NO AL DOPING

RESPECTA ALS CICLISTES

PONTS-MANRESA 70 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA,FINAL DE VIATGE)

Avui no tinc pressa.La pedalada és de 70 quilòmetres amb poques pujades i moltes baixades.Torna a ploure a Ponts i al mateix temps fa xafogor,a més un núvol enorme amenaça el Bages.Passo per pobles petits que viuen de l'agricultura de secà i de les granges d'animals,pura pagesia que te el seu propi encant.

Abans d'arribar a Manresa em desvio per anar a visitar a la meva germana.No tinc sort,doncs no la trobo a casa seva.Segueixo i arribo a la capital del Bages,la meva ciutat,a quarts de 4 de la tarda.Desprès de 4300 quilòmetres i quasi 2 mesos de viatge,em reuneixo amb la meva dona Carme.

Moltes coses és podrien explicar de Manresa,ciutat dita gris,menyspreada per altres.A mi de Manresa m'agrada explicar que l'any 1522 va viure a la meva ciutat Sant Ignasi de Loyola durant 10 mesos.El fundador de la companyia de Jesus va viure a la Cova,i va escriure els Exercicis Espirituals.

El noi que li sonriuen les mans acaba de pedalar en aquest viatge i també posa fi de moment en l'acte íntim d'escriure sobre aquest periple.La terra és coneix trepitjant-la.Pere Pirincho.

SORT-PONTS 105 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA

El dia comença plovent,i amb presses desmonto la caseta abans de que és mulli.A Tremp comença a fer calor,i a Isona tímidament s'insinua la primera pujada del dia,que s'inicia amb tobogans,i desprès amb una pujada continua que acabar al dur coll de Comiols,que te una alçada de 1070 metres.

A Artesa de Segre em diuen que no hi han campings pels voltants,però que puc dormir al costat de "lo Segre".Quan arribo a Ponts em diuen el mateix que a Artesa,tot i que a l'entrada de Ponts hi ha un vell i deixat cartell que indica que al poble hi ha una zona d'acampada.Per un preu economic dormo a un modesta i deixada pensió del centre de Ponts que regenta una parella.La noia em tracta molt be i el noi deixa molt que desitjar.El lloc no m'agrada i m'arrepenteixo de no haver-me anat a dormir a prop de "lo Segre".Mentres sopo la primera pizza en dos mesos a travès de la finestra del bar veig com plou.No solament estic joiós i rialler quan viatjo,a més a més em somriuen les mans.Pere Pirincho.

ARTIES-SORT 66 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ascendeixo el Port de la Bonaigua a ritme suau,aproximadament en 2 hores i acompanyat de 2 parelles de francesos.No cal dir perquè ja se sap que els paratges i paisatges son meravellosos.A la Guingueta d'Aneu em conviden a una cervesa.El vent és en contra però ençà del coll de la Bonaigua la carretera és un descens llarg.El noguera Pallaresa,que és afluent del segre,ni que estigui tranquil és furios.La tarda és fresca i agradable a Sort.Sort és la capital del Pallars Subirà.Aquest nom de poble m'ha acompanyat durant tot el viatge.Escolto la radio a l'aire lliure quan la nit ja ha envait la natura.Viatjar és una forma d'apendre i de superar pors.Luis Rojas Marcos.Pere Pirincho.

DESCANS A ARTIES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

El dia és mol tranquil al poble d'Arties.Des de el riu de Valarties i mig tapada per unes pollancres surt el campanar de l'esglèsia de Santa Maria.La construcció és del segle XII i està declarada com a monument historic nacional.Camino una estona cap amunt però no arribo a l'inici del sender del refugi de la restanca.

Els ponts dels frens és descargolen pel pas dels dies i s'han de tornar a apretar perquè les rodes no friccionin amb les pastilles de fre i circulin bé.És millor repassar tots els cargols de la bicicleta per no patir esglais inoportuns.Em prenc tota la tarda de descans,llegint i veient la televisió.

Els viatges son a la juventut una part de l'educació,i a la vellesa,una part de l'experiencia.Francis Bacon.Pere Pirincho.

SAINT BERTRAND DE COMMINGES-ARTIES 64 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Crec que la gent d'aquí és tan despreocupada perquè pensa que les preocupacions envelleixen.J.W.Goethe.

