dilluns, 14 de setembre de 2009

XILE EN BICICLETA






L'escenari va ser Xile i la Patagònia.L'aventura va començar el 23 d'octubre del 2004.Tenia dos mesos i mig per realitzar 4000 quilòmetres de carretera,autopista,camí de carro i glaceres,sobre un territori quasi inexplorat.
Com sempre em vaig acompanyar de la meva bicicleta,un sac de dormir,un aillant,roba de recanvi i no molts diners.

També documentació,mapes i un punt de partida assenyalat:San Pedro de Atacama,al nord de Xile.
Els primers dies la temperatura màxima era de 30 graus.Era una temperatura envejable tenint en compte que em trobava al mig d'Atacama,el desert més àrid del món.

Desprès de Travessar tot el desert de Xile la meva ruta va continuar visitant llocs de platja amb turisme nacional.D'aquí vaig passar a la visita al primer parc nacional del país:Fray Jorge.
Baixant sense parar vaig arribar a la zona del Bíobio.En aquest lloc van aparèixer els primers problemes,en forma de fred i pluja.Desprès de descansar dos dies a Puerto Montt,vaig canviar durant unes hores la bicicleta per un ferri anomenat La Pincoya,que em portaria fins a Chaitén.

El petit vaixell tenia un aire de cinema antic,petit i enclaustrat.Des de el Chaitén fins arribar a Villa O'Higgins(la ruta passava sencera per la carretera Austral)em separaven uns 800 quilòmetres aproximadament.Vaig passar de fer una mitjana de 120 quilòmetres al dia a fer-ne 70,era molt dur.

Els primers dies de camí de terra,la bicicleta va començar a patir:fallaven els raids,saltaven els cargols dels pedals...Vaig haver d'arreglar el portaequipatge de la bicicleta amb filferro per poder arribar a la capital de la regió d'Aysen anomenada Coihaique.Em vaig trobar davant d'un dels paisatges més bonics que he vist mai,amb glaceres a tot arreu i rius impressionants.

Des de Coihaique,(passant per Cochrane)vaig arribar a Villa O'Higgins.Desprès va venir el Parque Nacional de los Glaciares(al Chaltén).De Chaltén a El Calafate i Torres del Paine,la darrera parada del viatge.Pere Pirincho.