dilluns, 29 de juny de 2009

EL PEDRAFORCA




L'excursionisme.El muntanyisme.Catalunya.Si aquestes tres paraules les mesclem dins d'una coctelera el brevatge sortirà amb un gust especial.Les primeres dues paraules de la nova entrada és per moltes persones més que realitzar esport a l'aire lliure.Si parlem de la muntanya màgica em vindrà a la memòria Montserrat.Si dissertem pel que fa a un cim mític,el desxifrador cervell senyalarà el Pedraforca.


Les moltes rutes fa que aquest pic el puguin pujar tots els públics.
D'una revista catalana,he extret un pàrraf que fa referència a una de les primeres excursions realitzades al cim del Pedraforca,per uns socis del Centre Excursionista Catalunya.
L'endemà emprengueren la conquesta al Pedraforca acompanyats per l'Esteve Campmajor.Van pujar pel camí de les set Fonts i la collada del Verdet."Encara era fosca la matinada del dia 24,que ja hi havia gran gatzara a l'hostal de Can Tempanada entre els excursionistes.De per tots indrets anaven acudint matxos i ases de totes les mides,acompanyats de llurs amos,que els anaven carregant de cistells de minestra,mantes,càmares fotogràfiques,escopetes,etc.Els excursionistes es triaven llur cavalleria,disputant-se-les bromejant;es cridava sorollosament al qui encara no havia sortit de llur cambra;la gent del poble,havien acudit a contemplar aquella inusitada escena de moviment i expansió i per fi de molt cridar a tothom,la colla es va posar en marxa...Sortirem...en filera índia...érem 21 persones que anàvem tots muntats,...bromejant i cantant alegres cançons catalanes...des de la collada del Tauler...pujarem direcció S.,no trigarem gaire en arribar a la frescal coma de Set Fonts...Allí s'acaba la terra i comença i el rocam que anem seguint.


La muntanya s'estreny,cal mirar com i on és posen els peus,perquè el pedregam esmicolat de la clapissa,al passar-hi s'estimba amb estrèpit muntanya avall des de una alçada que comença a ser emocionant...així anarem marxant amb tot cuidado,per últim ens enfilem a la collada del Verdet,un petit replà situat en aquella cresta de roques...caminem uns quants metres per damunt de la cinglera de Gresolet... el guia,l'Esteve,diu que calia enfilar-se per allí...una altre tanda de la colla declara que no és veuen en cor d'enfilar-hi...i comencem la pujada...al davant hi anava el guia,seguíem l'Armangué,els dos fills Torras,en Mitjans i el que firma aquest treball seguia Josep Déu i el darrera per vigilar l'ascensió,com a més pràctic,per haver-la fet una altre vegada en Cèsar August Torres...per pujar no queda un altre remei,la major part de moments que grimpar...feia uns deu minuts que grimpàvem quan esdevingué un moment de pànic..els que anaven al davant...posaven els peus sobre les pedres fluixes,perdien l'apoio...i les pedres esberlades rebotien per damunt dels nostres caps amb perill de matar-nos o estimbar-nos.S'ordenà que tothom callés;que no és reprengués cos damunt els peus sense assegurar-se que la roca s'aguantava ferma,i s'anés a poc a poc...calia molta serenitat i fortalesa de cos per arribar a dalt.De tant en tant ens aturàvem per tornar l'alè i eixugar-nos i amunt altre volta,agafant-nos de mans i peus esmunyint-nos amunt per una esquerda entre dues roques i respirant satisfets aixecant el cor quan un altre raconet ens deixava estar a peu dret amb tota seguretat...així grimparem més de 100 metres...per fi un respir a l'escoltar que els de davant donaven un crit de Visca Catalunya! I amunt que ja som a dalt".Després de davallar la muntanya tornaren cap a Gòsol...Pere Pirincho.