dijous, 31 de desembre de 2009

CONTROL TOTAL


Una carretera tallada degut a un esllavissament de roques en van fer entrar al Tibet sense el permís especial,i tampoc donar les pertinents explicacions a les autoritats,a finals de l'any 2000.No portava més de 3 dies pedalant per la terra del Dalai Lama quan els policies i militars xinesos ja sabien que un europeu gastava les cubertes de la seva bicicleta per les pistes de fang dur i a vegades també a sobre d'un asfalt bo.Va ser en un poble i quan descansava en una freda nit en una pensió,quan les autoritats xineses van envair amb forts cops la porta de la meva habitació.L'amo de l'hostal m'havia delatat.Desorientat per el soroll i per la soporització dels meus pensaments puix que estava dormint,vaig tardar en obrir la porta del meu lloc de descans als escandalosos.Eren un policia i un militar llògicament ambdos xinesos.Els personatges anaven armats.Em van tractar be mentres em feien preguntes del tipus:Que fa vostè al Tibet? Els hi va costar entendre que havia anat al pais de l'Himalaia per pedalar i gaudir de la natura i dels seus monestirs.Els hi vaig donar les meves alforges perquè les puguessin registrar,però no va caldre.Em van creure i en conseqüència em van deixar en pau.Tot i que en cap moment vaig sentir por de les autoritats xineses amb el pas dels dies em vaig donar compte que emtenien controlat dins d'una terra que perteneix als tibetans.Jo seguia pedalant feliçment per les muntanyes pelades i de molta alçada.Els durs i dificils militars xinesos controlaven als pobles tibetans tenint destacaments militars xinesos cada 200 quilòmetres més o menys,i al mig els llogarrets on habitaven els tibetans.D'aquesta manera mantenien a la població autòctona controlada.Jo mateix em trobava molt sovint que quan buscava una pensió per dormir m'acabava allotjant en un destacament militar xinès ja que no hi havia una altre
opció.Fins i tot al dematí quan volia proseguir el meu viatge em trobava amb la porta del destacament tancada i ningú em feia cas per obrir-la fins que em posava a cridar i llavors es donaven pressa perquè poguès marxar.
Un dia de ruta més vaig arribar a un poble.Molt educadament un militar xinès que vaig trobar dins d'un restaurant em va saludar dient-me en un bon anglès:Hola noi d'espanya.Aquesta paraula la va dir en xinès.Son tres sílabes i en l'idioma mandarí s'escriu Xi Ban Yu.Jo li vaig respondre amb una pregunta,dient-li com sabia que jo era de Xi Ban Yu.Ell em va contestar que li havien trucat d'un altre poble xinès comentant-li que un ciclista espanyol passaria per aquest poble desprès d'uns tres dies,perquè feia quilometrades de 70 quilòmetres,i el poble d'on havien rebut la trucada estava aproximadament a 200 quilòmetres.D'aquesta manera tan controlada irremediablement vaig arribar a la santa ciutat de Lhasa a 3600 metres d'alçada.Pere Pirincho.