diumenge, 28 de febrer de 2010

EDURNE PASABÁN ÉS PREPARA PELS SEUS DOS NOUS REPTES




L'alpinista vasca Edurne Pasabán és troba a punt per iniciar les seves dos noves expedicions(Shisha Pangma 8091 i Annapurna 8046) i tractar de convertir-se en la primera dona en conquerir els 14 "vuit mils" de la terra.
El principal desig de la noia de Tolosa és aconseguir els 14 cims i per això marxarà cap al Shisha Pangma(serralada de l'Himalaia) el 4 de març.Seguidament i si va tot bé afrontarà el pic de l'Annapurna.Pere Pirincho.

dijous, 25 de febrer de 2010

MONTSERRAT




A vegades no se com explicar la verdadera bellesa de Montserrat,sobretot quan parlo amb persones que la desconeixen.En el fons vull que em creguin quan explico verdaderament el que es aquest massís.La seva verticalitat amaga senders molts antics que permeten endinsar-nos dins de la muntanya aprofitant els passos naturals que l'erosió ha dibuixat entre el conglomerat màgic i majestuòs d'aquesta meravellosa muntanya.Pujades,baixades,zigues i zagues,on excel.lents i perillosos roquissars ens poden fer donar a entendre on ens trobem i quines sensacions estem vivint dins de la muntanya màgica.Des de el Monestir s'oloren les dolces Magdalenes i la Gorra Marinera,on la vista potser es comença a posar nerviosa.Moltes rutes podria explicar però aquest article no tracta de cap excursió en concret.Solament vull arribar amb l'imaginació mentres teclejo,fins Sant Jeroni,on si som hàbils serem capaç d'imaginar-nos comtes de monstres petris mentres observem la Mòmia,la Prenyada,la Panxa del Bisbe,l'elefant o els Gorros, on la fantasia d'una bellesa veritable ha de fer la resta.Pere Pirincho.

dimarts, 23 de febrer de 2010

CONQUESTAR NEDANT EL CANAL DE LA MÀNEGA


A l'any 1875,el capità anglès Matthew Webb,va ser la primera persona que va creuar nedant el Canal de la Mànega.(Estret que separa França i Gran Bretanya,i que te una distància de 30 quilòmetres).Va ser el 25 d'agost i amb una edat de 27 anys.Va tardar 21 i 45 minuts.
Durant la travessa és va alimentar de caldo de carn, cervesa,taces de cafè i copes de Brandy.Webb va morir l'any 1883 mentres intentava baixar nedant els ràpids de les catarates del Niàgara.
L'any 1926 Gertrude Caroline Ederle,nascuda a Nova York i solament amb 18 anys va ser la primera dona que va creuar el canal,i que ademès va batre el record existent.La seva marca va ser de 14 hores i 39 minuts.Ederle tenia el record mondial de les 100 yardes(91'5 metres).
La marca actual de la travessa que uneix Dover(Anglaterra)i Calais(França)està a les mans del nord americà Chad Hundeby que va aconseguir un record de de 7 hores i 17 minuts.Pere Pirincho.

diumenge, 21 de febrer de 2010

CICLISTA URBÀ



Dia darrera dia veiem a les nostres petites i grans ciutats més ciclistes urbans.Els accesoris que necessiten per anar per l'urb amb seguritat serien els següents:les llums que podriem utilitzar poden ser les que porten LEDS com a element lumínic i poden funcionar tant de manera fixa com intermitent.És recomanable dur llum tant al devant com al darrera.
Les grapes al pantaló evitaran que les vores dels pantalons se'ns enganxin amb la bicicleta,de manera que ens estalviaran més d'una caiguda i d'un descosit.El timbre o la botzina faran notar la nostre presència tant els cotxes com als vianants.El cadenat és imprescindible per deixar la bici estacionada al carrer.Els més segurs són els de tipus "U".Pere Pirincho.

divendres, 19 de febrer de 2010

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA "30 + 5



30 minuts d'activitat física moderada,5 cops per setmana i 5 racions diàries de fruita i/o verdura son eines de promoció de la salut i control de les malaties.
Més d'11.000 morts anuals,a Catalunya,és relacionen amb el sedentarisme,l'alimentació i l'excés de pes.
A Catalunya,el 24% de la població adulta és sedentària,tant a la feina com a l'entorn del lleure.
La campanya de promoció de l'activitat física i l'alimentació saludable és desenvoluparà de l'1 al 21 de febrer i la porta a cap el Departament de salut de la Generalitat.Pere Pirincho.

