diumenge, 31 d’octubre del 2010

HAUTOT SUR MER-SAINT ANTOINE LA FORET 90 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

L'home no ha de pensar mai,perquè tot pensant és va fent vell.L'home no ha d'aferrar-se a una sola cosa,perquè això fa embogir;al cap si han de tenir mil coses,una veritable confusió.J.W.Goethe.
El quasi infinit pla ha donat pas a les oportunes baixades i pujades.La jaqueta que para el vent se li ha trencat la cremallera,l'haig de canviar.Les sabatilles d'anar en bici (més exactament la dreta)tenen un forat a la part de sota,però les faré aguantar fins a Manresa.
L'olor del formatge Camembert aflora dins de la meva bossa.Silenci impecable,unes hortensies joioses i una lluna mig sencera pigada per ocells.El dit index és comença a inflar sembla que el tinc infectat deu ser un rodadits.Em faig fregues amb gasses plenes de povidona.
Sembla que França és un pais que cuida molt la seva natura i que aboga a favor de l'ecologia.Però també tinc la data que és el segon pais del mon que més centrals nuclears te.Pere Pirincho.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

BERCK-HAUTOT SUR MER 112 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

A sobre d'una secadora,sobre les 10 de la nit escric el redactat d'avui puix que tota la roba està dins de la màquina.Porto un dia...,que no penso parlar del temps.Al final de la tarda he passat per el bonic port i ciutat de Dieppe.A la dàrsena de Dieppe però d'Ultramar venen fruites exòtiques com els plàtans i la pinya.Quatre cops al dia creuen ferris cap a Gran Bretanya.La ciutat està a 2 hores en cotxe des de París,i d'aquí arriben en massa els turistes des de la capital de França.La famosa fàbrica de cotxes esportius Renault Alpine,te la seu a Dieppe.La Batalla de Dieppe va ser planificada i executada per els aliats durant la segona II guerra mondial,quan un conjunt d'unitats canadenques i britàniques van assaltar el port francès de Dieppe,ocupat per l'Alemania nazi el 19 d'agost de 1942.
Dormo al costat d'un riu en un lloc molt agraciat i bell,ple d'ànecs,i algunes ovelles pastant.Quan li toca passa el tren que no molesta molt.A les 6 de la tarda un cartell m'informa quan entro a la regió de la Normandia (estava a la regió anomenada nord de França).No m'enrecordo ben be però crec que al mateix poble de l'inici de la contrada Normanda,em donen unes valuoses referencies escrites a l'oficina de turisme sobre informació específica dels pobles que m'interessen,i per on passaré els propers dies pedalant.
En el blog del meu amic Emili Jaén (Estoy Que Me Salgo)parlava que l'enemic número 1 de les bicicletes era l'aigua.Llavors observo la meva eina tunejada pel gran Emili,ni que sigui xic però de cor gran.2o dies d'aigua porta la bici preparada per el meu amic.Pere Pirincho.

dijous, 28 d’octubre del 2010

WISSANT-BERCK 90 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Doncs quan penses que el temps ja no pot ser pitjor la climatologia em decepciona encara més.Els primers 60 quilòmetres els he fet sota d'una pluja intensa.Feia una tempesta de vent que m'ha costat adormir-me.El sol no ha sortit en cap moment.
El pas per França em convida a enrecordar-me de bonissims formatges francesos com el Brie o el camembert.Le Touquet Paris Plage és troba a l'embocadura del riu Canche.Es un lloc molt turistic i que m'han fet fugir del mateix quan he preguntat sobre el preu per passar la nit en un alberg,i més tard en un camping.És nota que he deixat enrera la joliua,romantica,i no feta pel turisme de masses Badia de Wissant.

El cel,cobert tot el dia, s'anava asserenant,perquè els núvols,vers el nord i el sud,fugien cap a les muntanyes,crec que demà tindrem un bell matí.J.W.Goethe.Pere Pirincho.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

DESCANS A WISSANT (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)


