dilluns, 15 de setembre del 2008

SELVES,INDIGENES I MOSQUITS

Per acabar d'explicar les meves anècdotes del viatge en bicicleta de l'any 2006 a la selva amazònica brasilenya,espero que disfruteu amb el següent article.
Poc a poc em vaig adentrar a la selva.No era recomanable dormir en llocs no habitats,doncs a la matinada i a la vesprada,s'havia de tenir cura amb els mosquits transmissors de la malària.També tenia de mantenir precaucions als rius,amb els Yacares(cocodrils)i les sangoneres.Uns 300 quilòmetres de la capital de la selva amazònica(Manaos)em vaig trobar a la terra dels indìgenes Waimiri Atroari.125 quilòmetres de carretera travessen la seva reserva.

Els Waimiri van defendre les seves terres, en contra de la construcció de la carretera.

Van combatre amb arcs i fletxes enverinades contra l'exercit brasiler a principis de 1970.

El 1976 van negociar amb el govern brasiler desprès d'anys de matances contra els indis.

A la reserva indìgena Waimiri solament es pot entrar des de les sis del dematí a les 6 de la tarda.De dia,els cotxes no es poden parar a la calçada.

Els responsables no em van deixar passar en bicicleta i em van dir que em busquès un transport que passès la reserva sense parar dins d'ella.Desprès de 30 minuts d'espera vaig veure un furgò que el conduia un repartidor de cachaça(aiguardent).Li vaig comentar el tema.

Sense cap problema em va passar al sud de las reserva 125 quilòmetres més enllà.
Quan la calor fregava erls 40 graus les ganes de menjar eren nul.les.Ingeria aigua,begudes carbonatades i aigua de coco.Durant el dia el meu cos,solament li venia de gust:fruita(plàtans,i quan trobava síndria)Per la nit prenia algun menjar més copiós.Vaig arribar a Presidente Figuereido,terra de cascades a prop de Manaos.

Compte amb més de vint salts d'aigua.Vaig visitar quatre de molt boniques.
L'entrada a Manaos em va fer tenir els cinc sentits al límit.Tornava a tenir dies de descans mentres esperava el vaixell que em portaria a Porto Velho,ja que la carretera feia onze anys que estava tancada.Pere Pirincho.