LA MOMIA JUANITA

En l'últim més de l'any 2006 em trobava al sud del Perú.Des de un hostal de la ciutat d'Arequipa discernia sobre el que la manquesa de temps de viatge m'oferia.Una opció era caminar uns dies per el canó del Colca o afrontar la pujada del cim Misti de 5800 metres d'alçada.Al final em decantaria per l'ascensió al cim Misti que vaig assolir amb exit.

Mentres visitava la ciutat em va entusiasmar molt l'història de la troballa de la momia Juanita.Al 1992,l'alpinista de la ciutat universitaria d'Arequipa,Miguel Zárate,va trobar a prop del cim de Ampato,6310 metres d'alçada,unes restes que semblava indicar l'existència d'una tomba.Tres anys més tard va tornar al mateix lloc acompanyat de l'arqueoleg Johan Reinhard.Van trobar una estàtua,ofrenes i un farcell d'una mòmia d'una donzella Inca de 12 o 14 anys que havia sigut sacrificada per els deus.De seguida a la momia Juanita li van posar el nom de la princesa de Gel.Des de 1998 te el seu propi museu a Arequipa.Pere Pirincho.

ANIMALS PERILLOSOS

Al llarg dels meus nombrosos viatges en bicicleta he vist i m'he trobat amb molts animals.Cangurs,koales,pinguins i balenes a Austràlia.Al canadà Caribús,ossos i mapaches.Monos,tortugues,serps i taràntules a l'ecuador.Dofins de riu,porcs salvatges i cocodrils al Brasil,etc.Era en aquest mateix país on un dematí i a la meva mitjana motxilla veia com és movia un escorpí.Primer tocant la motxilla amb la ma mentres cridava,i desprès encertant a la cuca amb el meu ganivet que tenia una fulla de 20 centímetres,li donava una mort efímera.En el mateix viatge però ja pedalant per el Perú en vegada de cridar guardava un silenci sepulcral al veure passar no molt lluny de mi un otorongo (jaguar).Quan va desaparèixer dins de la tupida selva em vaig quedar més tranquil.Tot i aquestes anècdotes en cap moment vaig adquirir una actitud nerviosa,perquè tenia clar que si tenia certes precaucions com dormir als pobles,possiblement l'animal més perillòs que podia patir era el més petit o sigui el mosquit de la malaria,però vaig tenir la sort de no mantenir relacions amb ells.Pere Pirincho.

SUGGERIMENTS I ANÈCDOTES CICLOTURISTES

A vegades la precarietat entre cometes,dins d'un viatge de cicloturisme pot esdevenir eficaç al llarg dels dies ciclables.Un pes elevat a les alforges pot resultar dins d'un viatge perllongat,perjudicial per la salut de genolls i esquena,degut a la sobrecàrrega que produeix el pes.
Dins d'aquest escrit vull mesclar consells sobre cicloturisme,amb anècdotes que surten de dins de milers de quilòmetres d'aventures.
Ara explicaré alguns dels estris que m'han servit més dins d'un viatge de cicloturisme.
Més d'algun cop un plàstic amb mesures de 2 per 2 metres m'ha servit per tapar-me,i evitar que la meva psicologia no abortès algun periple en païssos com Islàndia o Nova Zelanda on em va ploure tres quartes parts del viatge.
He passat insolacions extremes a nacions com Austràlia o El Marroc.En aquests estats la calor arribava als 40 graus.En els territoris desèrtics nombrats,una manera de conservar l'aigua freda o a una temperatura no molt alta seria guardar els bidons (on a dins hi ha el líquid preuat)dins del casc on aquest previament l'engaxarem amb uns pops sobre el portapaquets de la bicicleta i axí els petits diposits no surtiran disparats.
Per estalviar pes i solament anar amb un sabó en vegada de 3,podem fer servir el xampú del cap i el cos per rentar també la roba i les utensilis de cuina.
Una de les normes més bàsiques perquè el nostre material s'espatlli el mínim possible és portar-lo en molt bones condicions al principi del viatge.En el fons tampoc sabem mai que passarà per això no està de més portar tisora,filferro i esparadrap per arreglar futures reparacions.
Vull acabar el reportatge explicant dos anècdotes clàssiques dins de les aventures cicloturistes de Pere Pirincho.
Era a França(a prop de la frontera catalana)quan una tarda de pluja vaig veure entrar dins d'un camping municipal dos cicloturistes franceses amb paraigues cada una a les seves respectives mans.