Desprès d'esmorçar i rentar-me les dents desmunto el meu petit campament.Primer trec els utensilis que queden dins de la caseta de plàstic.Sac,aillant,roba,aigua,mapes,etc.Desprès ho endreço tot i ho fico dins de les alforges.Més tard poso les meves maletes ciclístiques al porta paquets i desarmo la caseta de plastic.primer trec els pals que estan enganxats a la tela de la caseta,els desfaig i els diposito a la seva funda,també les piquetes.Al final doblo la tela de la caseta,i tot ho poso dins de la bossa respectiva.A sobre de la parrilla del portapaquets,col.loco tocant a la tija del seient,primer el sac de dormir,i desprès la caseta de plàstic.Dessobre d'aquests imprescindibles estris emplaço l'aillant.Finalment ho lligo tot amb 2 pops i ja estic preparat per pedalar.Abans de Viella i dins d'una arbreda,un grup de persones que estan fent un pic-nic m'aplaudeixen.Rebo també simpatics anims,somriures i salutacions d'altres ciclistes.

La ruta ha sigut de 64 quilòmetres i amb una sensació de cansanci nul.la,degut al vent a favor que m'ha ajudat en la pujada.La Vall d'Aran sembla tranquil.la però sempre hi han turistes en aquesta dura vall que és també benèvola i afable,on el temps és una delicia.He passat molts bons moments en aquestes comes.A l'hivern fent esquí de patinador al pla de Beret, acompanyat del Josep López i la meva dona Carme.Desprès proposant-me reptes que sempre he acabat com els Carros de Foc i els Pedals de Foc fets en varies modalitats,però també de forma Non-Stop.

En el meu petit descans dins d'unes de les clotades de la vall eligeixo Arties.El poble convertit en un complex turistic conserva l'esglèsia romànica.Passejo una miqueta direcció al refugi de la Restanca,que és on comença l'aproximació per fer el cim del Montarto de quasi 3000 metres d'alçada.També des de aquí hi ha l'oportunitat de començar des de el refugi la travessa circular dels Carros de Foc que passa per aquest aixopluc i 7 refugis més.Faig poc trosset,(demà agafaré el mateix camí però arribaré més lluny) fins l'ermita de Sant Pelegrí on també hi ha una font.D'esquena a l'ermita és divisa un bon paisatge de muntanyes i del pont que porta el mateix nom de l'ermita,també te una bona vista del riu...Pere Pirincho.

SEISSAN-SAINT BERTRAND DE COMMINGES 80 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Duc pedalats 6 quilòmetres i un radi de la roda del devant és trenca.Al poble de Masseube l'arreglan.La botiga és diu Paganini i arranjen quads,xerracs i també algunes avarias de bicicletes.

Al voler canviar de carretera li pregunto a un camioner on és el poble on em dirigeixo.Veig a la porta del camió que és tracta d'un noi d'Algerri i llavors parlem en el nostre idioma.Ja estic dins dels Pirineus francesos on la ruta durant el dia sempre pica cap amunt.

Als vorals de la carretera m'acompanyen herbes remeieres com l'orega i el fonoll.Descanso en una vila molt propera a la frontera catalana anomenada Saint Bertrand de Comminges.No hi havia estat mai però havia sentit parlar d'ella a amics meus, emperò no solament de Saint Bertrand si no també de Saint Beat, per on passaré demà.

Els voltants de Saint Bertrand son totalment plans i està envoltat de verds prats on passegen les ovelles i les guaita el pastor vigilats dels murris gossos.A l'hora baixa estic passejant per l'entorn descrit on porto la càmera de fer fotografies a les mans.

A la part alta de la vila i il.luminada per la nit és distingeix a distància la catedral de Notre-Dame.És tracta d'una imponent construcció que conserva parts romàniques de l'esglèsia fundada per Saint Bertrand el el segle XII mesclades amb altres d'estil gòtic (financiades per el papa Climent V al segle XIV) i renancentista (construides en el segle XVI per ordre del bisbe Jean de Mauleón).Pere Pirincho.

