FORT PHILIPPE-WISSANT 60 QUILÒMETRES (TRAVESSANT EUROPA EN BICICLETA)

La meva feina,veure-ho i interpretar-ho tot com realment és,la meva norma,fer dels meus ulls llums,l'absolut allunyament de qualsevol prejudici,em són un gran bé i em donen una pau infinitament benaurada.J.W.Goethe.

Pel tranquil dematí amb absencia de cotxes començo a xerrar amb alguns dels ciclistes que passen per aquestes contrades del nord de França.L'home afeccionat als pedals em diu que és de Dunkerke.M'acompanya un tros de camí i em porta pel carril bici que per la platja i sense l'agobio d'entrada a Calais, (em venen al cap histories de D'Artagnan) em fa entrar a la "cote d'Opal",amb facilitat.La travessa que estic portant a cap per tota la costa del nord d'Europa és podria definir com un periple de ciclocamping.No vull ser pesat amb el tema de la pluja,però degut a aquest terme meteorologic un s'acostuma a no tenir més remei que menjar dins de la tenda sense embrutar-la.
Paro a comprar menjar a Sangatte.És la porta de la costa D'opal.Aquí és troba l'eurotunnel del canal de la mànega.Desprès de deixar Sangatte faig la primera pujada serie del viatge però molt curta.Va des de el nivell del mar al cap Blanc-Nez,una zona on hi ha molt vent i que és descobreix a una alçada de 134 metres.Veig boniques vistes de la badia de Wissant,el port de Calais,els camps flamencs amb forma de crater provocats pels forats que van fer les bombes aliades,i els penya-segats de Kent.Per la tarda passejo pel cap Blanc-Nez on he pujat amb bici aquest dematí.Veig un altre cop l'obelisc gris que rendeix homenatge a la patrulla Dover de la primera guerra mondial.

Aquest tram de la costa d'Opal,dit així pels canviants tons de grisos i blaus del cel i el mar,recorren els 40 quilòmetres de penya-segats,dunes i platges que van entre Calais i Boulougne Sur-mer.És veuen ondulants camps de cultiu.Al costat de la carretera i dins del mar és veuen les restes del mur Atlantic de l'Alemania Nazi,una cadena de fortificacions i emplaçaments armamentistics construit per atacar l'invasió dels aliats que finalment és va produir a Normandia.El GR (senyals pintades de blanc i vermell anomenades de gran recorregut)segueix per la costa i va de cap a cap,l'altre s'anomena Gris-nez,i dona nom al parc natural regional dels caps i pantans d'Opal.
A la platja els amos els hi llencen als gossos amb un tirador de pilota l'esfera rodona.La propera costa britànica és denota serena i no molt llunyana.Devant de la meva caseta de plàstic acampen tres noies de Brussel.les que em comenten que fa unes hores m'han vist pujar amb la bicicleta quan diluviava direcció el cap Blanc-Nez.Em conviden a sopar i parlem sobre viatges. Una noia apareix de darrera d'uns matolls on te plantada la seva tenda i m'ofereix un te.Com diuen a algun lloc del nord d'Europa,si vols saber quin temps fa,pregunta-m'ho d'aquí mitja hora.La zona d'acampada on descanso es molt bruta.A vegades demano ajuda per saber quina carretera haig de seguir en alguna bifurcació dificil o en algun carrer complicat on dubto.La persona elegida i amable treu el seu I-phone i a travès del planell digital i cibernetic comentem la ruta mes adient que haig de seguir.Pere Pirincho.