dissabte, 19 de desembre de 2009

KUNA YALA(ARXIPELAG DE SAN BLAS O DE LAS MULATAS)

Desprès de tants quilòmetres i cansanci al cos ara toca descansar.Segueixo viatjant i realitzo grans passejos que em serveixen per conèixer llocs nous,com el gran i interessant casc vell de ciutat de Panamà,que justament estan començant a remodelar.Des de l'avinguda de Balboa és veu l'espectacular badia de Panamà.El que em sorprèn més de Panamà és el seu canal.Per observar-lo i admirar-lo me'n vaig a l'exclusa de Miraflores en un bus que em costa 35 centaus de dòlar.A les dues de la tarda veig els vaixells com passen aquest tram de canal.Com puja i baixa el nivell de l'aigua,i com s'obren les comportes.
A les 5 del dematí m'esperen a la porta de l'hotel Colon(destartalat i polsegòs)que està enmig del casc antic.Un 4 per 4 em porta a l'arxipelag de San Blas,a 2 hores i mitja de ciutat de Panamà.

Aquesta ruta no és d'una rapidesa inmediata,al contrari,per terra és una mica complicada(la pista l'estan millorant molt)puix que fins i tot s'ha de vadejar un riu i passar per zones de pista enfangada.Desprès d'arribar a la part atlàntica de l'istme(Colón)s'ha d'anar al districte de Santa Isabel.Quan el 4 per 4 acaba el seu recorregut és hora de continuar el seu viatge amb un dèbil cayuco,primer per el río Sidra i desprès solament faltaran dues hores de fort oleatge on la barqueta no em protegeix de res i haig de tancar els ulls per salvar-lo de les fortes ones del mar Carib.
L'arxipelag de San Blas és un paradís tropical format per 365 illes petites, la meitat deshabitades i l'altre meitat viuen indígenes Kunas. Son petits trossos de terra amb platges cristalines i de sorra fina,plenes de palmeres on quasi no caben els cocos a les seves copes.La comunitat Kuna està organitzada per una llei panamenya de l'any 1953.El govern mantè les escoles i els hospitals però deixa als indígenes que resolguin els seus propis assumptes.Cada poble respecta l'autoritat del Sáhila.Sobre el comú mana el congrès general composat per 3 sáhilas.El Kuna és el seu propi idioma on les paraules tenen accent a la primera síl.laba i no existeixen els articles.
A l'illa on descaso és diu Pelicano.Solament sento la remor de l'aigua i noto el vent.Aquí viu una familia Kuna composada per 5 persones en un terreny rodejat d'aigua,dotat de 1000 metres quadrats.Disposen de 3 cases petites fetes les parets de canya i els sostres de palmeres.Hi han també bàsics habitatges conduits com a negoci d'hospedatges per a turistes.A l'illa imperen les palmeres,Sense aixecar-me de la cadira veig algunes illes més.L'únic perill que pot passar és que em caigui un coco a sobre.El menjar que em donen és bàsicament arroç,marisc o peix,pinya i coco.(Avui toca llagosta).Algun ocell picoteja pel terra i també sento el martell d'un dels Kuna treballant.A l'illa del pelicano varies coses son úniques:un bidó de 1000 litres d'aigua,(no hi ha aigua corrents)un wc,i el generador de benzina que dona llum a la petita illa.A la meva cabana feta també de canyes i fulles de palmera la porta és un simple llençol.Al terra de sorra blanca està ple forats excavats per crancs ermitans.En una tarda ennuvolada on amenaça pluja una banda de pelicans busca la millor illa per descansar.Els Kuna han sapigut mantindre la seva identitat al marge de la creació d'estats moderns com Panamà.Les dones amb les seves vistoses vestimentes son un símbol de l'imatge del Panamà a l 'exterior.En aquest territori coralí la recolecció del coco,la pesca de la llagosta i el turisme son els pilars de l'economia Kuna.Un dels problemes és l'existència d'un alt percentatge d'albins(enfermetat genètica que suposa tenir falta de melanina o pigmentt que protegeix la pell dels raigs solars.Els Kunas anomenen als albins els fills de la lluna i els tracten d'una manera especial.Els indígenes amerindis no paguen impostos al govern central.Cada dos mesos (les illes son propietats de families senceres i hi han families que tenen dues o més illes)un component diferent de la familia li pertany recollir la collita de cocos de la seva illa.Algunes de les activitats que practico en la meva estada a l'illa és llegir,practicar esnorkel i escriure religiosament cada dia el meu diari.Corall,estrelles de mar,pops i molt tipus de peixos em fan gaudir mentres practico esnorkel.En Nemesio(un kuna albí)ens cuida, ens fa el menjar i ens explica histories Kuna.
Al dia següent de la meva arribada un altre cop a l'istme,agafo un taxi des de la terminal de transport nacional d'Albrook.L'automobil em porta al Parque Natural Metropolitano que està a la mateixa ciutat de Panamà.Més natura tropical dins de 265 hectarees.Justament a dalt del mirador trobo una tortuga que s'intenta amagar entre els tupids matolls.Al mateix mirador ia 150 metres d'alçada s'observa la ciutat,la badia i els ponts de les Américas i del Centenario,i les esclusas de Miraflores.2 hores caminant per senders anomenats amb noms com Los Caobos,La cienaguita,Camino del Mono Tití i los trinos.A l'altre banda de l'avinguda Juan Pablo ll i encara dins del parc queda el petit sender dels Monótides.Des de aquesta carretera torno amb cotxe fins la terminal on hi han infinits llocs per menjar, i 5 centres comercials on em perdo entre la gent i les grans dimensions.L'aire acondicionat em condiciona perquè em quedi una estona més dins el fresc oasi, fins surtir a la crua realitat del carrer i la seva temperatura alta.(Als enormes centres comercials fins i tots hi han grans i varies atraccions de fira).
Continuo viatjant amb un autobús nocturn que em portarà a Almirante(d'aquí surten els ferries i els taxis compartits i acuatics a l'illa de Colón dins de l'arxipelag de Bocas del Toro,el meu penultim destí que visitaré al centre americà pais de Panamà.Desprès vindrà la costa caribenya de Costa Rica.PerePirincho