dilluns, 30 de juny de 2008

MAL D'ALÇADA




Quan anem o estem a la muntanya i volem pujar un cim alt,no solament hem de tenir en compte una bona forma física o acceptable i un bon equip tènic (roba,piolet,grampons...).Possiblement el mes important es fer una bona aclimatació per no patir el mal d'alçada.Una de les principals causes es pujar amb rapidesa a altures superiors als dos mil cinc cents metres.Hem de tenir clar que una bona forma física es important per pujar el cim però no ofereix cap protecció sobre el mal d'alçada.La segona cosa que hem de tenir clara es que les persones que han patit el mal d'alçada algun cop són, susceptibles a que els hi passi una altre vegada el mateix problema.
El risc augmenta quan més ràpid es puja i major és l'alçada i l'esforç efectuat.Els símptomes lleus són mal de cap que no desapareix amb fàrmacs,pèrdua de la gana,nàusees,vertigen,inflor localitzat als ulls,cara,mans i turmells,tos seca i dificultat respiratòria.Poden empitjorar amb sensació d'ofec i respiració sorollosa.Els llavis i les orelles es posen de color morat per la falta d'oxigen.Si els símptomes duren mes de vint-i- quatre hores i encara anem pujant al cim,hauríem de descendre inmediatament cinc-cents metres.
Per prevenir el mal d'alçada el millor seria passar,com a mínim,dos nits cada cop que es pugen mil metres.Quan ascendim un cim es millor no fer esforços físics excessius,ser prudent i avançar lentament. Pere Pirincho