DEL PIRINEU A LA COSTA BRAVA (SANT FELIU DE GUÍXOLS-BLANES)

L'últim dia i des de el passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols seguia el GR que pujava molt a prop del cim de Cadiretes dins de la serralada litoral.Va ser una pujada duríssima per un senders poc transitables que em van fer gaudir al final,de la Costa Brava.Deixava els camins de Ronda i des de Tossa fins a Blanes passant per Lloret trepitjava la bonica transitada carretera costera,que em feia enrecordar que el petit i bonic viatge s'acabava.

Durant 4 dies vaig explorar un cop més i amb la meva inseparable bicicleta 7 comarques.Bages,Osona,Ripollès,La Garrotxa,La Selva,Gironès i Empordà.Tot va ser bo però curt.Pensant en la pròxima vaig agafar el tren de la costa,que des de Blanes em portaria a Barcelona.Solament canviant d'andana a Sants,feia transbord i així arribava un altre cop a la capital del Bages.Pere Pirincho.

DEL PIRINEU A LA COSTA BRAVA (OLOT-SANT FELIU DE GUÍXOLS)

El tercer dia i diumenge tocava la ruta del carrilet,des de Olot a Girona,ruta molt popular entre els esportistes gironins.Vaig travessar 3 comarques i 12 pobles a traves de les valls dels rius Fluvià,Brugent i Ter.El carrilet travessava per una zona de gran importancia paisatgística,ecològica i cultural.La meva ruta va seguir,però vaig iniciar el carrilet a Olot continuant el recorregut de l'antic tren de via estreta que arribava fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona.El recorregut de l'antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu era una prolongació procedent d'Olot,on vaig seguir coneixent dos comarques com el Gironès i el Baix Empordà,desplaçant-me per la conca del Ter i passant per la depressió de la Selva. Aquest traçat va ser molt suau i al final per arribar a Sant Feliu vaig pujar a la serra litoral per així desenvolupar adrenalina i arribar amb més de 6 hores de pedaleig al poble coster de Sant Feliu.

DEL PIRINEU A LA COSTA BRAVA (VIC-OLOT)

El segon dia em va sorpendre un mal d'esquena tractat anteriorment per el Toni Garcia.Entre les seves retocades anteriors i relaxants musculars vaig poder fer la totalitat del viatge.Paral.lel a la c-17 i sense la confluencia de cotxes arribava a Ripoll.A partir d'aquí tot serien rutes de vies verdes fins a Sant Feliu de Guíxols.La primera va ser la del ferro i el carbó,fent cas la denominació a forges i ferreries del baix Ripollès i a l'extracció de carbó de les mines d'Ogassa.El 12 quilòmetres de ruta seguien el traçat d'un tren miner i que jo feia en bicicleta.Passava per un traçat asfaltat i flanquejat de vegetació.La bona senyalització emva portar per el bon recorregut.Despres de fer un picnic a Ogassa on un nuvol agosarat al final no em faria la guitza,vaig arribar a a Sant Joan de les Abadesses.

Per anar fins a Olot vaig elegir l'antiga carretera gi-521 que pujava fins al coll de Santigosa,que tenia una alçada d'una mica més de 1000 metres.Desprès del asfaltat coll la ruta era d'un grau de dificultat alta.Per difícils senders i pistes pedregoses,enfundat amb unes cubertes mixtes em plantava al còmode alberg d'Olot anomenat Torre Malagrida,on un grup de vailets acompanyats amb els seus pares no donaven treva a la tranquilitat.Pere Pirincho.

