divendres, 30 d’octubre del 2009

Ironman Hawaii World Championship 2009

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Challenge Barcelona - Maresme



dilluns, 26 d’octubre del 2009

PRIMERS DIES A CIUTAT DE MÉXIC


A la radio aconsellen no fer esport degut a l'elevat grau de contaminació de la ciutat, que compta amb 25 milions d'habitants.Enceto el dia visitant el museu d'arqueologia que es troba al costat de Chapultepec.Està dedicat a les cultures Tolteca,Maya i Azteca.Passejant dues hores més per la ciutat arribo al Zocalo on trobo venedors de refrescs i artesanies.També una chaman que intenta fer una curació a una dona.Em trobo amb una manifestació on un gran desplegament policial utiltza els seus médis contundents. Durant el dia següent visito varis llocs.Però el que m'interessa més és Teotihuacan o la ciutat dels Deus.Es pot admirar una de les piramides més grans del país.La seva època daurada va ser (del 200 a 600 d.c).Era un centre cultural i religios molt important a Centre América.Les dimensions del complexe Maya és d'un gran carrer de 2 quilòmetres de llarg i 40 metres d'ample.Desprès de passar un matí fresc i un migdia caluros a la tarda cau un gran Xáfec.El dia 24 em trasllado cap a San Cristobal de las Casas i desprès d'estar un dia en aquesta bonica regió de Chiapas un ómnibus em portarà cap a la capital del Yucatan(Merida)on el dia 27 i ben d'hora en Pere es ficara a pedalar.Pere Pirincho.

Pozo azul,Covanera,(Burgos)‏

divendres, 23 d’octubre del 2009

Ciclisme artistic‏


dilluns, 19 d’octubre del 2009

RESPECTAR LA DISTÀNCIA DE SEGURETAT


El 72 % dels conductors no respecte la distància mínima de seguritat de metre i mig,a l'hora d'avançar els ciclistes.Aquests és un dels col.lectius més vulnerables de la carretera.La seva sinistralitat ha crescut més del 14 % en els últims anys.
Segons un estudi realitzat pel RACE sobre 3450 ciclistes,el 55 % dels enquestats asseguen que han sofert algun accident de consideració,i 3 de cada 4 reconeix viure situacions de perill amb certa freqüència, quan viatja amb bicicleta.
El lloc més temut pels usuaris de la bicicleta són les rotondes,puix que més del 50 % dels automobilistes no els cedeixen el pas.Altres situacions de perill són el pas de camions a gran velocitat.
3 de cada 4 accidents és produeixen en vies interurbanes,i gairebé la meitat en cap de setmana.Hi han dos trams d'edat on és concentren prop del 35 % dels morts.Els majors de 70 anys amb el 18 % sobre el total,i el grup de 40 a 49 anys amb el 16 %.Pere Pirincho.

