TRAUCO,PINCOYA I CALEUCHE

A l'oceà Pacific i mirant cap al principi de la patagònia xilena,trobem una illa que va estar aillada durant uns segles.Chiloé i les seves dificultats.Aquí es van crear vàries llegendes.Olles bullint de mitologia que encara perduren.A les zones rurals d'aquestes terres rodejades d'aigua de mar,els nens encara creuen en éssers mítics que enganyen a llaminers i confiats.Els grans mantenen les seves supersticions basades per igual en la tradició i superstició.
Les fàbules de Chiloé són úniques.Mesclen la mitologia de la seva creació, amb els contes sobre la destrucció de l'ocea més gran del món.

Pincoya es la deessa de la plenitut.Balla nua sobre les ones.Al acabar la dansa,si mira a l'oceà,anuncia abundància i fertilitat,però si mira a la costa tot anirà a l'inrevès.
Caleuche és un vaixell fantasma on el governen bruixes.Aquest navega ràpid per sobre i per sota de l'aigua.Amb música que enreda les embruixadores atrauen i fascinen a qui busquen una fortuna ràpida.En canvi tots acabaran a la ruina i ridiculitzats.
El més famós es Trauco.Un gnom fort murri i juganer.Es capaç de matar a un home solament mirant-lo i seduir a les dones amb la seva irrestible repugnància.Amb altres paraules si el pare es desconegut segur que ha sigut Trauco.Pere Pirincho

Personajes Mitologicos De Chile[1]

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: persnajes mitologicos)

ELS SONS DE L'AIGUA

Yoshihiro Kawasaki és un enginyer de só nascut al Japó.Es creador sonor especialitzat en projectes per internet relacionats amb grabacions ambientals, d'entorns urbans i rurals.El nipò capta molts dels seus sons en els viatges que realitza.
En el seu últim treball:

Acquascape,s'escolten sons d'aigua de diferents indrets del món.El Yoshihiro té conectats tres llocs:l'estany de Sanshiro a l'universitat de Tokio,que recull les aigues pluvials de la capital,el Suikin-Kutsu,del temple de Shokokuji a Kyoto,i una font de la ciutat de Mumbai(India).

L'aigua és un dels temes més importants del segle XXI i Acqua-scape,és un intent de dissenyar una infraestructura per desarrollar sensibilitat global vers aquest element líquid vitalper la nostra vida.www.aqua-scape.jp.Pere Pirincho.

HURACANS

En els meus viatges amb bicicleta,sempre cavalca la meteorologia.Tot i tenir molta sort,alguna gran tempesta de vent i aigua he viscut.
Fa anys a Islàndia,degut a una tempesta d'aigua i vent,em vaig tenir que resguardar durant moltes hores, dins d'una excavadora que estava a peu d'una carretera secundària,al nord de l'illa.
A principis del 2000 en un viatge per Xile i Argentina,quan pedalava per la Patagònia del país de Maradona,un enorme temporal em va fer protegir-me durant dos dies, en un refugi on l'únic que feia dins d'aquest espai, era veure passar les hores.
Per aquest motiu volia intentar explicar aquest fenòmen,que quan es tradueix amb fortes pluges i vent huracanats a més de 119 quilòmetres per hora es denominen huracans.
L'energia tèrmica que desprèn aquesta anomalia de la meteorologia equival 200 cops la capacitat de producció d'energia elèctrica mondial.L'únic que pot fer l'home es tenir en compte plans d'evacuació de la població,prevenció i protecció de vivendes i infraestructures.
Els mètodes actuals de detecció han reduit el número de morts que provoquen,però el seu pas continua deixant quantioses pèrdues.
Un huracà es molt semblant a un ciclò,que és un sistema de tempestats amb vents molt ràpids,que giren al voltant d'un centre de baixa pressió,anomenat l'ull d'huracà.
Els científics indiquen que per cada grau celsius de la pujada de la temperatura superficial de l'aigua del mar, augmenta la frequència global de ciclons de 13 a 17 per any.
Algunes teories sostenen que la velocitat del vent podria pujar entre un 3 i un 5 per cent per grau d'augment de la temperatura en els pròxims anys.Pere Pirincho.