DEL PIRINEU A LA COSTA BRAVA

Un cap de setmana llarg em va portar a fer un viatge encisador i encantador en bicicleta de muntanya.Desprès de treballar i de lligar la motxilla amb 2 pops vaig posar rumb cap a Vic.L'unió de camins de terra amb els de carretera seria la constant de la ruta en aquest petit periple català.La ruta de Manresa a Moià seria passant per Calders.Quan anava per la primera rotonda d'aquest poble em trobava a una companya de feina,la Rosa.Parava la bicicleta i feiem una escueta xerrada en un cap de setmana caluròs,d'una primavera estiuenca on les meves al.lergies feien presencia.Les primeres pujades no serien dures del tot però el coll de la Pullosa el passava a una alçada de 917 metres d'alçada.El tros de baixada el feia per carretera i abans d'arribar a la ciutat de la plana m'endinsava per unes pistes de terra amb molts forats mentres buscava el meu primer allotjament,que era l'alberg Canonge Cullell on trobaria molts estudiants universitaris vinguts de Mallorca i el Pais Vasc.3 hores de pedaleig.

TRACKS DEL DIABLE NON-STOP

El dissabte 4 de juny a les 6 hores i 6 minuts del dematí va començar la prova en bicicleta de muntanya anomenada Tracks del Diable Non Stop.La cursa consistia recorrer amb bicicleta de muntanya 188 quilòmetres dins d'un desnivell de 5870 metres.El punt d'arribada i sortida era a Torelló realitzant un recorregut oval per les sub-comarques del cabrerès,Bisaura,Lluçanès i vall del Ges.6o quilòmetres del total del circuit anaven per corriols més aviat tècnics.El Gps era obligatori i solament estaven marcats els primers i últims 40 quilòmetres del molt bonic circuit.Tot anava dins del previst,passant els adients horaris de pas,quan al migdia ens va sorpendre als corredors una tempesta esfereidora d'aigua i trons.Quan portavem més de 100 quilòmetres i en el pas d'un control em vaig assabentar la noticia de que la carrera l'havien ben suspès degut a que uns corredors havien patit hipotermia.No va poder ser pero dins de la pena l'organització crec que va actuar be.El circuit es va tornar molt perillós i per sort ens esperarà l'any que be.Pere Pirincho

MANRESA-BERGA-MANRESA EN BICICLETA DE MUNTANYA

Fa un parell de setmanes iniciava un entrenament llarg amb la bicicleta de Muntanya per així preparar curses com la Tracks de Diables Non Stop i Pedals de Foc Non Stop.La ruta començava a Manresa però a l'açada de Santpedor i sobre dos quarts de nou de del dematí quedava amb el meu amic Javi Lòpez per així compartir el dia de pedaleig.

El camí a seguir era el G.R. 179 anomenada ruta dels maquis ,camí ciclable que anava de Santpedor fins a Berga.Els primers quilòmetres van ser costeruts i pedregosos i els últims fins arribar a Berga van ser més enfangats del que ens esperavem.Al poble de Berga i quan portavem 55 quilòmetres paravem a esmorçar.

El pròxim pas rodat era aproximar-se a San Quirze del Pedret i des de allà seguir per la vora del riu.Aquí encetavem la ruta de les colònies marcada amb el P.R. C-144.Vora del riu la ruta anava marcada amb senyals blanques i grogues que anaven passant per les boniques colònies de Cal Rosal,Cal Bassachs,Viladomiu Nou,Cal Marçal i Colonia soldevila entre altres,fins arribar a Balsareny.

Van passar per rescloses precioses i senders amb forma de tobogans que passava per el marge dret i esquer del riu Llobregat.A L'arribar a Balsareny seguiem per la sèquia de que va fins a Manresa.Aquest pas al costat del canal el deixavem a Sallent i d'aquí continuavem fins a Santpedor per un primer tros de pujada dura però curta.A Sanpedor veiem que l'éxit de la nostre llarga excursió era evident.Els quilòmetres finals fins a Manresa van ser 132,amb 8 hores i 3o minuts de pedaleig,amb una mitja de 15'5.Pere Pirincho.

