diumenge, 28 de desembre del 2008

LA SANT SILVESTRE



Encara me'n recordo quant començava a practicar curses de fons,(fa més de 15 anys) i feia la meva primera incursió dins de la autèntica Sant Silvestre de Sallent.Una carrera de 8 quilòmetres,on l'hora de sortida,era justament el dia 31 de desembre a les 12 de la nit.Dins d'una nit freda i amb la panxa mig plena degut al raïm de la sort,més de 100 valents vem començar a donar gambades per el poble de les enramades,dins d'un circuit urbà.Aquesta carrera va morir i altres van néixer,com la Sant silvestre manlleuenca,la de Barcelona,o la encara nova Sant Silvestre de Berga.
A llocs d'Europa i del món també hi ha algunes curses d'aquest tipus que són molt famoses i antigues.No ens podem oblidar de la Sant Silvestre Vallecana o de la més antiga de totes,la Sant Silvestre de Sao Paulo,amb 83 edicions realitzades.Ens queden molt lluny aquestes boniques i típiques curses, però no tenim excusa si ens agrada córrer,al haver-hi una bona oferta per acabar l'any fent esport dins de les nostres contrades.Pere Pirincho.

dissabte, 27 de desembre del 2008

COPA NADAL



En aigües del port de Barcelona,justament al portal de la Pau,(enfront del monument a Colom)el passat dijous 25 de desembre a les 12 del migdia,
es va donar la noranta-novena sortida a la prova de natació de la copa Nadal.Aquesta competició que té una distància de 200 metres va ser organitzada per el Club Natació Barcelona.En un dia on imperava un sol radiant,i hi havia un gran ambient esportiu,la temperatura de l'aigua es trobava a 15 graus.La prova va estar animada per nedadors de tots tipus.Des de aquells que la seva finalitat era la competició, fins aquells que van anar a la cita disfressats amb motius nadalencs.
Per una polèmica arribada entre Francesc Godoy del club natació Barcelona, i Dani Serra del club natació Catalunya,(es van arribar a tocar)es van donar com a guanyadors als dos nedadors.El temps va ser de dos minuts i vint-i-quatre segons.En la categoria femenina la campiona va ser Marta Noguera del club natació Barcelona.Va arribar en un temps de dos minuts i trenta-sis segons.
Entre uns quants esportistes bagencs, es trobaven els nedadors i triatletes del club natació Manresa.Els integrants eren Maties Sala,Enric Serra,Pere Pirincho i Manel Dorado.En Manel dins de la categoria absoluta va fer una destacada desena posició de la general.
En aquesta competició on el nedador que més cops ha guanyat la prova ha sigut en David Royo, amb set edicions,i havia un participant entre els més de quatre-cents que arribava a l'edat de 77 anys.Pensant en l'edició número cent, els esportistes donaven com a tancada la copa nadal 2008.Pere Pirincho.

http://www.3cat24.cat/video/929789

diumenge, 21 de desembre del 2008

ESPORT FEMENÍ

No podem ser hipòcrites vers el món que ens rodeja.Per desgràcia,els esports mediàtics,i als què la massa social dóna més importància són masculins.Cal dir que elles també existeixen i sembla que volem ignorar les influències socials,com l'educació específica segons el sexe.
Per sort la societat avança i poc a poc sembla que estem deixant aquests agrabis enrera.
No podem oblidar que encara hi ha un llarg camí per córrer i per ser conscient podria donar la següent dada:als 13 anys més del 20 per cent de les dones practiquen esport totes les setmanes.Una mica més enllà dels 20 anys,menys del 10 per cent continua practicant-lo.Avui en dia les dones practiquen les mateixes modalitats esportives que els homes, però hi ha esports que s'adapten millor.
Com l'atletisme, el ciclisme , i tot els esports on els esforços siguin continuats.També l'afavoreixen,la gimnàstica,el patinatge artístic o el ball.El seu cos no s'adapta també a les exigències de força i rapidesa.En contra també tenen el problema de les incidències en les lesions.Fonamentalment això es deixa veure quan hi ha una rotura del lligament creuat del genoll,que en esports com el futbol o el basquetbol,la dona pateix el doble de casos que l'home.No ens hem de desanimar.Hi han programes de prevenció basats en exercicics d'enfortiment i equilibri.No hi ha cap excusa per part d'elles per no practicar esport.
La dona conscienciada,entre altres l'esportista d'elit ha d'ajudar a petites i joves a fer activitat esportiva.Pere Pirincho.

