diumenge, 8 de febrer de 2009

LA ROCA DE SANTALÓ










Era un dia núvol,a vegades assoleiat.Les precipitacions eren d'aigua i de neu.Era un dia extrany,un dia d'hivern.
Sortint de la plaça de la Serra del Cadí de Tuixent, (des de la comarca de l'Alt Urgell i a 1200 metres d'alçada) decidia el meu rumb:la Roca de Santaló.Després de passar el pont de Vinyals arribava a la carretera de Josa.Cap a l'esquerra i una mica més avall vaig agafar un camí que pujava per la dreta direcció al Barranc de Basera.Seguidament vaig evitar una cinglera roja.
Flanquejant cap a l'esquerra i seguint camps de conreus,intentava esquivar les parts boscoses.M'apropava fins a uns pals de la llum que em farien de guia per seguir l'inexistent sender que pujava a la roca de Santaló.Entreseguint les pilones d'electricitat,em vaig atansar primer fins una relliscosa tartera i posteriorment fins una canal.Sense separar-me molt de les torres elèctriques buscava sempre el camí fàcil i adequat.En aquells moments vaig atisbar un soliu isard que va fugir de seguida.Quan vaig accedir a la carena la direcció de les torres va canviar cap a la dreta.
El mantell verd del del terra es va convertit en color blanc,que significava neu.A dos o tres minuts del cim distingia unes petjades de senglar.D'algun punt sortia el so baladrer d'un gos.Mirant el cel contemplava vàries àligues que controlaven els seus roquissars i les seves muntanyes.Estava a la roca de Santaló, a 1765 metres d'alçada.Seguint el camí invers tornava al poble de Tuixent.Abans d'arribar als prats plens d'argelacs i altres plantes punxegudes ,trobava dins d'un bosc de pi roig,unes quantes i ùltimes llanegues negres de la temporada.Enfilant per la bona pista i molt proper a les masies del vilatge anomenat anteriorment,entrava a la seva plaça principal.Pere Pirincho.