Jocs Olimpics de Vancouver‏

Canaima-Venezuela-Mundo Perdido

Cyclocross

ELS DEU ERRORS MÉS COMUNS QUE COMETEN ELS TRIATLETES

1.INCREMENTAR MOLT RÀPIDAMENT EL VOLUM DE L'ENTRENAMENT


Quan els triatletes comencen en l'esport milloren el see rendiment que provè d'increments de l'aptitud aeròbica associada amb l'increment de l'activitat física.El que no és cert és que si entrenar és bo,més serà millor.L'únic que ens pot passar és que ens lesionem.Els increments dins de la càrrega d'entrenament ha de ser ha de ser 2-3 per cent per setmana.Cada 4 setmanes s'ha de tenir una setmana de descans i recuperació.

2.IGNORAR ELS ESTIRAMENTS I LA PREVENCIÓ DE LESIONS

Si l'entrenament i les curses ens van bé pensarem que som invencibles.És important treballar la flexibitat.Desenvolupar la força abdominal i lumbar.

3.DEPENDRE LA TECNOLOGIA EN LLOC DE LA TÈCNICA I LA
DESTRESA

Quan és comença a entrenar s'ha de consultar a un entrenador de natació per treballar la tècnica i desenvolupar la tècnica de crol.Buscar un especialista en ciclisme per muntar la bicicleta per la selecció dels canvis.També s'ha de treballar el pedaleig i la posició sobre la bicicleta.Haurem de consultar un entrenador d'atletisme per desenvolupar la velocitat i la tècnica correcta.

4.PASSAR MOLT TEMPS SOBRE LA CAMA MÉS FORTA EN LLOC
DE TREBALLAR LA MÉS DÈBIL

Hem de treballar les nostres debilitats,les fortaleses és poden cuidar soles.

5.EVITAR EL TREBALL DE VELOCITAT

La velocitat és important.Ser capaç de moure's quan les circunstàncies ho demanen,és una destresa competitiva molt important.La velocitat és una eina que permetrà còrrer i competir en lloc de solament acabar.El concepte fisiologic de velocitat de reserva suggereix que l'atleta necessitarà desenvolupar la velocitat de la manera que el seu entrenament de resistència pugui ser realitzat a una velocitat més gran.

6.POSAR COM EXCUSA L'ENTRENAMENT DUR PER MENJAR I
BEURE EL QUE ÉS VULGUI

Un entrenament dur no és excusa per fer àpats de menjar ràpid.L'entrenament per una activitat d'altes demandes requereix de combustibles d`alt rendiment.

7.NO DESCANSAR NI RECUPERAR-SE

El descans,la recuperació,regeneració i la relaxació son paraules que descriuen el procès que permet al nostren al nostre cos adaptar-se per entrenar dur.Les tècniques de recuperació incrementen la taxa per el cual el cos és recupera per l'estrès de l'entrenament ,te dos beneficis principals:
-Poder entrenar més dur
-Poder realitzar un major volum d'entrenament
L'entrenament estimula al cos ha adaptar i millorar.Estar cansat no és dulent.Està molt cansat pot arrosegar greus problemes.

8.ENTRENAR A INTENSITAT ALTA

Molts grups de triatletes entrenen molt dur.L'intensitat de les seves sessions d'entrenament és alta,això provoca estrès per el cos i fatiga residual que s'arrossega d'una sessió a l'altre.

9.NO PLANEJAR UN PROGRAMA D'ENTRENAMENT INTEGRADOR I
ADEQUAT

És important buscar temps per desenvolupar un programa d'entrenament.Ens hem d'enrecordar sempre que entrenem,que competim en triatló,i no en nedar,anar en bicicleta i còrrer a peu.

10.COPIAR ELS SECRETS DELS CAMPIONS

Dels campions s'ha d'apendre l'apropiat i que és pugui aplicar per nosaltres al nostre nivell de competició segons els nostres antecedents d'entrenament.

