diumenge, 30 de gener del 2011

HISTÒRIA DE LA BICICLETA DE MUNTANYA

dilluns, 24 de gener del 2011

CERDANYA 360 GRAUS

La ruta recorre des de la part més occidental del Pirineu, al peu del Cadí, fins a la més nord-oriental, el Capcir i el Conflent, el gran desconegut. Rodarem des d’una banda a l’altra de la comarca de forma circular aprofitant la gran obertura de la vall, i els seus 360º en plenitud, des de la cara més nord, amb les muntanyes fronterisses a Andorra i França, fins a la cara més sud, presidida pel Puigmal, la Tossa d’Alp el Cambre d’Aze, el Cadí i un llarg etcètera de gegants de muntanya que envolten el marevellós paisatge de la comarca de la Cerdanya.
Tot això rodant al llarg de 274,6 km que podràs adaptar al teu nivell I a les teves necessitats, des d’una duració de 6 etapes,amb guia o sense, fins a 3 etapes per als més atrevits.

dissabte, 22 de gener del 2011

L'ESPORT AL LÍMIT POT DANYAR EL COR

Un estudi de l'Hospital Clínic conclou que l'esforç intens i continuat genera malformacions al cor. Els experts recomanen exploracions anuals als esportistes que es sotmetin a esforços importants.
Barcelona Un estudi de l'Hospital Clínic, publicat per la prestigiosa revista americana Circulation, demostra que practicar esport de manera intensa durant molts anys incrementa el risc de patir una arítmia. L'hipertrofia del cor es dóna en el 100% d'aquests casos, especialment en el ventricle dret i en les aurícules i, per això, les probabilitats de patir un accident cardiovascular s'incrementen.
L'atletisme, especialment la marató, i el ciclisme són els esports més proclius a provocar anomalies en l'estructura del múscul cardíac. Tot i això, qualsevol persona que practiqui esport de manera molt intensa i s'apropi als seus “límits físics” pot tenir problemes a llarg termini.
“Per primera vegada es demostra que l'exercici físic intens i continuat durant molt de temps pot provocar alteracions al cor que, en algun cas, poden transformar-se en arítmies cardíaques i és possible que en la mort sobtada”, ha explicat el director mèdic de l'Hospital Clínic, Josep Brugada, en la presentació de l'estudi fet conjuntament amb el Montreal Heart Institute i la Universitat de Montreal.
Durant cinc anys, els investigadors del Clínic, amb el doctor Lluís Mont al capdavant, han experimentat amb rates de laboratori i els resultats, de moment aplicables a aquests animals, evidencien els riscos.
Brugada recomana exploracions anuals en els esportistes que se sotmetin a esforços importants, però també proves amb certa periodicitat entre la resta d'esportistes, fins i tot nens. L'estratègia preventiva consisteix en passar per un electrocardiograma, per proves d'esforç i per un ecocardiograma.
Una altra de les conclusions de l'estudi és que els efectes són reversibles sempre que no se superi el “límit”. Si la persona cessa en la seva activitat, “el cor restableix les seves funcions normals”, explica el doctor Mont. Però si aquest “límit”, diferent per a cada persona, se sobrepassa, “l'anomalia perdura” i amb ella els riscos derivats.
“Els metges recomanem fer esport”, ha volgut aclarir Brugada. De fet, un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30%. “Recomanem fer esport, però no maratons continuades”, ha conclòs.
Font: Diari Avui - 17/01/11

divendres, 21 de gener del 2011

PEDALADA SOTA LA LLUNA PLENA





El dimecres 19 de gener i coincidint amb la lluna plena la botiga de The Cyclery va organitzar una pedalada nocturna.Set valents i una valenta vam iniciar una ruta per les rodalies de Sant Fruitòs,passant molt a prop de Torruella de Baix,Pont de Cabrianes i La Font de les Tàpies.Vam seguir direcció el llac de Navarcles i més tard les llums artificials del complexe de Sant Benet ens van fer gaudir del monestir.Planejant al costat del Riu Llobregat pujavem una petita costa que ens portava fins al barri del Guix.De seguida travessavem els pont dels bombers.Desprès quedava el parc de l'Agulla i un tros de sèquia.Així i de seguida arribavem un altre cop a la botiga de The Cyclery.Pere Pirincho.

dilluns, 17 de gener del 2011

PEDALADA EN BICICLETA DE MUNTANYA AMB LLUNA PLENA

El proper dimecres dia 19 a les 18h, aprofitant la lluna plena, farem una pedalada nocturna de 2 a 2h30' amb el nostre amic i col·laborador Pere Arenas, volem que sigui una sortida anti-stress per gaudir de la llum de la lluna i dels nostres frontals, apta per a tothom, per disfrutar de una bona companyia com la vostra, ideal per fer una sortida amb gent desconeguda, homes i dones, amb ganes de pedelar i disfrutar.Us esperem a la botiga.La tenda està al poligon de Sant Isidre,de Sant Fruitòs del Bages.Pere Pirincho.