PERE PIRINCHO,EL LLARG CAMÍ DE TORNADA A MANRESA DES D'ISTAMBUL EN BICICLETA

Van ser 3839 quilòmetres de trajecte,des d'Istambul fins a Manresa,pedalant en solitari.Vaig passar per Turquia,Bulgaria,Romania,Hongria,Eslovènia,Austria,Itàlia,França i Catalunya.Vaig superar ports de difícils ascensió dels Càrpats,els Balcans,els Alps,les Dolomites i els Pirineus.El Punt més alt que vaig haver de superar va ser el pas de Pordoi,de 2234 metres d'alçada,a les Dolomites italianes.

A l'escàs equipatge que arrossegava durant dotzenes de quilòmetres cada dia,vaig anar afegint el pas inmaterial de les anècdotes i vivències.Recordo que a Bulgària estava tot en alfabet ciríl.lic.Un dia vaig asseure en un banc i vaig veure que hi havia un cartell escrit en aquest idioma.De sobte,va venir un home tot cridant.M'avisava que el banc estava acabat de pintar.

Un dels motius per els que viatjo és la contemplació de paisatges d'una gran bellesa.Llògicament vaig fer unes quantes fotos,en indrets com els Alps Julians;el llac Balaton,a Hongria,a la Provença...Una anècdota que em va colpir va tenir lloc a Romania,un país que,com a Bulgària,és força pobre.Un home em va veure un dia que anava a plantar la tenda en un lloc i em va oferir que mengés i dormís a casa seva.Vam negociar el preu i em va semblar bé.Però em va deixar molt sorprès que la dona de la casa rosegués les sobres del pollastre que em van oferir quan jo em vaig retirar.Em va impactar molt.(Any 2002).Pere Pirincho.

CAMINANT DES DE MONISTROL DE MONTSERRAT FINS LA MIRANDA DE SANTA MAGDALENA

Pas de Trencabarrals

Sortint de la plaça del Bo-bo des de la vila de Monistrol és pot anar per la dreta a buscar l'inici del camí més exactament per el carrer de Manresa.Desprès s'han de seguir els carrers Puig i carrer Camp.Som a les escoles,llavors és va cap a la dreta,pel carrer del camí de l'Àngel.Trobem la Capella de l'Àngel a la dreta,deixem un últim carrer a mà esquerra i se segueix prop d'un filat.Segueix un tros cap a la dreta,fa unes curtes girades i surt a la carretera (bp-1121).Cal seguir la carretera amunt per l'esquerra.Se segueix per la carretera 300 metres més,deixar-la desprès del primer revolt i anar a trobar el camí,prop de la carena que es veu allà mateix.El camí va a la dreta.Desprès no queda més remei que anar per la banda esquerra.per una antiga drecera.Arribem al Monestir de Sant Benet.Cal anar cap a la carretera,passar per el devant de l'hotel tancat i enfilar-se pel marge per anar a trobar la baixada dels matxos..El camí puja per unes zigues-zagues i surt a la carretera de can Maçana al Santuari.Hem de seguir a l'esquerra fins al quilòmetre 7 i mig,on s'ha de seguir per uns graons.Fins al principi de l'entrada de la canal del Pou del Gat i des de Monistrol és pot seguir les marques d'un P.R. que s'acaben a l'entrada de la canal del Pou del Gat.Llavors s'ha d'anar a la dreta.L'entrada a la canal del Pou del Gat farem servir de referencia tres aspes d'altres rutes.És un lloc tapat,s'ha d'anar sempre amunt per la canal buscant els passos més oportuns.Hi han prou arrels i branques per ajudar-se.Arribem al camí de l'Arrel que seguim cap a la dreta.De seguida iniciem el camí de la canal Plana.La pujada no te dificultat però és dura.Arribem a la serra de les lluernes.Des de dalt del coll s'ha de baixar el camí de La Serra de les Lluernes solament 10 passes a la dreta i desprès anar cap a l'esquerra buscar l'inici de la baixada al Pla dels Ocells.Seguir cap a la dreta i arribem al pla dels Ocells on hi ha un nus de camins.El de la dreta no l'agafarem,el primer a l'esquerra tampoc però el segon a l'esquerra si.És el camí del pas de Trencabarrals una mica més enllà passarem per el bonic pas de Trencabarrals.Seguint a la dreta i fent zigues-zagues arribarem al camí Nou.S'ha d'anar cap a la dreta seguint el molt bon camí.Uns minuts més enllà agafem el corriol que mena a l'Esacala de Jacob.Surt un corriol a la dreta per anar a trobar la curiosa graonada.És passa per una bretxa entre dues roques,i planejant se surt a un altre collet,on podriem anar fàcilment a la zona de Sant Joan on trobariem la seva ermita.Però nosaltres seguirem amunt per una roca pelada,amb algun rudimentari esglaó tallat a la pedra.Seguim amunt i arribem a la Miranda de Santa Magdalena.Per tornar enrera però per no fer el mateix camí podem agafar la bifurcació que va a Sant Joan.Des de aquest lloc tornar per el camí ample i per Sant Miquel al Monestir.Aquí tenim l'opció de baixar amb el cremallera o seguint caminant per el G.R que baixa fins a Monistrol.Pere Pirincho.