BARBASTE-SEISSAN 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ja no necessito tapar la bosseta del de devant,ni el seient amb bosses,de les empipadores pluges.Avui és un dels dies que més cansat arribo al lloc de sojorn que està al costat d'un llac encantador on la morenor em delata la climatologia que destaca.M'hidrato perfectament per aquests dies de calor.Per passar estones entretingudes a última hora de la tarda poso la radio, doncs fa dies que m'arriba l'ona amb castellà.Aixó em passa des de que vaig estar a les regions de la Normandia i la Bretanya.El llibre del Valle de los Lombardos fa dies que que el vaig acabar.La contrada francesa de Toulouse és la penúltima regió abans d'endinsar-me a la regió pirinaica veina.La tarda és vàlida,càlida i no freda com la dels dies antecedents.

La nitidesa del cel,l'hàlit del mar,la sentor que,arreu estesa,em fa una sola cosa amb les muntanyes,tot havia anat fomentant els meus propòsits,i mentres jo en el bell jardí públic em passejava entre florids tanques de baladres i sota les enramades dels tarongers i llimoners ja fruitats o bé m'aturava a contemplar altres arbres i arbustos per mi encara desconeguts anava sentint l'exòtica inflúència de la manera més corprenedora.J.W.Goethe.Pere Pirincho.

BLASIMON-BARBASTE 120 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Dino assentat a unes escales,a l'ombra i al costat d'una esglèsia on també és troben uns w.c públics.El lloc és el poble de Grignon.En altres viatges que he realitzat per Europa menjava dia si i dia també formatge blau,en aquest periple toca Camembert.Un avi em pregunta: -cap a on vas? i l'indico la direcció.Ell respon :et tocará el vent.

M'agrada la calor,el sud em posa,em crida,sento el cant de la cigala,la meva suor,l'exterior xafogor.Freno molt bruscament quan vaig per una carretera que no està molt transitada i que és planera.3 cervols l'han creuat sense mirar i quasi tenim un ensurt tots 4.Al camping la Pineda no hi ha ningú però està obert.Les instal.lacions molt deixades estan tancades.Unes aixetes exteriors mantenen aigua.Enmig del camping hi ha un gimnàs i al costat una cuina.Pere Pirincho.

ARCHIAC-BLASIMON 110 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Quan m'omple el record la presència d'aquella nit trista

que fou la darrera viscuda a l'empara de l'Urbs,

i torno a reviure el comiat de les coses més grates,

encara,furtiva,una llàgrima em brolla dels ulls.

Dels homes i els gossos la veu i els lladrucs s'pagaven,

la lluna guiava en el cel els cavalls de la nit,

enlaire la veia,i mirava també el Capitoli:

ben prop de la llar el teníem,més tan vanament!

J.W.Goethe

Ja fa dies que pedalo i he tingut converses llargues amb altres viatgers.Per exemple amb una noia de Logronyo que busca el millor trosset de carril bici de la costa del nord de França per disfrutar de la seva bicicleta i de les activitats que pot donar l'esport,la gastronomia i la cultura francesa.Al petit llogarret d'Archiac xerro amb un senyor de Saragossa que preten trobar un optim fragment verd que sigui el més tranquil de la Bretanya on pugui adquirir un bon sojorn,i perquè no acompanyat d'un bon llibre.

Pel dematí desprès de fer l'higiene personal faig estiraments per treure'm la mandra de sobre.El temps és estable i assoleiat.Les nits son fredes i estelades (10 graus) al sud de França.Pere Pirincho.

SURGERES-ARCHIAC 90 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Oloro a pi i a lavanda,terra de vinyes.M'entretinc mirant els peixos del riu Charente al seu pas per Cognac (cuna del brandy).A cognac i sobre l'any 1500 va tenir un fort creixement el comerç de la ciutat on es va desenvolupar el mercat del vi i també el del brandy.La ciutat està situada en una de les rutes de peregrinació del camí francés direcció Santiago de Compostela.

Dures terres les del sud de França on em costa clavar les piquetes que serveixen per subjectar la caseta de plàstic.Tota mena d'insectes he vist en tants dies de camp.Quan miro el mapa per fixar-me en la ruta diaria que haig de fer, ja veig els pirineus.La vinya està ben endreçada,tractada mil.limètricament.La fruita ja ha agafat la seva forma.

El pont de més de 100 anya no és el més antic d'Archiac ja que també destaca el castell del segle IX i que va ser rehabilitat al segle XI on s'ha de tenir en compte les capelles de Notre-Dame de Saint Martin.

LES ESSARTS-SURGERES 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Avui començo la França del sud però encara a la regió de la costa Atlàntica.Desprès d'uns dificils 3400 quilòmetres sembla ser més habitual el vent a favor i el sol.Fotografio un colom que està penjim-penjam de la branca d'un arbre.Gaudeixo dels quilòmetres,del bon temps,de la caseta de plastic i dels sons dels insectes.

