres.D'aquesta manera tan controlada irremediablement vaig arribar a la santa ciutat de Lhasa a 3600 metres d'alçada.Pere Pirincho.

dilluns, 28 de desembre de 2009

GRÀCIES A VOSALTRES


Des de que viatjo i pedalo en bicicleta quasi sempre he voltat sol.Amb números son 14 de 16 viatges en solitari.Els motius d'aquesta soletat, coincideixen amb no poguer fer coincidir els dies de festa amb amics meus que perseguexin la premisa de viatjar en bicicleta.
Mai estic sol i mai em sento sol.Els meus viatges tot i ser en solitari participen sempre bones persones.D'ells volia parlar.De l'Albert que no és cansa d'ajudar-me.Del Toni que quan va veure que tenia problemes amb la meva extranya esquena,no va dubtar en donar-me un cop de mà.Del meu fisio Marc que quan no em recupera el bessò m'arregla el psoas.Del "Seque" que acaba deixant sempre el blog molt bufò.De l'Emili fent el possible perquè el nen tingui sempre a punt el material esportiu(bicicleta,alforges,etc) i no li falti de res.Del Gabriel perquè participi o no participi sempre està al meu costat.De la meva soferta dona que aguanta al Pirincho durant tot l'any.A tots ells Bon Nadal(també als seguidors del blog d'en Pirincho puix que gràcies a vosaltres a vegades ens juntem 30 persones) i moltes gràcies.Pere Pirincho.

CAHUITA


És un dia de curts i variats trasllats.Aquest sistema d'avançament amb transports publics no m'agobia,al contrari m'agrada perquè és el preludi a una ansia amagada d'una de les coses que m'agrada fer més a la vida:conèixer llocs nous.Sobretot si son poblacions no molt grans amb tot el positiu que els envolta.Com no el meu transport preferit és el que tothom sap:la bicicleta.Tiro un paper a un contenidor d'escombraries i veig dins del gran recipient un voltor menjant escorrialles.
No se si m'he rentat la cara avui,però son les 8 de dematí i ja estic disposat per anar a terra ferma i seguir cap a Changuinola.Una població on viuen de les plantacions de bananes.(És la frontera panamenya).Creuo caminant la frontera panamenya i la de Costa Rica(el pont que les comunica és de ferro i al terra te unes fustes malficades i enganxades amb claus que tot plegat fa de terra.En mig del pont és troba els rails d'una antiga via.A Sixsaola em diuen que en 20 minuts surt el bus cap a Cahuita,on pernoctaré 3 nits.
A les cabines Palmer la natura i la fauna em delecta amb un gripau descansant a la fulla d'un ficus,llangardaixos que pugen a les palmeres,o un concurregut arbre anomenat Jicaré on cada dia venen a alimentar-se de les seves fruites un esquirol i també una guineu que encara no he vist i que em diu l'encarregat de l'hostal que si,que be cada nit,però que si no la veig i fa falta em posarà sobre l'arbre una de pelutx.
El parc nacional de Cahuita està dins de la població del mateix nom.Els carrers de Cahuita son de terra i sorra.El seu parc nacional és petit però és un dels més visitats de Costa Rica.Aquesta zona posseix no solament platges de sorra blanca i cocos,sino també coralls,manglar,pantans,floresta tropical tupida on hi han moltes palmeres i viuen monos carablanca.
L'excursió d'avui és agradable:son 7 quilòmetres entre la lenta sorra de la platja,rius d'aigua freda que passo mentres vaig fent fotos en aquest cuidat i verge Carib.De vegada en vegada canvio l'observació de la natura per l'imatge d'algun mamifer o d'alguna espectacular papallona on em creuo pel seu camí ,un ample vial cuidat i còmode que va paral.lel al cristalí mar.
En una guia parcialment menjada per un cranc de San Blas (Panamà)miro els que seran els meus proxims destins.A Cahuita agafo l'autobús que em portarà al Refugio Natural de Vida Silvestre Gandoca-Manzanillo.La ruta en transport public dura una hora i em deixa el petit poble de Manzanillo on les seves quatre cases de fusta a peu de mar li donen un aspecte bucolic de lloc que mai penses que pugui ser així i ni et planteges que existeixin.El dia és ventòs a Manzanillo i la pluja encara s'amaga als nuvols.Començo a caminar des de la vila anomenada per aquest espai natural caribeny i que arriba fins la frontera panamenya.Entre Punta Mona i Manzanillo,rodejat de palmeres i cocoteros és trova una de les platges més boniques del Carib on avui no puc disfrutar de les seves clares aigues salades degut a l'oleatge que provoca el mal temps.
A l'humida selva ha plogut, el camí està enfangat i relliiscòs,no m'aventuro per altres sendes perque les veig inpracticables i el so del mar és brau i avui està més gris que blau.Un animal que no coneixo la seva espècie passa devant meu veloç,doncs el persegueix un gos,on al final el can li perd el rastre.Esquirols i granotes vermelles trepen als arbres en un dia on la natura torna a ser generosa però el temps del dematí ha nascut espatllat.Pere Pirincho.