PEDALADA SOTA LA LLUNA PLENA

El dimecres 19 de gener i coincidint amb la lluna plena la botiga de The Cyclery va organitzar una pedalada nocturna.Set valents i una valenta vam iniciar una ruta per les rodalies de Sant Fruitòs,passant molt a prop de Torruella de Baix,Pont de Cabrianes i La Font de les Tàpies.Vam seguir direcció el llac de Navarcles i més tard les llums artificials del complexe de Sant Benet ens van fer gaudir del monestir.Planejant al costat del Riu Llobregat pujavem una petita costa que ens portava fins al barri del Guix.De seguida travessavem els pont dels bombers.Desprès quedava el parc de l'Agulla i un tros de sèquia.Així i de seguida arribavem un altre cop a la botiga de The Cyclery.Pere Pirincho.

PONTS-MANRESA 70 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA,FINAL DE VIATGE)

Avui no tinc pressa.La pedalada és de 70 quilòmetres amb poques pujades i moltes baixades.Torna a ploure a Ponts i al mateix temps fa xafogor,a més un núvol enorme amenaça el Bages.Passo per pobles petits que viuen de l'agricultura de secà i de les granges d'animals,pura pagesia que te el seu propi encant.

Abans d'arribar a Manresa em desvio per anar a visitar a la meva germana.No tinc sort,doncs no la trobo a casa seva.Segueixo i arribo a la capital del Bages,la meva ciutat,a quarts de 4 de la tarda.Desprès de 4300 quilòmetres i quasi 2 mesos de viatge,em reuneixo amb la meva dona Carme.

Moltes coses és podrien explicar de Manresa,ciutat dita gris,menyspreada per altres.A mi de Manresa m'agrada explicar que l'any 1522 va viure a la meva ciutat Sant Ignasi de Loyola durant 10 mesos.El fundador de la companyia de Jesus va viure a la Cova,i va escriure els Exercicis Espirituals.

El noi que li sonriuen les mans acaba de pedalar en aquest viatge i també posa fi de moment en l'acte íntim d'escriure sobre aquest periple.La terra és coneix trepitjant-la.Pere Pirincho.

SORT-PONTS 105 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA

El dia comença plovent,i amb presses desmonto la caseta abans de que és mulli.A Tremp comença a fer calor,i a Isona tímidament s'insinua la primera pujada del dia,que s'inicia amb tobogans,i desprès amb una pujada continua que acabar al dur coll de Comiols,que te una alçada de 1070 metres.

A Artesa de Segre em diuen que no hi han campings pels voltants,però que puc dormir al costat de "lo Segre".Quan arribo a Ponts em diuen el mateix que a Artesa,tot i que a l'entrada de Ponts hi ha un vell i deixat cartell que indica que al poble hi ha una zona d'acampada.Per un preu economic dormo a un modesta i deixada pensió del centre de Ponts que regenta una parella.La noia em tracta molt be i el noi deixa molt que desitjar.El lloc no m'agrada i m'arrepenteixo de no haver-me anat a dormir a prop de "lo Segre".Mentres sopo la primera pizza en dos mesos a travès de la finestra del bar veig com plou.No solament estic joiós i rialler quan viatjo,a més a més em somriuen les mans.Pere Pirincho.