Baixo a comprar a l'spar del poble de Wissant que dista 20 minuts de tranquil passeig.Avui faig l'altre part del g.r 120 que també va paral.lel a la costa i m'apropo totalment als penya-segats del cap Gris-Nez de 45 metres d'alçada,i a tan sols 28 quilòmetres de la costa anglesa.Al cap hi ha un far i una estació de radar que dona servei als 600 vaixells que passen per allí a diari.El nom francès Gris-Nez significa nas gris.És una corrupció del antic terme anglès craig ness (promontori rocòs).En aquesta zona descansen milions d'aus migratories que venen de terres fredes com les angleses i busquen el bon temps del nord d'Àfrica.L'anada la faig per la platja, però la tornada i resguardat del vent vaig pel g.r litoral on gracies a la vegetació evito una part del vent.Granotes grises és posen al descobert en mig del sender.
Visito el mercat del diumenge de Wissan.És venen tot tipus d'objectes de segona mà amuntegats.Més tard dino taboulé oriental que és un menjar que és compon de cus cus,panses sultanes,oli d'oliva i pebrot. Aquesta manduca te molta tirada al pais francès.
La tarda és freda degut al fort vent que regna tot el dia.Sopo dins de la caseta de plàstic.Les temperatures son constants.En termes mitjos i des de el principi de viatge van dels 10 a 20 graus celsius.
Penso fredament quan porto una mica més de la meitat del viatge i haig de posar-me al cap encara amb més concentració,per passar els moments climatologics durs que seguiràn sent així fins que arribi al sud de França.Pere Pirincho.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

FORT PHILIPPE-WISSANT 60 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)


La meva feina,veure-ho i interpretar-ho tot com realment és,la meva norma,fer dels meus ulls llums,l'absolut allunyament de qualsevol prejudici,em són un gran bé i em donen una pau infinitament benaurada.J.W.Goethe.
Pel tranquil dematí amb absencia de cotxes començo a xerrar amb alguns dels ciclistes que passen per aquestes contrades del nord de França.L'home afeccionat als pedals em diu que és de Dunkerke.M'acompanya un tros de camí i em porta pel carril bici que per la platja i sense l'agobio d'entrada a Calais, (em venen al cap histories de D'Artagnan) em fa entrar a la "cote d'Opal",amb facilitat.La travessa que estic portant a cap per tota la costa del nord d'Europa és podria definir com un periple de ciclocamping.No vull ser pesat amb el tema de la pluja,però degut a aquest terme meteorologic un s'acostuma a no tenir més remei que menjar dins de la tenda sense embrutar-la.
Paro a comprar menjar a Sangatte.És la porta de la costa D'opal.Aquí és troba l'eurotunnel del canal de la mànega.Desprès de deixar Sangatte faig la primera pujada serie del viatge però molt curta.Va des de el nivell del mar al cap Blanc-Nez,una zona on hi ha molt vent i que és descobreix a una alçada de 134 metres.Veig boniques vistes de la badia de Wissant,el port de Calais,els camps flamencs amb forma de crater provocats pels forats que van fer les bombes aliades,i els penya-segats de Kent.Per la tarda passejo pel cap Blanc-Nez on he pujat amb bici aquest dematí.Veig un altre cop l'obelisc gris que rendeix homenatge a la patrulla Dover de la primera guerra mondial.
Aquest tram de la costa d'Opal,dit així pels canviants tons de grisos i blaus del cel i el mar,recorren els 40 quilòmetres de penya-segats,dunes i platges que van entre Calais i Boulougne Sur-mer.És veuen ondulants camps de cultiu.Al costat de la carretera i dins del mar és veuen les restes del mur Atlantic de l'Alemania Nazi,una cadena de fortificacions i emplaçaments armamentistics construit per atacar l'invasió dels aliats que finalment és va produir a Normandia.El GR (senyals pintades de blanc i vermell anomenades de gran recorregut)segueix per la costa i va de cap a cap,l'altre s'anomena Gris-nez,i dona nom al parc natural regional dels caps i pantans d'Opal.
A la platja els amos els hi llencen als gossos amb un tirador de pilota l'esfera rodona.La propera costa britànica és denota serena i no molt llunyana.Devant de la meva caseta de plàstic acampen tres noies de Brussel.les que em comenten que fa unes hores m'han vist pujar amb la bicicleta quan diluviava direcció el cap Blanc-Nez.Em conviden a sopar i parlem sobre viatges. Una noia apareix de darrera d'uns matolls on te plantada la seva tenda i m'ofereix un te.Com diuen a algun lloc del nord d'Europa,si vols saber quin temps fa,pregunta-m'ho d'aquí mitja hora.La zona d'acampada on descanso es molt bruta.A vegades demano ajuda per saber quina carretera haig de seguir en alguna bifurcació dificil o en algun carrer complicat on dubto.La persona elegida i amable treu el seu I-phone i a travès del planell digital i cibernetic comentem la ruta mes adient que haig de seguir.Pere Pirincho.

