diumenge, 22 de novembre de 2009

HURACÀ IDA




Estic prenent un gelat al poble de Pedro Alvarado(Guatemala) fronterer amb la Hachadura,una vila salvadorenya.Arriba un cicloturista és americà i és diu John.Ens entenem parlant poc i passem la frontera junts.A la frontera no em fitxen el meu passaport amb un tampó com sempre,puix que a Centre Amèrica pots està viatjant 3 mesos en quatre païssos sense marcar el document.El pròxim pas és canviar els últims quetzals i convertir-ls en dòlars,que és l`actual moneda de El Salvador.
John també està atravessant Centre Amèrica en bicicleta.M'explica que és troba malament de la panxa.Quan arribem a l'ohtel Miramar de Acajutla ens instal.lem de seguida,i John és passa tota la tarda dormint.Acajutla te el port més important del país,i al moll hi ha molta activitat de càrrega i descàrrega.A la carretera venen crustacis i també iguanes,bananes i cocos.Surto a donar un volt per Acajutla.Gent beguda tirada pel terra.Prostitutes dient-me que tenen espai,tot en terra de maras.S'anuncia el gran circ per l'altaveu.El so surt d'una pick up blava on a l'espai de càrrega hi ha un nan saludant.El vehice porta un remolc on dins una gàbia,és troba un trist tigre.No ser on anar a buscar el sopar aquesta nit.L'unic lloc segur aquestes hores baixes és l'hotel Miramar.Un amic dels amos de l'hotel,un guatemaltec que treballa a El Salvador,m'acompanya amb una moto fins a una ambientada pupusería.Una pupuseria és un restaurant on a dins de las tortillas posen frijoles o pollastre o peix.Compro 4 pupusas per sopar i una pepsi,i tornem a l'hotel Miramar.L'amo del Miramar és un salvadoreny que havia sigut timoner d'un vaixell de pesca.Em parla de llocs que ell ha estat amb el vaixell de bandera grega,com les boniques Canàrias,Argèlia,Sudràfica i Àsia.
Pel meu llit van corrents petits bitxets,com aranyes i xinxes.Crec que em salvarà de les molèsties el potent ventilador i una dosi de repelent de mosquit.
Als partits de la lliga salvadorenya s'ha donat el cas que el públic apassionat tira a l'arbit o als jugadors bosses d'orina encara calenta.Acajutla perteneix a el departament de Sonsonate.La calor i l'humitat,i els quilòmetres pedalats criden al meu cansanci.
Sovintejen pujades de 4 quilòmetres.En una d'aquestes ascensions veig una forma d'automòbil que em diuen que el trobaré a tot El Salvador.És un típic sistema de locomoció de les baixades d'andròmines de festa major a Catalunya.Els pobladors i camperols de El Salvador el fan servir per recollir feixes de llenya entre altres coses.És tracta d'una plataforma de fusta on els seus dos extrems tan del davant i del darreta porta en total 4 coxinets que fan de rodes.La part dels coixinets del davant és movible i dominada per una corda que porta el conductor,així frena i gira si fa falta.
Començo ha estar a prop del desastre que ha provocat l'huracà Ida.Tindré la sort de no passar per els pitjors llocs afectats.Ha deixat 190 morts,80 desapareguts i 14.295 persnes en 17 refugis.Un altre notícia del diari Salvadorenys el Diari de Hoy,és que cada dia a El Salvador 50 persones és contagien del dengue,que és transmet per la picada d'un mosquit.
Quan arribo a la Libertad aplatanat,vaig a buscar un supermercat.Un altre resultat de l'Ida és que aquesta població fa 8 dies que no tenen aigua corrents.Ens donen grans garrafes d'aigua per poder abocar-la al wàter i realitzar l'higiene persona.Entre dues llums els surfers esperen l'ona perfecte.Tinc la lleugera sospita que a l'hotel on soc(així li dic al llocs on dormo i pago entre 6 i 8 euros quasi sempre)és fa servir més per parelles que venen a jugar,que per viatgers.John està capficat en trobar connexió per internet per el seu portàtil,però no ha tingut sort.
És el primer dia que passo túnels.En total han sigut 5.Alguns son llargs i s'han tornat perillosos.A primera hora del dematí passo el primer pont amb efecte Ida.Està mig trencat però encara és pt passar pedalant.Del segon pont solament existeix la meitat.Per anar amb la bicicleta haig de creuar el riu i mullar-me fins a mitja tibia.Les persones que viuen en aquestes contrades i que van en direcció contrària a la nostra arriben fins al pont trencat,llavors baixen per una escala feta per l'ocasió.A mig camí es troben amb nosaltres.A cada banda del pont és troben els medis de transport i així fan el transbord convenient.Pel riu el dia de la tempesta tropical va baixar de tot,també animals(cavalls,vaques,etc)que ofegats van acabar a l'oceà.Solament el cuir dels animals el van trobar a la platja però a 6 quilòmetres d'on desembocava el riu.Les tintoreres van aprofitar l'avinentesa.
M'agrada el verd del volcà de San Miguel,a 2000 metres d'alçada.Paro juntament amb John a fer un most.Comencem a pujar un port de muntanya,quan portem 3 quilòmetres l'americà és dona conta que s'ha deixat la motxilla que porta a l'esquena a l'estació de servei.Torna enrera com una exhalació.Una furgoneta em bé a buscar a mi,i hem diu que ens hem deixat la motxilla,els hi dono les gràcies.L'americà be més relaxat i seguim pedalant.La temperatura de El Salvador és de 35 graus,però la Union és una zona més calenta,i puja a 38.Des de La Unión és veuen les costes de Nicaragua i Honduras.Pere Pirincho.