A vegades la precarietat entre cometes,dins d'un viatge de cicloturisme pot esdevenir eficaç al llarg dels dies ciclables.Un pes elevat a les alforges pot resultar dins d'un viatge perllongat,perjudicial per la salut de genolls i esquena,degut a la sobrecàrrega que produeix el pes.
Dins d'aquest escrit vull mesclar consells sobre cicloturisme,amb anècdotes que surten de dins de milers de quilòmetres d'aventures.
Ara explicaré alguns dels estris que m'han servit més dins d'un viatge de cicloturisme.
Més d'algun cop un plàstic amb mesures de 2 per 2 metres m'ha servit per tapar-me,i evitar que la meva psicologia no abortès algun periple en païssos com Islàndia o Nova Zelanda on em va ploure tres quartes parts del viatge.
He passat insolacions extremes a nacions com Austràlia o El Marroc.En aquests estats la calor arribava als 40 graus.En els territoris desèrtics nombrats,una manera de conservar l'aigua freda o a una temperatura no molt alta seria guardar els bidons (on a dins hi ha el líquid preuat)dins del casc on aquest previament l'engaxarem amb uns pops sobre el portapaquets de la bicicleta i axí els petits diposits no surtiran disparats.
Per estalviar pes i solament anar amb un sabó en vegada de 3,podem fer servir el xampú del cap i el cos per rentar també la roba i les utensilis de cuina.
Una de les normes més bàsiques perquè el nostre material s'espatlli el mínim possible és portar-lo en molt bones condicions al principi del viatge.En el fons tampoc sabem mai que passarà per això no està de més portar tisora,filferro i esparadrap per arreglar futures reparacions.
Vull acabar el reportatge explicant dos anècdotes clàssiques dins de les aventures cicloturistes de Pere Pirincho.
Era a França(a prop de la frontera catalana)quan una tarda de pluja vaig veure entrar dins d'un camping municipal dos cicloturistes franceses amb paraigues cada una a les seves respectives mans.
Dins d'aquest escrit vull mesclar consells sobre cicloturisme,amb anècdotes que surten de dins de milers de quilòmetres d'aventures.
Ara explicaré alguns dels estris que m'han servit més dins d'un viatge de cicloturisme.
Més d'algun cop un plàstic amb mesures de 2 per 2 metres m'ha servit per tapar-me,i evitar que la meva psicologia no abortès algun periple en païssos com Islàndia o Nova Zelanda on em va ploure tres quartes parts del viatge.
He passat insolacions extremes a nacions com Austràlia o El Marroc.En aquests estats la calor arribava als 40 graus.En els territoris desèrtics nombrats,una manera de conservar l'aigua freda o a una temperatura no molt alta seria guardar els bidons (on a dins hi ha el líquid preuat)dins del casc on aquest previament l'engaxarem amb uns pops sobre el portapaquets de la bicicleta i axí els petits diposits no surtiran disparats.
Per estalviar pes i solament anar amb un sabó en vegada de 3,podem fer servir el xampú del cap i el cos per rentar també la roba i les utensilis de cuina.
Una de les normes més bàsiques perquè el nostre material s'espatlli el mínim possible és portar-lo en molt bones condicions al principi del viatge.En el fons tampoc sabem mai que passarà per això no està de més portar tisora,filferro i esparadrap per arreglar futures reparacions.
Vull acabar el reportatge explicant dos anècdotes clàssiques dins de les aventures cicloturistes de Pere Pirincho.
Era a França(a prop de la frontera catalana)quan una tarda de pluja vaig veure entrar dins d'un camping municipal dos cicloturistes franceses amb paraigues cada una a les seves respectives mans.
Aquesta és l'historia d'un italià treballador de la companyia Alitalia que viatjava amb la seva bicicleta i dins de les seves alforges portava un vestit de jaqueta.La raó era que per viatjar gratis en qualsevol vol de la companyia aeria que viatjava havia d'anar amb el vestit oficial.El seu company de viatge deia que era boig.Per cert l'americana,el pantaló i la corbata no estaven gens arrugats.Pere Pirincho.
.png "English"){kind=small}
Mountain Bike
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada