dimecres, 2 de desembre del 2009

PURA VIDA


Fins al poble de Rivas em trobo molt fort,però al final del dia sembla que em falten les forces.
L'últim tros pedalat per Nicaragua és molt bonic.Prats verds i al fons el llac de Nicaraguas.Els molins eólics no els esperava.A la frontera de Peñas Blancas(Nicaragua i costa Rica)la burocracia funciona correctament.
Per entrar dins de Costa Rica estic més d'una hora esperant que em timbrin el passaport.(davant meu hi han dos autocars).L'aduana te els seus horaris per estampar els documents.De dilluns a dissabte obren de 6 del dematí a 10 de la nit i els diumenges i festius des de les 6 i fins les 8 de la tarda.A punt estic d'atropellar a una serp.Altres més gruixudes les trobo mortes a l'asfalt.
El fenomen que he viscut avui ha sigut nou.Una plaga de bitxetes petits m'ha sorprès.Al final ha sigut una sensació desagradable.Sort de les ulleres,però també tenia la sensació que és ficaven pel nas i pels oides.Els braços i les cames estaven sensiblement coberts d'insectes que no picaven.La bruticia de cuques mortes al meu cos(les havia de matar) ha sigut una vivència lletja.L'angustia ha durat 15 quilòmetres.La saliva de la boca ha parat alguns.
Una tos incòmode ha fet la resta.Faig nit a la desestructurada frontera de Costa Rica.Camioners bruscos,borratxos que em pregunten si soc camioner,i llocs per dormir que valen massa cars pel que ofereixen.Veig sovint gripaus.La rata que xiscla espero que no s'apropi al meu camastre de fusta.Formigues vermelles(les que piquen)passan per la paret de l'habitació.Costa Rica és el país que te més metres quadrats de parcs naturals.No tot son dates positives puix que m'agradaria sapiguer quants trailers passen per la seva carretera panamericana buscant o tornant del canal de Panamà.A tota Centre Amèrica m'ha sorprès (des de el principi de viatge)els amplis vorals on pedalar amb seguritat.
A Costa Rica son més estrets(de 30 a 50 centímetres)suficient per poder-me mantenir dins d'aquest tros amb seguritat.És l'estat més modern dels 7 que he pedalat fins ara.Com diuen ells això és pura vida.Una mica més enllà de les 12 del migdia paro a saludar a 2 cicloturistes més.És una parella alemanya que va començar a travessar Centre Amèrica des de la Ciutat de Panamà.A Cañas la gran cridòria d'ocells és animada.Durant el dia he fotografiat rius molt bonics.A l'humil hotel el Parque,davant del parc central d'aquest poble hi han milers d'ocells que és diuen Zanate.Dormen als arbres i al filat electric del voltant del parc.Son ocells que descansen en zones il.luminades,mai en l'espessor i tenebror de la nit,de la selva i el bosc.Pel dematí marxen a buscar aliment al camp i a la tarda tornen a la ciutat.A la porta de la meva habitació fica:ull...Si us plau.No tirar la porta.Gràcies.La carretra panamericana o interamericana que passa per Costa Rica,s'ha quedat petita.
L'alta humitat regna a Costa Rica.Desprès de ploure 15 dies seguits al principi del viatge sembla que tornen les pluges.Deixo la bogeria d'una carretera plena de cotxes i toco i ensumo l'oceà Pacific.Unes muntanyes llunyanes m'alerten de la proximitat de la tranquila península de Nicoya.Mentres vaig pedalnt aprofito per descansar a la vora de la mar blava.Em banyo mentres volen els pelicans.Des de una alçada adequada controlen les aigues salades on és capbussen en el moment exacte per capturar algun peix.Pere Pirincho