MOR UNA PARELLA DE MUNTANYENCS AL PUIGMAL

Una parella d'aproximadament 30 anys d'edat ha mort a la Muntanya del Puigmal,que és la més alta del Pirineu Oriental català i te una alçada de 2913 metres.Els muntanyencs van caure per un barranc de 300 metres d'alçada.
La dona morta residia a Banyoles(Girona) mentre que el seu company era natural de Barcelona.
Segons fonts dels equips de rescat de muntanya,els excursionistes van sortir dijous passat des de Barcelona per practicar esquí de muntanya.La hipòtesi més probable és que han relliscat en una placa de gel i han caigut per un barranc.
L'accident va poder tenir lloc el 22 de gener a la part de la muntanya que està en territori francès,però els cossos dels muntanyencs morts no han estat localitzats pels bombers fins el dia 23 de gener al matí.Pere Pirincho.

Entrevista Televisió de Manresa

1 PART


2 PART

PIRENA 2009

ASCENSIÓ DES DE EL NIVELL DEL MAR FINS AL CIM DEL TEIDE

El preambul de l'inici d'aquesta ascensió sempre el recordaré.Quan vaig sortir de l'hotel que m'allotjava a la playa de Las Américas de Tenerife a quarts de 5 de la matinada,no m'imaginava el matiner desenllaç.Direcció a l'estació de Guaguas,i paral.lel a un mar en calma va sortir un anglès d'una discoteca.L'individu és va dedicar a empaitar-me i a increpar-me,sense que li haguès donat cap motiu.La marxa relaxada és va tornar en una cursa de fons "in crescendo".Suposo que l'energumen doblegat per l'alcohol és va cansar de perseguir-me i insultar-me.
En un matí molt plujós vaig sortir des de la platja del Socorro,(al nord de l'illa de Tenerife)per així intentar assolir caminant el cim del Teide,que és trobava a 3717 metres d'alçada.Desprès de deixar la carretera que circumval.lava l'illa agafava una pista de terra que sortia a l'esquerra de la via principal,i que em portava a Tigaiga(barri de la població de Realejos).A continuació vaig seguir per un camí empedrat i relliscós degut a un pluvineig que al final va amainar.Enrera vaig deixar el segon raval de Realejos anomenat El Lance.Aquesta era l'última població que em trobaria en aquesta llarga,dura,dreta i bonica excursió.
Sense deixar de fer fotografies en cap moment,vaig arribar al mirador de La Corona a 770 metres d'alçada.Ja portava quasi dues hores trescant.Desprès de trobar una font que no rajava aigua(portava quatre litres a la motxilla per no viure cap ensurt)i que era l'únic brollador del camí,localitzava l'antena del Asomadero a 1075 metres.En cap moment la muntanya va declinar la duresa de la pujada i en Pirincho no feia res més que seguir endavant.Aproximadament quan estava en el punt dels 1500 metres parava a esmorçar.Poc a poc el cim més alt d'Espanya s'acostava.Els 2000 metres d'alçada ja estaven sota els meus peus.En aquest moment ja em trobava dins del parc nacional de Las Cañadas del Teide.A la zona coneguda com la Fortaleza(aquest nom li van donar per tenir forma de muralla vermella)portava més de 7 hores d'esforç i aquí descendia els únics quasi 100 metres de desnivell negatiu.
El caminar havia començat amb una natura que mentres pujava em deixava mirar l'adormit oceà.Falgueres,Castanyers,figues de moro i palmeres vivien fins al 1000 metres d'alçada en aquest món subtropical.Una mica més amunt tocaven les cireres de pastor, els llaurers i pins fins als 2000 metres d'alçada.A partir d'aquí s'havia acabat la natura.Solament resistien algunes espècies endèmiques i autòctones de l'illa que convivien amb aquest bonic desert volcànic.Degut a una boira espessa on el cim proper del Teide no és veia per enlloc,vaig perdre el camí,i on tenia que fer una línea recta vaig fer una petita volta una mica més llarga.Desprès de subsanar l'error i seguir amb l'enpulsinat ascens vaig divisar amb els meus ulls el modern refugi d'Altavista (a 3200 metres)on desprès de 9 hores i quart em serviria d'aixopluc fins a quarts de sis de la matinada.A aquesta hora el plàcid i estrellat cel ens observaba com uns 50 estudiants alemanys (que havien arribat a l'illa amb vaixell des de la vella Europa) i en Pere avamçaven amb pas segur i silenciòs.Al matinar esperavem espectants i amb paciència la sortida del sol.Estavem Confiats a l'astre rei fins que ens va donar el bon dia entre un mar de núvols a 3717 metres d'alçada.Com no era un dia ni de vent ni de fred(solament haviem de soportar l'incòmode i tòxic olor a sofre del volcà Teide) vaig restar una estona llarga al bell pic fins que vaig donar per finalitzada la llarga excursió,al tel.lefèric que quedava a sota(20 minuts de fàcil baixada).D'aquesta manera el car Telesforo Bravo em va dur fins la reduida estació de sortida de l'aeri.Des de aquí uns amables alemanys em van portar amb cotxe fins al meu aposentament a La playa de las Américas al sud de Tenerife.Pere Pirincho.

