dissabte, 18 d’abril del 2009

LA VOLTA BRITÀNICA DE PERE PIRINCHO



Al 'any 1997 vaig recòrrer 2700 quilòmetres acompanyat només per la meva bicicleta.Va ser una llarga travessa per Anglaterra,Gal.les,Irlanda,Irlanda del Nord,i Escòcia.La mitjana va ser de 105 quilometres al dia,durant vint-i-cinc jornades.
Vaig ensopegar amb la bellesa de les terres altes escoceses en tota la seva plenitud.Vaig deixar còrrer el temps ,sense cap altre preocupació que passejar per les meravelloses i paradisiaques Highlands.De la mateixa manera que l'any anterior vaig fer amb companyia del Javi López,centenars de quilòmetres pel Marroc,durant el Juliol de 1997 vaig efectuar gairebé tota la volta a la Gran Bretanya totalment sol.Aixó si,proveït d'esperit d'iniciativa i sabent que la millor manera de conèixer el territori és trepitjant-lo.
El viatge el vaig començar a Plymouth,on vaig arribar amb un ferri procedent de Santander.Vaig agafar la bicicleta i vaig anar pel sud d'Anglaterra fins a Cardiff,capital de Gal.les.Llavors vaig saltar a Irlanda,per anar fins a Dublin i travessar l'illa cap a l'extrem nord-oest.Després de seguir la costa vaig travessar el mar per entrar a Escòcia.Vaig executar la volta a les terres altes i vaig baixar fins a Perth i Edimburg,on vaig finir les peripècies amb bicicleta.Escòcia la vaig trobar peciosa.Hi vaig estar força temps perquè els paisatges eren magnífics.Vaig anar a l'extrem més alt.L'illa de Skye em va sorpendre agradablement.Els embussos d'ovelles eren divertits.L'experiència va valer la pena,malgrat que va ploure la meitat dels dies.El clima era capriciós i canviant.El més sorprenent era la parsimònia dels nadius.La gent que vivia en aquelles terres prescindia de la pluja.Feien la seva vida sense alterar-se.Si estaven tallant la gespa del jardí i és posava a ploure,continuaven fent la seva.Si s'haguessin amoinat gaire no haguessin pogut viure en aquells paratges.Vaig emprendre la meva aventura en solitari,perquè simplement no vaig trobar a ningú que tingués les vacances durant el mateix temps que jo,i alhora volgués fer aquest tipus de viatge.La soledat com sempre,no em preocupava gaire.Sempre era millor anar acompanyat,però tampoc no passava res per anar sol.
En el llarg camí vaig descobrir paratges d'excepcional boniquesa.El parc nacional de Dartmoor va ser preciós.Tot Gal.les era molt maco.També el parc nacional litoral de Pembroke i la seva gran varietat d'espècies d'aus.La península de Swansea,on és localitzaven uns penya-segats espaterrants,em va delectar molt.Les platges de la costa est d'Irlanda,a Bray i a Wicklow.El conjunt monumental de Glendalough va ser mereixedor de ser visitat.Els carrers cèntrics de Dublín els vaig trobar atractívols.
Un dels cantons més sorprenents va ser la calçada del gegant,(quilòmetres i quilòmetres de costa marítima amb pedres hexagonals).Tres dies després de la segona marxa protestant de Londonderry,(on va morir una persona)vaig passar molt a prop.Unes persones em van comentar que no hi entrés.Per sort no em va passar res.Els anys han anat passant i en Pere a part de seguir viatjant amb la seva bicicleta te l'intenció d'anar explicant les seves odisees poc a poc,i dins del seu propi i distintiu blog.Pere Pirincho.