ARTIES-SORT 66 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ascendeixo el Port de la Bonaigua a ritme suau,aproximadament en 2 hores i acompanyat de 2 parelles de francesos.No cal dir perquè ja se sap que els paratges i paisatges son meravellosos.A la Guingueta d'Aneu em conviden a una cervesa.El vent és en contra però ençà del coll de la Bonaigua la carretera és un descens llarg.El noguera Pallaresa,que és afluent del segre,ni que estigui tranquil és furios.La tarda és fresca i agradable a Sort.Sort és la capital del Pallars Subirà.Aquest nom de poble m'ha acompanyat durant tot el viatge.Escolto la radio a l'aire lliure quan la nit ja ha envait la natura.Viatjar és una forma d'apendre i de superar pors.Luis Rojas Marcos.Pere Pirincho.

DESCANS A ARTIES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

El dia és mol tranquil al poble d'Arties.Des de el riu de Valarties i mig tapada per unes pollancres surt el campanar de l'esglèsia de Santa Maria.La construcció és del segle XII i està declarada com a monument historic nacional.Camino una estona cap amunt però no arribo a l'inici del sender del refugi de la restanca.

Els ponts dels frens és descargolen pel pas dels dies i s'han de tornar a apretar perquè les rodes no friccionin amb les pastilles de fre i circulin bé.És millor repassar tots els cargols de la bicicleta per no patir esglais inoportuns.Em prenc tota la tarda de descans,llegint i veient la televisió.

Els viatges son a la juventut una part de l'educació,i a la vellesa,una part de l'experiencia.Francis Bacon.Pere Pirincho.

SAINT BERTRAND DE COMMINGES-ARTIES 64 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Crec que la gent d'aquí és tan despreocupada perquè pensa que les preocupacions envelleixen.J.W.Goethe.

Desprès d'esmorçar i rentar-me les dents desmunto el meu petit campament.Primer trec els utensilis que queden dins de la caseta de plàstic.Sac,aillant,roba,aigua,mapes,etc.Desprès ho endreço tot i ho fico dins de les alforges.Més tard poso les meves maletes ciclístiques al porta paquets i desarmo la caseta de plastic.primer trec els pals que estan enganxats a la tela de la caseta,els desfaig i els diposito a la seva funda,també les piquetes.Al final doblo la tela de la caseta,i tot ho poso dins de la bossa respectiva.A sobre de la parrilla del portapaquets,col.loco tocant a la tija del seient,primer el sac de dormir,i desprès la caseta de plàstic.Dessobre d'aquests imprescindibles estris emplaço l'aillant.Finalment ho lligo tot amb 2 pops i ja estic preparat per pedalar.Abans de Viella i dins d'una arbreda,un grup de persones que estan fent un pic-nic m'aplaudeixen.Rebo també simpatics anims,somriures i salutacions d'altres ciclistes.

La ruta ha sigut de 64 quilòmetres i amb una sensació de cansanci nul.la,degut al vent a favor que m'ha ajudat en la pujada.La Vall d'Aran sembla tranquil.la però sempre hi han turistes en aquesta dura vall que és també benèvola i afable,on el temps és una delicia.He passat molts bons moments en aquestes comes.A l'hivern fent esquí de patinador al pla de Beret, acompanyat del Josep López i la meva dona Carme.Desprès proposant-me reptes que sempre he acabat com els Carros de Foc i els Pedals de Foc fets en varies modalitats,però també de forma Non-Stop.