Ander Mirambell

MAPES DE LES VIES VERDES DE FRANÇA

Arreglar una punxada‏

BARCELONA-PIRINEUS,LA CANDIDATURA OLÍMPICA DEL 2022

La ciutat de Barcelona presentarà la seva candidatura olímpica per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern del 2022 amb el nom de Barcelona-Pirineus,ha anunciat avui l'alcalde de la ciutat,Jordi Hereu.La seu guanyadora és proclamarà a l'estiu del 2016.
La candidatura de Barcelona s'enfrontarà a la de Saragossa-Jaca.Romania,Canadà,i nova Zelanda també estudien presentar-se.En cas de ser elegida Barcelona,es convertiria amb la primera ciutat que hauria organitzat les cites d'hivern i d'estiu.Pere Pirincho.

NATURA I PONTS ARTESANALS‏

TRANSPYR

La Transpyr 2010 és una carrera per etapes inspirada en la transpirinaica en bicicleta tot terreny.La cursa tindrà 1000 quilòmetres de travessa des de el Mar Mediterrani a l'Oceà Atlantic al llarg dels Pirineus.Seran 9 etapes,1000 quilòmètres de recorregut i més de 20.000 metres de desnivell acumulat.L'edició 0 no serà competitiva.Més informació:
http://www.transpyr.com/

TROBAT EL MUNTANYENC PEDRO CARRASCO

Pedro Carrasco,el muntanyenc murcià de Sangonera la Verde que estava desaparegut des de el passat dimecres als ports de Beceite(Teruel)va ser localitzat la tarda de l'onze de gener amb vida,per l'helicopter de la diputació d'Aragó.El jove es trobava desnutrit i amb símptomes d'hipotèrmia.A l'últim tram de la seva travessa li va sorpendre una forta nevada.Va trobar una cova on amagar-se i romandre racionalitzant els pocs aliments que portava.L'aigua l'agafava d'un rierol molt proper.Pedro va intentar sortir de la cova varis cops,però no ho va aconseguir perquè estava molt debil.Al final va sortir al sentir l'helicopter i va ser quan el van veure.Pere Pirincho.

NOU REPTE DE DAVID MECA

L'últim repte del nedador català David Meca va ser completar a Compostela el desafiament més simbolic de la seva carrera esportiva.
Va ser una ruta marítima de 20 quilòmetres entre Arousa i Ulla.Mentres nedava és va desesperar degut a les fortes corrents i els 4 graus de temperatura que regnaven dins de les aigues.
En David rememorava la ruta fluvial per la que va arribar l'apostol Santiago l'any 44 desprès de Crist.Pere Pirincho.

ROSA SELLARÉS,RÈCORD MUNDIAL ALS 100 ANYS

La navassenca Rosa Sellarés va complir el dia 8 de gener,100 anys.Aquest aconteixement el va celebrar a la piscina municipal de l'eix de Navàs o n va menjar el pastís d'aniversari.
A palmarès de Rosa Sellarés hi ha 11 rècords del món i 26 d'Europa,una medalla de bronze en el campionat del món,dues medalles d'or i dues de bronze en el campionat d'Europa.També li consta la participació d'un centenar de proves en els íltims 10 anys.
Un dia desprès del seu aniversari va establir el rècord en recòrrer al 100 anys,els 50 metres metres esquena en piscina de 25 metres.Ambn aquest repte la Rosa inaugura una altre categoria femenina,la dels 100 a 104 anys.Pere Pirincho.

