SELVES,INDIGENES I MOSQUITS

Per acabar d'explicar les meves anècdotes del viatge en bicicleta de l'any 2006 a la selva amazònica brasilenya,espero que disfruteu amb el següent article.
Poc a poc em vaig adentrar a la selva.No era recomanable dormir en llocs no habitats,doncs a la matinada i a la vesprada,s'havia de tenir cura amb els mosquits transmissors de la malària.També tenia de mantenir precaucions als rius,amb els Yacares(cocodrils)i les sangoneres.Uns 300 quilòmetres de la capital de la selva amazònica(Manaos)em vaig trobar a la terra dels indìgenes Waimiri Atroari.125 quilòmetres de carretera travessen la seva reserva.

Els Waimiri van defendre les seves terres, en contra de la construcció de la carretera.

Van combatre amb arcs i fletxes enverinades contra l'exercit brasiler a principis de 1970.

El 1976 van negociar amb el govern brasiler desprès d'anys de matances contra els indis.

A la reserva indìgena Waimiri solament es pot entrar des de les sis del dematí a les 6 de la tarda.De dia,els cotxes no es poden parar a la calçada.

Els responsables no em van deixar passar en bicicleta i em van dir que em busquès un transport que passès la reserva sense parar dins d'ella.Desprès de 30 minuts d'espera vaig veure un furgò que el conduia un repartidor de cachaça(aiguardent).Li vaig comentar el tema.

Sense cap problema em va passar al sud de las reserva 125 quilòmetres més enllà.
Quan la calor fregava erls 40 graus les ganes de menjar eren nul.les.Ingeria aigua,begudes carbonatades i aigua de coco.Durant el dia el meu cos,solament li venia de gust:fruita(plàtans,i quan trobava síndria)Per la nit prenia algun menjar més copiós.Vaig arribar a Presidente Figuereido,terra de cascades a prop de Manaos.

Compte amb més de vint salts d'aigua.Vaig visitar quatre de molt boniques.
L'entrada a Manaos em va fer tenir els cinc sentits al límit.Tornava a tenir dies de descans mentres esperava el vaixell que em portaria a Porto Velho,ja que la carretera feia onze anys que estava tancada.Pere Pirincho.

NOVA BICICLETA (ORBEA OCCAM) DE PERE PIRINCHO

TORNA LANCE ARMSTRONG?

Lance Armstrong Training

NATALIE DU TOIT

Al blog de Pere Pirincho ja han sortit històries de superació,com el cas del Team Hoyt o Terry Fox.Avui volia parlar de la nedadora amputada d'una cama que va competir als jocs olimpics de Pekin, quedant setzena a la prova de deu quilòmetres de natació en aigues obertes.
Natalie Dutoit es una nedadora sudafricana de 24 anys que va patir l'amputació de la seva cama esquerra desprès d'un accident de moto a l'any 2001.

Natalie va aconseguir la plaça olìmpica per als jocs de Pekín,al classificar-se quarta a la prova de deu quilòmetres dels campionats del món de Sevilla de natació d'aigues obertes.
Dutoit, va ser colpejada fa set anys per un cotxe quan circulava amb moto.

Menys de dos anys desprès de l'accident va aconseguir accedir a la final de 800 metres d'estil lliure als jocs de la Commowealth.Es va convertir en la primera esportista amputada que ho aconseguia.
La sudafricana ja va estar a punt de classificar-se per els jocs olimpics de Sidney 2000 quan solament tenia 16 anys i abans de patir l'accident.

Quatre anys més tard va competir en els jocs paralimpics d'Atenes 2004,on va aconseguir 5 medalles d'or,i una de plata.
Dutoit es compatriota del esportista amputat,l'atleta Osacar Pistorius,corredor d'atletisme de 400 metres llisos.

A Pistorius l'associació internacional d'atletisme professional no el deixa competir oficialment,per entendre que les pròtesis que porta a ambdues cames li iconcedeix avantatja a l'impuls.
En el moment d'acabar aquest article,la Natalie,ja havia aconseguit la medalla d'or i el rècord del món de 100 metres papallona a les actuals paralimpiades de Pekín.Pere Pirincho.

"PARKOUR"

Una tarda fent "zapping" em va cridar l'atenció un programa d'un canal de televisió ,que parlava d'un esport desconegut per a mi.No era ni més ni menys que el "parkour".

Que en el fons no es res més que una disciplina utilitzada a l'exèrcit,on es busca superar obstacles naturals,utilitzant només el cos.

Com a esport modern i extrem,consisteix en desplaçar-se per el medi urbà o rural,superant els obstacles(tanques,mur,etc),que es presenten en un recorregut,de la forma més fluida i eficient,solament amb les possibiltats que dona la nostra figura.

Com sempre necessitarem una bona preparació física,implicant també una bona ment,per superar també les pròpies pors, i a la vegada conservar una gran concentració.L'equipament d'aquest tipus d'esportista es elemental:solament es necessita un calçat còmode que s'agafi bé al terra i tingui una bona amortiguació.

La roba no cal que sigui específica,però ha de ser roba còmode que li permeti al "traceur"(que es el practicant del "parkour")una gran movilitat per realitzar sense impediments tots els gests.Pere Pirincho

ESPORTS D'AVENTURA

La dinàmica que a vegades portem implícita a la nostra forma de vida,ens fa entrar de cap en els esports de competició.
Ja siguin amb equip,individual,tècnic,de força,d'intel.ligència o d'habilitat.Aquí es disminueixen les estones de passar-ho bé i es retallen els moments de relaxació.
Solament ens falta això(deuen pensar alguns)amb el ritme estressant diari que portem.
Però per a gairebé tots els problemes hi ha una solució adequada, i que millor per difrutar de la vida que fer-ho practicant amb alguns dels molts i diversos esports d'aventura.
Entre algunes d'aquestes opcions trobem:descens de barrancs,parapent,hidrospeed,via ferrata,ponting,rafting i totes les "ing" que siguem capaços de practicar.
Si practiquem alguns d'aquests esports,viurem sensacions de barreja de sentiments on els ingredients seran:alegria,emoció i satisfacció.
Descarregarem més adrenalina de la que podem imaginar i a l'acabar l'activivitat física segur que estarem pensant en una nova o en repetir la mateixa el pròxim cap de setmana.Pere Pirincho.

ESPORT INFANTIL

D'aquí un parell de setmanes comença l'activitat escolar.Amb elles i després del col.legi s'enceten múltiples activitats extraescolars.Entre elles les esportives.

En alguns esports la mancança de nens es significativa.Les causes podrien ser algunes de les següents:baixa natalitat,moltes efertes de tipus cultural,poc recolzament de les institucions,etc.

Tot i aquestes dificultats, els petits es mereixen el millor.Solament per veure un somriure a la cara dels boixos baixets.Perquè intentin aprendre el treball en equip.Ensenyar-los a perdre.Perquè valorin poc a poc l'ensenyança del joc net.

Per aconseguir que l'ambient sigui el millor per al nen.

Per aquests i altres motius hem d'intentar entre tots donar-li's il.lusió i ganes per formar-los com a esportistes i com a persones responsables.Pere Pirincho.