Aquesta és l'historia d'un italià treballador de la companyia Alitalia que viatjava amb la seva bicicleta i dins de les seves alforges portava un vestit de jaqueta.La raó era que per viatjar gratis en qualsevol vol de la companyia aeria que viatjava havia d'anar amb el vestit oficial.El seu company de viatge deia que era boig.Per cert l'americana,el pantaló i la corbata no estaven gens arrugats.Pere Pirincho.

VENTOSITATS

Els destins dels païssos que visitem son predeterminats.Les situacions,anècdotes i sentiments que aconteixen en el dia a dia del periple del viatger son imprevisibles.

Era una tarda on regnava un cel blau brillant.Eren uns dies de dura tardor puix que per la nit gelava.Era un destí especial i asiatic.Feia uns dies que havia entrat a la regió autònoma del Tibet segons els xinesos.Hem trobava pujant dures costes i era rar el dia on no havia de pujar un coll d'alçada que comprenia entre els 4000 i 5000 metres.Vaig parar a un llogarret tibetà per passar la nit.No vaig ser l'únic que en aquest lloc és va aturar.Per el mateix motiu també hi havia nòmades tibetans,comerciants,i inquiets monjos budistes.Assentat a un llarg banc de la modesta pensió prenia el sol mentres un llunyà núvol gris s'apropava ràpidament.Uns monjos tibetans es van assentar al costat meu apretant fortament les seves cames contra les meves.No em vaig trobar incòmode perquè vaig veure que era un ingenu joc.Jo seguia a la meva aguantant la broma sense moure'm de la meva posició d'home assentat.Els hi vaig preguntar perquè jugaven a estar assentats tant a prop meu i no em contestaven,s'excusaven amb la raó de que no m'entenien.Tenien el pretext de l'idioma però ells sabien perfectament el que passava.Bastant cansat de pedalar aquella tarda i també dels jocs del budistes vaig notar que tenia la panxa una mica retorçada.Una ventositat molt pudent o sigui un pet espantòs els va invair la seva tranquilitat i va entrar com un dimoni emprenyat dins els seus nassos.Els galifardeus desprès de fer-me la guitza durant una bona estona en van entendre posant-se la mà,al nas i també desapareixent de la meva vista el restant d'aquelles hores baixes.

EL TREN DE LA CARRETERA

Va ser a l'any 1999 quan havia sigut capaç de pendre la decisió de donar el salt i ser capaç de travessar un continent en bicicleta.L'elegida era l'illa més gran d'Oceania,Austràlia.Desprès d'un obligat descans al poble de Cooinda,al nord d'Austràlia,(una insolació va ser la causant de la necessaria parada) reprenia l'il.lusió d'un viatge que no havia fet res més que començar .Eren quarts de sis del dematí quan desmontava la meva caseta de plàstic i seguia un dia més pedalant per una carretera anomenada Stuart Highway.En mig d'un bon asfalt i desde el voral veia passar els cotxes.La Stuart Highway tenia una distància de 3000 quilòmetres,començava al nord d'Austràlia i acabava a Port Augusta(sud d'Austràlia).Era una via tranquila però tenia els seus perills.Possiblement el més gran dels riscs sino sortia del paviment(si marxava de l'asfalt havia de vetllar per les formigues carnívores i altres bitxets que no et cruspien,però si et despistaves tenies un bon ensurt intentant desfer-te d'ells)era el tren de la carretera denominat originariament amb el terme anglès "road train".

El tren de la carretera és un camió dissenyat per servir a àrees remotes,i per desplaçar càrregues voluminoses.Està format per un xassís de camió amb cabina i motor,on arrossega 3 o més remolcs de càrrega.Te una distància aproximada de quasi mig camp de futbol.És dificil de fer maniobrar,i el seu ús de forma segura solament és possible a carreteres molt rectes com a l'outback australià.S'utilitza per portar de tot,però el més freqüent és bestiar i combustible. Quan circulaven aquests camions tan grans l'única opció que tenia era agafar-me fort al manillar i que el sacseig que provocava el vent degut al gran camió,no em llancès al terra.Quan el sol havia sortit i la calor s'havia despertat,un tren de la carretera m'avançava i jo apretava les meves extremitats superiors al manillar.La màquina va passar i tot és va tornar en tranquil.litat puix qui sabia quan tornaria a passar un altre camió.Ho recordo perfectament.En aquell moment no havia l'escandolòs soroll de les cacatues.Va ser a una corva on el conductor del tren no va veure a l'animal,una vaca.Una frenada a destemps podria haver tingut conseqüències fatals.El roadtrain no va parar ,però jo vaig sentir el cop sec i a l'arribar al costat de l'animal ja havia començat a agonitzar.Estava de quatre grapes i amb la llengua a fora...veste'n a sapiguer que li havien trencat..Vaig passar tot un dia trist pensant en un desenllaç tragic i possiblement inevitable.Pere pirincho.