divendres, 25 de desembre de 2009

BOCAS DEL TORO




A l'arxipelag de Bocas del Toro el temps és mostra inestable.A l-illa de Colon els edificis d'aquesta població son totalment de fusta,en un tipus d'estil a les Antilles..La ciutat de Bocas la componen varis carrers llargs i totalment rectes.Un noi que es diu Santiago en vol vendre un tour per les illes,sento el claxon de l'home del carro dels gelats,algun ocell,taxis,un xerrac tallant fusta i un trompetista practicant des de dins de l'edifici de bombers.Bocas del Toro està al Carib panameny i fa quasi frontera amb Costa Rica.Habiten els indigenes bri-bri i Teribes,que parlen el guari guari una mescla d'anglès,francès i alguna llengua aborigen mes.Camino i visito alguna de les millors platges de Bocas com es Feria del Mar.Solament hi han dos banyistes que tenen molt ordenat la seva roba dins d'una bossa.A la platja hi ha un restaurant vuit que te un berenador amb unes cadires i taules velles però acurades.A la mateixa platja hi ha un camp de voleibol.
Fotografiant flors em dono conte que a prop hi ha un colibri,l'unic ocell que vola enrera.
És el primer dia del viatge que dormo sense el ventilador engegat.La jornada es d'un blau espectacular i a sobre no fa excessiva calor.Una barca enceta l'excursió fins la la badia dels dofins on puc disfrutar dels salts d'aquests animals.A Cayo Coral faig esnorkel i em dedico a veure bancs de peixos.Al parc Marino Isla Bastimentos l'oleatge no m'inpedeix que les ones em donguin unes voltes dins del mar.Als llocs on l-aigua no està esverada els espais naturals estan ple de manglars.La tarda i la poca llum s'ofega pero de camí al' illa Colon la barca para un suspir de segon a Punta Hospital,que es troba 2 quilometres a l'est de Bocas.Aquí hi havia l-hospital d'una important companyia de fruites construit a finals del segle 19 i tancat sobre l''any 1920.El petit bot a motor arriba al moll de l'animada illa,rapid i donant bots a sobre de la neta aigua.Pere Pirincho.

dilluns, 21 de desembre de 2009

MATERIAL QUE PORTA PERE PIRINCHO A LES SEVES ALFORGES

ROBA

2 samarretes curtes,1 samarreta llarga,1 pantaló curts,1 pantaló llarg,2 cullottes curts,2 maillots curts,1 cullotte llarg,1 windstopper,1 xubasquero,1 banyador,2 parells de mitjons,dos peces de roba interior,sabatilles d' anar amb bici,sandàlies de goma i nylon,xancles de goma i uns guants d'hivern.

EINES I RECANVIS

Un tronxacadenes,cables de fre i canvi,pastilles de fre,cargols de recanvi,2 cubertes,3 càmares de recanvi,parxes i pega, 2 paletes,bomba per inflar,filferro,esparadrap,brides,tros de cadena,tisores,clau fixe del 14 i 15,navalla d' esplorador,navalla-alicates,navalla allen,oli per engrassar la cadena i altres parts de la bicicleta.

BOTIQUIN
Antiinflamatoris,paracetamol,antidiarreics,sals minerals,2 tipus d'antibiotics d' ampli espectre,pomada amb corticoides,pomada antiinflamatoria,pomada epitelitzant
medicament contra la malària,agulles,xeringues,gasses,benes,esparadrap,tirites,iode,tintura de iode al 2%,vitamines,glutamina,crema solar i repelent de mosquits.(Medicaments personals).