diumenge, 14 de desembre del 2008

ESPECIAL ESQUÍ


CENTENARI DE L'ESQUÍ A CATALUNYA


Han passat molts anys des de que l'any 1907, i més exactament per el dia de sant Joan,en una congesta que quedava sota el cim del Puigmal,l'Albert Santamaria i en Josep Amat van fer una petita demostració de com dominar uns esquís.Des de aquells dies l'evolució d'aquest esport ha sigut constant.Les estacions d'esquí catalanes han arribat a un nivell tant alt,que sembla que hagin fet història.
Els recents 13 i 14 de desembre,s'han celebrat a l'estació d'esquí de la Molina una prova de la copa del món d'esquí alpí femení.Deu mil espectadors van veure participar les millors esquiadores del món en les disciplines d'eslalom i gegant.A aquesta estació, al gener de l'any 2009 es disputarà una prova de la copa del món d'esquí, per a discapacitats.Dos mesos després i al mateix emplaçament, es durà a terme una prova de la copa del món de snowboard.Pere Pirincho.



WEBS DEDICADES A L'ESQUÍ

http://www.nevasport.com/
Aquí trobaràs de tot relacionat amb l'esquí.Videos,fotografies,noticies,foro
anuncis classificats,tenda...

http://www.esquidefons.org/
En aquesta web descobriràs informació relacionada amb l'esquí de fons.

divendres, 12 de desembre del 2008

DECAIRONMAN DE MONTERREY


Carlos Ochoa, membre del club triatló de Granollers va acabar el decairoman de Monterrey,ùnica prova d'aquestes característiques al món.
La prova consisteix en portar a cap 10 ironmans seguits,el que equival a fer 38 quilòmetres de natació,1800 quilòmetres en bicicleta i 420 quilòmetres de cursa a peu.Carlos va acabar aquest recorregut en 322 hores,25 minuts i 54 segons.Es va convertir en el segon espanyol que supera aquest objectiu.La seva posició final va ser la número 14.Ochoa ha finalitzat també 5 ironmans i 2 triple Ironman.Pere Pirincho.

dimecres, 10 de desembre del 2008

QUATRE REPTES I VUIT DIES




Les coincidències i casualitats de dates,combinades amb les vacances,van fer que poguès realitzar quatre reptes, que feia dies em barrinaven per el cap.
Un diumenge 16 de novembre que va començar amb gebrada, i va acabar assoleiat,competia al quart duatlo muntanya de Gurb.La cursa era durissima i no del tot típica.Començava amb 17 quilòmetres de bici de muntanya.El tram de còrrer a peu eren uns rigorosos 10 quilòmetres.La prova combinada acabava amb 5 quilòmetres de bicicleta tot terreny.Aquest últim tros va ser per corriols de pujades exigents.Posterioment i fins arribar al pavelló d'esports del petit poble basicament vam seguir per una fàcil baixada.
De vacacions a l'illa afortunada de Tenerife(arribava el 19 de novembre)em traslladava al massís del Teno per fer més que un repte una bonica excursió.Des de la costa de Masca vaig pujar per un abrupte barranc fins al poble del mateix nom,durant dues hores més o menys.
El 20 de novembre van ser figues d'un altre paner.El tercer desafiament es tractava d'arribar(encara a l'illa) des de la platja del Socorro que es troba al municipi de Realejos,(al nord de Tenerife)fins al refugi d'Altavista,(lloc ideal per intentar fer el cim del Teide,de 3717 metres d'alçada) i axí superar aquest enorme desnivell que separaven aquests dos punts.Tot va anar perfecte.Desprès de 9 hores i 15 minuts vaig arribar al modern aixopluc.Al dia següent i solament caminant una hora i quart ascendia al cim del Teide(El pic més alt d'Espanya).Arribava a la seva punta més alta a les 6 hores i 45 minuts(un altre dia explicaré aquesta història fil per randa).
El diumenge 23 del més abans de nadal, m'acompanyava una calor sofocant.El Pere es cordava les sabatilles de còrrer a peu,per participar a la una del migdia,a la dotzena cursa popular de "El Corte Inglés".La carrera començava a l'avinguda de Anaga(davant de l'estació marítima)de Santa Cruz de Tenerife(constava d'una primera volta de 2800 metres i de sis voltes de 1200 metres)Encara no recuperat de l'esforç efectuat feia dos dies,l'últim tros de cursa em va venir llarg.A l'esdeveniment esportiu vam participar 2000 persones.En Pirincho cansat però content va finalitzar el seus desafius particulars iniciats un fred 16 de novembre, i els va acabar amb calor insular el 23 del mateix més.Pere Pirincho.