dijous, 21 d’octubre del 2010

OSTENDE-FORT PHILIPPE 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

El meu pas per Bèlgica ha sigut breu.Marxo del centre d'Ostende per seguir per la propera platja de sorra fina direcció el Nord de França.A terres franceses els carrils bicis son més intermitents i els cotxes te'ls trobes més a prop.És un plaer sopar a l'aire lliure sense l'amenaça de la pluja.Han sigut uns dos mil dos cents quilòmetres ininterromputs de carril bici.Al camping on faig nit se senten les veus animades d'un karaoke diari que cel.lebren.Les alforges marxen però és un interrogant si duraran la resta del viatge o hauré d'improvisar comprant algun altre tipus de maleta d'equipatge.Pere Pirincho.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

VLISSINGEN-OSTENDE 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Vlissingen està situada estratègicament a la riba dreta del riu escalda,i te un bon accès amb el mar del Nord.Des de l'edat mitjana la seva dàrsena és molt important.Durant l'expansió colonial neerlandesa,Vlissingen passà a ser un dels principals ports de la companyia de les Indies Occidentals.Actualment segueix sent un dels ports més importants del pais.
Dormo be al terra de grava del camping de Nolla,a Vlissingen.El camping està aprop del mar,del boulevard i del centre de la ciutat.Pedalo més de trenta minuts,i arribo al moll on surten els vaixells Vlissingen-Bresken,molt a prop de Bèlgica.
Hem noto les cames molt cansades.Porto ja més de dos mil quilòmetres pedalats i solament he descansat dos dies.Faig nones a la cosmopolita ciutat d'Ostende,una ciutat de setanta mil habitants.Hi ha molt ambient de platja.La ruta ha anat paral.lelament per natura de platja de sorra,i pobles amb un arranjament de passeig maritim en uns llocs fets per el turisme.
Canvio Holanda per Bèlgica a les onze del dematí.A la frontera m'aturo a un petit llogarret ja que tenia els radis fluixos de la roda del darrera,i aquest és el motiu perquè circulès descentrada.Molt amablement m'ho han solucionat al moment dins de la botiga de bicicletes i m'han cobrat molt poc.Els problemes dels radis és degut al pes que porta la part del darrera de la bicicleta.
A l'entrada d'Ostende és trenquen les alforges noves.Per on s'han trencat no és poden arreglar.Per poder arreglar-les faig dos forats amb la navalla traspassant les alforges en el lloc exacte on és collen.Poso dos cargols i a esperar a demà a que funcionin.
Això m'ha fet sentir de nou que sóc massa vell per a tot,bé que no pas per a la veritat.J.W.Goethe.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

HOEK VAN HOLLAND-VLISSINGEN 110 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Abans de la una del migdia he passat el tramit i he agafat el transbordador que dura deu minuts,i que va des de Maasluis a Rozenborg.Arribo als pobles a unes hores intempestives,de mitja a les sis de la tarda.Al nord i centre d'Europa és una franja horaria que és podria definir com a tard.Les recepcions dels campings sovint les ensopego tancades, llavors entro a la zona d'acampada i munto la caseta de plastic.El dia ha sigut una jornada esplèndida de sol on els holandesos han gaudit de les seves platges de sorra,del sol,de les moltes cometes,vaixells i en definitiva de la seva terra.
Hoek Van Holland vol dir literalment la cantonada d'Holanda.La població està al centre de la costa occidental holandesa,més exactament al final de la ribera meridional del Niewe Waterweg (un braç del Rin que passa per Rotterdam).És coneguda per ser el punt de sortida dels "ferries" direcció a les illes britàniques.Pere Pirincho.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

