dijous, 13 de gener de 2011

DE LA GLÒRIA A L'ABISME EN UN SUSPIR


ARTICLE EXTRET DEL DIARI REGIÓ 7

J.M.BORT

Per a alguns esportistes d'elit,la línia que separa l'èxit de l'abisme és tan prima que saltar-la és només qüestió d'uns segons.De dir prou i llevar-se la vida per fugir d'una desesperació que alguns no poden entendre,però que els experts saben explicar molt bé.Conviure amb l'èxit,la pressió,estar acostumat que el cervell segregui setmanalment muntanyes d'drenalina,pot convertir-se en un problema seriós a llarg termini si no hi ha uns fonaments sòlids personals previament apuntalats.
L'esportista d'elit necessita la persona.Si la base personal no existeix,alguns acaben conplicant-se la vida quan deixen la competició o quan apareixen conflictes que es veuen incapaços d'afrontar.Ho diu José Carrascosa,psicòleg de l'esport,habituat a endinsar-se en els racons més profunds de la ment de l'esportista.Els psiquiatres i picòlegs parlen d'un còctel perillós de factors que poden conduir a la depressió.Passar a l'oblit desprès d'anys de glòria,la pressió de l'entorn,l'alteració de la situació econòmica i un afegit tan perillós com el dopatge pot formar una mescla normal.
En el cas d'Alberto León,el campió de bicicleta de muntanya que van trobar mort,penjat,dilluns passat,es van donar pràcticament tot els factors.La seva mort van passar unes setmanes desprès de ser imputat en l'operació llebrer i enmig de seriosos problemes personals.La sensació de culpabilitat i el mal que afecta la imatge pública són,en casos com aquest,decisius.
Els ciclistes Marco Pantani i José Maria El Chava Jiménez van marcar el camí d'Alberto León,amb l'agreujant d'haver caigut en la dependència de les drogues.No havien complert els 35 anys.La cocaïna va ser,en tots dos casos,la porta cap a l'altre vida.Una trampa que va estar a punt,també,de posar fi a les vides dels jugadors de futbol Maradona i Julio Alberto.
Qualsevol futbolista viu com en una muntanya russa.Tot és molt emocionant,intens,estressant.Però quan arriba al final de la seva carrera,deixa de sonar el mobil,comença a trobar-se més sol.Li falta el vertigen,l'adrenalina...
En general els esportistes d'elit necessiten un reciclatge.De cop,passen a una vida avorrida,monotòna,i a alguns,el cos els demana continuar vivint al límit,seguir euforics,amb la sensació de trobar-se al clímax.I això pot conduir a les drogues,a la tendència depressiva i,fins i tot al suïcidi.
Jesús Rollán,el millor porter de la història del waterpolo estatal,no va saber gestionar la seva nova vida desprès de deixar l'alta competició.És l'exemple de de l'esportista no preparat,emocionalment,per creuar el pont cap a una etapa personal sense les exigències de la competició,sense els focus,sense l'obligació de marcar-se reptes cada dia en despertar-se.Dues vegades campió olímpic amb Espanya i líder carismàtic d'aquell equip històric,la vida de Rollán va entrar en una espiral perillosa,amb les drogues que li minaven la salut i la vida personal en els darrers anys.Rollán s'havia quedat sense al.licients desprès de deixar la piscina i va acabar tirant-se per un balcó.En el seu cas,es va parlar d'un evident problema afectiu,com ha passat a altres exesportistes.De sentir-se protegits passena trobar-se sols i perden el rumb.
Entre els suïcidis més sonats dels darrers anys hi ha el del porter alemany i exblaugrana Robert Enke.Moralment enfonsat,es va llançar a les vies del tren.A diferència del que és habitual,Enke no havia deixat l'esport en actiu.Havia d'anar al mundial de Sud-àfrica.En el seu cas,els psicòlegs va parlar d'una pressió competitiva extrema.No suportava les derrotes i cada gol que encaixava era un cop de puny a l'estómac.La seva estabilitat emocional,això sí,estava condicionada per la mort de la seva filla anys abans.
En el cas del ciclista belga Dimitri de Fauw,va ser un fort sentit de culpabilitat que el va dur al suïcidi.També en actiu,va caure en una profunda depressió.No va poder suportar el sentiment de culpa després de causar la mort d'Isaac Gálvez en un xoc fortuït durant una cursa.En els suïcidis dels futbolistes Mirko Saric,argentí,i de l'angès David Clement,hi van tenir a veure les lesions.La vàlvula d'escapament va ser llevar-se la vida,desprotegits de l'abric del vertiginós esport d'élit.