DESAFIAMENT ANTÀRTIC



Fa uns dies començava a parlar d'aquest tema, en aquest blog.Val la pena seguir l'interessant noticia.Aquesta croada es la primera expedició d'un equip de discapacitats que s'esforçarà per travessar el pol sud.
Els components son:Xavier Valbuena,Eric Villalón i Jesús Noriega.
El viatge al Pol sud començarà el 30 de desembre del 2008.Aqueix equip de persones discapacitades,(hauràn de soportar vents de 300 quilòmetres per hora) intentaran arribar al pol sud per els seus propis mitjans(arrossegaran un trineu amb 60 quilograms de pes)i sense ajut extern.
Els guies que els acompanyaran son:Ramon Larramendi i Ignacio Oficialdegui.Seran tres setmanes aillats a la planicie antàrtica,a 3000 metres d'alçada i provaran travessar des de la latitud 88 S fins al pol sud.Pere Pirincho.

ENTREVISTA ALS EXPEDICIONARIS CATALANS DISCAPACITATS QUE ANIRAN A TRAVESSAR EL POL SUD.XAVIER VALBUENA I ERIC VILLALON

dilluns, 1 de desembre del 2008

ESQUÍ ALPÍ


Ja ha nevat a la nostre serralada pirenaica.Els ansiosos amants de les fustes ja poden practicar el seu esport favorit fent unes quantes baixades.
Elegir una bona vestimenta seria el primer pas a fer per evitar una hipotèrmia.
Després hem de mirar els peus.Tenim les botes posades:Els puristes segur que seguiran amb els esquís clàssics.
L'esquiador innovador segur que ja té uns "carving",que l'ajudarà amb les seves cotes (puntes) que són bastant més amples que els esquís clàssics i que al fer el viratge només clavant el cantell li sortirà un gir perfecte.Per anar bé, la sola de l'esquí l'hem de tenir parafinada per dos motius esencials:per la conservació de la part de sota de l'esquí i al mateix temps servirà perquè l'esquí llisqui més.Si tenim sort de trobar una temperatura òptima de la neu (menys de cinc graus) el dia serà ideal.
Bona Esquiada.Pere Pirincho.

dilluns, 17 de novembre del 2008

EXPEDICICIO AL POL SUD PER A DISCAPACITATS


Els expedicionaris d'aquest projecte són esportistes discapacitats físics i sensorials.que tenen un objectiu comú:arribar al pol sud,avançant pels seus propis mitjans.Aquesta és la primera vegada a la història que una expedició de persones discapacitades es planteja una proesa sense igual,amb l'objectiu de demostrar les capacitats dels discapacitats.Són paraules de Xavier Valbuena que és un integrant d'aquesta expedició, on poc a poc aniré rescatant noticies seves.Pere Pirincho.


divendres, 14 de novembre del 2008

FUTBOL I ELA



El blog de Pere Pirincho no està fet per parlar de futbol, però com va acompanyat d'un cas curiós i fins i tot podriem dir misteriós, parlaré amb molt de respecte de l'esport de la pilota i una enfermetat:la ELA.
La ELA(esclerosi lateral amiotròfica) es una malaltia degenerativa que afecta a les neurones del moviment,paralitza totalment i acaba amb la persona.La ELA afecta principalment a persones que tenen una edat entre 40 i 70 anys.
Des de l'any 1970 s'han detectat a Itàlia 40 morts d'aquest tipus en jugadors de futbol.
Un estudi epidemiologic realitzat a futbolistes italians que van jugar a primera i segona divisió,va demostrar que la freqüència de ELA era significativament més alta(a prop de sis cops i mig)que entre la població general.Ningú sap el perquè.En el joc del futbol els jugadors de mig camp resulten més afectats que els defenses.Els factors a part de la predisposoció genètica són:els traumatismes a les cames,colpejos de pilota amb el cap,esforç intens,contacte amb pesticides de de l'herba i l'abús de fàrmacs,especialment,antiinflamatoris.Pere Pirincho.