Surgères és conegut per la seva mantega.Untada amb pa,la mantega d'aquest poble acompanya de meravella productes de mar com les ostres.

Encara no he parlat aquí de menjar i beure,i no serà pas que això no tingui també la seva importància.Excel.lents son les hortalisses,particularment l'enciam,suau i gustós com la llet;es comprèn que els antics en diguessin lactuca.L'oli,el vi,tot és molt bó, i podrien esser-ho més encara si hom els preparés amb major cura.Peixos? No n'hi ha de millors ni de més fins.També hem menjat aquests dies molt bona carn de bou,bé que en general no és pugui elogiar gaire.J.W.Goethe.Pere Pirincho.

SAINT HILARY LE CHARLERON-LES ESSARTS 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Pel matí ha plogut molt,però ja feia dies que no patia calor com avui.Ela campings municipals poden valdre des de 1 euro.La caseta de plastic l'haig de falcar molt be perque el vent és continu i perseverant.Sento el so d'una campaneta però no distingeixo ben be d'on be el to.En canvi de l'arbre del costat de la meva caseta escolto el ronroneig d'un colom.Sempre busco el millor lloc per no sopar amb el cul al terra,però avui no he tingut més remei.M'aixeco per culpa de la curiositat i al final crec que la sonoritat de la campaneta be de l'oneig d'unes banderes d'Alemania i Gran Bretanya que les fa ballar el vent.No solament netejo la meva caseta de plastic cada dia que l'utilitzo si no també la parcela que li cerco.El neumatic del devant te 3 forats,un de gran i dos de petits.

REDON-SANT HILARI LE CHARLERON 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Del clima no se'n podrà parlar mai be:ara és temps de pluges,però això sempre va a estones;avui trona i llampega,i tot esdevé intensament verd.El lli ja comença a mostrar nusos en alguns llocs,i floreix en altres.A les fondalades sembla haver-hi tolls:tan bell és el blau verdós dels camps de lli que s'hi estenen.Innombrables són els aspectes que ens atreuen.J.W.Goethe.

Redon va ser construida al voltant de l'abadia de Saint-Sauveur.Fundada el 832 per San Conwoion.Consta d'una torre romànica i una torre gòtica.És troba molt a prop de la zona peatonal de la ciutat on és poden veure petits carrers empedrats i cases de fusta.

Més que broten moltes falgueres al costat de la carretera i els camps ja estan segats.La Bretanya ja ha deixat pas a la costa Atlàntica .Per la natura,l'historia i la geografia és podria dir que segueixo a la Bretanya però Nantes i els seus voltants ja no ho son.

Dormo a un dels llocs més silenciosos del planeta terra,un cementiri.És quasi de nit i canten tres tipus d'ocells diferents:un mussol,una gavina i l'últim no l'identifico.Dels arbres piquen fort sobre el terra les fruites rodones de fusta.

Enllà de Saint Etienne de Montluc surt el transbordador que em porta a passar el riu Loira a prop del seu estuari,fins el poble de Le Pellerin.Pere Pirincho.

VANNES-REDON 80 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Quan m'aixeco al dematí i veig el panorama penso solament que haig de sortir inmediatament d'aquest lloc,ni que sigui molt bonica l'illa de Conleau.Be degut a l'inmensitat de la pluja i al meu pensament que tinc vers a ella quan pedalo.Quan no pedalejo m'agrada molt l'element líquid darrera la finestra.Penso que si segueixo la ruta potser el temps millorarà al haver canviat de lloc,però no és el cas del dia d'avui.El plovineig ha sigut continu,amb una hora de sortida poc matinera, les 11 del dematí.Ho sigui que haver fet 80 quilòmetres ha sigut molt meritori,però no he pogut disfrutar dels rius,llacs,boscos i pobles medievals amb asiduitat turística.La boira espesa em fa recordar un dia de tardor.Pere Pirincho.

VANNES-VANNES 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICETA)

Dormo dos nits a la ciutat de Vannes,però no per descansar sino per visitar els megalits de Carnac i em surt més a compte visitar-los parant-me a Vannes,que dirigir-me amb el bicicle direcció Carnac i Quiberon.La carretera que utilitzo a l'anar i al tornar és la mateixa.La zona costera s'anomena costa de Morbihan.El golf de Morbihan és un mar interior amb un ample de 20 quilòmetres pigat per nombroses illes,i amb carreteres per descobrir,on les vistes son més que boniques.

