dijous, 3 de juliol de 2008

LA NARIZ DEL DIABLO

El darrer viatge realitzat amb bicicleta va ser a finals de l'any 2007. Despres de recòrrer per les grans altures andines del Perú i l'Ecuador,el final del meu viatge va ser a la ciutat andina de Riobamba.Ciutat que te un guardià superb.No es un altre mes que el cim del Chimborazo.
Amb 6300 metres d'altura el converteixen amb el "nevado" més alt de l'Ecuador.
Amb ganes de descansar de la bicicleta vaig començar a fer una mica de turisme ,des de la ciutat esmentada i acompanyat de la meva dona. Una opció bona era endinsar-me en una ruta amb nom diabòlic,La Nariz del Diablo.
El medi de locomoció era el tren. La construcció del ferrocarril de l'Ecuador,constitueix un símbol d'unitat nacional que va ajudar al progrés del país.
El precursor de l'obra va ser el president Gabriel García Moreno.L'autoritat máxima del país,l'any 1861,va autoritzar la contractació d'empreses nacionals i extrangeres per així poder construir la via fèrrea.Tot va ser una odissea.
L'implacable clima,les mossegades de serps i la febre produida per les picadures dels mosquits van fer que molts obrers arribessin a la mort i molts altres fugissin. No era extrany veure com els cadàvers anàven en plataformes i els soterraven en fosses comuns.
Degut als obstacles geogràfics que havia d'afrontar el tren,el mateix president del país el va qualificar com el ferrocarril mes difícil del món. Actualment el ferrocarril o autoferro serveix com atractiu turístic.
Una de les rutes que atrau més es el trajecte Riobamba-Nariz del Diablo.Aquí el tren descendeix 800 metres amb ziga-zaga per una formació rocosa que degut a la seva dificultat i forma,va ser denominada amb aquesta al.lusió al dimoni.
Aquesta baixada mentres es creua el riu Chanchan,permet adonar-se del canvi de clima desde la zona andina fins al litoral.Tot i que el tren pugui espatllar-se i/o descarrilar val la pena per el viatger realitzar aquesta encisadora i bonica ruta. Pere Pirincho.