En el meu petit descans dins d'unes de les clotades de la vall eligeixo Arties.El poble convertit en un complex turistic conserva l'esglèsia romànica.Passejo una miqueta direcció al refugi de la Restanca,que és on comença l'aproximació per fer el cim del Montarto de quasi 3000 metres d'alçada.També des de aquí hi ha l'oportunitat de començar des de el refugi la travessa circular dels Carros de Foc que passa per aquest aixopluc i 7 refugis més.Faig poc trosset,(demà agafaré el mateix camí però arribaré més lluny) fins l'ermita de Sant Pelegrí on també hi ha una font.D'esquena a l'ermita és divisa un bon paisatge de muntanyes i del pont que porta el mateix nom de l'ermita,també te una bona vista del riu...Pere Pirincho.

SEISSAN-SAINT BERTRAND DE COMMINGES 80 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Duc pedalats 6 quilòmetres i un radi de la roda del devant és trenca.Al poble de Masseube l'arreglan.La botiga és diu Paganini i arranjen quads,xerracs i també algunes avarias de bicicletes.

Al voler canviar de carretera li pregunto a un camioner on és el poble on em dirigeixo.Veig a la porta del camió que és tracta d'un noi d'Algerri i llavors parlem en el nostre idioma.Ja estic dins dels Pirineus francesos on la ruta durant el dia sempre pica cap amunt.

Als vorals de la carretera m'acompanyen herbes remeieres com l'orega i el fonoll.Descanso en una vila molt propera a la frontera catalana anomenada Saint Bertrand de Comminges.No hi havia estat mai però havia sentit parlar d'ella a amics meus, emperò no solament de Saint Bertrand si no també de Saint Beat, per on passaré demà.

Els voltants de Saint Bertrand son totalment plans i està envoltat de verds prats on passegen les ovelles i les guaita el pastor vigilats dels murris gossos.A l'hora baixa estic passejant per l'entorn descrit on porto la càmera de fer fotografies a les mans.

A la part alta de la vila i il.luminada per la nit és distingeix a distància la catedral de Notre-Dame.És tracta d'una imponent construcció que conserva parts romàniques de l'esglèsia fundada per Saint Bertrand el el segle XII mesclades amb altres d'estil gòtic (financiades per el papa Climent V al segle XIV) i renancentista (construides en el segle XVI per ordre del bisbe Jean de Mauleón).Pere Pirincho.

BARBASTE-SEISSAN 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Ja no necessito tapar la bosseta del de devant,ni el seient amb bosses,de les empipadores pluges.Avui és un dels dies que més cansat arribo al lloc de sojorn que està al costat d'un llac encantador on la morenor em delata la climatologia que destaca.M'hidrato perfectament per aquests dies de calor.Per passar estones entretingudes a última hora de la tarda poso la radio, doncs fa dies que m'arriba l'ona amb castellà.Aixó em passa des de que vaig estar a les regions de la Normandia i la Bretanya.El llibre del Valle de los Lombardos fa dies que que el vaig acabar.La contrada francesa de Toulouse és la penúltima regió abans d'endinsar-me a la regió pirinaica veina.La tarda és vàlida,càlida i no freda com la dels dies antecedents.

La nitidesa del cel,l'hàlit del mar,la sentor que,arreu estesa,em fa una sola cosa amb les muntanyes,tot havia anat fomentant els meus propòsits,i mentres jo en el bell jardí públic em passejava entre florids tanques de baladres i sota les enramades dels tarongers i llimoners ja fruitats o bé m'aturava a contemplar altres arbres i arbustos per mi encara desconeguts anava sentint l'exòtica inflúència de la manera més corprenedora.J.W.Goethe.Pere Pirincho.

BLASIMON-BARBASTE 120 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Dino assentat a unes escales,a l'ombra i al costat d'una esglèsia on també és troben uns w.c públics.El lloc és el poble de Grignon.En altres viatges que he realitzat per Europa menjava dia si i dia també formatge blau,en aquest periple toca Camembert.Un avi em pregunta: -cap a on vas? i l'indico la direcció.Ell respon :et tocará el vent.