HARLEM-HOEK VAN HOLLAND 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ara ja no és veia terra per enlloc;no era sinó un cercle d'aigua.La nit,lluminosa,i el clar de lluna,molt bell.J.W.Goethe.
Harlem s'ubica a l'embocadura del riu Spaarne,al mar del Nord.L'economia d'aquesta ciutat és dedica a la tulipa,la cervesa,el textil,i la xocolata.La ciutat te fama pels seus "hofjes",asils construits dins de patis interiors.
Enmig de les tempestes d'aigua quan crec que ja m'he mullat prou,llavors cerco un aixopluc.Avui ha sigut primer,una benzinera,desprès una geladeria,i ara un parquing de bicicletes abrigat,al costat d'una parada de bus.Desfilo per la ciutat de l'Haya (a la ciutat és troba la seu del govern dels païssos baixos) una estona per la seva linia costera i més tard pel mig de la ciutat.D'aquesta manera esquivo les properes ciutats de Rotterdam i Amsterdam.En algunes benzineres inflar qualsevol roda val 50 centims d'euro.Al carrer les necessitat del gos no és poden fer a qualsevol lloc,puix que hi han indrets on un cartell ho prohibeix.És troben al carrer dispensadors gratuits de bosses per fer les necessitats del gos,i punts especifics per deixar-les.
Al carril bici és normal veure parlar per el mòbil als ciclistes i als motoristes de cilindrada petita,que també poden anar per el carril bici.Una noia patina per el carril bici i a la mà porta una corretja on va lligat un poni.
Em molesta montar la tenda quan plou,però quasi em desanima quan també plovineja i l'haig de desmontar.Una ruixada més perquè desprès arribi el vent i assequi la caseta.Una banda d'ànecs sorollosos passen per sobre i tan aprop de la caseta que em fan treure encuriosit el cap.El camí de poble a poble que faig per el carril bici el marquen en cartells de color vermell.L'itinerari de la costa els senyalen amb uns cartells de color verd.És diu L.F1/a i b.La a és per anar de nord a sud i la b funciona a l'inrevès.Gràcies a la medicació les recargolines han millorat.Des de l'oasi del carril bici puc veure molts cotxes,dins un entorn verd.Per la carretera ùnica per ciclistes i per la costa no permeten el pas dels cotxes.A vegades el verd perd una mica de protagonisme per transformar-se en una aridesa litoral poc vista en aquestes alçades geogràfiques,però per sota del nivell del mar.No és la primera nit que plou tota sencera.Accedeixo al vilatge de Hoek Van Holland a les sis de la tarda i ja reposen tots els comerços.Fonamentalment em queda una muda seca de roba i no neta.Ela altres vestits esportius estan bruts i molls..

diumenge, 17 d’octubre del 2010

DEN OEVER-HARLEM 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

El poble de Den Oever està localitzat a la provincia neerlandesa d'Holanda septentrional.La localitat està situada al costat oest de Afsluitdijk,una obra d'enginyeria que separa el mar de la terra gràcies a una serie d'exclusas.És una espècie de dic sec.
Holanda és un país que sembla està dissenyat per pedalar en bicicleta.La seva plana orografia,els seus carrils bici,la consciencia de les persones vers al ciclista que en altres latituts diriem:el ciclista aquell gran desconegut i desprotegit pel civisme.Sempre pedalo tot l'aprop que puc vers la costa buscant en linea recta el bon camí.Segueixen els bonics pobles sitiats per turistes i viatgers,alguns cicilistes i altres no.El carril bici passa per arbredes frondoses i fresques,com sota la que dormo avui.No se si és la proximitat que tinc amb la capital d'Holanda (Amsterdam,19 quilòmetres) però des de les meves estades asiàtiques mai havia vist tan ciclista junt.Una mica abans de Harlem passo amb el transbordador un canal.Solament anem peatons i ciclistes.Veig una senyora pedalant i te posat al coll un collarí cervical.Transporto des de ahir a la nit fortes recargolines.Pere Pirincho.

divendres, 15 d’octubre del 2010

DOKKUM-DEN OEVER 115 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ha sigut un diumenge molt entretingut.Bàsicament no he passat per cap poble,puix que el meu itinerari va arresserat al costat del dic del mar durant els més de 100 quilòmetres que pedalo avui.Algun trosset petit on no trobava dic,el vent entrava amb molta força.Els 60 primers quilòmetres està ple d'ovelles pasturant fins al punt que la petita carretera per on passo no és veu l'asfalt i si molts excrements d'animal oví,i així ha quedat la blanca bicicleta.Com els primers dies,quan pedalava per Dinamarca on la bici també va quedar brutíssima degut als llimacs que trepitjava amb les rodes,aquestes mateixes les escupien i enganxaven al quadre del bicicle.
Els voltants del bonic Dokkum plujòs és un goig pels observadors d'aus.El dic que d'escric és una zona verda preciosa que escorta la zona costera holandesa durant centenars de quilòmetres.Els únics dos pobles del trajecte son Zurich i Harlinger.Harlinger és l'únic poble portuari de la provincia de Frisia(nord dels Païssos Baixos).Te un far situat al centre de la vila,amb una vista panoràmica del vell port.Les vistes de l'oceà i de les illes pròximes de Terschelling i de Vlieland son embriagadores.El dic sec d'Afsluitdijk és una construcció de doble carril de cotxe i bicicleta.Faig non-non a sota d'uns pomers.
Feliços dels viatgers que arriben,miren i se'n van! J.W.Goethe.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