La ruta amb alforges és diferent que sense perquè un va més ràpid i solament a d'estar pendent dels molts cotxes que hi ha a la carretera D-101.Mentres vaig a Carnac provo les delicies de la reposteria francesa.A un forn de pa demano un flan nature i altres dies un far breton.Com diu la paraula és un flam amb massa de farina per sota.El far breton és com un pastís de formatge però el lactic és més fort i pastòs que el flam i porta també pruna.

Carnac és un lloc megalitic únic al món.Son 4 quilòmetres on és reparteixen menhirs i dolmens.Un dolmen és una tomba col.lectiva que en bretó vol dir taula de pedra.Començo a visitar l'alineament que son menhirs o pedres llargues verticals que formen una fila,aquest porta el nom de Menec.Més endavant admiro l'alineament de Kermario i més llunyà el dolmen de Kerkado,per acabar amb l'alineament de Kerlescan i el petit alineament de Menec.Els alineaments de Carnac daten del neolitic.Entre el V i III abans de Crist.Van ser erigits per comunitats sedentaries que és dedicaven al bestiar i a l'agricultura.

El reton el faig amb una tarda assoleiada.Vannes és una petita ciutat de 58.000 habitants,però jo em trobo a 4 quilòmetres de la ciutat,a l'oasi de l'illa(està unida per una carretera elevada) o península de Conleau.És un espai natural protegit on desprès de visitar Carnac em perdo pels seus camins i senders de terra i boscos frondosos al costat del mar.

La llegenda explica que el dia que el braç de l'estatua del dominic San Vicenç (que presideix una de les entrades de la ciutat) baixi el món deixarà d'existir.L'urbs alberga una catedral d'estil gòtic on descansa el sant valencià Vicente Ferrer on va morir en aquesta localitat l'any 1419 mentres predicava l'adveniment de l'anticrist.A la plaça de Lices el divendres fan mercat a l'aire lliure.A l'edat mitja era el punt on és desenvolupaven les lluites entre caballers.Avui és pot encontrar de tot,des de fruites fins a peix fresc i marisc.
Cap al vespre,finalment,m'he alliberat d'aquesta antiga,respectable i erudita ciutat,i de la multitud que sota al voltam dels porxos que flanquegen quasi tots els carrers,a redós del sol i de les inclemències,transita amunt i avall,badoqueja,compra i s'aquefera.J.W.Goethe.Pere Pirincho.

BROONS-VANNES 130 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Cap dia no és ni monoton ni aburrit.Avanço pedalant perquè m'agrada i m'ho passo be.L'anècdota del dia ha sigut quan he demanat a una noia on estava el poble de Saint Jean de Brevelar.Jo em trobava al poble de Josselin.La noia treia unes capses del seu cotxe i les portava a casa.M'ha dit que esperès un moment que anava a deixar les capses.Per segon cop quan ha vist el meu mapa m'ha dit que anava a buscar un de seu.Ha sortit la noia i diu que ja te el mapa que és d'una escala més petita que la del meu, però que m'anirà més be.Ara diu que solament falta anar al quiosc i fer-me una fotocopia del mapa.Finalment m'explica la ruta cap a Saint Jean i em dona el mapa.Jo li he tornat unes gràcies molt grans.

Josselin és tota una sorpresa i queda a la vora del canal que va de Nantes a Brest.El castell apareix sòlidament a sobre d'una roca i ofereix dues versions diferents segons per la façana per on és miri.Per una banda la fortalesa dona al riu Oust i per l'altre al palau se li veu ornamentació gòtica-flamígera que mira a la ciutat.A la vila mitjaval és visita la basílica de Notre-Dame du Roncier.Des de la torre de l'esglèsia és veu tota la ciutat,amb les seves boniques casetes de fusta.
Terres d'Asterix i Obelix,de megalits,menhirs i de dolmens.A mitja tarda veig un cartell que marca un menhir.Li faig una fotografia entre ortigues empipadores.Més tard i una mica apartat de la carretera em topo amb més menhirs i un dolmen.Aparco la bici dins d'un sec canal i camino pocs minuts entre camps de mongetes.Contemplo expectant i atent el menhir i els dolmens.En aquesta terra celta parlen també bretó.A les cames tinc tres mil quilòmetres pedalats.