dimecres, 17 de febrer de 2010

VIES VERDES A CATALUNYA




Les vies verdes son vies de vells traçats ferroviaris que han quedat fora de servei i s'han acondicionat per us turistic.Aquests quilòmetres de vies ja no tenen servei de trens.És un patrimoni de valor historic i cultural.Son llocs ideals per fer esport degut als suaus pendents.Les vies verdes proporcionen facilitat i comoditat en el seu recorregut.

A Catalunya hi han 7 vies verdes:

Via verda del carrilet I
Via verda del carrilet II
Via verda del llobregat
Via verda de la ruta del Ferro i del Carbó
Via verda de la Vall Fosca
Via verda de la terra Alta
Via verda del Baix Ebre

Pere Pirincho

dilluns, 15 de febrer de 2010

TURBON TOUR I PIRINES EPIC TRAIL




La Turbon tour és una ruta que recòrrer la comarca de Ribagorça durant 107 quilòmetres.La volta circular surt de Pont de Suert,arriba fins a Vilas del Turbon i torna completant el desafiament arribant al principi de la ruta.Aquest recorregut de BTT combina camins,pistes,trams d'enllaç per carreteres locals i algun sender.Son paisatges unics i itineraris inedits al voltant del massís del Turbon.Aquest 107 quilòmetres és poden realitzar en dues etapes.
L'altre ruta que presento avui és la Pirinés Epic Trail,un itinerari de 235 quilòmetres a través d'un dels punts més emblematics de les comarques de la Ribagorça Oriental,el Sobrarbe i l'Alta Ribagorça.També surt de Pont de Suert i és pot fer entre altres opcions en 3 dies.

Per més informació:www.aramonbike.com

Pere Pirincho.

dijous, 11 de febrer de 2010

DESORDENAT ESPAI AERI

Els dies s'acaben i inevitablement torno cap a Barcelona.Per aire volo amb dos companyies diferents:son Delta i Air France.Les combinacions son San José-Atlanta-Atlanta-Barcelona.L'incomprensió de l'unió d'aquests destins en fan passar inevitablement 12 hores tirat(dormo algunes hores a la moqueta del terra de l'aeroport)dins d'aquest modern i enorme bloc de formigó destinat a les companyies aerees.Degut a la confusió mental pel canvi d'horari les neurones que estan relaxades també van despistades.
Tot i la molta seguretat aerea dono fe que les interminables cues que porten al inminent escorcoll personal per part de les autoritats,i el posterior registre de les maletes de mà,no mostren la seguritat que crec que és necessita perque no és tornin a repetir atemptats.Uns dies abans m'assabento per la televisió que un nigerià que perteneixia a l'organització terrorista Al Qaeda,passa els controls de l'aeroport amb una pistola i entra a un avió també de la companyia Delta on intenta perpetrar un atemptat.
Com a usuari tindria moltes coses a dir a les companyies aeries.
Les incomoditats son moltes degut a les necessaries mesures de seguritat obligades i irremeiables.