dijous, 15 d’octubre del 2009

CENTRE AMÈRICA EN BICICLETA


El dia 22 d'octubre encetaré la meva setzena aventura en bicicleta.En aquest cas viatjaré per Centre Amèrica amb una particularitat,sempre pedalant.La ciutat de sortida d'aquest periple esportiu serà Mérida,a la península de Yucatán,(Mèxic).Serà un viatge on pedalaré 3800 quilòmetres aproximadament en dos mesos,però la meva estada serà de dos mesos i mig.Sortint de Mèrida la primera parada serà Chichén Itzá,que és el major i millor conjunt conservat de piràmides de Mèxic.Va se construit i habitat pels Mayas entre el 400 i 1250 desprès de crist.Pedalant direcció a la ciutat de Valladolid i ja als peus del Carib el pròxim lloc on em detindré serà Tulum.Tulum està sobre d'un penya-segat.Va ser aixecat durant el periode postclàssic Maya al segle XI.Seguint el rumb cap al sud de Mèxic i passant per la petitat nació de Belize entraré a Guatemala.A prop de la xica ciutat de Flores(nord de Guatemala)és troba Tikal.Tikal és un complex de massisses piràmides mesclades amb un selvàtic sostre impenetrable.És va construir en el millor moment Maya i dins d'un entorn natural fantàstic.Seguiré cap a la ciutat de Antigua a prop de la perillosa capital guatemalteca(Ciudad de Guatemala).Al costat d'Antigua hi han uns volcans que vull Trescar, son el volcà de Agua i el volcà de Fuego,a més de 3700 metres d'alçada.Abans d'endinsar-me cap a la vora de l'oceà Pacífic pararé a Panajachel,que és troba a la riba del bonic llac Atitlán.Quan hagi arribat a l'oceà seguiré per el seu voral fins més enllà de creuar la frontera de El Salvador,on destaquen també alguns volcans de més de 2000 metres d'alçada.Amb el conflicte actual que manté en tensió l'estat d'Honduras obviaré pedalar per aquest país.Per seguir el viatge no tindré més opció que passar de El Salvador a Nicaragua en vaixell i per el Golf de Fonseca que separa aquests dos païssos.Desprès de fer aquest pas fluvial arribaré a la capital de Nicaragua,Managua.Managua és troba entre els llacs de Managua i el gran llac de Nicaragua.A l'alçada d'una mica més de la ribera dreta d'aquest llac,travessaré el límit territorial que em farà entrar a Costa Rica.Una de les premises d'aquesta pàtria son dues paraules:pura vida.A costa Rica visitaré alguns dels seus 20 parcs naturals.Solament em quedarà un país per concretar el viatge en bicicleta,aquest serà Panamà.Mentres acabi de pedalar visitaré llocs com Boca del Toro que està al noroest de Panamà.Està compost per més de 200 petites illes entre aigues blaves i cristalines.
Desprès d'acabar de pedalar a Ciudad de Panamá,i des de aquesta mateixa capital visitaré el canal de Panamá.El canal és va construir perquè els vaixell que navegaven de lÀtlàntic al Pacífic no donguessin la volta a Amèrica i tinguessin que passar per el perillós cap d'Hornos.El merescut descans és complimentarà amb una possible visita a la selva amazònica panamenya anomenada el Darién.La selva separa Panamà de Colombia.La proximitat de la frontera colombiana fa que en aquesta zona hi hagin narcotraficants i que sovint sigui una zona perillosa.Pere Arenas.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

LA CORDILLERA BLANCA


En algun moment de l'any passat i en dues de les moltes entrades del blog de Pere Pirincho,vaig parlar sobre la "Cordillera Blanca".
Un article anava sobre el fàcil cim que vaig assolir amb éxit,anomenat Vallunarraju(5675 metres)i l'altre dels terratremols que amb els anys han afectat la zona.
La Cordillera Blanca és una impressionant cadena de muntanyes nevades,que és troba al departament de Ancash.La seva capital és Huaraz.
Al Parc Nacional de Huascaran dins de la "Cordillera Blanca",hi han 33 cims d'una alçada mitjana de 6000 metres.El més alt de la serralada i del Perú,és el "nevado" Huascarán de 6768 metres.Dins d'aquesta part dels Andes és troben 663 glaciars i 296 llacs que formen espectacles de bellesa única.Un dels llocs més accessibles és la llacuna de Llanganuco,(a dos hores amb cotxe des de Huaraz).Aquí finalitza la ruta a peu més popular de la "Cordillera Blanca",anomenada Quebrada de Santa Cruz.
Des la petita ciutat de Caraz a prop de Huaraz,podem fer una excursió al llac Parón.
És una trescada de 32 quilòmetres que no té perdua.Al costat dels llac és pot acampar.Pere Pirincho.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