Roberto Baggio & Stefano Borgonovo

dilluns, 10 de novembre del 2008

BERGA-SANTPEDOR


El passat diumenge 9 de novembre,des de el pavelló municipal d'esports de Berga,es reunien més de 1000 persones per iniciar la partença de la ruta Berga-Santpedor.
Els caminants sortien a les 7 del dematí, i els "bikers" a partir de 2/4 de 8 de l'esportiva matinal.Amb un preu popular de 15 euros(el triptic que donava l'organització comentava que per recomanació del Banc Central Europeu havien congelat el preu)donava dret a participar en aquesta marxa no competitiva,on amb un doble circuit,(un per els ciclistes i un altre per els marxaires) havien d'intentar finalitzar aproximadament els 55 quilòmetres del recorregut,marcat de color groc i vermell.

La ruta passava per llocs clàssics del ciclisme i el romànic,tal com les vilaredes i Sant Cugat del Racó.
A les 8 del matí uns quants companys vam partir animats des de el pre-pirineu fins al pla del Bages,més exactament fins a Santpedor.
Amb un principi de ruta un xic enfangat,arribavem al primer control que és trobava a Casserres.Grans taules plenes d'aliments com plàtans, i enormes paelles on es fregien botifarres,acollien l'esmorçar que esperavem amb inquietud els esportistes.Sortiem del poble anomenat (uns més contents que els altres) buscant el segon avituallament(era a Viver) i aprofitant per verificar control a control la targeta de pas.Acalorats per un dia ideal per realitzar activitat física,accediem a Sant Cugat del Racó.

Désprès d'una llarga baixada però sense pedalar molta estona,ens tocava parar a les conegudissimes Vilaredes, on un altre cop feiem un mos.Amb una Berga matinera, boirosa, i llunyana entravem a la petita població de Castellnou de Bages.Passats ja els control 3,4,i 5(a l'alçada de les Burgaroles)oloravem amb una certa frisança la propera vila de Santpedor, on posteriorment parariem a la seva plaça principal on és congregava molta gent.Després de recollir uns petits obsequis i fent-se les respectives fotografies vam acabar l'edició numero 24 de la marxa Berga-Santpedor.Pere Pirincho.

diumenge, 9 de novembre del 2008

IRONMAN


A l'any 1977 els "marines" de l'armada nord-americana Collins i Hendrickson,junt amb altres amics,es lamenten perquè arriben al seu quaranta aniversari.Els joves se'n enriuen i comencen a superarlos fisicament.Collins madura una idea dins un bar ajudat per Hendrickson.
Collins a sobre d'un escambell li diu als presents i convida a tothom a participar d'aqui un any,en una prova que reunirà les proves mes dures de Hawai:La "Waikiki Rough Water Swim",3800 m Nedant.La "Around The Island Bike Race".180 km en bicicleta.I el "Honolulú Marathon".42 km,195 m de carrera a peu.Així va nèixer la prova més dura d'un dia.L'Ironman.Van acabar dotze participants.Avui en dia solament a Europa s'organitzen carreres d'aquest quilometratge on arriben a participar 2500 persones i acaba un gran tant per cent.
Els competidors es sacrifiquen com a mínim de mig any a un any per preparar aquesta dura prova i poder acabar.De camí els més forts es clasificaran per la meca.Per el campionat del món.
L'Ironman de Hawai.Els demés es comformaran a ser homes de ferro.A ser "finishers".A tenir aquesta prova sempre respecte però mai por.Sempre recordaré una frase:un cop s'acaba l'ironman un sempre serà Ironman.
Llarga vida als Ironmans.Per cert collins va acabar i de Hendrickson ser que a mitja marató estava menjant un plat de Chilli.Pere Pirincho.
Ironman Hawaii World Championship 2008