HIGIENE PERSONAL

Tovallola,pot de sabó,pastilles petites de sabó,gillettes,raspall i pasta de dents,paper wc,talla ungles i pinces.

ALTRES COSES

Targetes de crèdit,calers,cartera,targeta de crèdit,1 encenedor,1 ràdio petita,4 piles petites,1 quadern de notes,2 llibretes petites,1 càmara de fotos,guia blava de Centre Amèrica,1 llibre,(Final de novela en Patàgonia de Mempo Giardinelli)2 mapes,(1 de Centre Amèrica i un altre de Mèxic,Belice,Guatemala i El Salvador)candau de cadena,rellotge digital,ulleres de sol,una cullera petita,dos bidons d' aigua,porta documents per bitllet d' avió,un sac de dormir,una tenda on passar les nits,una motxilla petita,casc,1 drap petit per netejar la bici,un pop,algun record,dues alforges inpermeables per ficar-ho tot a dins i per suposat la bicicleta.Pere Pirincho.

dissabte, 19 de desembre de 2009

KUNA YALA(ARXIPELAG DE SAN BLAS O DE LAS MULATAS)

Desprès de tants quilòmetres i cansanci al cos ara toca descansar.Segueixo viatjant i realitzo grans passejos que em serveixen per conèixer llocs nous,com el gran i interessant casc vell de ciutat de Panamà,que justament estan començant a remodelar.Des de l'avinguda de Balboa és veu l'espectacular badia de Panamà.El que em sorprèn més de Panamà és el seu canal.Per observar-lo i admirar-lo me'n vaig a l'exclusa de Miraflores en un bus que em costa 35 centaus de dòlar.A les dues de la tarda veig els vaixells com passen aquest tram de canal.Com puja i baixa el nivell de l'aigua,i com s'obren les comportes.
A les 5 del dematí m'esperen a la porta de l'hotel Colon(destartalat i polsegòs)que està enmig del casc antic.Un 4 per 4 em porta a l'arxipelag de San Blas,a 2 hores i mitja de ciutat de Panamà.

