dijous, 30 d’octubre de 2008

RUTES CICLOTURISTES A CATALUNYA I A ESPANYA











Si desprès de llegir aquestes referències teniu més temps per endinsar-vos dins de la barra del "google" us proporciono uns nous títols de recorreguts cicloturistes:"Canal de Castilla","El Descenso del Ebro" i "El Camino de Anibal".Pere Pirincho


CICLOTURISME



Desprès de 16 anys,49700 quilòmetres pedalats i al mateix temps 36 païssos visitats havia d'arribar el dia que parlès sobre aquest tema.El cicloturisme és la passió de la meva vida.Avui no buscaré una definició sobre la paraula que dona títol a aquesta nova entrada,solament explicaré una mica el meu perquè.Crec que era l'any 1994 quan vaig decidir marxar de vacances per conèixer llocs nous envoltats de natura.Entre els motius que em donava i em dona el medi ambient i les ganes de fer esport(entre altres coses m'agradava, el que m'agrada encara,la bicicleta) no era una mala idea agafar la meva bicicleta i anar-me'n a voltar,més aviat a travessar en aquests cas els pirineus(Llançà-Hondarribia).M'enrecordo que en els primers dies d'un llunyà juliol el meu pare em desmontava uns pedals i la meva mare m'apretava amb uns pops, les negres alforges degut a la meva inoperància.
Mai he buscat cap premi.No és l'esport ideal per trobar-los...No tinc cap truc,però les meves ganes,la solitud que va amb mi,l'autosuficència i la bona preparació dels meus viatges han fet que mai em cansi d'aquesta manera de recórrer món,practicar esport i com no d'entendre la vida.
Fullejant uns antics retalls de diari llegeixo una frase adient:La terra es coneix trepitjant-la.Pere Pirincho.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Ironman Hawaii World Championship 2008




EL FONS DE L'OCEÀ



En alguns dels meus viatges en bicicleta he necessitat com a medi de transport,algun vaixell,que fes la travessa d'un continent a un altre,d'illa a illa i si era necessari per canviar de país i així poder seguir pedalant.A vegades durant llargues estones la mirada la fixava a la l'aigua enigmàtica, igual que un imàn s'enganxa a un ferro.
Sempre necessito explorar i saber més però el fons oceànic és un secret d'aigua salina encara molt ben guardat.
L'home solament ha explorat 10 dels 300 milions de quilòmetres quadrats dels llits marins del planeta.El motiu és la dificultat que té l'ésser humà per investigar les fondàries oceàniques.Els mars de la terra tenen una mitja de profunditat de 4000 metres i la part més profunda que coneixem és la fosa de "Las Marianas" ,(a l'oceà Pacific) amb 11000 metres de calat.En aquestes profunditats no solament s'ha de resistir a enormes presions,si no també a temperatures extremes,ja que ni que els abismes dels oceans siguin gelats,en alguns llocs les aigues estan bullint degut a l'activitat volcànica.Tot i aquests entrebancs i ha vida.Dins d'aquests dificils voltants conviuen microorganismes,els evidents peixos,cucs i calamars i clöisses gegants.Pere Pirincho.


dilluns, 20 d’octubre de 2008

TERESA PERALES

5 medalles paralìmpiques a Pequín,11 a Sidney i Atenes.Si parlem d'aquest nùmero de medalles,solament podem parlar d'una persona, que és Teresa Perales.Als seus 32 anys "la Teresa" és l'esportista espanyola amb més medalles en total i en varis jocs paralímpics.Des de els 19 anys i per culpa d'una neuropatia,està assentada en una cadira de rodes.La piscina la va començar a alliberar.
La noia de Saragossa té com a idol a Michael Phelps.Quan prepara les paralimpiades entrena diariament 11000 metres i professionalment es dedica a la polìtica dins de la comunitat autònoma d'aragò.La seva continua simpatia li ha valgut perquè li possesin el sobrenom, de "la sirena somrient".Pere Pirincho.

