Quan m'omple el record la presència d'aquella nit trista
que fou la darrera viscuda a l'empara de l'Urbs,
i torno a reviure el comiat de les coses més grates,
encara,furtiva,una llàgrima em brolla dels ulls.
Dels homes i els gossos la veu i els lladrucs s'pagaven,
la lluna guiava en el cel els cavalls de la nit,
enlaire la veia,i mirava també el Capitoli:
ben prop de la llar el teníem,més tan vanament!
J.W.Goethe
Ja fa dies que pedalo i he tingut converses llargues amb altres viatgers.Per exemple amb una noia de Logronyo que busca el millor trosset de carril bici de la costa del nord de França per disfrutar de la seva bicicleta i de les activitats que pot donar l'esport,la gastronomia i la cultura francesa.Al petit llogarret d'Archiac xerro amb un senyor de Saragossa que preten trobar un optim fragment verd que sigui el més tranquil de la Bretanya on pugui adquirir un bon sojorn,i perquè no acompanyat d'un bon llibre.
Pel dematí desprès de fer l'higiene personal faig estiraments per treure'm la mandra de sobre.El temps és estable i assoleiat.Les nits son fredes i estelades (10 graus) al sud de França.Pere Pirincho.
La ruta amb alforges és diferent que sense perquè un va més ràpid i solament a d'estar pendent dels molts cotxes que hi ha a la carretera D-101.Mentres vaig a Carnac provo les delicies de la reposteria francesa.A un forn de pa demano un flan nature i altres dies un far breton.Com diu la paraula és un flam amb massa de farina per sota.El far breton és com un pastís de formatge però el lactic és més fort i pastòs que el flam i porta també pruna. 
El reton el faig amb una tarda assoleiada.Vannes és una petita ciutat de 58.000 habitants,però jo em trobo a 4 quilòmetres de la ciutat,a l'oasi de l'illa(està unida per una carretera elevada) o península de Conleau.És un espai natural protegit on desprès de visitar Carnac em perdo pels seus camins i senders de terra i boscos frondosos al costat del mar.
La llegenda explica que el dia que el braç de l'estatua del dominic San Vicenç (que presideix una de les entrades de la ciutat) baixi el món deixarà d'existir.L'urbs alberga una catedral d'estil gòtic on descansa el sant valencià Vicente Ferrer on va morir en aquesta localitat l'any 1419 mentres predicava l'adveniment de l'anticrist.A la plaça de Lices el divendres fan mercat a l'aire lliure.A l'edat mitja era el punt on és desenvolupaven les lluites entre caballers.Avui és pot encontrar de tot,des de fruites fins a peix fresc i marisc.
Cap al vespre,finalment,m'he alliberat d'aquesta antiga,respectable i erudita ciutat,i de la multitud que sota al voltam dels porxos que flanquegen quasi tots els carrers,a redós del sol i de les inclemències,transita amunt i avall,badoqueja,compra i s'aquefera.J.W.Goethe.Pere Pirincho.
Terres d'Asterix i Obelix,de megalits,menhirs i de dolmens.A mitja tarda veig un cartell que marca un menhir.Li faig una fotografia entre ortigues empipadores.Més tard i una mica apartat de la carretera em topo amb més menhirs i un dolmen.Aparco la bici dins d'un sec canal i camino pocs minuts entre camps de mongetes.Contemplo expectant i atent el menhir i els dolmens.En aquesta terra celta parlen també bretó.A les cames tinc tres mil quilòmetres pedalats.
Em prenc la frivolitat de visitar el Mount Saint Michel un altre cop.El cel està encapotat.Vaig direcció el centre de Dinan i desfilo per un pont molt alt.M'aturo i faig unes fotografies del port on queda a sota la bona panoràmica del moll del riu Rance.
Dins de la Bretanya Francesa és troba Dinan.Els llocs d'interés de Dinan son varis:el castell i l'esglèsia de San Malo del segle XII.La basílica de San Salvador també és de la mateixa època que l'esglèsia.La torre del rellotge te 45 metres d'alçada i és del segle XV.El carrer de Jerzual uneix el port amb la ciutat,i és l'artèria més important de la població.Son famosos els seus carmels de mantega.
Avui toca acampar a la caseta de plàstic.El lloc és el camping municipal de Broons on no hi ha ningú.Unes 50 parcel.les buides en perfecte estat inclòsos els banys.Un cartell diu que venen a cobrar de 9 a 10 del dematí i de 8 a 9 de la nit.Suposo que un encarregat de l'ajuntament dona una volta al camping amb una furgoneta citroen berlingo blanca,i para a l'alçada de la meva caseta,llavors em demana el dni i em diu que passar la nit val 7 euros i 20 cèntims.
Les pastilles del fre del devant han dit prou.Trec les velles i poso les noves,però també afino els frens perquè no freguin sobre la llanta.És el primer dia de pedaleig i ja en porto 26,on el vent o és nul o a estat al meu favor durant 75 quilòmetres.
És diumenge i els supermercats estan tancats.No he tingut més remei que sopar dos llaunes de tonyina amb oli de girasol,cuatre llesques de pa,tres llenques de pernil dolç,un croissant de xocolata,i dos gots d'aigua amb dos terrossos de sucre i nescafe.
Ara que estic dins de la caseta de plàstic,i solament pluvineja me'n recordo quan plou i poc a poc l'aigua de pluja et va calant fins els ossos.El fred s'acumula dins de l'ànima i el pensament.La roda del devant va escupint més líquid que frena les cames i que salpiqueja la cara.La roda del darrera et deixa l'esquena que ni per enrecordar-te de res positiu.Solament queda divagar per sobre d'un mal menor,i és com queda tot de brut.Pere Pirincho.
Al tornar cap a Pleine Fougeres paro a comprar a l'intermarché a prop de Fougeres.Quan ja pedalo carregat amb dues bosses i una motxilla plenes de menjar ,em sobta a la carretera trobar-me un paquet de pernil dolç sense encetar i una capsa de formatge tampoc oberta.Molt lentament i a 200 metres al meu devant veig una senyora d'edat molt avançada que va amb bicicleta.Arribo a la seva alçada i veig a l'àvia de la bicicleta que porta les rodes desinflades,i una alforja trencada que és per on perd les viandes.Li retorno les seves pertenències.
El Mount Saint Michel és una de les imatges més típiques de França.Les esbeltes torres i torretes de l'abadia s'alcen sobre sòlides muralles i almenes,tot unit a la terra ferma per un estret pas elevat.Dins de la fantàstica arquitectura sobresurten les marees de la zona.Les aigues de les marees poden anar a un ritme més rapid que un cavall galopant.Tota aquesta bellesa l'admiro dins del estuari del riu Couesnon.L'illa de pel.lícula i la seva abadia son patrimoni mondial de l'unesco.
Estic sol a l'alberg on dormo,i a prop és cel.lebra una boda.Un nen crida estridentment.Per fi puc dir que he tingut una càlida nit d'estiu,puix que dormo amb la finestra oberta.
Falaise és magnífica,mitjaval i esvelta.Dormo al camping del "Chateau".El castell està a sobre d'un promontori i sembla que vigili als ciutadans de la vila.Compro una barata jaqueta perquè em tapi del vent i del fred.Pere Pirincho.
.png "English"){kind=small}
Mountain Bike
