Desprès de tants quilòmetres i cansanci al cos ara toca descansar.Segueixo viatjant i realitzo grans passejos que em serveixen per conèixer llocs nous,com el gran i interessant casc vell de ciutat de Panamà,que justament estan començant a remodelar.Des de l'avinguda de Balboa és veu l'espectacular badia de Panamà.El que em sorprèn més de Panamà és el seu canal.Per observar-lo i admirar-lo me'n vaig a l'exclusa de Miraflores en un bus que em costa 35 centaus de dòlar.A les dues de la tarda veig els vaixells com passen aquest tram de canal.Com puja i baixa el nivell de l'aigua,i com s'obren les comportes.
A les 5 del dematí m'esperen a la porta de l'hotel Colon(destartalat i polsegòs)que està enmig del casc antic.Un 4 per 4 em porta a l'arxipelag de San Blas,a 2 hores i mitja de ciutat de Panamà.

L'arxipelag de San Blas és un paradís tropical format per 365 illes petites, la meitat deshabitades i l'altre meitat viuen indígenes Kunas. Son petits trossos de terra amb platges cristalines i de sorra fina,plenes de palmeres on quasi no caben els cocos a les seves copes.La comunitat Kuna està organitzada per una llei panamenya de l'any 1953.El govern mantè les escoles i els hospitals però deixa als indígenes que resolguin els seus propis assumptes.Cada poble respecta l'autoritat del Sáhila.Sobre el comú mana el congrès general composat per 3 sáhilas.El Kuna és el seu propi idioma on les paraules tenen accent a la primera síl.laba i no existeixen els articles.
A l'illa on descaso és diu Pelicano.Solament sento la remor de l'aigua i noto el vent.Aquí viu una familia Kuna composada per 5 persones en un terreny rodejat d'aigua,dotat de 1000 metres quadrats.Disposen de 3 cases petites fetes les parets de canya i els sostres de palmeres.

Al dia següent de la meva arribada un altre cop a l'istme,agafo un taxi des de la terminal de transport nacional d'Albrook.L'automobil em porta al Parque Natural Metropolitano que està a la mateixa ciutat de Panamà.Més natura tropical dins de 265 hectarees.Justament a dalt del mirador trobo una tortuga que s'intenta amagar entre els tupids matolls.Al mateix mirador ia 150 metres d'alçada s'observa la ciutat,la badia i els ponts de les Américas i del Centenario,i les esclusas de Miraflores.2 hores caminant per senders anomenats amb noms com Los Caobos,La cienaguita,Camino del Mono Tití i los trinos.A l'altre banda de l'avinguda Juan Pablo ll i encara dins del parc queda el petit sender dels Monótides.Des de aquesta carretera torno amb cotxe fins la terminal on hi han infinits llocs per menjar, i 5 centres comercials on em perdo entre la gent i les grans dimensions.L'aire acondicionat em condiciona perquè em quedi una estona més dins el fresc oasi, fins surtir a la crua realitat del carrer i la seva temperatura alta.(Als enormes centres comercials fins i tots hi han grans i varies atraccions de fira).
Continuo viatjant amb un autobús nocturn que em portarà a Almirante(d'aquí surten els ferries i els taxis compartits i acuatics a l'illa de Colón dins de l'arxipelag de Bocas del Toro,el meu penultim destí que visitaré al centre americà pais de Panamà.Desprès vindrà la costa caribenya de Costa Rica.PerePirincho

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada