dilluns, 30 de juny de 2008

MAL D'ALÇADA




Quan anem o estem a la muntanya i volem pujar un cim alt,no solament hem de tenir en compte una bona forma física o acceptable i un bon equip tènic (roba,piolet,grampons...).Possiblement el mes important es fer una bona aclimatació per no patir el mal d'alçada.Una de les principals causes es pujar amb rapidesa a altures superiors als dos mil cinc cents metres.Hem de tenir clar que una bona forma física es important per pujar el cim però no ofereix cap protecció sobre el mal d'alçada.La segona cosa que hem de tenir clara es que les persones que han patit el mal d'alçada algun cop són, susceptibles a que els hi passi una altre vegada el mateix problema.
El risc augmenta quan més ràpid es puja i major és l'alçada i l'esforç efectuat.Els símptomes lleus són mal de cap que no desapareix amb fàrmacs,pèrdua de la gana,nàusees,vertigen,inflor localitzat als ulls,cara,mans i turmells,tos seca i dificultat respiratòria.Poden empitjorar amb sensació d'ofec i respiració sorollosa.Els llavis i les orelles es posen de color morat per la falta d'oxigen.Si els símptomes duren mes de vint-i- quatre hores i encara anem pujant al cim,hauríem de descendre inmediatament cinc-cents metres.
Per prevenir el mal d'alçada el millor seria passar,com a mínim,dos nits cada cop que es pugen mil metres.Quan ascendim un cim es millor no fer esforços físics excessius,ser prudent i avançar lentament. Pere Pirincho


divendres, 27 de juny de 2008

L´HAMACA




Els que sovint mireu el bloc del Pere observareu que aquesta inquieta persona sempre us parla d'esports de fons o de viatges.Mes que d'algun viatge en concret aquest cop parlaré particularment d'un objecte que s'utilitza als viatges o a l'aire lliure. Es un element de descans que alguna vegada he fet menester per passar la nit.Altres cop ha sigut la meva inseparable companya.Com quan rodava per la selva amazonica brasilenya. En el trajecte fluvial del riu Madeira,dins del vaixell "Dos Irmaos",on transcurria la ruta Manaos-Porto Velho ,l'objecte que apreciava mes mentres durava la travessia va ser una simple Hamaca.

Els principis de l'hamaca es remonten als indigenes americans precolombins . L'hamaca es un utensili per dormir o descansar. Consisteix en una lona o red constituida per una tela o corda fina que es fixa a dos punts ferms. Estan fabricades de diversos materials.La calitat depèn del numero de fils utilitzats.Hi han dissenys fets especificament per viatjar. Estan fabricades amb materials lleugers.Aquestes son ideals per viatjar el cap de setmana.Altres tenen estructures de metall o fusta. D'aquesta forma es pot sostenir de manera autonòma.Tradicionalment van ser utilitzades per mariners als vaixells. Avui en dia encara les utilitzen els indígenes amazònics. Per cert encara l'utilitzo per descansar algunes hores el cap de setmana.

Pere Pirincho



dissabte, 14 de juny de 2008

PROPERA RUTA


EN PROJECTE


Aquest any 2008 començo una nova aventura marxant cap a Mèxic.A la ciutat caribenya de Cancún començaré a pedalar direcció Belize,Honduras,Nicaragua,Costa Rica i finalitzare la llarga pedalada de 3700 quilòmetres a Ciudad de Panamá (Panamá).

Veure el mapa.

dilluns, 9 de juny de 2008

NIT DE L´ESPORTISTA



Amb la victòria del jugador del Ricoh Rafa Martínez es va cloure una 38a Nit de Manresa que va mostrar la varietat de

ls esportistes de primer nivell, petits i grans.Però la festa també deixa el missatge del necessari canvi en la celebració, per fer-la més oberta i amb un nivell de participació popular més elevat del que té ara.Per llegir més pulsa al logotip.

diumenge, 8 de juny de 2008

ELS HOMES DE GEL DEL CHIMBORAZO


Hi han mil maneres originals per guanyar-se la vida.A algunes ciutats del mon, he vist la simple manera d'estar parat al carrer,portar un pes i pesar als vianants a canvi d'alguna moneda.Crec que era a Calcuta quan un ciutada, d'aquella enorme i santa ciutat,em volia netejar les oides si li donava a canvi unes rupies.La manera de portar les garrofes a casa que vull explicar avui es curiosa,real i no es mes que la historia d'un indigena equatoria anomenat Baltazar Ushca,mes conegut com a "Baltico",un dels ultims "hieleros" (homes de gel) del Chimborazo.Aquesta es una tradicio de l'indigena equatoria que a l'arribada del conquistador Pizarro i els seus homes,tallaven blocs de gel de les zones glacials dels cims equatorians i carregant-los sobre les seves mules els baixaven muntanya avall fins als pobles i ciutats."Baltico" als seus 67 anys talla amb un pic i perfila amb una pala el gel de lesa mines del glacial del Chimborazo a 4700 metres d'alçada.Despres el posa embolicat amb herbes que elll mateix a recollit dels camps de la zona per evitar que es fongui el glaç durant el seu llarg viatge,primer en mula i despres en autobus,fina al mercat de la "Merced" de Riobamba,la ciutat mes a prop del "Nevado", que es com anomenen a aquesta muntanya els habitants de la zona.En aquest mercat,al costat d'inmaculasdes i platejades liquadores,trobarem molts tipus de suc de papaia,pinya,mora,fruit de la passio i encara de mes exotics i tropicals.Pero si el viatger posa atencio veura alguna cosa mes.Son blocs de gel que encar porta l'envoltori d'herba.Es el gel del glacial del Chimborazo.La gewnt consumidora de sucs amb glaçons de les carenes de la muntanya mes alta de l'equador (6300 metres) diuen que la beguda d'aquesta manera encara esta mes bona.La tradicio d'aqueta feina ultimament va de pares a fills i nomes els fills del "Baltico" saben si aquesta dura,sacrificada i poc recompensada manera de guanyar-se la vida seguira uns anys mes o quedara enterrada com un secret entre aquelles agrestes muntanyes i solitaries muntanyes.Potser s'acabara quan el senyor Ushca digui adeu a la feina dels seus avantpassats,a la feina de tota una vida:tallar el gel del Chimborazo.Pirincho.