dilluns, 28 de juliol del 2008

PEDALANT DE BRASIL A PERU







Després de cinc dies en un vaixell,descansant i dormint en una hamaca,vaig tornar a la meva vida normal i amb moltes ganes vaig començar a pedalar.


Unes jornades més enllà de deixar la ciutat de Porto Velho em vaig trobar la frontera boliviana,que no vaig traspassar,però que vaig seguir paral.lement fins a la meva entrada a Perú.


Es va acabar l'Amazones brasiler i els estats triats per pedalar:Roraima,Amazones,Rondonia i Acre.El pròxim,i últim estat amazònic va ser al Perú.Es diu Madre de Dios.(Quin nom més suggerent).Feia uns dies havia arribat l'hivern amazònic,significava pluja casi cada dia.


El poble d'Iñapari va ser el primer que vaig trepitjar al Perú,deixant enrera Veneçuela i Brasil.Portava pedalats 3300 quilòmetres.Els últims set-cents quilòmetres van ser tots camí de terra.


Vaig canviar les meves gastadíssimes cobertes i vaig posar pneumàtics amb "taco":Mai havia vist ploure igual.No tenia por de les tempestes d'aigua.Procurava buscar un amagatall o tapar-me amb un plàtic de dos per dos que portava a les meves alforges per aquests casos.A la selva amazònica de Madre de Dios encara hi han moltes zones completament verges.Moltíssimes papallones es van creuar per el meu camí de pols seca.A la últimas hora de la tarda,vaig baixar un llarg tram de pista.


En la llunyania vaig veure un felí.No era un gat d'angora,possiblement era un animal autòcton anomenat otorongo,més conegut amb el nom de jaguar.Però per sort per a mi es va amagar a l'atapeïda selva.Continuarà. Pere Pirincho.