DE LA SABANA A LA SELVA

Després de realitzar una llarga caminada fins al cim Roraima de 2860 metres d'alçada,on es pot observar la quarta cascada més alta del món,anomenada Kukenán(660 metres de salt)i flora i fauna autòctona com plantes carnívores,orquídies,gripaus i colibrís,la normalitat em va portar a la frontera entre Veneçuela i Brasil, on només ensenyant el passaport em donaven permís per entrar al país de la samba i els carnavals.

En terrenys brasilers,els primers quilómetres vaig passar per comunitats indígenes de ètnies diferents com els Arawak.L'asfalt era més granulat,la carretera estreta i també hi havia més sotracs.

La carretera BR-374 encara era més tranquila que la Gran Sabana.
El primer dia a Brasil vaig fer la transició de la sabana a la selva.Hi havia més ocells però el calor continuava essent extrem.

Casi 40 graus.A ritme de creuer vaig passar entre dues llacunes.En aquell moment,vaig veure un cocodril mort i sencer.

Mort també impressionava!

Al Brasil es diuen Yacares i tenen unas llargada d'una mica més d'un metre.Suposo que per la nit va voler canviar de llacuna i un cotxe el devia atropellar.

Estava a l'estat amazònic de Roraima.Una tarda vaig arribar auna ciutat anomenada Boavista.

Per al matí,més o menys, a les sis,vaig preparar les meves dues alforges i una motxilla que la duia sobre el portapaquets.

La motxilla la tenia al terra i per endreçar-la millor la vaig posar damunt del llit en el que havia dormit la nit anterior.Al moure-la vaig veure un escorpí.Un crit es va apoderar de mi.

De seguida vaig agafar un ganivet que tenia a una de les alforges..L'escorpí semblava que s'havia ficat dins la motxilla.

La vaig sacsejar una mica i va sortir.

Es va posar damunt del llit.Ara no es el moment de fer becaines.Vaig pensar.Li va tocar una vida efímera.Continuarà.Pere Pirincho.