IRONMAN DE HAWAI




Ja tenim els resultats dels dos manresans del club natació manresa a l'ironman de Hawai.Sergi Bermejo(269) va realitzar una marca de 9 hores i 57 minuts,i Carles Santasusana(273) va portar a cap un resultat solament un minut més que el Sergi,o sigui 9 hores i 58 minuts.
El guanyador de la cursa va ser en categoria masculina Craig Alexander,amb 8 hores i 20 minuts.En categoria femenina l'heroïna va ser Crissie Wellington,amb 8 hores i 54 minuts.Dret que li va donar ser la vint-i-tresena de la general total.La vasca Virginia Berasategui va pujar al podi amb un tercer lloc i una marca de 9 hores i 15 minuts.El millor espanyol va ser Eneko Llanos amb un catorzè lloc,i un temps de 8 hores i 37 minuts.Pere Pirincho.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Diari de dos manresans al ironman de Hawai




Dia 5 (06/10/09): EL DIA DELS CRACKSCom cada dia ens aixequem a les 6:00 i després d’un nutritiu esmorzar anem cap al Pier amb els d’Ocean. Avui provarem el Sailfish Furious, a veure com es comporta pel Pier. La veritat és que passem desapercebuts, ja que la majoria dels triatletes van amb Sailfish i Blueseventys. De camí cap a l’aigua ens creuem amb en Craig Alexander, el guanyador a Hawaii l’any passat, es veu bon home, simpàtic i proper amb la gent, es fa fotos, signa autògrafs... nosaltres ni portem càmera ni bolígraf... ens ho apuntem per la propera. Les sensacions nedant son bones, avui hem passat per davant del vaixell a on serveixen cafè (a uns 700 metres mar endins) però decidim no parar per evitar algun vòmit indesitjat, arribem a la boia de tsunamis a uns 1.500 metres i mitja volta. Com els dies que toca córrer, tornem cap als apartaments corrents. Avui es el dia dels cracks, ens creuem amb Eneko i Héctor per Alii Drive, així com amb la Chrissie Wellington (guanyadora els últims dos anys a Hawaii), que ens obsequia amb un somriure dels seus; també la “petita” Virginia Berasategui. A la tarda-vespre, sopant per Kona vem coincidir amb el Norman Stadler (rècordman del parcial de bici de Hawaii amb 4:18:23)...

dimecres, 7 d’octubre del 2009

CHALLENGE DE CALELLA







El barceloní Marcel Zamora va guanyar diumenge 4 d'octubre,el Challenge Costa de Barcelona-Maresme de distància Ironman.Marcel va guanyar holgadament la prova amb un temps de 8 hores i 15 minuts.Mika Luoto(Bèlgica)va ser segon amb 8 hores i 22 minuts,i el tercer Bern Eichhorn amb 8 hores i 25 minuts.En categoria femenina va guanyar Sofie Goos(Bèlgica)amb 9 hores i 2 minuts.Segona va ser Katja Konschak(Alemanya) amb 9 hores i 23 minuts i tercera Hillary Biscay(EEUU) amb 9 hores i 32 minuts.

CLASSIFICACIÓ DELS TRIATLETES DEL C.N. MANRESA

144.Emili Jaén.10 hores i 3 minuts.
168.Ferran Vinyals.10 hores i 13 minuts.
623.Juan Carlos Martinez.11 hores i 30 minuts.
707.Ferran Mahamud.11 hores i 42 minuts.
724.Artur Cruz.11 hores i 44 minuts.

Pere Pirincho.

