dijous, 10 de setembre de 2009

EL CASC


Tots coneixem les irregularitats dels terrenys amb la bicicleta de muntanya.Sempre ens trobarem clots,rocs,branques o arrels que ens dificultaran el nostre equilibri i ens poden fer anar per terra.Això amb el terreny que coneixem.En el que no coneixem es poden multiplicar els casos de caiguda.Tampoc ens podem oblidar que sovint utilitzem la bicicleta per carreteres,pobles i ciutats.El casc ens pot ajudar de les adversitats que puguin sortir en aquests terrenys.Reduirà lesisons superficials com talls i cremades.

Absorbeix impactes importants i són més eficaços amb impacte en línea recta,també amb velocitat moderada.No són cap panacea davant els traumatismes.

No estan ben dissenyats per impactes a alta velocitat o rotacions del cap.Protegeixen una mica quan la col.lisió es contra un cotxe,però no estan dissenyats per aquests tipus de cops.Abans del anys 70 ,el casc ciclista,era de cuir,en forma de red,anomenada gorra de cop.

Avui en dia el material es de poliestirè expandit.Un casc de bicicleta no pot ser molt pesat.Ha de proporcionar la ventilació adequada ja que muntar en bicicleta es una forma d'exercici que fa pujar una mica la temperatura corporal.Per aquests motius es construeixen amb materials lleugers i amb forats donant ventilació.Molta gent el porta però no tothom.Hem de recordar que la legislació espanyola obliga el seu ús.Pere Pirincho.