Fa quasi 20 anys que volo i moltes vegades l'avió ha sortit amb retard.De tipus de problemes més o menys m'han succeit de tot.La descoordinació dins els aeroports és palpa i les queixes un les fa valer quan la bicicleta,alforges o motxilles les factura i les deixa en mans dels treballadors de l'aeroport.Llavors un pensa a veure si te sort i arriba al seu destí amb l'única opció de resar,si un es creient.
En el meu primer viatge transoceanic (vaig triar a l'any 1993 anar a còrrer a la marató de Nova York)quan portava una mica més d'una hora de vol(la companyia era Iberia)un motor és va espatllar i vam tenir que tornar enrera.Desprès de passar una nit a un hotel (era a Madrid)vaig sortir al dia següent.
M'han perdut més d'un cop i dos també la bicicleta i l'equipatge,tema que parlaré més endavant enllaçat amb d'altres problemes.
A l'any 2003 suposo que el sistema d'electricitat(mai ningú em va informar de res)d'un avió de la companyia Malaisia Airlines és va espatllar,i a l'areoport de Koala Lumpur(anava a Auckland,Nova Zelanda)a les fosques ,i ja dins de la nau, vaig estar més d'una hora.
Els cops on aquestes monstruoses empreses aerees m'han perdut l'equipatge han sigut bastants però solament parlaré de les més representatives.Quan em dirigia amb Spanair l'any 2002 cap a Eivissa a còrrer l'home de ferro,(cursa que havia estat preparant tot l'any amb molt de sacrifici i esforç)vaig estar a punt de quedar-me sense còrrer aquesta carrera degut a l'error de perdre'm la bicicleta i la resta d'equipatge.
En un altre viatge també a principis del nou mileni(venia del Nepal)i desprès de recòrrer i fer 3 transbords a Pakistà(Islamabad,Lahore i Karachi)vaig arribar a Frankfurt(Alemania).El treballador de la companyia Lufthansa que marcava les maletes del meu vol cap a Barcelona,estava ben adormit,puix que una part gran dels viatgers que volaven cap a terres catalanes van perdre el seu bagatge.A mi en van extraviar la bicicleta.Unes setames desprès d'estar a la meva ciutat i quan ja no me'n recordava de la bici,perquè la començava a donar per perduda,va aparèixer portant-la a casa meva una companyia de repartiment.
Desglosant incòmodes i negatives anècdotes aerees tampoc és queda enrera la companyia anglesa British Airways.Seguidament de passar tota una nit dormint a una tombona dins d'una zona tancada del gran aeroport de Heathrow,(Londres)i sentint un timbre molt sovint que em feia no entendre res,vaig volar posteriorment cap a Delhi.No explicaré els preliminars i aniré al gra.Quatre dies vaig tardar perquè arribessin les meves alforges i la bicicleta.Així vaig començar un periple ciclista per l'Himalaia del nord de l'India.
Si parlem de comprar alguna ampolla alcohòlica o de colonia a les tendes de l'aeroport,també l'usuari a llepat.Perquè ni que portis l'ampolla amb el plàstic adequat quan arribes al pròxim aeroport m'han impedit passar l'ampolla i tenir que tirar-la a un contenidor.
Portat per les meves experiències em dono compta que en general quan tinc un problema amb les companyies aeries i vull explicar-lo m'ignoren,i si em parlen és a vegades amb superioritat i despreci.Aquesta és la sensació que em transmeten els treballadors de l'avió.
Algú em podria explicar perquè ens cobren aquells preus tan abusius als restaurants i cafeteries dels aeroports?
Em dono compta que no val la pena començar a discutir amb ells perquè no t'escoltaran ni et resoldran el teu problema personal.Pere Pirincho.

dimarts, 9 de febrer de 2010

DISTANCIADOR DE SEGURITAT PER BICICLETES



Un enginyer canari anomenat Diego Benítez ha dissenyat i fabricat un dispositiu de seguritat per bicicletes.Consta d'una varilla de fibra de carbono amb un molinet en l'extrem on va allotjat un tub que haurà de fixar-se al costat esquer del cuadre i paral.lel al tub.Aquesta varilla és regulable fins a un metre i mig.És pot elevar 90 graus perquè no sobresurti i molesti a l'arrepenjar la bici o transportar-la.És facil d'instalar i desinstalar,solament és necessita un tornavis pla.Pere Pirincho.

dilluns, 8 de febrer de 2010

I VOLTA A MONTSERRAT EN BTT








Aquest any neix una nova marxa ciclista de btt:La volta a Montserrat."La Portals" en btt.

