dijous, 11 de febrer de 2010

DESORDENAT ESPAI AERI

Els dies s'acaben i inevitablement torno cap a Barcelona.Per aire volo amb dos companyies diferents:son Delta i Air France.Les combinacions son San José-Atlanta-Atlanta-Barcelona.L'incomprensió de l'unió d'aquests destins en fan passar inevitablement 12 hores tirat(dormo algunes hores a la moqueta del terra de l'aeroport)dins d'aquest modern i enorme bloc de formigó destinat a les companyies aerees.Degut a la confusió mental pel canvi d'horari les neurones que estan relaxades també van despistades.
Tot i la molta seguretat aerea dono fe que les interminables cues que porten al inminent escorcoll personal per part de les autoritats,i el posterior registre de les maletes de mà,no mostren la seguritat que crec que és necessita perque no és tornin a repetir atemptats.Uns dies abans m'assabento per la televisió que un nigerià que perteneixia a l'organització terrorista Al Qaeda,passa els controls de l'aeroport amb una pistola i entra a un avió també de la companyia Delta on intenta perpetrar un atemptat.
Com a usuari tindria moltes coses a dir a les companyies aeries.
Les incomoditats son moltes degut a les necessaries mesures de seguritat obligades i irremeiables.

Fa quasi 20 anys que volo i moltes vegades l'avió ha sortit amb retard.De tipus de problemes més o menys m'han succeit de tot.La descoordinació dins els aeroports és palpa i les queixes un les fa valer quan la bicicleta,alforges o motxilles les factura i les deixa en mans dels treballadors de l'aeroport.Llavors un pensa a veure si te sort i arriba al seu destí amb l'única opció de resar,si un es creient.
En el meu primer viatge transoceanic (vaig triar a l'any 1993 anar a còrrer a la marató de Nova York)quan portava una mica més d'una hora de vol(la companyia era Iberia)un motor és va espatllar i vam tenir que tornar enrera.Desprès de passar una nit a un hotel (era a Madrid)vaig sortir al dia següent.
M'han perdut més d'un cop i dos també la bicicleta i l'equipatge,tema que parlaré més endavant enllaçat amb d'altres problemes.
A l'any 2003 suposo que el sistema d'electricitat(mai ningú em va informar de res)d'un avió de la companyia Malaisia Airlines és va espatllar,i a l'areoport de Koala Lumpur(anava a Auckland,Nova Zelanda)a les fosques ,i ja dins de la nau, vaig estar més d'una hora.
Els cops on aquestes monstruoses empreses aerees m'han perdut l'equipatge han sigut bastants però solament parlaré de les més representatives.Quan em dirigia amb Spanair l'any 2002 cap a Eivissa a còrrer l'home de ferro,(cursa que havia estat preparant tot l'any amb molt de sacrifici i esforç)vaig estar a punt de quedar-me sense còrrer aquesta carrera degut a l'error de perdre'm la bicicleta i la resta d'equipatge.
En un altre viatge també a principis del nou mileni(venia del Nepal)i desprès de recòrrer i fer 3 transbords a Pakistà(Islamabad,Lahore i Karachi)vaig arribar a Frankfurt(Alemania).El treballador de la companyia Lufthansa que marcava les maletes del meu vol cap a Barcelona,estava ben adormit,puix que una part gran dels viatgers que volaven cap a terres catalanes van perdre el seu bagatge.A mi en van extraviar la bicicleta.Unes setames desprès d'estar a la meva ciutat i quan ja no me'n recordava de la bici,perquè la començava a donar per perduda,va aparèixer portant-la a casa meva una companyia de repartiment.
Desglosant incòmodes i negatives anècdotes aerees tampoc és queda enrera la companyia anglesa British Airways.Seguidament de passar tota una nit dormint a una tombona dins d'una zona tancada del gran aeroport de Heathrow,(Londres)i sentint un timbre molt sovint que em feia no entendre res,vaig volar posteriorment cap a Delhi.No explicaré els preliminars i aniré al gra.Quatre dies vaig tardar perquè arribessin les meves alforges i la bicicleta.Així vaig començar un periple ciclista per l'Himalaia del nord de l'India.
Si parlem de comprar alguna ampolla alcohòlica o de colonia a les tendes de l'aeroport,també l'usuari a llepat.Perquè ni que portis l'ampolla amb el plàstic adequat quan arribes al pròxim aeroport m'han impedit passar l'ampolla i tenir que tirar-la a un contenidor.
Portat per les meves experiències em dono compta que en general quan tinc un problema amb les companyies aeries i vull explicar-lo m'ignoren,i si em parlen és a vegades amb superioritat i despreci.Aquesta és la sensació que em transmeten els treballadors de l'avió.
Algú em podria explicar perquè ens cobren aquells preus tan abusius als restaurants i cafeteries dels aeroports?
Em dono compta que no val la pena començar a discutir amb ells perquè no t'escoltaran ni et resoldran el teu problema personal.Pere Pirincho.

1 comentaris:

willy ha dit...

quants cops t'he de dir que no està bé discutir :) i menys quan tenen la teva bici, oseaze la teva vida a les seves mans :P
els preus són això, abusius :)
po pensa que el pitjor encara esta per arribà.. segur que tornes a viatjar, i per tant en tindràs més per explicar.. i sempre pot anar tot a pitjor :P
sigui bonic