HÀBITS RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT

1.Apagar el pilot vermell de la televisió quan es deixa de veure.
2.Apagar les llums al sortir de l'habitació.
3.Utilitzar l'aire acondicionat i la calefacció de forma moderada.
4.Fer servir la rentadora i el rentavaixelles quan estiguin plens.
5.Emprar la secadora solament quan sigui imprescindible.
6.Recòrrer a bombetes de baix consum.
7.Bullir solament l'aigua necessària i tapar les olles,així estalviarem electricitat.
8.Descongelar el frigorific algunes vegades permet eliminar gebre,que crea un aillament on s'implica un major consum electric.
9.Valer-se del transport públic,la bicicleta o caminar contribueix a economitzar petroli.
10.Apagar l'ordinador mentres no s'utilitzi.

divendres, 17 d’octubre de 2008

LLOCS

MACHU PICCHU





TAJ MAHAL



Tibet

LA CADIRA DEL BISBE





Un amic meu em comentava molt il.lusionat,que si no sabia que fer el cap de setmana i volia estar a l'aire lliure,una opció seria anar a veure el jaciment iber de La Cadira del Bisbe.Aquest poblat és troba a Premià de Dalt.Va ser descobert l'any 1929 per l'historiador i crític d'art Joaquim Folch i Torras.
Les boniques vistes donen pas al vilatge que van aixecar els ibèrics a meitat del segle VI abans de Jesucrist.Desde aquest mirador els seus habitants podien controlar tota la vall.Estava format en quatre sectors:les cases,un carrer,la torre de defensa i els camps de conreu.El que crida més l'atenció del poble són els restes del torricó que daten del segle III A.C.Aquest lloc ja està obert al públic tot i que tan sols s'ha explorat el 10 per cent del jaciment.Pere Pirincho.


dimecres, 15 d’octubre de 2008

JAVIER REVERTE






Sempre m'ha fascinat la narrativa entretinguda,que em fa devorar més que llegir, els llibres de Javier Reverte quan m'arriben a les mans.Encara a Manresa (la meva ciutat) abans d'anar-me'n de viatge cap a l'india vaig comprar un llibre d'aquest autor, que em va acompanyar durant la travessa amb bicicleta dins d'aquest país asiàtic.Les casualitats sempre m'acompanyen i en un final d'una altre peregrinació amb la màquina de pedals, (en aquest cas era a la capital de Perú) es tornava a repetir l'història amb el mateix autor.I un altre cop em va passar la mateixa cançó,encara en un altre territori sudamericà.Sembla que quan viatjo m'acompanyen i necessito ( apart de la bicicleta,i la petita ràdio "aiwa" que fa més de deu anys que va amb mi) un llibre d'aquest periodista i literat nascut a Madrid l'any 1944.



Aquest viatger incansable ha tingut molt èxit de vendes amb llibres com:"El sueño de África","Vagabundo en África",i "Los caminos perdidos de África".Altres llibres de viatges que ha publicat són:"El corazón de Ulises" i "El río de la desolación".Un dels seus últims llibres editats es "La aventura de viajar" publicat per Plaza Janés l'any 2006.La seva última novela, que es d'aquest any, es titula "Venga a nosotros tu reino" ,donada a llum per l'editora Areté.Pere Pirincho.


dissabte, 11 d’octubre de 2008

EL VALLUNARRAJU



Una setmana després d'haver sortit de la capital del Perú pedalant,vaig arribar a la capital de la "Cordillera Blanca" ,anomenada Huaraz.Només arribar a aquesta petita ciutat vaig buscar un guia perquè m'acompanyès a pujar el cim de Vallunarraju (5725 metres).Desconeixia la ruta a seguir.Al dia següent una mica després de les vuit del dematí en venen a buscar els guies.S'anomenen Edwin i Jaime.Venen acompanyats de l'ùnica component femenina del grup,es una noia italiana.

Per pistes sense asfaltar i pobles de camperols indìgenes quechues que viuen en cases d'adob,anem pujant amb l'utilitari.Observem eucaliptus i camps de cultiu.Arribem al llac Llaca a 3800 metres d'elevació..Ens despedim del taxista.Demà ens vindrà a recollir a les 12 del migdia.Amb les motxilles a l'esquena pugem per un sender dret,rocòs i polsegòs.Per la tarda arribem al campament Morrena a 4800 metres d'alçada.Desde aquí contemplo amb tot el seu esplendor un altre bonic pic s'anomena Ocshacalpa (5888metres).Montem les tendes i preparem tot el material necessari per passar la nit.Desprès sopem a les sis de la tarda i seguidament anem a descansar.



