diumenge, 29 de novembre de 2009

PUNXADA INOPORTUNA


Abandono el modern boulevard de Chorutega que és la zona on m'allotjo a la ciutat de Choluteca,i comenco a pedalar amb un vent en contra considerable.El paisatge deshabitat dona pas a l'agricultura i la ramaderia.En una frontera polsegosa canvio unes poques lempiras hondurenyes per córdobas de Nicaragua.Per sortir d'Honduras pago 57 lempiras(3 dòlars) i per entrar a Nicaragua em demanen 150 córdobas(uns 7 dòlars).
El vent a favor i una bona carretera m'apropen a Chinandega.L'última pujada del dia abans d'arribar a l'inquieta ciutat quasi m'aniquila,peró desprès d'ascendir-la m'acaba fortaleixent.M'allotjo al centre de Chinandega,a un carrer al sud de la parròquia del Calvario.Sopo bistec amb arroç,frijoles i patacones(plàtan).El departament de Chinandega produeix canya de sucre,arroç,cafè,etc.El riu Acome travessa la ciutat pel mig.


Després de fer 2 etapes seguides de 140 quilòmetres,em prenc aquest dia amb calma i solament faig 50 quilòmetres.Fotografio al centre de la ciutat de León un mural sandinista.Nicaragua és el pais centre americà més gran.Amb Haití i algun pais més de l'istme,és l'estat mes pobre de Centre Amèrica.
Feia dos dies que no sabia res de John.A l'entrada de Choluteca ens vam despistar,i ens hem trobat a la porta d'un supermercat cèntric de León.Hem quedat per anar a Granada junts.
A 3/4 de 8 del dematí ja em pica el sol a la cara.A 26 quilòmetres de León em paro en un creuament de carreteres i demano un refresc.Quan estic a punt de marxar,apareixen uns americans que estan travessant Nicaragua en bicicleta.És un matrimoni que passa dels 60 anys d'edat.M'apropo a la capital de Nicaragua,Managua.En una baixada punxo una roda.Quan la estic reparant apareix la policia i hem demana el passaport.Diu que no esta en regla,falta segons ell, el segell de la frontera Honduras-Nicaragua.Li comento que en 4 paissos centre americans on s'inclou Nicaragua,el policia de fronteres no estampa el segell pertinent al passaport.Solament estampa un segell a una petita targeta que porto,i desprès de pagar 150 córdobas per entrar a Nicaragua,em donen un rebut que també els ensenyo.Diuen els policies que creuen que les normes no van així,i llavors m'han de portar a inmigració de Managua,pero com avui és diumenge i està tancat,em retindran a la seva comisaria fins demà,assentat a una cadira mentres obren inmigració.Jo els hi dic que els hi prometo que ho tinc tot en regla,i l'únic que faig en aquest pais es viatjar en bicicleta.La seva resposta es preguntar-me que feia en la zona suburbana de control de la carretera d'entrada a Managua.Els hi responc que canviant una punxada.Ells em diuen que solament compleixen amb la seva obligacio.El pròxim pas es per dir-me que em retindran el passaport fins que inmigració digui que ho tinc tot en regla.Em conviden a pujar al cotxe patrulla.Jo els hi dic que no però que els acompanyaré fins inmigració de Managua pedalant.(esta a 30 quilòmetres i així com a minim els hi faré perdre la tarde).És el moment de tirar l'am.Pregunto:aquest malentès es podria arreglar d'alguna manera? i el policia em respon,de quina manera?.Llavors com ja se el que volen li dono la volta a la truita,i se m'acut dir-li que no m'interpreti malament,pero em refereixo a veure si podrien trucar a la frontera nicaraguense per on vaig passar.I em tornen amb el "cuento" d'inmigració.I jo tambe torno amb els meus tretzes i amb cara de convençut els hi dic que si,que si,que fan molt bé la seva feina i que anem cap a inmigració de Managua,però jo amb bicicleta.Quan portem més estona discutint i es donen conta que no treuran ni dólars,ni córdobas,em diuen que no em molesten més,però que sota la meva responsabilitat marxi.I ells ja li diran alguna mentida al seu superior que els a avisat,perquè anessin a veure que feia un ciclista parat en la zona suburbana de control de la via de Managua.Els hi demano els seus noms,cognoms i adreça puix que s'han portat també(ara mateix no porto res a sobre) que quan arribi a Granada tornaré a buscar-los a casa seva(Managua)i els hi portaré un present.
5 quilòmetres abans de Masaya torno a punxar.Avui ja he rebentat totes les càmares i ja es de nit.No tinc llum natural per reparar amb parxes les càmares.Caminant a vegades i altres ocasions pedalant amb la cuberta totalment punxada arribo a Masaya de fosca nit.
Em llevo a l´hora de sempre,però pedalar pedalo poc, avui.Me'n vaig al mercat a comprar cobertes per la bicicleta.La roda del davant te rodats 5000 quilòmetres.L'he utilitzat en un altre viatge i ha dit prou.La de darrera te quasi 3000,però de moment no la canviaré.Compro dos cobertes de marca Chin Chin.Aquesta marca La coneixo d´altres paÏssos sudamericans,com el Perú i Ecuador.Desprès de solventar aquest petit problema men vaig a esmorçar.
L`idea d`ahir era arribar a Granada,però a part dels problemes explicats anteriorment,el mapa estava equivocat i on marcaven 95 quilòmetres hi havien com a minim 140.Al no arribar a Granada canvio els plans,i en vegada de pujar el volcà Mombacho que esta molt a prop de la ciutat Granadina,pujo el volcà Masaya,no molt lluny de la ciutat amb el mateix nom del volcà.
Al volcà Masaya els indígenes de la zona llençaven jovenetes a la lava candent del volcà perquè la deesa del foc Chacitiuque,es calmès.Aquesta activitat la van veure els primers espanyols que van estar per la zona.Quan vaig caminant cap al volcà veig camps de lava.Al final de l`excursió d`anada és espectacular veure el cràter Santiago del volcà Masaya,on les fumaroles diuen que esta en actiu.Desprès de l`excursió torno a l`hotel Califòrnia.Vesteixo la bicicleta amb les meves alforges i faig 15 quilòmetres fins a Granada.La ciutat granadina està enclavada a la vora del llac de Nicaragua.Al llac hi han algunes espècies d`aigua salada que s`adapten a la dolça com el tauró i el peix serra.Aquestes han arribat des de el mar Carib remontant el riu San Juan.Al mar d`aigua dolça hi han 365 petites illes.És van formar per l`acumulació de grans roques volcàniques i es troben separades per canals d`aigues tranquiles.Pere Pirincho.