dijous, 4 de març de 2010

PARC NACIONAL TAPANTÍ-CERRO DE LA MUERTE (COSTA RICA)




Traslladant-me cap a la ciutat de Cartago,molt proper a la capital de Costa Rica(San José) faig nit a la gran metròpoli.La mateixa tarda passejo pel centre de la ciutat on a la llibreria Internacional compro un bestseller anomenat:Quetzacóatl:el hombre huracán,de la canadenca Lucie Dufresne,(és la seva primera novela)on parla d'un viking que a l'any 1000 va arribar a un món desconegut:Mèxic.
Ensopego amb un indigent tapat amb cartrons i tirat al terra,de borratxo que sembla dona la sensació d'estar mort.
M'atrau la curiositat següent:A Costa Rica les mares li posen noms als seus fills com Maxwell i/o Ericsson.Enrecordant-me d'aquest tipus d'anècdotes,explicaré una historia que vaig captar al nord de Sudamèrica.A Veneçuela als grans ports maritims com el de La Guaira,atracaven naus de la marina nord americana,on al seu casc tenien pintat el nom d'on perteneixia.En aquest cas el substantiu era USNAVY.(nom dels vaixells de la marina nord americana).El mateix nom van adoptar moltes mares del país chavista per les seves filles.
Cartago està 1430 metres d'alçada i te una població de més de 100.000 habitants.Des de aquesta ciutat,que havia sigut fa molts anys la capital de Costa Rica,surten els autobusos cap a Purisil a 5 quilòmetres del parc nacional Tapantí-Cerro de la Muerte.És el parc amb més precipitacions de tot el país.L'hora de sortida del bus cap a Purisil és a 2/4 de 7 del dematí.Arribo a la terminal un quart d'hora abans de l'hora que surt el transport públic,i ja se'n va l'autobús.Apresurant-me aconsegueixo muntar-me al mateix.Desprès d'Orosí i en una bifurcació en mig del camp, el conductor em fa baixar i em diu que en 20 minuts vindrà una buseta encarregada de portar-me a Purisil.Al petit poble on solament hi ha una botiga de comestibles i cases disseminades,cerco una camioneta que fagi l'últim recorregut d'anada fins a Tapantí,on poso els peus a les 8 del dematí.Desprès de pagar 10 dòlars(és el que valen la majoria de parcs a Costa Rica) començo a caminar per una pista molt bona fins al primer sender d'avui que te el nom de Árboles caídos.És un dret i dur caminoi molt humit,perillòs,relliscòs,i que fa pujada.Els arbres estan replets de molsa i el terra de trampes d'arrels i de pedres.El bosc plujòs és fresc,i guaito dins de les branques d'aquestes espècies un magnific dia per caminar per la muntanya.Apareixo un altre cop per el bon camí inicial on faig varis viaranys més.La sendera de la Catarata és bifurca amb un bon senderó que va cap al caminoi de la Pavona.No agafo el sender bifurcat i vaig cap al salt d'aigua on durant 10 o 20 minuts haig de baixar cap al riu Grande de Orosí,on l'aigua clara està exaltada de bella que és,dins d'un riu on han quedat erradicats peixos com el bo bo i solament queden unes quantes truites.Des de la ribera diviso a prop una cascada carregada de milers de litres d'aigua.Dintre d'un profund bosc no molt proper i darrera d'uns arbres,i ha un altre salt d'aigua on la vista difuminada del xipolleig de les seves gotes li dona el mereixement de nom d'una catarata d'alçada.Pere Pirincho.

1 comentaris:

Enzo Perugia ha dit...

Me mola que le pongan Cartago a una ciudad, no puedo dejar de pensar en Haníbal y sus elefantes mientras te leo...
I sobre lo dels noms dels nens, qué bueno... me he reído con lo de USNAVY... ¿altos índices de analfabetismo? Sin desmerecer es lo que parece, aunque por nuestro curro eso de los nombres digamos raros a nonatos hay cada uno que flipas... El último que más recuerdo, de una familia gitana muy mítica, Lehendakari... al hacer la carpeta marrón de la HC no podía creerlo...