PLEINE FOUGERES-BROONS 114 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Em sento igual que Anteu,les forces del qual augmentaven cada vegada que el seu contacte amb la seva mare,terra,esdevenia més intens.J.W.Goethe.

Em prenc la frivolitat de visitar el Mount Saint Michel un altre cop.El cel està encapotat.Vaig direcció el centre de Dinan i desfilo per un pont molt alt.M'aturo i faig unes fotografies del port on queda a sota la bona panoràmica del moll del riu Rance.

Dins de la Bretanya Francesa és troba Dinan.Els llocs d'interés de Dinan son varis:el castell i l'esglèsia de San Malo del segle XII.La basílica de San Salvador també és de la mateixa època que l'esglèsia.La torre del rellotge te 45 metres d'alçada i és del segle XV.El carrer de Jerzual uneix el port amb la ciutat,i és l'artèria més important de la població.Son famosos els seus carmels de mantega.

Avui toca acampar a la caseta de plàstic.El lloc és el camping municipal de Broons on no hi ha ningú.Unes 50 parcel.les buides en perfecte estat inclòsos els banys.Un cartell diu que venen a cobrar de 9 a 10 del dematí i de 8 a 9 de la nit.Suposo que un encarregat de l'ajuntament dona una volta al camping amb una furgoneta citroen berlingo blanca,i para a l'alçada de la meva caseta,llavors em demana el dni i em diu que passar la nit val 7 euros i 20 cèntims. Les pastilles del fre del devant han dit prou.Trec les velles i poso les noves,però també afino els frens perquè no freguin sobre la llanta.És el primer dia de pedaleig i ja en porto 26,on el vent o és nul o a estat al meu favor durant 75 quilòmetres.
És diumenge i els supermercats estan tancats.No he tingut més remei que sopar dos llaunes de tonyina amb oli de girasol,cuatre llesques de pa,tres llenques de pernil dolç,un croissant de xocolata,i dos gots d'aigua amb dos terrossos de sucre i nescafe.Ara que estic dins de la caseta de plàstic,i solament pluvineja me'n recordo quan plou i poc a poc l'aigua de pluja et va calant fins els ossos.El fred s'acumula dins de l'ànima i el pensament.La roda del devant va escupint més líquid que frena les cames i que salpiqueja la cara.La roda del darrera et deixa l'esquena que ni per enrecordar-te de res positiu.Solament queda divagar per sobre d'un mal menor,i és com queda tot de brut.Pere Pirincho.

DESCANS A PLEINE FOUGERES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Visito i disfruto mirant el Mount Saint Michel.A aquest racó meravellós de món he arribat en bicicleta pedalant solament 14 quilòmetres.L'abadia és el principal atractiu d'aquesta petita muntanya.L'esglèsia és va construir al cim rocòs i punt més alt del turó.El santuari mescla estils arquitectonics com el romanic i el gotic.
Al tornar cap a Pleine Fougeres paro a comprar a l'intermarché a prop de Fougeres.Quan ja pedalo carregat amb dues bosses i una motxilla plenes de menjar ,em sobta a la carretera trobar-me un paquet de pernil dolç sense encetar i una capsa de formatge tampoc oberta.Molt lentament i a 200 metres al meu devant veig una senyora d'edat molt avançada que va amb bicicleta.Arribo a la seva alçada i veig a l'àvia de la bicicleta que porta les rodes desinflades,i una alforja trencada que és per on perd les viandes.Li retorno les seves pertenències.
El Mount Saint Michel és una de les imatges més típiques de França.Les esbeltes torres i torretes de l'abadia s'alcen sobre sòlides muralles i almenes,tot unit a la terra ferma per un estret pas elevat.Dins de la fantàstica arquitectura sobresurten les marees de la zona.Les aigues de les marees poden anar a un ritme més rapid que un cavall galopant.Tota aquesta bellesa l'admiro dins del estuari del riu Couesnon.L'illa de pel.lícula i la seva abadia son patrimoni mondial de l'unesco.

Estic sol a l'alberg on dormo,i a prop és cel.lebra una boda.Un nen crida estridentment.Per fi puc dir que he tingut una càlida nit d'estiu,puix que dormo amb la finestra oberta.