dimarts, 12 d’agost de 2008

ELS ANDES PERUANS

Encara no havia arribat la pujada(els Andes)però els dies es feien durs.En un dia arribava a passar set rius que em feien atansar la bicicleta a les espatlles.En total a la selva amazònica havia pedalat dos mil cinc-cents quilòmetres
Els peruans em mostraven la seva hospitalitat.Mentre passava els rius,veia nutries,sentia guacamais,observaba mortes en les pistes de grava(camino de trocha)enormes serps.Els Andes hem saludaven i m'acompanyaven amb una fina cortina de pluja.
Vaig sortir d'un poble anomenat "Quince Mil" que no estava ni a mil metres d'altura i en dos dies i setanta quilòmetres de pujada em vaig situar al llogarret de Marcapata, a tres mil quatre-cent metres d'alçada.
A Marcapata vaig fer una bona aclimatació per poder pujar amb garanties el port de Huallahualla de quatre mil vuit-cents metres d'alçada.

Mentres pujava mirava la planta que dóna el fruit del cafè.Vaig parar a prendre el líquid negre més natural de món.Les muntanyes eren molt abruptes.
A les sis del matí vaig sortir de Marcapata i a les dues del migdia vaig arribar al port de Huallahualla després d'una pujada de quaranta-sis quilòmetres.Fins el quilòmetre quaranta vaig pujar ràpid,però els últims sis vaig patir molt.
La meva vista contemplava un glacial.També veia llacs.
La baixada va ser de vint-i-vuit quilòmetres.Va començar a ploure.Vaig arribar al final de l'etapa congelat.Estava a vuitanta quilòmetres de concloure el meu viatge en bicicleta.Als alts colls només em trobava bestiar i alguns gossos molt perillosos i salvatges que hem bordaven amb molta fúria.Cridava i els hi tirava pedres.Aquests esforços a mes de quatre mil metres d'alçada em deixaven exhaust.Era més dur que pedalar.
Vaig baixar fins a la vall sagrada de Cuzco.Em trobava amb l'asfalt.
Van ser trenta quilòmetres plans finals no exempts de pluja.Després de dos mesos i quatre mil setanta quilòmetres vaig arribar a la ciutat més important de l'imperi Inca,Cuzco.

Final del meu viatge en bicicleta. Pere Pirincho