El club esportiu Lataca,entitat amb seu a Collbató,organitzarà pel dia 11 d'abril la primera edició de la Portals.
Aquesta prova serà una marxa oberta a tothom.Tindrà un recorregut de 53 quilòmetres i donarà la volta a la muntanya de Montserrat,passant pels 4 portals d'entrada a la muntanya de Montserrat:Collbató,El Bruc,Marganell i Monistrol de Montserrat.
A la primera edició és farà un homenatge al conegut ciclista José Luis Laguía.
La Portals serà un esdeveniment de caire no competitiu.
Més informació:
http://www.laportals.cat/
Pere Pirincho.

dijous, 4 de febrer de 2010

EQUIPACIÓ HIVERNAL PER FER CICLISME


L'equipació hivernal és fonamental per poder practicar ciclisme a l'hivern sense patir fred.Les capes o vestir-se com una ceba seria ideal per practicar aquest esport.
La primera capa consistiria en un maillot absorbent i transpirable.L'humitat corporal s'evacua cap a l'exterior.
La capa intermitja ha de ser un folre polar prim o una samarreta tècnica.La capa intermitja mantè el cos calent sense deixar passar l'humitat expulsant la suor cap a l'exterior.
La capa exterior consisteix en una peça impermeable,resistent al vent i transpirable.Tipus jaqueta goretex o wind stoper.
No hem d'oblidar un gorro prim o similar que tapi les orelles i un mocador gruixut a l'alçada del coll sempre considerant el fred que fagi.Pensant en les mans quan el fred és intractable és millor posar-se primer uns guants prims i desprès els guants d'hivern.Per acabar no seria mala idea fer us desprès dels mitjons i abans de les sabatilles de la bici d'un botí interior o sino un d'exterior.Pere Pirincho

dimecres, 3 de febrer de 2010

DOS ESCALADORS MOREN A LA VALL DE BOÍ

Dos persones han mort aquest migdia 3 de febrer,al ser arrossegats per un allau mentres feien una via d'escalada a la zona de la presa de cavallers.
L'accident va ocorrer sobre les 11 hores 30 minuts.Llavors l'allau els va sorprendre a una zona de cascades i vies de gel.
En aquell moment,a la base de la via d'escalada hi havia un grup de bombers del Grae que estaven fent pràctiques i és disposaven a iniciar l'escalada.Un d'ella va quedar atrapat i va ser rescatat pels bombers de la generalitat.Pere Pirincho.

dilluns, 1 de febrer de 2010

LA RUTA DE MASCA



Presentment he llençat l'ampolla a l'oceà dels cables,perquè els naufrags cibernetics puguin llegir la nova entrada de Pere Pirincho, que avui va sobre Masca.
Uns dies de festa per endavant em van portar fins l'illa de Tenerife.Fent turisme per l'illa vaig arribar fins a Los Gigantes.Era un poble on destacaven els seus penya-segats.Per un preu de 15 euros una agència de viatges regentada per una alemanya,m'oferia un viatge amb un petit vaixell que previament anava una miqueta direcció a l'illa de La Gomera,(per avistar dofins) i desprès em va deixar a la platja de masca.Era una costa de sorra negra on es podia practicar el nudisme.Abandonant el vaixell en vaig disposar ha anar caminant al petit poble de Masca a 600 metres d'alçada.El barranc ens va sorpendre amb els seus bassals d'aigua de manantial estancada per escasses pluges.L'excursió tenia una longitud de 5848 metres.Tot i que semblava que la ruta era d'una orientació dificil al final va resultar ser molt facil, puix que estava indicada amb pintura on sobresurtien uns números.Des de la platja la xifra començava amb un 54 verd fluorescent i no l'havia de deixar fins al número 1 que és trobava al poble de Masca.Seguint el cabal quasi sec del torrent també m'ajudava a portar el bon rumb.Ininterrompudament m'escortaven enormes parets de roca a ambdos costats i acompanyat de refrescants ombres.El sender passava per zones de vegetació i desprès per terres de cultiu abandonades.Una mica més enllà transitava per un pont de fusta.Un corriol a la dreta anava a Morro Catana i d'allà arribava al poble de Masca passant davant de l'esglèsia de la Inmaculada Concepción,que datava del segle XVIII i que celebrava les seves festes en honor a la verge,en el més d'agost.A la carretera on esperava la guagua estava el bar anomenat:"Aquí Me Quedo".Tot i que solament havia caminat dues hores no em podia resistir amb una papas amb mojo picón.Faltava tornar cap al meu destí:"La playa de Las Américas".Una conversa amb uns aragonesos van fer que deixès l'autobus per un altre dia.Els amables "mañicos"em van apropar ja amb la nit mig aillada fins la meva destinació.Pere Pirincho.