dimecres, 5 de novembre del 2008

TENZIN NORGAY I EDMUND HILLARY



Tenzin Norgay va ser un alpinista nepalès.El van contractar el primer cop com a sherpa l'any 1936 per intentar fer el cim del Garhwal.Va formar part de les més famoses expedicions europees a l'himalaya(Everest,Nanga Parbat i Nanga Devi).Va ser el sherpa més sol.licitat fins que va coronar l'Everest conjuntament amb Edmund Hillary,l'any 1953.
Qui haguès dit que aquell adolescent nadiu d'Auckland(Nova Zelanda) i gran amant de la literatura es convertiria en un gran aventurer.Hillary va ser el primer escalador no asiàtic que va ascendir la muntanya més alta del món,l'Everest,o com l'anomenen esl tibetans de la regió del Kumbhu,Sagarmantha.Té una altura de 8850 metres.
L'any 1958 l'Edmund va ser un dels membres de l'expedició britànica que va arribar al pol sud,entre altres aventures.El modest,humil i generós Kiwi,(neozelandes)va emprar els últims anys de la seva vida,per involucrar-se en la creació d'escoles i hospitals.També en la protecció de les muntanyes del Nepal.Pere Pirincho.

dimarts, 4 de novembre del 2008

EL QUE ES POT FER AMB UNA BICICLETA DE MUNTANYA





dijous, 30 d’octubre del 2008

RUTES CICLOTURISTES A CATALUNYA I A ESPANYA











Si desprès de llegir aquestes referències teniu més temps per endinsar-vos dins de la barra del "google" us proporciono uns nous títols de recorreguts cicloturistes:"Canal de Castilla","El Descenso del Ebro" i "El Camino de Anibal".Pere Pirincho


CICLOTURISME



Desprès de 16 anys,49700 quilòmetres pedalats i al mateix temps 36 païssos visitats havia d'arribar el dia que parlès sobre aquest tema.El cicloturisme és la passió de la meva vida.Avui no buscaré una definició sobre la paraula que dona títol a aquesta nova entrada,solament explicaré una mica el meu perquè.Crec que era l'any 1994 quan vaig decidir marxar de vacances per conèixer llocs nous envoltats de natura.Entre els motius que em donava i em dona el medi ambient i les ganes de fer esport(entre altres coses m'agradava, el que m'agrada encara,la bicicleta) no era una mala idea agafar la meva bicicleta i anar-me'n a voltar,més aviat a travessar en aquests cas els pirineus(Llançà-Hondarribia).M'enrecordo que en els primers dies d'un llunyà juliol el meu pare em desmontava uns pedals i la meva mare m'apretava amb uns pops, les negres alforges degut a la meva inoperància.
Mai he buscat cap premi.No és l'esport ideal per trobar-los...No tinc cap truc,però les meves ganes,la solitud que va amb mi,l'autosuficència i la bona preparació dels meus viatges han fet que mai em cansi d'aquesta manera de recórrer món,practicar esport i com no d'entendre la vida.
Fullejant uns antics retalls de diari llegeixo una frase adient:La terra es coneix trepitjant-la.Pere Pirincho.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ironman Hawaii World Championship 2008




EL FONS DE L'OCEÀ



En alguns dels meus viatges en bicicleta he necessitat com a medi de transport,algun vaixell,que fes la travessa d'un continent a un altre,d'illa a illa i si era necessari per canviar de país i així poder seguir pedalant.A vegades durant llargues estones la mirada la fixava a la l'aigua enigmàtica, igual que un imàn s'enganxa a un ferro.
Sempre necessito explorar i saber més però el fons oceànic és un secret d'aigua salina encara molt ben guardat.
L'home solament ha explorat 10 dels 300 milions de quilòmetres quadrats dels llits marins del planeta.El motiu és la dificultat que té l'ésser humà per investigar les fondàries oceàniques.Els mars de la terra tenen una mitja de profunditat de 4000 metres i la part més profunda que coneixem és la fosa de "Las Marianas" ,(a l'oceà Pacific) amb 11000 metres de calat.En aquestes profunditats no solament s'ha de resistir a enormes presions,si no també a temperatures extremes,ja que ni que els abismes dels oceans siguin gelats,en alguns llocs les aigues estan bullint degut a l'activitat volcànica.Tot i aquests entrebancs i ha vida.Dins d'aquests dificils voltants conviuen microorganismes,els evidents peixos,cucs i calamars i clöisses gegants.Pere Pirincho.