TABAC I ESPORT

diumenge, 16 de gener del 2011

DIVUITENA HIVERNAL DEL BAGES



En un diumege assoleiat i amb unes temperatures gens baixes és cel.lebrava la divuitena edició de la pedalada anomenada Hivernal del Bages.Amb molta afluencia de valents i valentes afrontavem una de les dues possibles rutes de 38 o 45 quilòmetres en un terreny amb durs desnivells i corriols encisadors.També afloraven tècniques i llargues trialeres.El recorregut de la marxa no competitiva ha anat per els voltants de Santpedor.La ruta estava perfectament marcada i els avituallaments és trobaven a la plaça principal de Castellnou del Bages,i l'esmorçar que és tractava d'una botifarrada,és localitzava a l'ermita de Viladelleva per així fer amb força l'últim tros de la ruta.Pere Pirincho.

dissabte, 15 de gener del 2011

VIDEO DE DANNY MACASKILL

dijous, 13 de gener del 2011

DE LA GLÒRIA A L'ABISME EN UN SUSPIR


ARTICLE EXTRET DEL DIARI REGIÓ 7

J.M.BORT

Per a alguns esportistes d'elit,la línia que separa l'èxit de l'abisme és tan prima que saltar-la és només qüestió d'uns segons.De dir prou i llevar-se la vida per fugir d'una desesperació que alguns no poden entendre,però que els experts saben explicar molt bé.Conviure amb l'èxit,la pressió,estar acostumat que el cervell segregui setmanalment muntanyes d'drenalina,pot convertir-se en un problema seriós a llarg termini si no hi ha uns fonaments sòlids personals previament apuntalats.
L'esportista d'elit necessita la persona.Si la base personal no existeix,alguns acaben conplicant-se la vida quan deixen la competició o quan apareixen conflictes que es veuen incapaços d'afrontar.Ho diu José Carrascosa,psicòleg de l'esport,habituat a endinsar-se en els racons més profunds de la ment de l'esportista.Els psiquiatres i picòlegs parlen d'un còctel perillós de factors que poden conduir a la depressió.Passar a l'oblit desprès d'anys de glòria,la pressió de l'entorn,l'alteració de la situació econòmica i un afegit tan perillós com el dopatge pot formar una mescla normal.
En el cas d'Alberto León,el campió de bicicleta de muntanya que van trobar mort,penjat,dilluns passat,es van donar pràcticament tot els factors.La seva mort van passar unes setmanes desprès de ser imputat en l'operació llebrer i enmig de seriosos problemes personals.La sensació de culpabilitat i el mal que afecta la imatge pública són,en casos com aquest,decisius.
Els ciclistes Marco Pantani i José Maria El Chava Jiménez van marcar el camí d'Alberto León,amb l'agreujant d'haver caigut en la dependència de les drogues.No havien complert els 35 anys.La cocaïna va ser,en tots dos casos,la porta cap a l'altre vida.Una trampa que va estar a punt,també,de posar fi a les vides dels jugadors de futbol Maradona i Julio Alberto.
Qualsevol futbolista viu com en una muntanya russa.Tot és molt emocionant,intens,estressant.Però quan arriba al final de la seva carrera,deixa de sonar el mobil,comença a trobar-se més sol.Li falta el vertigen,l'adrenalina...
En general els esportistes d'elit necessiten un reciclatge.De cop,passen a una vida avorrida,monotòna,i a alguns,el cos els demana continuar vivint al límit,seguir euforics,amb la sensació de trobar-se al clímax.I això pot conduir a les drogues,a la tendència depressiva i,fins i tot al suïcidi.
Jesús Rollán,el millor porter de la història del waterpolo estatal,no va saber gestionar la seva nova vida desprès de deixar l'alta competició.És l'exemple de de l'esportista no preparat,emocionalment,per creuar el pont cap a una etapa personal sense les exigències de la competició,sense els focus,sense l'obligació de marcar-se reptes cada dia en despertar-se.Dues vegades campió olímpic amb Espanya i líder carismàtic d'aquell equip històric,la vida de Rollán va entrar en una espiral perillosa,amb les drogues que li minaven la salut i la vida personal en els darrers anys.Rollán s'havia quedat sense al.licients desprès de deixar la piscina i va acabar tirant-se per un balcó.En el seu cas,es va parlar d'un evident problema afectiu,com ha passat a altres exesportistes.De sentir-se protegits passena trobar-se sols i perden el rumb.
Entre els suïcidis més sonats dels darrers anys hi ha el del porter alemany i exblaugrana Robert Enke.Moralment enfonsat,es va llançar a les vies del tren.A diferència del que és habitual,Enke no havia deixat l'esport en actiu.Havia d'anar al mundial de Sud-àfrica.En el seu cas,els psicòlegs va parlar d'una pressió competitiva extrema.No suportava les derrotes i cada gol que encaixava era un cop de puny a l'estómac.La seva estabilitat emocional,això sí,estava condicionada per la mort de la seva filla anys abans.
En el cas del ciclista belga Dimitri de Fauw,va ser un fort sentit de culpabilitat que el va dur al suïcidi.També en actiu,va caure en una profunda depressió.No va poder suportar el sentiment de culpa després de causar la mort d'Isaac Gálvez en un xoc fortuït durant una cursa.En els suïcidis dels futbolistes Mirko Saric,argentí,i de l'angès David Clement,hi van tenir a veure les lesions.La vàlvula d'escapament va ser llevar-se la vida,desprotegits de l'abric del vertiginós esport d'élit.

