VENTOSITATS

Els destins dels païssos que visitem son predeterminats.Les situacions,anècdotes i sentiments que aconteixen en el dia a dia del periple del viatger son imprevisibles.

Era una tarda on regnava un cel blau brillant.Eren uns dies de dura tardor puix que per la nit gelava.Era un destí especial i asiatic.Feia uns dies que havia entrat a la regió autònoma del Tibet segons els xinesos.Hem trobava pujant dures costes i era rar el dia on no havia de pujar un coll d'alçada que comprenia entre els 4000 i 5000 metres.Vaig parar a un llogarret tibetà per passar la nit.No vaig ser l'únic que en aquest lloc és va aturar.Per el mateix motiu també hi havia nòmades tibetans,comerciants,i inquiets monjos budistes.Assentat a un llarg banc de la modesta pensió prenia el sol mentres un llunyà núvol gris s'apropava ràpidament.Uns monjos tibetans es van assentar al costat meu apretant fortament les seves cames contra les meves.No em vaig trobar incòmode perquè vaig veure que era un ingenu joc.Jo seguia a la meva aguantant la broma sense moure'm de la meva posició d'home assentat.Els hi vaig preguntar perquè jugaven a estar assentats tant a prop meu i no em contestaven,s'excusaven amb la raó de que no m'entenien.Tenien el pretext de l'idioma però ells sabien perfectament el que passava.Bastant cansat de pedalar aquella tarda i també dels jocs del budistes vaig notar que tenia la panxa una mica retorçada.Una ventositat molt pudent o sigui un pet espantòs els va invair la seva tranquilitat i va entrar com un dimoni emprenyat dins els seus nassos.Els galifardeus desprès de fer-me la guitza durant una bona estona en van entendre posant-se la mà,al nas i també desapareixent de la meva vista el restant d'aquelles hores baixes.