Aquesta ruta no és d'una rapidesa inmediata,al contrari,per terra és una mica complicada(la pista l'estan millorant molt)puix que fins i tot s'ha de vadejar un riu i passar per zones de pista enfangada.Desprès d'arribar a la part atlàntica de l'istme(Colón)s'ha d'anar al districte de Santa Isabel.Quan el 4 per 4 acaba el seu recorregut és hora de continuar el seu viatge amb un dèbil cayuco,primer per el río Sidra i desprès solament faltaran dues hores de fort oleatge on la barqueta no em protegeix de res i haig de tancar els ulls per salvar-lo de les fortes ones del mar Carib.
L'arxipelag de San Blas és un paradís tropical format per 365 illes petites, la meitat deshabitades i l'altre meitat viuen indígenes Kunas. Son petits trossos de terra amb platges cristalines i de sorra fina,plenes de palmeres on quasi no caben els cocos a les seves copes.La comunitat Kuna està organitzada per una llei panamenya de l'any 1953.El govern mantè les escoles i els hospitals però deixa als indígenes que resolguin els seus propis assumptes.Cada poble respecta l'autoritat del Sáhila.Sobre el comú mana el congrès general composat per 3 sáhilas.El Kuna és el seu propi idioma on les paraules tenen accent a la primera síl.laba i no existeixen els articles.
A l'illa on descaso és diu Pelicano.Solament sento la remor de l'aigua i noto el vent.Aquí viu una familia Kuna composada per 5 persones en un terreny rodejat d'aigua,dotat de 1000 metres quadrats.Disposen de 3 cases petites fetes les parets de canya i els sostres de palmeres.Hi han també bàsics habitatges conduits com a negoci d'hospedatges per a turistes.A l'illa imperen les palmeres,Sense aixecar-me de la cadira veig algunes illes més.L'únic perill que pot passar és que em caigui un coco a sobre.El menjar que em donen és bàsicament arroç,marisc o peix,pinya i coco.(Avui toca llagosta).Algun ocell picoteja pel terra i també sento el martell d'un dels Kuna treballant.A l'illa del pelicano varies coses son úniques:un bidó de 1000 litres d'aigua,(no hi ha aigua corrents)un wc,i el generador de benzina que dona llum a la petita illa.A la meva cabana feta també de canyes i fulles de palmera la porta és un simple llençol.Al terra de sorra blanca està ple forats excavats per crancs ermitans.En una tarda ennuvolada on amenaça pluja una banda de pelicans busca la millor illa per descansar.Els Kuna han sapigut mantindre la seva identitat al marge de la creació d'estats moderns com Panamà.Les dones amb les seves vistoses vestimentes son un símbol de l'imatge del Panamà a l 'exterior.En aquest territori coralí la recolecció del coco,la pesca de la llagosta i el turisme son els pilars de l'economia Kuna.Un dels problemes és l'existència d'un alt percentatge d'albins(enfermetat genètica que suposa tenir falta de melanina o pigmentt que protegeix la pell dels raigs solars.Els Kunas anomenen als albins els fills de la lluna i els tracten d'una manera especial.Els indígenes amerindis no paguen impostos al govern central.Cada dos mesos (les illes son propietats de families senceres i hi han families que tenen dues o més illes)un component diferent de la familia li pertany recollir la collita de cocos de la seva illa.Algunes de les activitats que practico en la meva estada a l'illa és llegir,practicar esnorkel i escriure religiosament cada dia el meu diari.Corall,estrelles de mar,pops i molt tipus de peixos em fan gaudir mentres practico esnorkel.En Nemesio(un kuna albí)ens cuida, ens fa el menjar i ens explica histories Kuna.
Al dia següent de la meva arribada un altre cop a l'istme,agafo un taxi des de la terminal de transport nacional d'Albrook.L'automobil em porta al Parque Natural Metropolitano que està a la mateixa ciutat de Panamà.Més natura tropical dins de 265 hectarees.Justament a dalt del mirador trobo una tortuga que s'intenta amagar entre els tupids matolls.Al mateix mirador ia 150 metres d'alçada s'observa la ciutat,la badia i els ponts de les Américas i del Centenario,i les esclusas de Miraflores.2 hores caminant per senders anomenats amb noms com Los Caobos,La cienaguita,Camino del Mono Tití i los trinos.A l'altre banda de l'avinguda Juan Pablo ll i encara dins del parc queda el petit sender dels Monótides.Des de aquesta carretera torno amb cotxe fins la terminal on hi han infinits llocs per menjar, i 5 centres comercials on em perdo entre la gent i les grans dimensions.L'aire acondicionat em condiciona perquè em quedi una estona més dins el fresc oasi, fins surtir a la crua realitat del carrer i la seva temperatura alta.(Als enormes centres comercials fins i tots hi han grans i varies atraccions de fira).
Continuo viatjant amb un autobús nocturn que em portarà a Almirante(d'aquí surten els ferries i els taxis compartits i acuatics a l'illa de Colón dins de l'arxipelag de Bocas del Toro,el meu penultim destí que visitaré al centre americà pais de Panamà.Desprès vindrà la costa caribenya de Costa Rica.PerePirincho

diumenge, 13 de desembre de 2009

CIUTAT DE PANAMÀ:FINAL DE VIATGE EN BICICLETA



Canviant de país un altre cop i ara de Costa Rica a Panamà.Noto que els preus a l'estat del canal son més baixos.Respecte a tots els altres païssos centre americans,a Panamà i venint de Costa Rica s'ha d'avançar el rellotge una hora.La pujada final del dia fins al poble de Tolé,(està a dalt d'una muntanya)un punxaço que em fa anar poc a poc i una mica d'insolació i de gana em fan arribar a Tolé,Justet.En mig d'un poble allargat i verd però brut em lloguen una habitació que te a la finestra unes cortines de les tortugues ninjas.
No solament a Tolé sino a pobles que passo pedalant com San Félix,viuen indígenes Guaymíes.Pocs quilòmetres desprès de Tolé entro a la provincia de Veraguas l'única del món on a les seves dues bandes de costa és troben oceans diferents.(Pacífic i atlantic).
Masses iguanes mortes a la carretera.