EL DIARI DE L'EDURNE PASABAN

L'alpinista vasca es troba en plena ascensió al cim Manaslú.Ens podem adreçar a la segúent web per viure les històries de l'edurne dia a dia.

LA TARDOR

Començaré amb una frase d'una clàssica cançó dels anys seixanta.El final d'estiu ha arribat.L'aire fresc ens fa anar als nostres armaris per trobar les primeres lleugeres jaquetes.Les aus emprenedores començaran a fer quilòmetres aeris al canviar de continent.Nosaltres podem fer com elles, i aprofitar aquesta bona estació per viatjar.
La tardor es temps d'esperada pluja,d'ansiosos buscadors de bolets,de cireres d'arboç,de fruites madures,de fulles que canvien de color.
Desprès de pròximes setmanes les treballadores formigues desapareixeran del camp,per viure l'hivern pensant que han fet el treball com deu mana, la resta de l'any.També les granotes s'amagaran dins de les llacunes per sobreviure al dur fred.Arribaran raigs de sol amb corba,boira,gebrades,colors grisencs i com no algunes cares de clara melanconia...Pere Pirincho

PARALIMPIADES

Els jocs paralímpics de Pekín han finalitzat.Aquesta reunió esportiva ha passat amb més pena que gloria(mediaticament parlant)tot i la cobertura que ha tingut per part d'una televisió publica.Molta gent sembla que encara no està conscienciada de l'importància que te aquest gran acte mondial per esportistes discapacitats.Sembla que l'esperit de superació,la pròpia competició, i la convivència no són iguals en l'esport olímpic que en el paralímpic.I l'excusa majoritària es que no són mediàtics.

Mediàtics diuen que no són, però les històries emocionants de Pistorius,Dutoit,Ochoa i etcètera no són solament commovedores si no també apassionants,o sigui dignes de merèixer l'atenció de tothom.Pere Pirincho.

OSCAR PISTORIUS

MIL VUIT-CENTS QUILÒMETRES SOBRE DUES RODES

No solament tinc ganes d'explicar les aventures amb bicicleta d'anys que queden enrera,però que també són propers.Amb l'oportunitat que em dona aquest blog vull contar algunes travesses amb bicicleta que em queden més llunyanes.
Farts de bicicleta,però amb ganes de tornar-hi.L'any 1996 el meu amicJavi López i jo vam tornar de recòrrer mil vuit-cents quilòmetres pel Marroc,el sud d'Espanya i Portugal sobre dues rodes,pedalant una mitjana de 125 quilòmetres diaris.

Durant catorze dies,El Javi i en Pirincho vam poder viure de prop la realitat d'un país magribí.Vam trobar tòpics que són certs com la pobresa i la brutícia.Amb el nostre pedalar vam topar amb zones extenses del Marroc on la gent era molt tranquila i molt amable.

El Javi i jo vam anar amb autobús fins a Almeria,vam creuar l'estret i,a Beni Enza,al costat de Melilla,vam encetar un recorregut per la serralada de l'Atles mitjà,abans d'entrar a la regió del Rif.En el trajecte vam tocar ciutats com Guercif,Taza,Fes i Ouezzan.En aquest darrer poble ens va passar de tot.Ens vam hostatjar en un hotel de traficants.Vam passar por i patiem per si ens robàven les bicicletes.
Un dia a Ouezzan va ser increible.Se'ns va apropar un home que es va presentar amb el nom de Mohamed i amb la professió de traficant.

Ens volia vendre de tot,licors,televisors...
Vam viure contrastos de tota mena i vam presenciar el míting polìtic d'un radical en un autobús.Ens van intentar vendre haixís i vam suportar temperatures superiors als 40 graus.També la pedregada d'una colla de nadius hostils.Pere Pirincho.