dimecres, 12 de gener del 2011

MOUNTAIN BIKE EXTREME

dimarts, 11 de gener del 2011

VIDEO DE DANNY MACASKILL

divendres, 7 de gener del 2011

MOR LA NEDADORA CENTENÀRIA ROSA SELLARÉS

La navassenca Rosa Sellarés va morir ahir al seu domicili dos dies abans de fer 101 anys.La Rosa va aprendre a nedar tard,als 60 anys.i la seva primera competició màster no va ser fins als 61 anys,un campionat de Catalunya a Reus. A l'any 2001 va tornar a la competició i va batre el rècord europeu de 50 metres lliures en la categoria de més de 90 anys,i la seva activitat és va perllongar fins als 100 anys.
En 10 anys va participar en 100 proves,arreu de tot Catalunya,Espanya i va viatjar i competir sense problemes també per ciutats europees,com Estocolm.
El gener del 2010,per celebrar els 100 anys,va nedar 50 metres en estil esquena a la piscina L'eix de Navàs,on va establir rècord mundial en aquesta edat.Al seu palmarès hi ha 12 rècords del món i 27 d'Europa.En els campionats va guanyar una medalla de bronze al mundial,dos ors continentals i dues medalles de plata.En aquest moment,Sellarés encara manté 5 rècords d'Europa i 2 del món,el ja esmentat dels 5o metres esquena en piscina curta i el dels 50 metres braça en piscina llarga per als més grans de 95 anys.
Els premis que va rebre durant els darrers anys van arribar a ser molt nombrosos.Les federacions espanyola i catalana de natació la va distingir amb mencions pels seus resultats i longevitat.També el Comitè Olimpic Espanyol,en la gala Mujer y Deporte 2005,la va premiar amb el guardó a la dona Esportista veterana.Pere Pirincho.

diumenge, 2 de gener del 2011

LA CARRERA DEL PAVO

SUGGERIMENTS I ANÈCDOTES CICLOTURISTES


A vegades la precarietat entre cometes,dins d'un viatge de cicloturisme pot esdevenir eficaç al llarg dels dies ciclables.Un pes elevat a les alforges pot resultar dins d'un viatge perllongat,perjudicial per la salut de genolls i esquena,degut a la sobrecàrrega que produeix el pes.
Dins d'aquest escrit vull mesclar consells sobre cicloturisme,amb anècdotes que surten de dins de milers de quilòmetres d'aventures.
Ara explicaré alguns dels estris que m'han servit més dins d'un viatge de cicloturisme.
Més d'algun cop un plàstic amb mesures de 2 per 2 metres m'ha servit per tapar-me,i evitar que la meva psicologia no abortès algun periple en païssos com Islàndia o Nova Zelanda on em va ploure tres quartes parts del viatge.
He passat insolacions extremes a nacions com Austràlia o El Marroc.En aquests estats la calor arribava als 40 graus.En els territoris desèrtics nombrats,una manera de conservar l'aigua freda o a una temperatura no molt alta seria guardar els bidons (on a dins hi ha el líquid preuat)dins del casc on aquest previament l'engaxarem amb uns pops sobre el portapaquets de la bicicleta i axí els petits diposits no surtiran disparats.
Per estalviar pes i solament anar amb un sabó en vegada de 3,podem fer servir el xampú del cap i el cos per rentar també la roba i les utensilis de cuina.
Una de les normes més bàsiques perquè el nostre material s'espatlli el mínim possible és portar-lo en molt bones condicions al principi del viatge.En el fons tampoc sabem mai que passarà per això no està de més portar tisora,filferro i esparadrap per arreglar futures reparacions.
Vull acabar el reportatge explicant dos anècdotes clàssiques dins de les aventures cicloturistes de Pere Pirincho.
Era a França(a prop de la frontera catalana)quan una tarda de pluja vaig veure entrar dins d'un camping municipal dos cicloturistes franceses amb paraigues cada una a les seves respectives mans.
Aquesta és l'historia d'un italià treballador de la companyia Alitalia que viatjava amb la seva bicicleta i dins de les seves alforges portava un vestit de jaqueta.La raó era que per viatjar gratis en qualsevol vol de la companyia aeria que viatjava havia d'anar amb el vestit oficial.El seu company de viatge deia que era boig.Per cert l'americana,el pantaló i la corbata no estaven gens arrugats.Pere Pirincho.