ELS MANRESANS CARLES SANTASUSANA I SERGI BERMEJO DISPUTARAN L'IRONMAN DE HAWAI




El pròxim 10 d'octubre és celebrarà l'Ironman de Hawai.Els manresans Carles Santasusana i Sergi Bermejo disputaran aquesta prova.Les distàncies que hauran de completar son 3800 metres de natació,180 quilòmetres amb bicicleta,i 42 quilòmetres i 200 metres de còrrer a peu.El número de participants a Hawai seran de 1500.El Sergi és va classificar a la canaria illa de Lanzarote el passat maig,i el Carles a Klagenfurt(Austria) el mes de juliol.Pere Pirincho.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

HISTÒRIA D'UN AMISH


Quasi finiquitant un periple ciclista l'any 2003 al Canadà,recordaré sempre una persona que vaig conèixer i que s'nomenava Don.Era a l'etapa entre Port Carling i Naple Lake de 132 quilòmetres,(aproximadament a 200 quilòmetres de Toronto).Vaig parar a un bar per fer un most.
Vaig començar a parlar amb un home que és va interessar per el meu viatge en bicicleta.Desprès d'una estona de dialogar em va convidar a casa seva.Va resultar que parlava espanyol, puix que estava casat amb una senyora d'Aranjuez.La bonica casa de fusta antiga on m'havia convidat era la seva segona residència.
Ell vivia a Toronto i treballava d'enginyer a una hidroelèctrica.Aquells dies estava fent obres en el seu segon domicili.Desprès de passar dos dies a casa seva descansant ,vam quedar que quan arribès a Toronto pedalant el trucaria.Vaig arribar a una de les grans ciutats de l'est del Canadà.Desprès de trobar-me amb la meva dona vam anar a visitar a Don i a la seva muller.
Ens van rebre amb molta cordialitat.Al tenir ells algun dia de festa ens van portar de visita al poble on va nèixer Don,feia una 50 anys.
En un moment que Don no és trobava amb nosaltres la seva dona ens va explicar la triste història de la seva infantesa.Don era amish.
Els amish son una agrupació religiosa cristiana,que és fa notar per les seves restriccions respecte a l'ús de les tecnologies modernes com els automovils o l'electricitat.
Al voltant de 230.000 animsh viuen als EEUU,I a (Ontario) Canadà.La pesarosa història de Don i la seva familia és va desenvolupar de la següent manera.
Un dia qualsevol el pare i la mare de Don anava per una carretera conduint la seva carreta tirada per un cavall,on a dins anaven els seus 5 fills.En un moment del trajecte els va avançar una camioneta..El cavall és va espantar i és va aixecar,fent tombar el seu carruatge.En aquell instant van caure Don,dos germans més,i el pare i la mare.Amb el cavall desbocat i dins de la carreta és van quedar dos germans.El senyor de la camioneta que va observar l'incident va aturar el seu vehicle,i és va oferir al pare de Don per intentar atrapar el cavall.
El pare li va contestar que ell no podia pujar als vehicles motoritzats.El senyor de la camioneta li va dir que no calia que pugès dins de l'automòbil,puix que també podia accedir a parar el cavall solament col.locant-se a sobre de l'estrep exterior del vehicle.Pujant al suport del cotxe el pare de Don va aturar el cavall i va salvar als seus dos fills.
Un amish de la seva comunitat va veure que pujava a la camioneta i va explicar els fets als ancians del consell de la comunitat amish,on vivia el pare de Don i la seva familia.El genitor és va tenir que presentar a un judici devant del consell dels acians amish.Li van fer explicar els fets i el perquè havia actuat d'aquella manera.Un cop donades les explicacions,els ancians van deliberar que el perdonaven.Abans d'acabar el judici li van demanar que si és tornès a trobar devant de la mateixa situació si actuaria de la mateixa manera.
El pare va dir que si pel mig perillava la vida dels seus fills ho tornaria a fer.Els ancians li van dir que si no s'empenedia d'aquelles paraules,l'expulsaven de la comunitat i així va ser...
Vam acabar de passar la tarda entrant a botigues d'edredons(patchwords)on les senyores amish els feien amb fill i agulla(fets amb puntades petites)i invertien cents d'hores per fer aquella feina.Abans de tornar a Toronto vam visitar algunes pistes secundàries de terra on veiem passar els amish amb els seus carruatges del segle passat.Pere Pirincho.