dilluns, 20 d’octubre del 2008

TERESA PERALES

5 medalles paralìmpiques a Pequín,11 a Sidney i Atenes.Si parlem d'aquest nùmero de medalles,solament podem parlar d'una persona, que és Teresa Perales.Als seus 32 anys "la Teresa" és l'esportista espanyola amb més medalles en total i en varis jocs paralímpics.Des de els 19 anys i per culpa d'una neuropatia,està assentada en una cadira de rodes.La piscina la va començar a alliberar.
La noia de Saragossa té com a idol a Michael Phelps.Quan prepara les paralimpiades entrena diariament 11000 metres i professionalment es dedica a la polìtica dins de la comunitat autònoma d'aragò.La seva continua simpatia li ha valgut perquè li possesin el sobrenom, de "la sirena somrient".Pere Pirincho.

HÀBITS RESPECTUOSOS AMB EL MEDI AMBIENT

1.Apagar el pilot vermell de la televisió quan es deixa de veure.
2.Apagar les llums al sortir de l'habitació.
3.Utilitzar l'aire acondicionat i la calefacció de forma moderada.
4.Fer servir la rentadora i el rentavaixelles quan estiguin plens.
5.Emprar la secadora solament quan sigui imprescindible.
6.Recòrrer a bombetes de baix consum.
7.Bullir solament l'aigua necessària i tapar les olles,així estalviarem electricitat.
8.Descongelar el frigorific algunes vegades permet eliminar gebre,que crea un aillament on s'implica un major consum electric.
9.Valer-se del transport públic,la bicicleta o caminar contribueix a economitzar petroli.
10.Apagar l'ordinador mentres no s'utilitzi.

divendres, 17 d’octubre del 2008

LLOCS

MACHU PICCHU





TAJ MAHAL



Tibet

LA CADIRA DEL BISBE





Un amic meu em comentava molt il.lusionat,que si no sabia que fer el cap de setmana i volia estar a l'aire lliure,una opció seria anar a veure el jaciment iber de La Cadira del Bisbe.Aquest poblat és troba a Premià de Dalt.Va ser descobert l'any 1929 per l'historiador i crític d'art Joaquim Folch i Torras.
Les boniques vistes donen pas al vilatge que van aixecar els ibèrics a meitat del segle VI abans de Jesucrist.Desde aquest mirador els seus habitants podien controlar tota la vall.Estava format en quatre sectors:les cases,un carrer,la torre de defensa i els camps de conreu.El que crida més l'atenció del poble són els restes del torricó que daten del segle III A.C.Aquest lloc ja està obert al públic tot i que tan sols s'ha explorat el 10 per cent del jaciment.Pere Pirincho.


dimecres, 15 d’octubre del 2008

JAVIER REVERTE






Sempre m'ha fascinat la narrativa entretinguda,que em fa devorar més que llegir, els llibres de Javier Reverte quan m'arriben a les mans.Encara a Manresa (la meva ciutat) abans d'anar-me'n de viatge cap a l'india vaig comprar un llibre d'aquest autor, que em va acompanyar durant la travessa amb bicicleta dins d'aquest país asiàtic.Les casualitats sempre m'acompanyen i en un final d'una altre peregrinació amb la màquina de pedals, (en aquest cas era a la capital de Perú) es tornava a repetir l'història amb el mateix autor.I un altre cop em va passar la mateixa cançó,encara en un altre territori sudamericà.Sembla que quan viatjo m'acompanyen i necessito ( apart de la bicicleta,i la petita ràdio "aiwa" que fa més de deu anys que va amb mi) un llibre d'aquest periodista i literat nascut a Madrid l'any 1944.