Riues no molt llargs moren a l'oceà bàsicament verges.Cascades amagades que no és deixen fotografiar bé,deixen un so pur..Vaig al centre de la ciutat on m`allotjo avui,Santiago.Els carrers estan tallats perque celebren el preambul del dia de la mare.De festa no en veig cap.Solament sento la cridòria d'uns venedors embogits per treure`s de sobre els productes de les botigues que representen.Aquestes últimes tardes pedalades on em baixo de la bicicleta quasi a una hora baixa,el vent és gira i em dona de cara. El canvi d'horari,(tinc una hora més de sol)i el cansanci em fan sortir a les 9 del dematí.Avui és el dia anterior de l'entrada a Ciutat de Panamà.La carretera és de doble carril per banda i a part hi ha un carril auxiliar de dos metres sovint molt net que em fa anar allunyat dels cotxes,que cada cop que m'atanso a Ciudad de Panamà surten molts de no se on.
Paro auna benzinera de la població de Aguadulce i compro una pepsi.Al tornar a pedalar és torna a repetir el que hem va passar a El Salvador.Una alforja s'ha trencat.És la la que estava sencera.El cargol trencat no el puc treure.Estan totes les botigues tancades.Avui és dia de festa puix que celebren el dia de la mare.A 100 metres meus veig una tenda oberta.Pregunto i em diuen que és una botiga de xinesos que venen de tot.Vaig cap a la botiga i els hi pregunto si tenen serres per tallar alumini.L'amable xinès em dona una fulla de serra anomenada cegueta per 50 centaus de dolar o balboa.(És l'altre manera de dir el nom de la moneda panamenya).De seguida tallo el cargol espatllat i reparo l`alforja.
A la vall d'antón refresca aquesta tarda.A 600 metres sobre el nivell del mar i dins de la provincia de Coclé,estic rodejat de muntanyes.Al nord:Pajita,Gaital i Coral Coral.Al sud cara Iguana i Guacamayo a l'oest La India Dormida i Tagua.
A dos quarts de set em llevo per fer avui l'ultima i llarga etapa d'aquesta ruta de 130 quilòmetres fins l'entrada de Ciudad de Panamà,que és al pont de les Amèricas.També faré alguns quilòmetres més dins de la ciutat.
A la ciutat dormitori de la Chorrera el pedalar és torna incòmode.Cada 10 metres al carril auxiliar on pedalo segur per l'autopista em trobo amb unes bandes rugoses que em fan anar amb més lentitud fins la capital.Per anar a dins de la ciutat travesso el pont de Las Amèricas com puc.

El pont de las Amèricas és una estructura de ferro que és va acabar de construir a l'any 1962,te una llargària de 1670 metres i està penjat sobre el mar a una alçada de 118 metres.Aquí els cotxes van ràpids i sense pietat,i els autobusos encara més i penso amb el handicap que no te un trist,ni xic voral per passar amb decència aquesta construcció.Tinc clar que soc carn de canó.Tant a la dreta com a l'esquerra dels vials de direcció,hi ha un patetic pas de vianants de 40 centímetres d'ample on passso justament amb la bicicleta i les meves alforges.Per una banda tinc un mur de 50 centímetres d'alçada on així com a mínim els cotxes els puc mantenir a ratlla.Això a la banda esquerra,a la dreta hi ha una llarga tanca.El terra sovint esta ple de tot tipus de bruticia on fins i tot costa circular a peu.Aixecant la bicicleta,haig d'esquivar per dir-ho d'alguna manera mitja porta d'un cotxei un cono de circulació.La molta brossa petita no la conto.Trec la bicicleta i les seves alforges d'aquesta gàbia que no em mereixo perquè no estic fent penitència de cap tipus.
L'altre possibilitat de no tenir tantes opcions automovilístiques perquè no m'atropellin passen per una mini vorera de 20 centímetres que hi ha paral.lela a la gàbia peatonal.Durant una estona ho aguanto.Els problemes son que com no tinc espai del tot per caminar i porta la bici a la mateixa vegada surten dues incidències.La primera és que quan camino i degut al reduit espai el pedal pica amb la meva espinilla més d'un cop.
La segona és que vaig netejant a l 'alçada de la cadera i amb el pantaló de ciclista tota la barana que possiblement no han netejat mai.Les lletres taronges del logotip de Fa-Sol queden amagades degut a la pols i la bruticia.D'aquesta segona opció també em canso i opto quan estic a mig pont per la tercera i pitjor opció pedalar.M'omplo de valor i m'arrisco a la perillositat dels molts automobils i a la mateixa vegada molt poc respectuosos.Tinc sort,passo el pont i segueixo per l'ampli voral amb els ossos sencers.Entro a Ciutat de Panamà,em relaxo i l'alegria que m'ha acabat d'omplir el dia m'infla de satisfacció.Passo unes primeres avingudes desconegudes per a mi fins arribar a la costera avinguda Balboa,on contemplo embobat la badia de Panamà.Al davant de la badia és troben gratacels d'una ciutat en creixement que no te enveja a cap metròpoli puntera.Son 2/4 de 6 de la tarda i encara queda una feineta per fer que a vegades a les grans ciutats és torna àrdua.És buscar un lloc segur per dormir puix que no haig d'oblidar que estic a una gran ciutat.
Començo per les properes avingudes de Perú i Cuba però tots els hotels estan plens.Fent-se de nit segueixo amb molta paciència,brut i amb ganes de descansar.Ara me'n vaig al no molt lluny barri del Cangrejo a indagar sobre varis hostals.La sort que he tingut durant el dia amb la meva integritat física ara és torna contrària.He mirat 7 establiments,son molts però encara estic al carrer.Les possiblitats de la meva guia i d'una llibreta on tenia algunes direccions apuntades s'han esgotat.Pregunto a un taxista sobre hospedatges i el botò vermell de la dissort passa a color verd. Converso amb l'amable xofer que te cara de bona persona i de nom és diu Pastor. M'explica que és policia però que quan no treballa com autoritat fa hores amb un taxi i/o microbus propis.Comenta que la seva germana viu al barri de Betania(a una de les zones altes de Panamà)a l'urbanització del Dorado i al seu duplex lloga habitacions.Cap allà vaig i desprès d'un dia llarg i de quasi dos mesos pedalant acabo el meu viatge en bicicleta desde Mérida,México(Península del Yucatan) fins ha Ciudad de Panamà.(Panamà).Han sigut 3750 quilòmetres.Pere Pirincho.