DESCANS A DOKKUM (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)





El cel gris fa que la pluja m'ofereixi esmorçar els cereals amb llet i una petita palmera de crema dins de la caseta de plàstic.Engego la xica radio i cerco al dial mùsica que m'agrada.El llibre de Helen Peterson El Valle de Los Lombardos(és una novela amb tres històries entrecreuades) el deixo per algun altre moment del dia.Surto a fer una curta volta pel poble de Dokkum.Passo pels llocs on va estar Bonifaci.La caminada és curta ( dos quilòmetres i tres cents metres)Bonifaci era un monjo anglès.A Roma el Papa Gregori II el va fer bisbe,i el va enviar a Alemania.En els pobles germans és dedicava a anunciar la fe de crist.Al final de la seva vida i quan va anar a visitar als frisis justament a la vila de Dokkum,va ser assassinat per pagans,consumant així el seu martiri.
Més tard vaig a comprar al supermercat,dino i m'estiro una estona a la caseta.Una mica abans del capvespre adquireixo en una botiga que venen de tot,un timbre de bicicleta,cafè i piles.Passejo per més canals,passo per sobre dels ponts i contemplo dos molins.Als canals veig pescadors que tiren la canya i que és tapen amb paraigues.Assentats en una cadira esperen usurpar de les relaxades aigues algun peix desamparat.Hi han petits vaixells varats.La majoria de les embarcacions porten a dins dues bicicletes plegables.
El timbre de la bicicleta és necessari adquirir-lo.En altres continents i diversos indrets com a la Xina on era normal trobar-se diariament infinitat de ciclistes,els xinesos em comentaven que quan adelantava era millor comunicar-ho amb el so del timbre que amb el to que donen les cordes vocals.En milers de quilòmetres de carril bici sempre s'adelanta a altres ciclistes,i quina millor manera que sàpiguen que els avancen que amb la sonoritat d'una amable timbrada.
Una mica abans de l'hora foscant em dedico a endreçar coses,a escriure,llegir,mirar fotografies,guaitar la ruta observant el mapa,i fixar-me en textos de la guia de viatge.Breno i escolto el so inseparable de la pluja.Des de l'agradable campanar de l'esglèsia sento el so que m'indica l'hora que és.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

DELFZJIL-DOKKUM 110 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)



Però en reflexionar en el meu interior fins a quin punt tinc raó de blasmar un home tan extraordinari,sento com si estigués al meu costat i em digués:-Això i allò ho vaig fer contra la meva voluntad,però fou perquè,donades les circumstàncies,només així podia apropar-me en el grau màxim a la meva millor idea.-J.W.Goethe.
Acabant de fer el ronso i des de dins de la caseta de plàstic m'apercebo com el sol escalfa de bon dematí.Holanda (estic a la provincia de Groningen) és un jardí enorme.Hi ha dies que els pobles d'on surto pel dematí i on descanso per la tarda no estan tan lluny per carretera,en canvi jo allargo la ruta pel carril bici.Quan parlo del carril bici em refereixo a vies per on no passen els cotxes.Un carril bici és una forma de dir-ho,però també poden ser des de carreteres comarcals,senders de terra o asfaltats,o el ben dit carril bici.
Per la tarda transito per uns aiguamolls ple d'ocells.El sol pica,el vent és fresc però no em destorba,per així posar-me en màniga curta.La pluja em dona una treva.
No tenia pensat parar a Dokkum,però no te cap paraula més que un encant de poble.M'estatjo a 5 minuts caminant del centre de la vila,ple de meravellosos canals.És un lloc ideal per fer una parada

dijous, 7 d’octubre del 2010

LEER-DELFZJIL 120 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)



Al migdia dino uns entrepans i uns donuts.El sol em toca a la cara mentres estic entaulat en una zona de picnic al costat d'una benzinera i a 20 quilòmetres del pas fronterer amb Holanda.
Fa dies que veig canals però els d'avui ja son holandesos.El xàfec de la tarda em cau a sobre sencer.Desprès és converteix en una tempesta de vent que no deixa quasi un núvol al cel.Quan escric aquestes linies no és sent ni el so de les branques dels arbres.