dilluns, 9 de novembre de 2009

FUGAÇ PAS PER BELICE


Fa molts anys va escriure Camilo José Cela que si no fos per la filatèlia,molt pocs sabrien on és situa Belice.
Els primers europeus que van arribar van ser els britànics a principis del segle XVII,puix que estaven interessats en la fusta,principalment en la caoba.
Tot olora a Colonització britànica.La llengua oficial és l'anglès i conviuen 250.000 persones.Les seves fronteres son:Mèxic pel nord,i Guatemala per l'oest i el sud.A l'est és troba el mar Carib.Conflueixen molt mestissatge que és denota al carrer com:guatemaltecs,mexicans,xinesos,descendendents de colonitzadors anglesos,esclaus negres,etc.Belice es membre de la Commonwealth i la cara de la reina d'Anglaterra es pot veure en els bitllets.
El gravat de la carretera em fa anar una mica més lent que els altres dies.Segueixo buscant els pedals automàtics.A uns grans magatzems d'Orange Walk pregunto sobre el tema.Un home molt amable em diu que te un equip de ciclisme de carretera.Em comenta que a la seva familia practiquen el ciclisme.També el de muntanya.Al final resulta que te abandonats en un magatzem uns pedals.Son antics però crec que em serviran.No em cobren res.Si puc compraré uns de nous a la ciutat de Belice.El país de Belice intenta ser ordenat i net i La gent és amable i tranquila.Els seus habitants parlen castellà amb un tò anglès molt divertit.El Belice river és un riu Salvatge.Passa pel xic poble de Burrell Boom.És un riu on a la seva ribera s'olora a selva.El verd és el seu color predominant amb molts tons.Al centre de la ciutat de Belice trobo els pedals automàtics que em valen 35 dòlars.La ciutat de Belice és el grà al cul del petit país.Brutícia i molta perillositat al carrer.De dia encara és pot passejar per ella, però de nit ni parlar-ne.Te 100.000 habitants.La majoria de les cases son de fusta pintada,com a tot el país.Els forts ciclons les arrassen fàcilment.Passejo per la vorera on està l'esglèsia anglicana de St. Jonh's,la més antiga de Centre Amèrica(1812).
Aquest estat és un dels païssos més cars de Centre Amèrica.El dòlar americà mantè una paritat amb el dòlar de Belice.Dos dòlars de Belice son un d'americà.És poden veure amish a Corozal,Belice City i San Ignacio.Els amish son comunitats de grangers d'origen alemany i holandesos que segueixen visquent com al segle XIX.A prop d'on estic allotjat és troba al riu,el moll de Burrell Boom.Faig unes fotos mentres sento els monos,en unes riberes plenes de cocodrils.
Em desperto quan la bruma domina la natura i el dia és gris i fresc.La següent data és curiosa:Belmopan la capital de Belice és possiblement la més petita del món en habitants doncs solament te 5000.Trobo molts ciclistes practicant ciclisme a la carretera,a primera hora del dematí.Abans de San Ignacio la calor apreta i em fa aturar-me a Esperanza.Menjo alguna cosa i trec la càmara.San Ignacio està a la ribera occidental del riu Macal.S'ajunta amb el riu Mopal per formar el riu de Belice.Al poble s'entra per un estret pont que travesso caminant per la zona peatonal.M'allotjo a la cèntrica avinguda Burns que és on és cou la vida al vil.latge.
Mentres veig una pel.licula romàntica a la meva eixerida habitació,entra per l'oberta finestra,per la red que no s'apiada amb els mosquits,i per una cortina submisa el so armoniòs i elegant d'una flauta.Porto pedalats 903 quilòmetres.Pere Pirincho.