dimarts, 8 de desembre de 2009

MANUEL ANTONIO



La ruta d'avui ha sigut una de les més boniques de tot el viatge.Brillants badies,rius nets que desemboquen al mar,platges paradisiaques i natura exuberant.Quan passo per sobre del pont de la panamericana del río Grande de Tárcoles,moltes persones miren per la barana del pont.Ansio la curisitat del que estan fent i jo també paro i miro,és espectacular.A la vora del riu hi han 30 cocodrils prenent el sol.
Gran part de la nit plou.La calor no és tan intensa durant aquest dematí mentres pedalo cap al poble de Quepos.Fa molts anys que Quepos era un port exportador de bananes.Avui en dia aquest poble és dedica al turisme que be cridat per l'atenció que presta el parc nacional de Manuel Antonio,que és localitza a 9 quilòmetres de Quepos.Per una part Quepos està rodejat per la selva i on no hi ha jungla, al poble el para el mar.
Manuel Antonio és el parc més petit de Costa Rica.(683 hectàrees).Te platges de sorra blanca,penya-segats,barrancs,rius,boscos humits,etc.És poden veure varis tipus de monos,com el carablanca i el tití.També el tepezcuintle,esquirols grisos,mapaches,pisotes i perezosos.A les diferents curtes rutes de Manuel Antonio,és disfruta molt de la natura i dels animals.Des de el lloc més alt del sender Mirador és veu la meravellosa platja de Puerto Escondido.


A la platja de las Gemelas les iguanes prenen el sol.Direcció al senderó circular de Punta Catedral els mapaches demanen menjar ensenyant les dents,els monos de cara blanca intenten pispar qualsevol cosa,i els esquirols es diverteixen sols.Als cara blanca te'ls pots trobar en qualsevol moment i lloc del parc.Quan és neda a les seves platjes l'únic perill son les corrents marines que si no vigiles,el Pacific et xucla cap a dins.
Una plantació de palmeres ocupen les dues parts de la carretera direcció Uvita,on el paviment l'estant acabant de deixar impecable.
I son dos més i ja en porto uns quants.Estan conversant els dos ciclistes.Un és holandès,pel roig,i te 76 anys.Està a travessant Centre Amèrica en bicicleta a raò de 50 quilòmetres diaris.L'altre és moreno,grenyut i amb barba,i és canadenc.Porta 3 anys i mig viatjant pel món amb bicicleta.Vol arribar a casa seva,al 'oest, a la Columbia Britanica,a l'estiu canadenc del 2010,emtre el juny i l'agost.
Els camions m'esquitxen amb tota la pols possible.A l'hotel i alberg el Tucan tenen un fil musical aburrit.Per 6 dòlars pots dormir a la casa de l'arbre penjat dins d'una sempre ,molt util hamaca.Pels poros d'Uvita és respira molta tranquilitat.Solament hi han 15 minuts caminant fins la verda i agradable cascada.
Avui tinc molta sort mentres rodo amb bicicleta i veig molta fauna variada com serps enormes,iguanes,pizotes,falcons,aligots gripaus i tarántules.
Abans de marxar d'Uvita visito el parc nacional Marino ballena que te moltissims quilómetres de platges blanques.Alguns dels llocs interessants de visitar son la platja Colonial i Punta Uvita.
Pere Pirincho