A les dues de la matinada del dia següent esmorcem.Una hora més tard i amb el cel poc estrellat comencem a caminar solament il.luminats amb la llum del frontal.Desprès d'un quart d'hora arribem al principi del glaciar .Ens equipem amb l'arnès,casc,grampons i piolets.Ens encordem els quatre muntanyencs.A les set del dematí mitja hora desprès de sortir el sol,coincidim amb les primeres dificultats.Son vàries esquerdes.Una l'evitem rodejant-la.L'altre està justament a peu del cim que intentem pujar.La distància de l'esquerda es d'un metre i mig aproximadament.La passem saltant però amb els peus fent un triangle i justament quan arribem a l'altre banda,clavem el piolet i així el salt és segur del tot.



El cim ens espera blanquinòs i matiner.Solament queda pujar un aresta vertical de 100 metres.Amb molta concentració acabem ascendint al Vallunarraju.Fem les respectives fotografies.Son les vuit del dematí.Comencem a baixar el camí de neu i gel.Desprès d'una estona arribem al campament i el desmontem.Seguim desfent el camí i trobem al taxista que ens porta de retorn a Huaraz.Desprès de descansar un dia deixo la "Cordillera Blanca" direcció la costa,per el camí de "trocha"(terra) del "Canò del Pato" on segueixo avançant amb la meva bicicleta......Pere Pirincho

dilluns, 6 d’octubre de 2008

TRAUCO,PINCOYA I CALEUCHE



A l'oceà Pacific i mirant cap al principi de la patagònia xilena,trobem una illa que va estar aillada durant uns segles.Chiloé i les seves dificultats.Aquí es van crear vàries llegendes.Olles bullint de mitologia que encara perduren.A les zones rurals d'aquestes terres rodejades d'aigua de mar,els nens encara creuen en éssers mítics que enganyen a llaminers i confiats.Els grans mantenen les seves supersticions basades per igual en la tradició i superstició.
Les fàbules de Chiloé són úniques.Mesclen la mitologia de la seva creació, amb els contes sobre la destrucció de l'ocea més gran del món.



Pincoya es la deessa de la plenitut.Balla nua sobre les ones.Al acabar la dansa,si mira a l'oceà,anuncia abundància i fertilitat,però si mira a la costa tot anirà a l'inrevès.
Caleuche és un vaixell fantasma on el governen bruixes.Aquest navega ràpid per sobre i per sota de l'aigua.Amb música que enreda les embruixadores atrauen i fascinen a qui busquen una fortuna ràpida.En canvi tots acabaran a la ruina i ridiculitzats.
El més famós es Trauco.Un gnom fort murri i juganer.Es capaç de matar a un home solament mirant-lo i seduir a les dones amb la seva irrestible repugnància.Amb altres paraules si el pare es desconegut segur que ha sigut Trauco.Pere Pirincho



dijous, 2 d’octubre de 2008

ELS SONS DE L'AIGUA



Yoshihiro Kawasaki és un enginyer de só nascut al Japó.Es creador sonor especialitzat en projectes per internet relacionats amb grabacions ambientals, d'entorns urbans i rurals.El nipò capta molts dels seus sons en els viatges que realitza.
En el seu últim treball:

Acquascape,s'escolten sons d'aigua de diferents indrets del món.El Yoshihiro té conectats tres llocs:l'estany de Sanshiro a l'universitat de Tokio,que recull les aigues pluvials de la capital,el Suikin-Kutsu,del temple de Shokokuji a Kyoto,i una font de la ciutat de Mumbai(India).



L'aigua és un dels temes més importants del segle XXI i Acqua-scape,és un intent de dissenyar una infraestructura per desarrollar sensibilitat global vers aquest element líquid vitalper la nostra vida.www.aqua-scape.jp.Pere Pirincho.