diumenge, 7 de novembre de 2010

PLEINE FOUGERES-BROONS 114 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Em sento igual que Anteu,les forces del qual augmentaven cada vegada que el seu contacte amb la seva mare,terra,esdevenia més intens.J.W.Goethe.

Em prenc la frivolitat de visitar el Mount Saint Michel un altre cop.El cel està encapotat.Vaig direcció el centre de Dinan i desfilo per un pont molt alt.M'aturo i faig unes fotografies del port on queda a sota la bona panoràmica del moll del riu Rance.
Dins de la Bretanya Francesa és troba Dinan.Els llocs d'interés de Dinan son varis:el castell i l'esglèsia de San Malo del segle XII.La basílica de San Salvador també és de la mateixa època que l'esglèsia.La torre del rellotge te 45 metres d'alçada i és del segle XV.El carrer de Jerzual uneix el port amb la ciutat,i és l'artèria més important de la població.Son famosos els seus carmels de mantega.

Avui toca acampar a la caseta de plàstic.El lloc és el camping municipal de Broons on no hi ha ningú.Unes 50 parcel.les buides en perfecte estat inclòsos els banys.Un cartell diu que venen a cobrar de 9 a 10 del dematí i de 8 a 9 de la nit.Suposo que un encarregat de l'ajuntament dona una volta al camping amb una furgoneta citroen berlingo blanca,i para a l'alçada de la meva caseta,llavors em demana el dni i em diu que passar la nit val 7 euros i 20 cèntims. Les pastilles del fre del devant han dit prou.Trec les velles i poso les noves,però també afino els frens perquè no freguin sobre la llanta.És el primer dia de pedaleig i ja en porto 26,on el vent o és nul o a estat al meu favor durant 75 quilòmetres.
És diumenge i els supermercats estan tancats.No he tingut més remei que sopar dos llaunes de tonyina amb oli de girasol,cuatre llesques de pa,tres llenques de pernil dolç,un croissant de xocolata,i dos gots d'aigua amb dos terrossos de sucre i nescafe.Ara que estic dins de la caseta de plàstic,i solament pluvineja me'n recordo quan plou i poc a poc l'aigua de pluja et va calant fins els ossos.El fred s'acumula dins de l'ànima i el pensament.La roda del devant va escupint més líquid que frena les cames i que salpiqueja la cara.La roda del darrera et deixa l'esquena que ni per enrecordar-te de res positiu.Solament queda divagar per sobre d'un mal menor,i és com queda tot de brut.Pere Pirincho.