dilluns, 28 de desembre del 2009

CAHUITA


És un dia de curts i variats trasllats.Aquest sistema d'avançament amb transports publics no m'agobia,al contrari m'agrada perquè és el preludi a una ansia amagada d'una de les coses que m'agrada fer més a la vida:conèixer llocs nous.Sobretot si son poblacions no molt grans amb tot el positiu que els envolta.Com no el meu transport preferit és el que tothom sap:la bicicleta.Tiro un paper a un contenidor d'escombraries i veig dins del gran recipient un voltor menjant escorrialles.
No se si m'he rentat la cara avui,però son les 8 de dematí i ja estic disposat per anar a terra ferma i seguir cap a Changuinola.Una població on viuen de les plantacions de bananes.(És la frontera panamenya).Creuo caminant la frontera panamenya i la de Costa Rica(el pont que les comunica és de ferro i al terra te unes fustes malficades i enganxades amb claus que tot plegat fa de terra.En mig del pont és troba els rails d'una antiga via.A Sixsaola em diuen que en 20 minuts surt el bus cap a Cahuita,on pernoctaré 3 nits.
A les cabines Palmer la natura i la fauna em delecta amb un gripau descansant a la fulla d'un ficus,llangardaixos que pugen a les palmeres,o un concurregut arbre anomenat Jicaré on cada dia venen a alimentar-se de les seves fruites un esquirol i també una guineu que encara no he vist i que em diu l'encarregat de l'hostal que si,que be cada nit,però que si no la veig i fa falta em posarà sobre l'arbre una de pelutx.
El parc nacional de Cahuita està dins de la població del mateix nom.Els carrers de Cahuita son de terra i sorra.El seu parc nacional és petit però és un dels més visitats de Costa Rica.Aquesta zona posseix no solament platges de sorra blanca i cocos,sino també coralls,manglar,pantans,floresta tropical tupida on hi han moltes palmeres i viuen monos carablanca.
L'excursió d'avui és agradable:son 7 quilòmetres entre la lenta sorra de la platja,rius d'aigua freda que passo mentres vaig fent fotos en aquest cuidat i verge Carib.De vegada en vegada canvio l'observació de la natura per l'imatge d'algun mamifer o d'alguna espectacular papallona on em creuo pel seu camí ,un ample vial cuidat i còmode que va paral.lel al cristalí mar.
En una guia parcialment menjada per un cranc de San Blas (Panamà)miro els que seran els meus proxims destins.A Cahuita agafo l'autobús que em portarà al Refugio Natural de Vida Silvestre Gandoca-Manzanillo.La ruta en transport public dura una hora i em deixa el petit poble de Manzanillo on les seves quatre cases de fusta a peu de mar li donen un aspecte bucolic de lloc que mai penses que pugui ser així i ni et planteges que existeixin.El dia és ventòs a Manzanillo i la pluja encara s'amaga als nuvols.Començo a caminar des de la vila anomenada per aquest espai natural caribeny i que arriba fins la frontera panamenya.Entre Punta Mona i Manzanillo,rodejat de palmeres i cocoteros és trova una de les platges més boniques del Carib on avui no puc disfrutar de les seves clares aigues salades degut a l'oleatge que provoca el mal temps.
A l'humida selva ha plogut, el camí està enfangat i relliiscòs,no m'aventuro per altres sendes perque les veig inpracticables i el so del mar és brau i avui està més gris que blau.Un animal que no coneixo la seva espècie passa devant meu veloç,doncs el persegueix un gos,on al final el can li perd el rastre.Esquirols i granotes vermelles trepen als arbres en un dia on la natura torna a ser generosa però el temps del dematí ha nascut espatllat.Pere Pirincho.