dimecres, 2 de desembre de 2009

PURA VIDA


Fins al poble de Rivas em trobo molt fort,però al final del dia sembla que em falten les forces.
L'últim tros pedalat per Nicaragua és molt bonic.Prats verds i al fons el llac de Nicaraguas.Els molins eólics no els esperava.A la frontera de Peñas Blancas(Nicaragua i costa Rica)la burocracia funciona correctament.
Per entrar dins de Costa Rica estic més d'una hora esperant que em timbrin el passaport.(davant meu hi han dos autocars).L'aduana te els seus horaris per estampar els documents.De dilluns a dissabte obren de 6 del dematí a 10 de la nit i els diumenges i festius des de les 6 i fins les 8 de la tarda.A punt estic d'atropellar a una serp.Altres més gruixudes les trobo mortes a l'asfalt.
El fenomen que he viscut avui ha sigut nou.Una plaga de bitxetes petits m'ha sorprès.Al final ha sigut una sensació desagradable.Sort de les ulleres,però també tenia la sensació que és ficaven pel nas i pels oides.Els braços i les cames estaven sensiblement coberts d'insectes que no picaven.La bruticia de cuques mortes al meu cos(les havia de matar) ha sigut una vivència lletja.L'angustia ha durat 15 quilòmetres.La saliva de la boca ha parat alguns.
Una tos incòmode ha fet la resta.Faig nit a la desestructurada frontera de Costa Rica.Camioners bruscos,borratxos que em pregunten si soc camioner,i llocs per dormir que valen massa cars pel que ofereixen.Veig sovint gripaus.La rata que xiscla espero que no s'apropi al meu camastre de fusta.Formigues vermelles(les que piquen)passan per la paret de l'habitació.Costa Rica és el país que te més metres quadrats de parcs naturals.No tot son dates positives puix que m'agradaria sapiguer quants trailers passen per la seva carretera panamericana buscant o tornant del canal de Panamà.A tota Centre Amèrica m'ha sorprès (des de el principi de viatge)els amplis vorals on pedalar amb seguritat.
A Costa Rica son més estrets(de 30 a 50 centímetres)suficient per poder-me mantenir dins d'aquest tros amb seguritat.És l'estat més modern dels 7 que he pedalat fins ara.Com diuen ells això és pura vida.Una mica més enllà de les 12 del migdia paro a saludar a 2 cicloturistes més.És una parella alemanya que va començar a travessar Centre Amèrica des de la Ciutat de Panamà.A Cañas la gran cridòria d'ocells és animada.Durant el dia he fotografiat rius molt bonics.A l'humil hotel el Parque,davant del parc central d'aquest poble hi han milers d'ocells que és diuen Zanate.Dormen als arbres i al filat electric del voltant del parc.Son ocells que descansen en zones il.luminades,mai en l'espessor i tenebror de la nit,de la selva i el bosc.Pel dematí marxen a buscar aliment al camp i a la tarda tornen a la ciutat.A la porta de la meva habitació fica:ull...Si us plau.No tirar la porta.Gràcies.La carretra panamericana o interamericana que passa per Costa Rica,s'ha quedat petita.
L'alta humitat regna a Costa Rica.Desprès de ploure 15 dies seguits al principi del viatge sembla que tornen les pluges.Deixo la bogeria d'una carretera plena de cotxes i toco i ensumo l'oceà Pacific.Unes muntanyes llunyanes m'alerten de la proximitat de la tranquila península de Nicoya.Mentres vaig pedalnt aprofito per descansar a la vora de la mar blava.Em banyo mentres volen els pelicans.Des de una alçada adequada controlen les aigues salades on és capbussen en el moment exacte per capturar algun peix.Pere Pirincho