M'agrada la calor,el sud em posa,em crida,sento el cant de la cigala,la meva suor,l'exterior xafogor.Freno molt bruscament quan vaig per una carretera que no està molt transitada i que és planera.3 cervols l'han creuat sense mirar i quasi tenim un ensurt tots 4.Al camping la Pineda no hi ha ningú però està obert.Les instal.lacions molt deixades estan tancades.Unes aixetes exteriors mantenen aigua.Enmig del camping hi ha un gimnàs i al costat una cuina.Pere Pirincho.

ARCHIAC-BLASIMON 110 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Quan m'omple el record la presència d'aquella nit trista

que fou la darrera viscuda a l'empara de l'Urbs,

i torno a reviure el comiat de les coses més grates,

encara,furtiva,una llàgrima em brolla dels ulls.

Dels homes i els gossos la veu i els lladrucs s'pagaven,

la lluna guiava en el cel els cavalls de la nit,

enlaire la veia,i mirava també el Capitoli:

ben prop de la llar el teníem,més tan vanament!

J.W.Goethe

Ja fa dies que pedalo i he tingut converses llargues amb altres viatgers.Per exemple amb una noia de Logronyo que busca el millor trosset de carril bici de la costa del nord de França per disfrutar de la seva bicicleta i de les activitats que pot donar l'esport,la gastronomia i la cultura francesa.Al petit llogarret d'Archiac xerro amb un senyor de Saragossa que preten trobar un optim fragment verd que sigui el més tranquil de la Bretanya on pugui adquirir un bon sojorn,i perquè no acompanyat d'un bon llibre.

Pel dematí desprès de fer l'higiene personal faig estiraments per treure'm la mandra de sobre.El temps és estable i assoleiat.Les nits son fredes i estelades (10 graus) al sud de França.Pere Pirincho.

SURGERES-ARCHIAC 90 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Oloro a pi i a lavanda,terra de vinyes.M'entretinc mirant els peixos del riu Charente al seu pas per Cognac (cuna del brandy).A cognac i sobre l'any 1500 va tenir un fort creixement el comerç de la ciutat on es va desenvolupar el mercat del vi i també el del brandy.La ciutat està situada en una de les rutes de peregrinació del camí francés direcció Santiago de Compostela.

Dures terres les del sud de França on em costa clavar les piquetes que serveixen per subjectar la caseta de plàstic.Tota mena d'insectes he vist en tants dies de camp.Quan miro el mapa per fixar-me en la ruta diaria que haig de fer, ja veig els pirineus.La vinya està ben endreçada,tractada mil.limètricament.La fruita ja ha agafat la seva forma.

El pont de més de 100 anya no és el més antic d'Archiac ja que també destaca el castell del segle IX i que va ser rehabilitat al segle XI on s'ha de tenir en compte les capelles de Notre-Dame de Saint Martin.

LES ESSARTS-SURGERES 100 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

Avui començo la França del sud però encara a la regió de la costa Atlàntica.Desprès d'uns dificils 3400 quilòmetres sembla ser més habitual el vent a favor i el sol.Fotografio un colom que està penjim-penjam de la branca d'un arbre.Gaudeixo dels quilòmetres,del bon temps,de la caseta de plastic i dels sons dels insectes.

Surgères és conegut per la seva mantega.Untada amb pa,la mantega d'aquest poble acompanya de meravella productes de mar com les ostres.

Encara no he parlat aquí de menjar i beure,i no serà pas que això no tingui també la seva importància.Excel.lents son les hortalisses,particularment l'enciam,suau i gustós com la llet;es comprèn que els antics en diguessin lactuca.L'oli,el vi,tot és molt bó, i podrien esser-ho més encara si hom els preparés amb major cura.Peixos? No n'hi ha de millors ni de més fins.També hem menjat aquests dies molt bona carn de bou,bé que en general no és pugui elogiar gaire.J.W.Goethe.Pere Pirincho.