Aquest viatger incansable ha tingut molt èxit de vendes amb llibres com:"El sueño de África","Vagabundo en África",i "Los caminos perdidos de África".Altres llibres de viatges que ha publicat són:"El corazón de Ulises" i "El río de la desolación".Un dels seus últims llibres editats es "La aventura de viajar" publicat per Plaza Janés l'any 2006.La seva última novela, que es d'aquest any, es titula "Venga a nosotros tu reino" ,donada a llum per l'editora Areté.Pere Pirincho.


dissabte, 11 d’octubre del 2008

EL VALLUNARRAJU



Una setmana després d'haver sortit de la capital del Perú pedalant,vaig arribar a la capital de la "Cordillera Blanca" ,anomenada Huaraz.Només arribar a aquesta petita ciutat vaig buscar un guia perquè m'acompanyès a pujar el cim de Vallunarraju (5725 metres).Desconeixia la ruta a seguir.Al dia següent una mica després de les vuit del dematí en venen a buscar els guies.S'anomenen Edwin i Jaime.Venen acompanyats de l'ùnica component femenina del grup,es una noia italiana.

Per pistes sense asfaltar i pobles de camperols indìgenes quechues que viuen en cases d'adob,anem pujant amb l'utilitari.Observem eucaliptus i camps de cultiu.Arribem al llac Llaca a 3800 metres d'elevació..Ens despedim del taxista.Demà ens vindrà a recollir a les 12 del migdia.Amb les motxilles a l'esquena pugem per un sender dret,rocòs i polsegòs.Per la tarda arribem al campament Morrena a 4800 metres d'alçada.Desde aquí contemplo amb tot el seu esplendor un altre bonic pic s'anomena Ocshacalpa (5888metres).Montem les tendes i preparem tot el material necessari per passar la nit.Desprès sopem a les sis de la tarda i seguidament anem a descansar.



A les dues de la matinada del dia següent esmorcem.Una hora més tard i amb el cel poc estrellat comencem a caminar solament il.luminats amb la llum del frontal.Desprès d'un quart d'hora arribem al principi del glaciar .Ens equipem amb l'arnès,casc,grampons i piolets.Ens encordem els quatre muntanyencs.A les set del dematí mitja hora desprès de sortir el sol,coincidim amb les primeres dificultats.Son vàries esquerdes.Una l'evitem rodejant-la.L'altre està justament a peu del cim que intentem pujar.La distància de l'esquerda es d'un metre i mig aproximadament.La passem saltant però amb els peus fent un triangle i justament quan arribem a l'altre banda,clavem el piolet i així el salt és segur del tot.



El cim ens espera blanquinòs i matiner.Solament queda pujar un aresta vertical de 100 metres.Amb molta concentració acabem ascendint al Vallunarraju.Fem les respectives fotografies.Son les vuit del dematí.Comencem a baixar el camí de neu i gel.Desprès d'una estona arribem al campament i el desmontem.Seguim desfent el camí i trobem al taxista que ens porta de retorn a Huaraz.Desprès de descansar un dia deixo la "Cordillera Blanca" direcció la costa,per el camí de "trocha"(terra) del "Canò del Pato" on segueixo avançant amb la meva bicicleta......Pere Pirincho

dilluns, 6 d’octubre del 2008

TRAUCO,PINCOYA I CALEUCHE



A l'oceà Pacific i mirant cap al principi de la patagònia xilena,trobem una illa que va estar aillada durant uns segles.Chiloé i les seves dificultats.Aquí es van crear vàries llegendes.Olles bullint de mitologia que encara perduren.A les zones rurals d'aquestes terres rodejades d'aigua de mar,els nens encara creuen en éssers mítics que enganyen a llaminers i confiats.Els grans mantenen les seves supersticions basades per igual en la tradició i superstició.
Les fàbules de Chiloé són úniques.Mesclen la mitologia de la seva creació, amb els contes sobre la destrucció de l'ocea més gran del món.



Pincoya es la deessa de la plenitut.Balla nua sobre les ones.Al acabar la dansa,si mira a l'oceà,anuncia abundància i fertilitat,però si mira a la costa tot anirà a l'inrevès.
Caleuche és un vaixell fantasma on el governen bruixes.Aquest navega ràpid per sobre i per sota de l'aigua.Amb música que enreda les embruixadores atrauen i fascinen a qui busquen una fortuna ràpida.En canvi tots acabaran a la ruina i ridiculitzats.
El més famós es Trauco.Un gnom fort murri i juganer.Es capaç de matar a un home solament mirant-lo i seduir a les dones amb la seva irrestible repugnància.Amb altres paraules si el pare es desconegut segur que ha sigut Trauco.Pere Pirincho