ESQUIANT A MANRESA

Ahir el pla del Bages és va col.lapsar degut a la gran nevada.Nerviosisme,persones que no arribaven a la feina,col.legis tancats,etc.Més caigudes del compte degut a les patinades,feien que algunes contusions acabessin a l'hospital.Dins un entorn no preparat em vaig pendre un dia alternatiu i me'n vaig anar a esquiar al poligon industrial dels Trullols(Manresa).Vaig passar fent dues hores d'esquí de fons dins d'una intensa tempesta de neu.La meva ruta anava per l'avinguda d'Alvar Aalto(carrefour).L'esquiada seguia per davant del Decathlon.Desprès ascendia per un carrer fins la tenda de motocicletes Toni Elias.Per una artèria totalment planera arribava fins al gimnàs Cube. Al final passava pel front de la comissaria dels Mossos d'Esquadra,on així accedia un altre cop fins l'Avinguda Alvar Aalto.Pere Pirincho.

ANÈCDOTES DINS DE L'ENTORN BAGENC

Sovint explico anècdotes cicloturistes que m'han passat a les meves estades viatgeres per els 5 continents.Anècdotes que han transcorregut a sobre de la meva bicicleta,fent camí i gastant goma,i a vegades fent-me bromes a mi mateix.
Començaré explicant una anècdota que em va passar sobre dues rodes i varies que m'han passat corrents a peu per paisatges i paratges bagencs acompanyats de camps,de boscos de pi roig on sovintegen zones cremades,i com no de llocs urbanitzats i industrialitzats.
Desprès de 2300 quilòmetres fets per centre Europa amb una bicicleta de color fúcsia i sense contratemps que remarcar(el viatge anava d'Austria a Manresa)vaig arribar a l'alçada del poligon de Santa Anna a 4 quilòmetres de Manresa.Era un migdia d'un estiu caloròs on l'asfalt cremava i no passaven molts cotxes per la carretera.En aquell moment d'emoció (al haver quasi portat a cap un llarg viatge en bicicleta)vaig notar una fiblada a l'orella esquerra.El fort dolor al pavelló auditiu em va fer perdre l'orientació i l'equilibri.Aquests motius em van fer anar cap al voral dret de la carretera on sense veure res vaig impactar contra una senyal de tràfic.Desprès de recollir els meus ossos del terra i insultar a la causant de l'accident,una vespa,vaig veure com el manillar de la bicicleta feia una extranya giragonsa.Amb més pena que gloria vaig arribar a la capital del Bages.
Una nit d'hivern tornava de trotar de la zona esportiva del Congost .Quan solament em faltava menys d'un quilòmetre per arribar a casa meva,a l'alçada del barri de les Escodines em van atacar dos gossos.Bàsicament les ferides van ser a la zona del cul.Abans de sopar vaig tenir que passar per l'amarg tràngol de curar-me les ferides a l'hospital de Sant Andreu.
Corrents al costat d'algunes de les sèquies manresanes (concretament la que va paral.lela a la carretera de Viladordis,dos entremeliats gossos venien veloços en les dues direccions de l'estret camí,al costat del regadiu.Vaig tenir la sort d'estar hàbil i saltar a l'altre banda del canal.Els "cans" és van quedar amb un pam de nas.
Tant en bicicleta com practicant atletisme m'he trobat més d'un gamberro juvenil tirant-me pedres més grans que una llauna de refresc,insultant-me i fent-me gestos obscens...
Recordo un matí d'hivern que vaig quedar per còrrer d'hora al dematí amb el meu amic Emili Jaén.Era qüestió de còrrer 45 minuts i així petar la xerrada una estona.Tot va anar bé. Un afable fins desprès ens despedia.Estava amb dejú.A l'arribar a casa meva i desprès d'entrar a la cuina em disposava a preparar l'esmorçar.Tenia la setrillera de l'oli a un armari a sobre del marbre de la cuina.Un mal gest amb la mà va fer picar la diabòlica setrillera contra el marbre.Els vidres despressos de l'utensili és van desplaçar amb virulència contra la meva cama.La malla de còrrer tallada a l'alçada de la part alta de la cuixa no solament evidenciava el domèstic accident,sino també els 8 punts que atentament em van col.locar a l'hospital de Sant Joan de Deu.
Un dia gris,a les afores de Manresa i al costat d'un garatge abandonat vaig observar com un grup de joves amb la cara torçada(degut a l'alcohol i a alguna substància sospitosa més)estaven submergits dins d'una "rave".Les sorpreses seguien i seguint el Llobregat a frec d'un rocam,i no molt lluny d'una barraca de vinya,sorprenia a una jove llúdriga jugant a l'aigua...
Una tarda d'hora baixa passava sota d'un pont de l'eix transversal.Dins d'un cotxe un parella en pura eclosió practicava amb poca roba una postura de plaer.Pere Pirincho.

