dissabte, 11 d’octubre del 2008

EL VALLUNARRAJU



Una setmana després d'haver sortit de la capital del Perú pedalant,vaig arribar a la capital de la "Cordillera Blanca" ,anomenada Huaraz.Només arribar a aquesta petita ciutat vaig buscar un guia perquè m'acompanyès a pujar el cim de Vallunarraju (5725 metres).Desconeixia la ruta a seguir.Al dia següent una mica després de les vuit del dematí en venen a buscar els guies.S'anomenen Edwin i Jaime.Venen acompanyats de l'ùnica component femenina del grup,es una noia italiana.

Per pistes sense asfaltar i pobles de camperols indìgenes quechues que viuen en cases d'adob,anem pujant amb l'utilitari.Observem eucaliptus i camps de cultiu.Arribem al llac Llaca a 3800 metres d'elevació..Ens despedim del taxista.Demà ens vindrà a recollir a les 12 del migdia.Amb les motxilles a l'esquena pugem per un sender dret,rocòs i polsegòs.Per la tarda arribem al campament Morrena a 4800 metres d'alçada.Desde aquí contemplo amb tot el seu esplendor un altre bonic pic s'anomena Ocshacalpa (5888metres).Montem les tendes i preparem tot el material necessari per passar la nit.Desprès sopem a les sis de la tarda i seguidament anem a descansar.



A les dues de la matinada del dia següent esmorcem.Una hora més tard i amb el cel poc estrellat comencem a caminar solament il.luminats amb la llum del frontal.Desprès d'un quart d'hora arribem al principi del glaciar .Ens equipem amb l'arnès,casc,grampons i piolets.Ens encordem els quatre muntanyencs.A les set del dematí mitja hora desprès de sortir el sol,coincidim amb les primeres dificultats.Son vàries esquerdes.Una l'evitem rodejant-la.L'altre està justament a peu del cim que intentem pujar.La distància de l'esquerda es d'un metre i mig aproximadament.La passem saltant però amb els peus fent un triangle i justament quan arribem a l'altre banda,clavem el piolet i així el salt és segur del tot.



El cim ens espera blanquinòs i matiner.Solament queda pujar un aresta vertical de 100 metres.Amb molta concentració acabem ascendint al Vallunarraju.Fem les respectives fotografies.Son les vuit del dematí.Comencem a baixar el camí de neu i gel.Desprès d'una estona arribem al campament i el desmontem.Seguim desfent el camí i trobem al taxista que ens porta de retorn a Huaraz.Desprès de descansar un dia deixo la "Cordillera Blanca" direcció la costa,per el camí de "trocha"(terra) del "Canò del Pato" on segueixo avançant amb la meva bicicleta......Pere Pirincho