Va ser a l'any 1999 quan havia sigut capaç de pendre la decisió de donar el salt i ser capaç de travessar un continent en bicicleta.L'elegida era l'illa més gran d'Oceania,Austràlia.Desprès d'un obligat descans al poble de Cooinda,al nord d'Austràlia,(una insolació va ser la causant de la necessaria parada) reprenia l'il.lusió d'un viatge que no havia fet res més que començar .Eren quarts de sis del dematí quan desmontava la meva caseta de plàstic i seguia un dia més pedalant per una carretera anomenada Stuart Highway.En mig d'un bon asfalt i desde el voral veia passar els cotxes.La Stuart Highway tenia una distància 
de 3000 quilòmetres,començava al nord d'Austràlia i acabava a Port Augusta(sud d'Austràlia).Era una via tranquila però tenia els seus perills.Possiblement el més gran dels riscs sino sortia del paviment(si marxava de l'asfalt havia de vetllar per les formigues carnívores i altres bitxets que no et cruspien,però si et despistaves tenies un bon ensurt intentant desfer-te d'ells)era el tren de la carretera denominat originariament amb el terme anglès "road train". El tren de la carretera és un camió dissenyat per servir a àrees remotes,i per desplaçar càrregues voluminoses.Està format per un xassís de camió amb cabina i motor,on arrossega 3 o més remolcs de càrrega.Te una distància aproximada de quasi mig camp de futbol.És dificil de fer maniobrar,i el seu ús de forma segura solament és possible a carreteres molt rectes com a l'outback australià.S'utilitza per portar de tot,però el més freqüent és bestiar i combustible. 
Quan circulaven aquests camions tan grans l'única opció que tenia era agafar-me fort al manillar i que el sacseig que provocava el vent degut al gran camió,no em llancès al terra.Quan el sol havia sortit i la calor s'havia despertat,un tren de la carretera m'avançava i jo apretava les meves extremitats superiors al manillar.La màquina va passar i tot és va tornar en tranquil.litat puix qui sabia quan tornaria a passar un altre camió.Ho recordo perfectament.En aquell moment no havia l'escandolòs soroll de les cacatues.Va ser a una corva on el conductor del tren no va veure a l'animal,una vaca.Una frenada a destemps podria haver tingut conseqüències fatals.El roadtrain no va parar ,però jo vaig sentir el cop sec i a l'arribar al costat de l'animal ja havia començat a agonitzar.Estava de quatre grapes i amb la llengua a fora...veste'n a sapiguer que li havien trencat..Vaig passar tot un dia trist pensant en un desenllaç tragic i possiblement inevitable.Pere pirincho.
Quan circulaven aquests camions tan grans l'única opció que tenia era agafar-me fort al manillar i que el sacseig que provocava el vent degut al gran camió,no em llancès al terra.Quan el sol havia sortit i la calor s'havia despertat,un tren de la carretera m'avançava i jo apretava les meves extremitats superiors al manillar.La màquina va passar i tot és va tornar en tranquil.litat puix qui sabia quan tornaria a passar un altre camió.Ho recordo perfectament.En aquell moment no havia l'escandolòs soroll de les cacatues.Va ser a una corva on el conductor del tren no va veure a l'animal,una vaca.Una frenada a destemps podria haver tingut conseqüències fatals.El roadtrain no va parar ,però jo vaig sentir el cop sec i a l'arribar al costat de l'animal ja havia començat a agonitzar.Estava de quatre grapes i amb la llengua a fora...veste'n a sapiguer que li havien trencat..Vaig passar tot un dia trist pensant en un desenllaç tragic i possiblement inevitable.Pere pirincho.
.png "English"){kind=small}
Mountain Bike
