dimarts, 12 d’octubre de 2010

DESCANS A DOKKUM (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)





El cel gris fa que la pluja m'ofereixi esmorçar els cereals amb llet i una petita palmera de crema dins de la caseta de plàstic.Engego la xica radio i cerco al dial mùsica que m'agrada.El llibre de Helen Peterson El Valle de Los Lombardos(és una novela amb tres històries entrecreuades) el deixo per algun altre moment del dia.Surto a fer una curta volta pel poble de Dokkum.Passo pels llocs on va estar Bonifaci.La caminada és curta ( dos quilòmetres i tres cents metres)Bonifaci era un monjo anglès.A Roma el Papa Gregori II el va fer bisbe,i el va enviar a Alemania.En els pobles germans és dedicava a anunciar la fe de crist.Al final de la seva vida i quan va anar a visitar als frisis justament a la vila de Dokkum,va ser assassinat per pagans,consumant així el seu martiri.
Més tard vaig a comprar al supermercat,dino i m'estiro una estona a la caseta.Una mica abans del capvespre adquireixo en una botiga que venen de tot,un timbre de bicicleta,cafè i piles.Passejo per més canals,passo per sobre dels ponts i contemplo dos molins.Als canals veig pescadors que tiren la canya i que és tapen amb paraigues.Assentats en una cadira esperen usurpar de les relaxades aigues algun peix desamparat.Hi han petits vaixells varats.La majoria de les embarcacions porten a dins dues bicicletes plegables.
El timbre de la bicicleta és necessari adquirir-lo.En altres continents i diversos indrets com a la Xina on era normal trobar-se diariament infinitat de ciclistes,els xinesos em comentaven que quan adelantava era millor comunicar-ho amb el so del timbre que amb el to que donen les cordes vocals.En milers de quilòmetres de carril bici sempre s'adelanta a altres ciclistes,i quina millor manera que sàpiguen que els avancen que amb la sonoritat d'una amable timbrada.
Una mica abans de l'hora foscant em dedico a endreçar coses,a escriure,llegir,mirar fotografies,guaitar la ruta observant el mapa,i fixar-me en textos de la guia de viatge.Breno i escolto el so inseparable de la pluja.Des de l'agradable campanar de l'esglèsia sento el so que m'indica l'hora que és.