dimarts, 8 de desembre del 2009

MANUEL ANTONIO



La ruta d'avui ha sigut una de les més boniques de tot el viatge.Brillants badies,rius nets que desemboquen al mar,platges paradisiaques i natura exuberant.Quan passo per sobre del pont de la panamericana del río Grande de Tárcoles,moltes persones miren per la barana del pont.Ansio la curisitat del que estan fent i jo també paro i miro,és espectacular.A la vora del riu hi han 30 cocodrils prenent el sol.
Gran part de la nit plou.La calor no és tan intensa durant aquest dematí mentres pedalo cap al poble de Quepos.Fa molts anys que Quepos era un port exportador de bananes.Avui en dia aquest poble és dedica al turisme que be cridat per l'atenció que presta el parc nacional de Manuel Antonio,que és localitza a 9 quilòmetres de Quepos.Per una part Quepos està rodejat per la selva i on no hi ha jungla, al poble el para el mar.
Manuel Antonio és el parc més petit de Costa Rica.(683 hectàrees).Te platges de sorra blanca,penya-segats,barrancs,rius,boscos humits,etc.És poden veure varis tipus de monos,com el carablanca i el tití.També el tepezcuintle,esquirols grisos,mapaches,pisotes i perezosos.A les diferents curtes rutes de Manuel Antonio,és disfruta molt de la natura i dels animals.Des de el lloc més alt del sender Mirador és veu la meravellosa platja de Puerto Escondido.


A la platja de las Gemelas les iguanes prenen el sol.Direcció al senderó circular de Punta Catedral els mapaches demanen menjar ensenyant les dents,els monos de cara blanca intenten pispar qualsevol cosa,i els esquirols es diverteixen sols.Als cara blanca te'ls pots trobar en qualsevol moment i lloc del parc.Quan és neda a les seves platjes l'únic perill son les corrents marines que si no vigiles,el Pacific et xucla cap a dins.
Una plantació de palmeres ocupen les dues parts de la carretera direcció Uvita,on el paviment l'estant acabant de deixar impecable.
I son dos més i ja en porto uns quants.Estan conversant els dos ciclistes.Un és holandès,pel roig,i te 76 anys.Està a travessant Centre Amèrica en bicicleta a raò de 50 quilòmetres diaris.L'altre és moreno,grenyut i amb barba,i és canadenc.Porta 3 anys i mig viatjant pel món amb bicicleta.Vol arribar a casa seva,al 'oest, a la Columbia Britanica,a l'estiu canadenc del 2010,emtre el juny i l'agost.
Els camions m'esquitxen amb tota la pols possible.A l'hotel i alberg el Tucan tenen un fil musical aburrit.Per 6 dòlars pots dormir a la casa de l'arbre penjat dins d'una sempre ,molt util hamaca.Pels poros d'Uvita és respira molta tranquilitat.Solament hi han 15 minuts caminant fins la verda i agradable cascada.
Avui tinc molta sort mentres rodo amb bicicleta i veig molta fauna variada com serps enormes,iguanes,pizotes,falcons,aligots gripaus i tarántules.
Abans de marxar d'Uvita visito el parc nacional Marino ballena que te moltissims quilómetres de platges blanques.Alguns dels llocs interessants de visitar son la platja Colonial i Punta Uvita.
Pere Pirincho

2 comentaris:

Sergi ha dit...

a seguir gaudint del viatge !!!

jo tambe soc un gran aficionat al cicloturisme, i ara fa 2 anys he comenÇat amb els triatlons.

M´Agradat el teu blog.

salutacions

willy ha dit...

molt be nen, ja has arribat al paradís.. sembla que has trobat peloton a les carreteres d'America Central :) tu al darrera de tots, que et cansaràs menys i veuràs més bitxos..
molt xules les fotos.. això encara no ho conec, tot arribarà..
una abraçada
per cert, ahir vaig estar a la Bode i vaig informar a l'Antonio d'alguna de les teves aventures..
a disfrutar