ROMAIN MESNIL

El saltador de perxa francés Romain Mesnil,sots-campió mondial de salt amb perxa,es va treure la roba i va còrrer nu per els carrers de París,per així cridar l'atenció de sponsors i patrocinadors.
Mesnil,va aconseguir una medalla d'argent,al mondial d'Osaka 2007.L'any passat va participar a la temporada de pista coberta vestint una samarreta amb un interrogant blanc sobre fons negre,en el lloc reservat als sponsors.
El francés diu que és una manera de demostrar que segueix estant a l'elit de la pèrtiga.Seguirà competint fins a les olimpiades de Londres, que és celebraran al 2012.D'aquesta manera el francés intenta innovar i ajudar econòmicament a l'Associació de Tumors Cerebrals.(ARTC).Pere Pirincho.

Anècdotes

ANECDOTES

ISLANDIA I EL TRACTOR AVERIAT

Vaig quedar meravellat amb les highlands terres altes escoceses a l'any l997 quan vaig donar la volta a Gran Bretanya i a Irlanda.L'any seguent vaig circumval.lar l'illa d'Islandia,viatge on recordo la memorable anecdota del dia on no vaig tenir mes remei que dormir dins d'un tractor avariat al peu d'una carretera inhospita.

EL LLARG DESERT AUSTRALIA

De Darwin a Melbourne despres de cinc mil quilometres d'aventura interminable.El 1999 vaig emprendre la meva primera gran aventura creuant de dalt abaix tot el desert australia.Vaig visitar paratges d'una bellesa extraordinaria.la soledat em va amarar i em va fer viure experiencies molt intenses en el vast continent oceanic.

UN DIA DE PLUJA

Plovia tant que un dia vaig agafar un plastic que tenia i vaig parar a menjar a sota,en un voral de la carretera.Una furgoneta amb quatre dones es va aturar amb ampolles de cava.Portaven una festa considerable.Em van convidar a anr amb elles,pero ho vaig refusar,perque el meu trajecte era amb bicicleta i no en autobus.Ho van entendre i em van demanar si necessitava quelcom.Tothom era molt hospitalari a Nova Zelanda.

INCURSIO IL.LEGAL AL TIBET

Una carretera secundaria amb mal estat va fer possible que entres protegit al Tibet sense l'enrenou de donar explicacions a les autoritats xineses.A l'any 2000,un recorregut de mes de 4000 mil quilometres (Pequin-Lhasa) em va portat de la Xina al Tibet,un viatge fascinant que em va obligar a obrir molt els ulls perque cada instant era una sorpresa.

NO ENTENIA RES

Recordo que a Bulgaria estava tot en alfabet en alfabet ciril.lic.Un dia em vaig asseure en un banc i vaig veure que havia un cartell escrit en l'idioma d'alli.De sobte va venir un home tot cridant.Resulta que m'avisava que el banc estava acabt de pintar.

POBRESA

Un home em va veure que anava a plantar la tenda en un lloc i en va oferir que menges i dormis a casa seva.Vam negociar el preu i em va semblar be.Pero em va deixar molt sorpres que la dona de la casa rosegues les sobres del pollsatre que em va oferir quan jo em vaig retirar.Em va impactar molt.(Rumania)

...

ALGUNES DADES
Els païssos on la mitjana de quilometres ha sigut mes alta son:Marroc i Canada amb 130.
El viatge on m’ha plogut mes es a Islandia amb 23 dies de 30 i igual a Nova Zelanda.
El pais on s’ha espatllat més la bicicleta ha sigut a Xile.
El lloc on m’he ficat mes cops malalt ha sigut a Australia
L’espai mes llarg de poble a poble amb quilometres recorregut ha sigut a Australia amb 285 quilometres.