Pere Arenas completa un periple de 3.800 km per l´Amèrica Central

L´aventurer manresà Pere Arenas al costat de la seva tenda a Guatemala
ARXIu particular

regió7.cat » Esports

REDACCIÓ MANRESA

L'esportista manresà Pere Arenas va aconseguir complir un altre repte. En aquest cas consistia a completar un traçat de 3.800 quilòmetres en bicicleta per l'Amèrica Central, travessant països com El Salvador, Guatemala, Hondures, Belize, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. El manresà recorria una mitjana de 100 km al dia, i durant les primeres dues setmanes va ploure, tot i que amb temperatures molt altes, entre els 30 i els 38 graus centígrads.El periple d'Arenas es va iniciar amb una sensació d'incertesa. El protagonista d'aquesta història va començar el viatge amb el dubte de "què passaria", però aquest pensament es va fondre. La sortida va ser de Mérida, ciutat situada a la península del Yucatán (Mèxic), i la direcció que havia de seguir era cap al sud, cap al petit Belize. Del nord de Guatemala va passar a la costa del Pacífic, a El Salvador, per després endinsar-se en la inestable, políticament parlant, Hondures. La idea de l'aventurer manresà era evitar entrar en terres hondurenyes, però les eleccions eren molt a prop, tot estava molt més tranquil, i va poder passar per les carreteres principals. Un cop sortia de la república centreamericana dirigida pel president de facto Roberto Micheleti, Arenas va passar per Nicaragua, pels llacs de Managua, fins arribar a Costa Rica, altre cop a la banda de l'oceà Pacífic. A partir d'aquí, i sempre amb el Pacífic d'acompanyant, va encarar la recta final del seu periple fins a Ciutat de Panamà.En el camí fins a Ciutat de Panamà Arenas es va trobar zones "meravelloses". El volcà de Pacaya, a prop de l'antiga ciutat de Guatemala, amb una alçada de 2.500 m, es troba actiu i encara treia sofre i pedres pel cràter. Belize també va ser, segons ell, una sorpresa agradable. "En un territori on predomina la parla castellana hi ha aquest petit país en el qual parlen anglès i tenen molts costums anglosaxons, fins i tot pertanyen a la Commontwealth", va explicar. Els arxipèlags de Panamà, anomenats Kuna Yala i Bocas del Toro, també van meravellar Arenas, sobretot per la fauna. Tot i això, no va ser un camí de roses. Un turista noruec assassinat a Guatemala, un huracà a El Salvador, la inestabilitat política a Hondures i problemes amb la "corrupta" policia de Nicaragua, que, segons el protagonista, només volia ser subornada, van ser punts clau per entendre el periple com una nova aventura.

TANDEM

ECORAIL DEL CARDENER

L'ecorail del Cardener és va inaugurar el dia 11 d'octubre.L'ecorail aprofita les vies ferroviaries del territori i les converteix en un sistema de transport turístic que uneix Callús, amb el parc de l'Agulla de Manresa.És un recorregut de 8 quilòmetres.
El dia 12 d'octubre és van fer els viatges inaugurals.Funcionaran diumenges i festius,que és quan no s'utilitzen les vies ferroviaries entre Manresa i Súria,per al transport de la potassa.
Per la via hi circularan dos tipus de vehicles,"el ciclorail" i el "trenpat".Son dos vehicles lleugers,que és desplacen a baixa velocitat."El ciclorail" és un bastidor metàl.lic acoblat a les vies del tren sobre el qual és col.loquen dues bicicletes.El "trenpat" és un trenet petit amb motor,i una capacitat per a 7 persones.
En els 8 quilòmetres de recorregut és passa pel santuari de Juncadella,la masia de les Torres (un conjunt arquitectònic de caràcter defensiu del segle XIV) i el canal medieval conegut com la Sèquia.També per l'esglèsia romànica de Sant Iscle,i el Parc de l'Agulla,(llac artificial on arriba l'aigua procedent de la Sèquia).Pere Pirincho.